5. Trastorns del son (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia
Año del apunte 2017
Páginas 19
Fecha de subida 07/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Mireia Simó 5. TRASTORNS DEL SON 1. INTRODUCCIÓ • 25-40% nens fins els 5 anys • Estudis longitudinals han demostrat que els problemes del son poden persistir fins la preadolescència i adolescència, inclús arribar a ser crònics • Importància d’aquests trastorns durant la infància: o Els nadons dormen una mitjana de 16h al dia. La privació de son a edat tan primerenca pot tenir efectes molt negatius en el seu desenvolupament i derivar a altres patologies del son o Existeix una estreta relació entre problemes nocturns – alteracions del comportament diürn o Alteracions dels patrons de son del nen produeixen malestar familiar i disfuncions cognitiva-conductuals que afecten al rendiment escolar • Les conductes del pares a l’hora d’anar a dormir i les respostes als despertars nocturns estan altament associades a la consolidació del son • Durant la infància, els nadons han d’aprendre a ajustar els seus patrons vigília-son als determinants familiars i culturals (son=esdevenitment biopsicosocial) • Clares diferencies entre els trastorn del so dels nens i els adults.
• Els terrors nocturns, el somnambulisme i els mal sons tenen un significat psicològic diferent segon l’edat • La síndrome d’apnea / hipoapnea del son té una etiologia i un tractament diferent en la infància (causada generalment per hipertrofia amigdalar i adenoidea) que en l’adultesa 2. EFECTES DELS TRASTORNS DEL SON EN EL DESENVOLUPAMENT Cognició i rendiment escolar: progressiu deteriorament en funció cognitiva, humor i conducta • • • • Afectació consolidació de la memòria, atenció (especialment sostinguda)i habilitats viso-espacials Mala execució (deteriorament funcions executives) i augment accidents Disminució de creativitat verbal i del pensament abstracte Mal rendiment escolar (deteriorament de l’aprenentatge) Mireia Simó Conducta i emocions: efectes sobre la regulació de l’humor • • • • • Irritabilitat crònica Pobre modulació de l’afecte Agressivitat, falta de control d’impulsos i hiperactivtat Humor depressiu Queixes de fatiga o altres símptomes físics Desenvolupament físic: retràs en el creixement També hi ha efectes negatius sobre la salut (funcions metabòliques i immunes) i en la qualitat de vida.
El nen que dorm malament, d’adult dorm malament 3.FASES DEL SON Fase del son en prematurs i recents nascuts • • Son activa: primer en aparèixer, fàcilment observables els moviments del globus ocular, moviments corporals, respiració irregular. Aquest tipus de son es convertirà posteriorment en la fase REM (ràpid eye moviment) Son tranquil·la: repòs complet, dóna la sensació que dorm profundament i amb una respiració regular. Posteriorment es convertirà en les fases 1,2,3, 4 (no-REM).
Evolució del son Mireia Simó • Fase 1: son superficial (tanquem els ulls). Distensió muscular, respiració uniforme i EEGG mostra una activitat cerebral més lenta que la vigília. Sacsejades o mioclònies hípniques acompanyades de la sensació de caiguda al buit. Comencem a desconnectar del món exterior amb pensaments una mica distorsionats • Fase 2: EEGG més lentes + fusos de son • Fase3: somni més profund. EEGG molt lentes (ones delta). Es més difícil despertar-nos perquè el cervell tarda més en respondre als estímuls externs. L’atenció es converteix en selectiva (això explica perquè una mare pot despertar-se amb el mínim soroll del seu nadó i no fer-ho per un soroll més intens) • Fase REM (son paradoxal): moviments oculars ràpids i atonia muscular. Fase on hi ha la major part de l’activitat onírica. Només som capaços de recordar els somnis que coincideixen en el moment del despertar.
Mireia Simó Cicle 90 min = NREM (fase 1,2, 3, 4) + REM. Aquests cicles es repeteixen 4-5 vegades durant la nit “L’habilitat” per dormir disminueix al llarg de la vida. La gent gran té més despertars nocturns, es desperta més aviat, el son lent profund disminueix, fase REM disminueix....
