Seminari1_MacBride5 (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Polítiques de comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 27/03/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Seminari  1       Polítiques  de  Comunciació   Informe  MacBride.  Tema  5     1. Quines   eren   les   bases   per   fonamentar   les   polítiques   de   comunicació   com   estratègia  de  desenvolupament?       a. Proveir  el  país  de  telecomunicacions  i  xarxes  de  mitjans   b. Cooperació   entre   els   interessats   a   nivell   subregional,   regional   i   internacional.   Cooperació   també   entre   els   propis   països   en   desenvolupament.   c. Convertir   les   infraestructures   de   comunicació   en   prioritat   per   als   països  que  volen  reduir  la  seva  dependència  d’altres.     d. Promoure  la  producció  i  l’ús  de  noves  tecnologies  de  comunicació   e. Els   països   en   desenvolupament   han   d’incitar   la   producció   d’un   equip   senzill,  barat  i  adaptat  a  les  necessitats  immediates.     f. Adoptar   tecnologies   alternatives,   més   adaptades   a   les   seves   necessitats.  Informar  la  població  sobre  aquestes  tecnologies  ‘petites’.   No  deixar-­‐se  impressionar  per  la  propaganda  dels  grans  fabricants.       2. Quin  era  el  marc  ideal  per  desenvolupar  les  polítiques  de  comunicació?     No   es   poden   establir   regles   exactes   per   un   marc   institucional   ideal   ja   que   no   pot   haver-­‐hi   un   sistema   singular   per   països   desenvolupats   i   països     en   via   de   desenvolupament  per  igual  ja  que  tenen  una  opinió  diferent  respecte  el  paper  de   l’Estat.     Els  desenvolupats  creuen  que  s’ha  de  deixar  funcionar  lliurement  als  mecanismes   econòmics   i   socials,   sense   que   l’Estat   intervingui   en   les   activitats   d’   informació     i   comunicació  del  país.  Els  països  en  via  de  desenvolupament,  en  canvi,  consideren   que  l’Estat  és  responsable  de  l’interès  general  i  pot  utilitzar  totes  les  activitats  del   país,  incloses  la  informació  i  la  comunicació.       Un   marc   ideal   per   desenvolupar   les   polítiques   de   comunicació   ha   de   tenir   una   administració   que   assigni   els   recursos   públics,   les   decisions   referents   a   la   estructura  global  de  las  activitats  de  comunicació,  la  eliminació  dels  desequilibris   interns   i   externs,   i   una   definició   de   les   prioritats,   les   que   variaran   d’un   país   a   un   altre.  A  més  de  socialitzar  la  presa  de  decisions  a  l’hora  de  definir  les  prioritats,  les   polítiques  laborals,  o  les  possibilitats  de  la  producció  i  l’abast.     Pel   que   fa   la   informació   i   la   comunicació   s’hauria   d’instaurar   un   marc   que   garanteixi   la   llibertat   d’expressió   i   on   no   es   creïn   monopolis   en   les   comunicacions.     I   on   es   determinin   mesures   ben   meditades   per   desenvolupar   noves   tecnologies   i   incitar   el   seu   ús,   ampliar   les   xarxes   de   comunicació,   identificar   els   mitjans   més   adequats  per  la  potencialitat  de  cada  país  i  per  contrarestar  les   desavantatges  de   desenvolupament   tecnològic.   També   és   important   la   creació   d’instal·lacions   destinades  a  ensenyar  als  administradors    i  tècnics.     Els   governs   dels   països   industrialitzats   i   en   desenvolupament   han   d’estar   especialitzats  i  preparats  per  prendre  decisions  sobre  les  noves  tecnologies  i  tota   Seminari  1       Polítiques  de  Comunciació   classe  d’equips.  Per  això  es  necessita  personal  especialitzat:  tècnics,  programador,   economistes  i  especialistes  en  plantejament  de  la  comunicació.   Per   facilitar   les   polítiques   de   comunicació   és   convenient   desenvolupar   un   sol   sistema  homogeni  per  a  tots                                   Tema1   Després  de  la  descolonització  i  independència  hi  havia  moltes  desigualtats  entre   països.  La  bretxa  nord-­‐sud  va  venir  de  la  revolució  excolonial  i  va  marcar  la   diferencia  en  els  països  pobres.  Els  mitjans  massius  es  troben  condicionats  per  la   ideologia  de  cada  estat.  Eixos  est-­‐oest  conflictes  d’interessos.  Oest  no  era  actiu  en   matèria  de  comunicació.  L’est  apostava  per  la  part  comunicativa.         ...