L'impressionisme (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Art de les revolucions burgeses (1789-1905)
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Bloc d'impressionisme des de Manet fins el Japonisme.

Vista previa del texto

L’impressionisme Manet- Provenia d’una família de l’alta burgesia. Manet intenta formar-se com a militar naval. La seva figura es pot utilitzar com a paradigma de dos estereotips: un dandi (s’esmera per la seva imatge exterior, es cuida) i un flaneur (home que passeja per la ciutat moderna). Manet ens ajuda a abordar els impressionistes.
“Dejeuner sur l’herbe”- Aquesta obra consta al salon dels rebutjats, no és acceptada per l’Acadèmia. A l’any 1863 va haver molts rebutjats i Napoleó III crea aquest salon per les obres rebutjades.
A “Dejeuner sur l’herbe” trobem quatre personatges, dos femenins i dos masculins. La dona que apareix en primera plana és la mateixa model que fa d’Olympia. Manet pretén vincular-s’hi a la tradició però abocar-li quelcom de nou i diferent. Aquest obra sembla tenir influència de l’obra “Concert campestre” de Ticià, obra que Manet coneixia molt bé. A “Dejeuner sur l’herbe” no trobem pràcticament ombres i aquesta és una de les principals diferències amb l’obra de Ticià. La pinzellada que dona Manet de fons és semblant a l’obra de Goya.
“Olympia”- Es presentada al salon al 1865 i és acceptada. Als peus de la noia trobem un gat i apareix també una dona negra. Olympia en aquell moment era un nom molt utilitzat per a referir-se a les prostitutes ja que Olympia va ser una prostituta de Paris molt famosa en el seu moment. Manet va presentar aquesta obra acompanyada d’un poema. La pintura té referències mitològiques, però no és una deessa, sinó, com ja hem dit, una prostituta. Ho podem saber, a part de pel títol, pels atributs, ja que porta els atributs de la seva professió (gargantilla, flor al cabell, braçalet...). A més, es tapa el sexe per senyalar-lo o fer que ens fixem més. Apareix un gat negre als seus peus. El gat és un animal noctàmbul, independent, feréstec, elàstic, per tant, s’està referint a ella.
Impacta també la seva mirada decidida i tranquil·la. Amb aquesta obra, Manet fa una còpia de la “Venus de Urbino” de Ticià.
Baudelaire- “El pintor de la vida moderna”. En aquest escrit Charles Baudelaire eivindica a un autor poc conegut, C.Guys. Guys presenta l’estil del seu moment. Manet també és un pintor de la vida moderna.
Fantin- Latour, “Un taller a Batignolles”- Un acadèmic que ens representa una tertúlia de pintors entre els quals trobem artistes impressionistes com Renoir, Monet i Manet. A la taula apareix una figura clàssica i un gerro japonés.
Manet coneix a Monet en el 63 i s’estableix una amistat. A més, acompanyarà als impressionistes a les seves sortides en les quals pintaven les seves obres a plein air (a l’aire lliure). Tot i així, ell mai exposarà amb els impressionistes, encara que si que els tracta i els recolza públicament. El motiu de que no exposés amb ells és la seva voluntat de ser pintor oficial, per raons del tipus socioeconòmic.
En les seves sortides amb els impressionistes, Manet pintarà algun que altre quadre en el qual es notarà certa influència impressionista. Dos d’aquests quadres són “Argenteuil” i “En barca”.
La pintura dels impressionistes és la mirada d’una persona concreta. A la història de l’Art se’ls presenta com precedents de les avantguardes. Pels impressionistes les lleis dels colors són fonamentals. A més, en aquesta època apareixen els tubs de pintura. Fins aleshores, la pintura es comprava i es traslladava en bufetes de porc.