• Diferencies evolutives: les hores de son necessàries depenen de cada persona i un dels factors influents és l’edat Durat el son es produeixen canvis en les funcions del cos i en els processos mentals que tenen una gran importància pel nostre equilibri físic i mental, és a dir, el son és un estat actiu on es produeixen canvis hormonals, metabòlics i fisiològics que són imprescindibles pel nostre funcionament òptim durant el dia.
• • Fase REM: fonamental en la consolidació de la memòria Fase no-REM: fonamental pel restabliment físic i muscular 3.1. CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS DEL SON Classificació internacional dels trastorns del son (ICSD), hi ha dues grans categories: Disomnies: Trastorns del son relacionats amb la quantitat, la qualitat o el moment/horari, és a dir, alteracions que produeixen o bé dificultats per iniciar o mantenir el son o bé somnolència excessiva diürna • • • • Insomni Hipersòmnia Apnea obstructiva del son Trastorns del ritme circadià son-vigília Parasomnies: alteracions que produeixen indesitjables fenòmens físics durant el son • • Trastorns del son N-REM: terrors nocturns i somnambulisme Mal sons Mireia Simó 4.DISOMNIES 4.1. INSOMNI Definició i quadre clínic Dificultat d’iniciar o mantenir el son o no sentir-se descansat després d’un son que aparentment és adequat en quantitat (son no reparador). Dificultat per adormir-se de forma autònoma i/o despertars nocturns freqüents amb incapacitat per tornar-se a adormir sense ajuda externa.
Es distingeixen 3 subcategories: • • • Sleep-onset association type: problemes per conciliar el son Límit-setting type: despertarrs nocturns Combinació dels dos anteriors Afecta al 10-30% de la població infantil fins l’edat pre-escolar Solen ser nens molt dependents dels adults i per la nit mantenen una actitud molt vigilant i alerta, probablement per l’ansietat anticipatòria que generen quan s’acosta l’hora d’anar a dormir. Manifesten les seves dificultats per adormir-se en forma de crits, plors, vòmits, cops... i aquests paren quan els pares realitzen “aquella acció” que els nens tenen associada amb el son (carícies, biberó, passeig nocturn amb el cotxe, compartir llit...). Aquests problemes solen presentar-se amb una freqüència altíssima (quasi cada nit) i conseqüentment produeixen una disfunció familiar important (repercussions en les qualitats de vida i els estats d’ànim dels pares) Efectes de l’insomni en el nen • • • • • • • • • • • Irritabilitat i nerviosisme Fatiga Agitació i símptomes d’hiperactivitat Trastorns perceptius Error de memòria Dificultats de concentració Somnolència Disminució d’activitat Apatia Cefalees (mal de cap) Negativisme Mireia Simó Criteris diagnòstics segons DSM-5 Mireia Simó Criteris diagnòstics de la AASM Mireia Simó Etiologia Multifactorial (causes biològiques, circadianes, de neurodesenvolupament, conductuals).
L’insomni representa un retràs en l’aparició de les conductes associades al procés de neurodesenvolupament (maduració dels mecanismes neurals i circadians) de la consolidació i de la regulació del son que apareixen en els primers anys de vida.
Infància • • • • Còlics Infeccions de l’oïda Alimentació nocturna freqüent Associacions inapropiades a l’anar a dormir De 1 a 3 anys • • • • • Migdiades inapropiades Males rutines per anar a dormir Associacions estressants/indesitjables a l’anar a dormir Mala demarcació dels límits Anar al llit molt aviat De 4 a 12 anys • • • • • • • • • • Dificultat per anar a dormir Persistència de problemes anteriors Pors a l’anar a dormir Sobre-activació Preocupació o ansietat Insomni condicionat Parasòmnies Disminució de la necessitat del son Problemes ambientals Constitució de curta necessitat de son Adolescència • • • • Preocupació i ansietat Ús de substàncies Trastorns del ritme circadia Trastorns psiquiàtrics Mireia Simó Diagnòstic diferencial • • • • Síndrome de retràs de fase Síndrome de les cames inquietes infantils Síndrome d’apnea/hipopnea del son (SAHS) Trastorn per moviments periòdics de les cames (MPP) Els problemes d’ansietat o pors han de ser considerats com a factors etiològics 4.2.HIPERSOMNIA Somnolència excessiva que es mostra en la prolongació del son nocturn o en episodis de son durant el dia, no explicable per una quantitat de son inadequada • • • Somnolència lleu Somnolència moderada Somnolència greu Forma de presentació: • • • • Somnolència continuada durant el dia Atacs de somni discrets Prolongació del son nocturn Somnolència excessiva intermitent (Sd. Klein-Levin) Mireia Simó Criteris diagnòstics Mireia Simó 4.3.SÍNDROME DE APNEA/HIPOPNEA DEL SON INFANTIL (SAHS) Definició i quadre clínic Trastorn de la respiració durant el son, caracteritzat per obstrucció parcial prolongada de la via aèria superior i/o obstrucció complet intermitent (apnea) que altera la ventilació normal durant el son i el patró normal de son.
Prevalença 7-10% nens de 4-6 anys. A la infància, a diferència de l’adultesa, no hi ha diferencies de gènere Símptomes durant la nit • Ronc: irregular i intens. Els nens adopten posicions estranyes per millorar la respiració durant el son. Els nens presenten respiració bucal • Apnees i sobretot hipopnees. Les apnees són pauses respiratòries de duració igual o superior a dos cicles respiratoris i les hipopnees són disminucions de més del 50% del flux respiratori de duració igual o superior a dos cicles respiratoris. La presència de més d’una apnea o hipopnea/hora es considera anormal.
• Son inquiet: son irregular, amb múltiples moviments, canvis de posició i despertars freqüents --> son fragmentat i superficial Símptomes durant el dia • • • • Alteracions de conducta (irritabilitat i agressivitat) Alteracions neurocognitives (memòries, intel·ligència general, funciones executives...): inatenció, hiperactivitat, baix rendiment acadèmic...
Alteracions estat d’ànim (símptomes depressius): fatiga, ànim depressiu, falta d’interès per les activitats diàries Excessiva somnolència diürna Etiologia • • Hipertrofia adenoamigdalar (en combinació o no d’altres alteracions anatòmiques) Obesitat Mireia Simó Criteris dagnòstics segons la ICSD: 1 o més esdeveniments respiratoris (apnea o hipoapnea) per hora de son.
• • • SAHS lleu: <5 per hora SAHS moderat: 5-10 per hora SAHS greu: >10 per hora Diagnòstic diferencial • Les apnees-hipopnees característiques del trastorn ajuden a diferenciar-lo d’altres trastorns que cursen amb somnolència diürna (narcolèpsia, hipersòmnia, alteracions del ritme circadia) • Les conseqüències diürnes del trastorn (falta d’atenció, mal rendiment escolar...) poden suggerir un TDAH Mireia Simó 4.4.TRASTORNS DEL RITME CIRCADIA Mireia Simó 5.PARASOMNIES Esdeveniments anormals bé durant el somni o bé durant l’umbral entre son i vigília Tots aquells fenòmens que tenen lloc durant el son, interrompent-lo o no, i que es caracteritzen per conductes motores o vegetatives, barreja de son i vigília parcial (fenòmens benignes). En el DSM-5 estan classificades en trastorns de l’activació durant el son no REM i trastorn per mal sons. La major incidència la trobem en nens de 3-6 anys.
El diagnòstic es fa mitjançant una historia clínica detallada i en ocasions s’utilitzarà també la polisomnografia nocturna amb registre simultani (vídeo-EEG) per fer un diagnòstic diferencial amb les crisis epilèptiques.
A mesura que el nen creix, l’aparició d’episodis va disminuint de freqüència fins que finalment desapareixen. En principi no és necessari iniciar tractament.
Prevalença: • • • Somnambulisme (28%) Terrors nocturns (3%) Mal sons (10%) Etiologia • • • • Predisposició genètica Factors evolutius Factors psicològics: nivells alts d’ansietat diürna poden agreujar les parasòmnies augmentant la freqüència i la intensitat. També agreuja el trastorn la privació de son Factors orgànics En nens menors de 5 anys la prevalença de parasòmnies augmenta quan se’ls suprimeix la migdiada bruscament.