L’interés per allò fugaç es fonamental en el moviment impressionista, per això pintaven a plein air, es a dir, a l’aire lliure. L’exàmen dels materials d’aquestes obres demostren que han estat pintades a l’exterior, per això, les pintures impressionistes són petites (més manejable). Utilitzen influències noves, com el japonisme o estratègies pròpies de la fotografia.
M. Cassatt, “Al teatre”- Cassatt és una nord-americana que es trasllada a Paris. Aquesta obra està realitzada amb la tècnica del pastel. Cassat rep molta influència impressionista. Fa traços i tradueix els volums a la perfecció a través d’aquests traços, a més, també sap il·lustrar la llum, com es pot veure a l’aranya de vidre.
B. Morisot “Noia al ball”- Morisot es fixa en la pell de la composició. Veiem un contrast enorme amb l’obra “La comtessa de Keller” de l’acadèmic Cabanel. Morisot juga amb la potència llumínica i els colors.
Chevreul va escriure sobre els colors. El seu raonament parteix de la seva experiència en una fàbrica de teixits. Ell va raonar sobre quins colors van bé amb quins altres. Els impressionistes van deixar d’utilitzar les tècniques acadèmiques, però seguint transmetent les formes i els volums utilitzant els contrastos dels colors.
Claude Monet “Pallers”- No trobem cap pinzellada de negre en aquesta sèrie. En general, els impressionistes quasi no utilitzen aquest color. La superfície de la obra és rugosa i la pinzellada té un valor estructural, sobresortint del propi llenç. Fa un exercici d’estil. Parlem de la dimensió pictòrica de la obra. Aquesta sèrie ve molt bé per entrar en el concepte de l’ impressionisme. L’interés recau sobre allò que és efímer, capturant el moment com si fos una fotografia. Aquestes representacions dels cicles de la natura els solem trobar en sèries impressionistes. Els que es dediquen a pintar paisatges s’interessen per representar-nos el moment sobre diferents llums o les diferents estacions de l’any i els diferents climes.
Aquest interès el podem relacionar amb Barbizon. Aquesta és una sèrie de les primeres sèries de Monet, encara que farà molts al llarg de la seva vida. Intenta comercialitzar-los en conjunt però no ho aconsegueix. Durand Rouel és el primer en exposar els “Pallers” i tenen molt èxit entre la burgesia.
“Impressió. Sol ixent”- Aquesta és la obra que dona títol a aquesta tendència artística.
Representa el port de Le Havre, on el pintor va viure la seva infància i joventut. La seva formació va ser a Paris. Es casa als 70 i se’n va a Anglaterra de viatge de noces i esclata la guerra francoprussiana i ha de romandre a Anglaterra on coneix l’obra de Turner, però la diferència entre Turner i Monet és que monet no té aquesta agressivitat de les obres de Turner, sinó que es centra molt més en la llum.
Tenim una escena de port amb una figura d’un vaixell. Les pinzellades funcionen amb una certa independència. Si la posem en blanc i negre perdem el Sol, que és el fonamental en aquesta obra. Aquest exercici del blanc i negre demostra quin pes té el color i la llum en les obres impressionistes.
Leroy visita l’exposició i fa una crítica als impressionistes reproduint una hipotètica conversació entre dos persones que visiten l’obra i no l’entenen. Era una crítica a l’estil però acaba convertint-se en el nom de la corrent artística. Castagnary, en canvi, fa una crítica favorable de la obra dels impressionistes. Segons aquest crític, els impressionistes no pinten un paisatge, sinó la impressió que aquest causa sobre nosaltres.
Edgar Degas, “La classe de dansa”- Degas pinta la òpera i la dansa perquè la veia des de dins. Tenia molts amics ficats en aquest món, per tant, passa moltes hores veient assajos i assisteix a moltes obres de ballet i òpera. La seva obra ens mostra la seva experiència. El professor que apareix en aquesta obra era un professor de ballet molt prestigiós de la època i amic de Degas. La perspectiva és impactant, ja que tenim un punt de fuga que queda fora del llenç. En questa obra Degas intenta captar un moment concret (una de les nenes es rasca l’espatlla, l’altra es posa unes arracades, una altra assaja... etc). L’interessa allò fugaç, per això el llenguatge fotogràfic li ve perfecte.