Mireia Simó 5.1.TRASTORNS DE L’ACTIVACIO EN SOMNI NO REM 5.1.1.SOMNAMBULISME Repetició automàtica de conductes apreses durant la vigília. Durant l’episodi, el nen està profundament adormit (habitualment fase 3-4 del son). Si se’l desperta, se li provoca una sensació molt gran d’estranyesa i inseguretat. Se’ls hi ha de parlar amb frases simples i curtes.
Es desconeix la causa. Els episodis solen ser més freqüents en famílies amb antecedents de somnambulisme i normalment desapareixen espontàniament als 15 anys (només un 2,5% els conserven de forma crònica). Ex: el nen s’aixeca del llit, adormit tot i que amb els ulls mig oberts, es dirigeix al lavabo, fa pipi al terra i torna al llit El diagnòstic diferencial s’ha de fer amb les crisis epilèptiques parcials complexes amb component psicomotor i amb els trastorns de fase REM sense atonia Mireia Simó 5.1.2.TERRORS NOCTURNS Es caracteritzen per plors bruscos i inesperats del nen, intens i espectacular, amb una expressió de por intensa a la cara, hiperhidrosis, taquicàrdia i pal·lidesa. És molt difícil despertar al nen perquè està completament adormit.
Solen aparèixer als 2-3 anys i desapareixen espontàniament a l’arribar a l’adolescència.
L’actitud dels pares ha de ser sobretot preventiva, vigilant que el nen no caigui del llit. No se li ha de parlar ni molt menys intentar despertar-lo. L’episodi finalitzarà espontàniament després de 4-5min i el nen tornarà a adormir-se.
La supressió de la migdia, la tensió emocional i la fatiga semblen incrementar l’aparició de terrors nocturns en nens hereditàriament predisposats Diagnòstic diferencial • • • Mal sons Crisis epilèptiques parcials complexes Qualsevol alteració del son que produeixi ansietat durant la nit (SAHS, isquèmia cardíaca nocturna) Mireia Simó 5.2. MAL SONS Semblants als terrors nocturns, però diferenciats en que es produeixen a la segona mitat de la nit (i els terrors a la 1a), en la fase REM (terrors en fase no REM) i el nen explica clarament tot l que ha somiat i l’ha despertat (normalment fets angoixants). Els pares han de calmar, ja que estarà despert i conscient.
Mireia Simó Normalment els episodis duren unes setmanes i estan relacionats amb algun esdeveniment extern que ha causat inquietud en el nen. A mesura que s’apaga l’ansietat diürna, els episodis també disminueixen en intensitat i freqüència.
Prevalença relativament baixa en edat preescolar (1,5-3,9%) Comparació mal son – terror nocturn 6. COMORBILIAT DELS TRASTORNS DEL SON Per l’insomni: • • • • • Obesitat i síndrome metabòlic Dèficit d’hormona del creixement Al·lèrgies Varis trastorns acompanyats per dolor crònic Trastorns genètics i congènits Per SAHS: • • • • • • • Obesitat i síndrome metabòlic Ovaris poliquístics Hipotiroïdisme Asma Epilèpsia Alteracions otorinolaringòlogues Malformacions genètiques i7o congènites En general, l’experiència clínica i els estudis epidemiològics mostren una clara relació bidireccional entre el son i els trastorns psiquiàtrics (especialment durant episodis aguts). Els pacients amb insomni de llarga evolució tenen major risc de patir alteracions mentals, especialment ansietat i depressió.
En alguns esdeveniments vitals (inici escola, canvi de casa...) és comú un augment d’ansietat i amb això, problemes de son.
Mireia Simó Les parasòmnies (especialment els mal sons) són freqüents en pacients amb trastorn per estrès posttraumàtic Els trastorns neurològics associats a problemes del son inclou problemes neonatals, anormalitats en el desenvolupament del SNC, trastorns sindròmics genètics i epilèpsia.
...

Comprar Previsualizar