“Miss La La”- Degas i altres artistes del moment estaven fascinats per aquesta acròbata de la època. L’any 79 va quasi cada dia al circ per veure-la actuar, estudiar-la i pintar-la.
L’actuació de Miss La La consistia en un número aeri en el qual l’acròbata es penjava d’un estri mossegant-lo i feia acrobàcies a l’aire. Degas ens presenta el sostre del circ fix i Miss La La fent acrobàcies a una corda. Ens presenta la figura de la noia d’una manera molt peculiar, ja que la perspectiva és des de sota, com si nosaltres estiguéssim al circ veient el número.
“La platja de Trouville”, Monet- Transmet la sensació que podríem tenir nosaltres veient a aquestes senyores. En primer pla apareix la senyora de Monet. L’obra sobta per la rapidesa de l’execució. Es pot apreciar que l’autor ha pintat capes quan la capa de sota encara estava molla.
Sobretot es pot apreciar la rapidesa de les pinzellades en els rostres, ja que a Monet no l’interessa el detall. S’ha analitzat l’obra i s’ha descobert sorra de platja i pols de petxina, per tant, està clar que va ser feta a plein air en aquesta platja de Trouville.
“Escena de platja”, Degas- Aquesta és una obra de taller, encara que la pot haver tret d’un esbós a plein air. Pràcticament no hi ha ombra i hi ha un element que quasi demostra que no s’ha fet a plein air, que és el fum dels vaixells, ja que va en diferents direccions.
Guillaumin “Posta de Sol a Ivry”, Pissarro “El Sena a Port- Marly”- Hi hauran alguns artistes que intentaran tractar els paisatges verges.
Gaillebote “Boulevard vist des de dalt” “Illot al boulevard Haussmann”- Es poden observar les figures que es belluguen i el canvi urbanístic. Aquestes obres semblen fetes des d’un balcó. Amb la reforma urbanística de Haussmann apareixen els balcons. El protagonista en aquestes obres no es el personatge, sinó la ciutat.
Sèrie de Monet de l’estació de Saint- Lazare- Representa els efectes de la climatologia en escenaris novedosos Japonisme- El Japó no s’obre al mercat internacional fins al 1850, per tant, hi havia molt poques pistes sobre l’activitat cultural japonesa. Arribaven algunes coses de forma il·legal, per tant, molt puntual. Els artistes es comencen a interessar pels artistes japonesos, com Hiroshigue (“53 parades de Tokaido”). Aquestes obres generen molta demanda i és fàcil comercialitzar-los perquè són fàcils de transportar pel suport. El coneixement dels impressionistes es veu influenciat per aquest art.
Aquestes obres d’ Hiroshigue en concret en concret representen perspectives molt poc habituals, com les diagonals, que influencien als impressionistes.
“Cent famoses vistes de Edo”- D’aquí podem veure estratègies que els impressionistes agafen i plasmen en la seva obra. No hem de confondre japonisme amb japoniseria. La japoniseria és la transposició literal de motius japonesos, agafant motius japonesos, copiant-los i descontextualitzant-los. El japonisme, en canvi, agafa recursos de les obres japoneses, les filtra i les adapta a la seva obra.
A l’obra d’ Hiroshigue no hi ha pràcticament profunditat, els colors són plans i la perspectiva és estranya, no hi ha horitzó.
De tots aquests recursos neixen peces com “El pont d’Europa” de Gaillebotte, que tenim en un primer pla a 3 personatges. Al darrera del pont de ferro es pot veure l’estació de Saint-Lazare. L’obra és molt plana. Com les obres japoneses, no trobem cap punt de fuga, per tant, l’ull es troba insatisfet.
...

Comprar Previsualizar