TEMA 1.2 - Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 3º curso
Asignatura Epidemiologia de les malalties infeccioses
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook saaraa07 Tipus d’estudis epidemiològics Observacionals Descriptius Experimentals Vigilància Sèries de casos Analítics Casos i controls Assajos Clínics Estudis de cohort Intervencions en la comunitat Estudis de seroincidencia Estudis transversals Estudis de seroprevalença Estudi d’epidèmies En un estudi descriptiu simplement descrivim allò que observem.
Vigilància passiva: consisteix en descriure allò que observem en els casos. En el cas de les malalties de declaració obligatòria són aquelles en les quals s’han de descriure els casos (ex. casos de meningitis, edat, sexe, etc.), i informar al organisme corresponent de manera obligatòria. En les malalties de declaració no obligatòria el procediment anterior no és necessari tot i que ens podem trobar amb casos descrits.
Sèrie de casos: correspon a l’estudi que s’efectua agafant la informació de l’estudi de vigilància passiva i redactant un article informant d’una sèrie de casos.
Els estudis analític són estudis en els quals d'alguna manera volem extreure un nou coneixement, una correlació, etc, i no ens dediquem només a descriure un cas si no que n’extrèiem alguna conclusió.
Estudis de casos i controls: també coneguts com estudis retrospectius. Un exemple d’aquest tipus d’estudis seria agafar per exemple la listeriosis, si consumim enciam cru presentem un risc de contraure una listeriosis, els casos que tenim seran els casos totals però ens informarem, és a dir, preguntarem a les embarassades si mengen enciam cru, quin tipus, etc. La població control serà la mateixa població de les mateixes característiques però que no consumeixin els vegetals.
1 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook saaraa07 Estudis de cohort o estudis prospectius: en aquests estudis els casos no els tenim (al contrari que en els estudis de casos i controls), els casos van apareixent a mida que progressa l'estudi en el temps. Per exemple, agafem una població d’homes homosexuals sans i una població control (homes no homosexuals) la idea és que nosaltres comencem amb aquesta població i l'anem seguint al llarg del temps observant l'aparició d'hepatitis A, B, C i sida.
Estudis de seroincidencia: ens aquests estudis les dades que tenim són serològiques.
Per saber que és un estudi de seroincidencia primer hem de definir incidència. La incidència és quants casos nous d'una malaltia han sorgit en un moment determinat, és a dir, es parteix d'una població sana i es mira quants casos nous apareixen. La seroincidencia seria mirar els casos nous que apareixen d’una malaltia en un moment determinat però amb dades serològiques.
Estudis de seroprevalença: també tenim dades serològiques com en els estudis de seroincidencia. Per saber que és un estudi de seroprevalença primer hem de definir prevalença. La prevalença és la presència de malalts en un moment determinat, és a dir, al contrari que la incidència, en aquest cas no es parteix d’una població sana i es segueix en el temps per veure els casos nous si no que en un moment concret s’observen els casos totals de malalts. La seroprevalença doncs, seria mirar els casos de malalts en un moment determinat però amb dades serològiques.
Estudis transversals (la majoria son estudis d'aquest tipus): és un estudi que es fa en un moment determinat. Per exemple actualment quants tuberculosos hi ha en el món.
Estudis longitudinals: es segueix una població al llarg del temps. Un estudi de cohort seria un exemple d’estudi longitudinal.
Estudi de les epidèmies: aquests estudis varien en funció de cada epidèmia, ja que depenen del focus d’infecció, del patogen, de la transmissió d’aquest, etc.
Els estudis experimentals el que succeeix és que nosaltres intervenim en els casos (subministrant medicaments, etc) per tal de produir nous medicaments, etc.
Assajos clínics: intervenim seleccionant la població, intervenim en la medicació o en el subministrament del placebo.
Intervencions en la comunitat: són la última fase dels assajos clínics.
2 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook saaraa07 Sistemes de vigilància Temin dos sistemes de vigilància passiva:  Sistemes de notificació  Agències de salut pública Assajos clínics Són els assajos que s’han d’efectuar abans de posar un nou medicament al mercat. En el cas de malalties infeccioses parlarem d'antibiòtics, vacunes, tractaments immunomoduladors, antisèptics, etc.
Tenim 4 fases. Perquè un medicament sigui aprovat a Espanya ha de passar per aquestes 4 fases i ha de ser aprovat per l’agencia del medicament espanyola.
Fase I → l'objectiu d'aquesta és veure si el medicament és tòxic o no (definir la dosi terapèutica) normalment s’agafa una població reduïda (50- 40 individus) d’homes joves en general. Es subministra el medicament i s'observa la toxicitat.
Fase II → hem de tenir una població d’entre 100 i 200 persones i aquestes han de presentar la malaltia a estudiar. Tindrem el grup control que també té la malaltia i se’ls donarà un placebo o un medicament comercialitzat. L'objectiu és determinar la “ventana terapèutica” que és la relació entre eficàcia i toxicitat, és a dir, s'ha d'ajustar que el medicament sigui eficaç en la mínima dosi del d’aquest. Les persones que estan malaltes només han de presentar aquesta malaltia.
Fase III → hem de tenir una població més amplia, lo ideal és apropares a les 1.000 persones que tindran aquesta malaltia i poden tenir a més a més d’altres. L’objectiu d’aquesta fase és mirar si el medicament tindrà efectes secundaris per altres malalties.
Fase IV → és la fase de intervencions en la comunitat. Un cop hem passat les 4 fases en principi ja podem distribuir el medicament a nivell hospitalari, farmacèutic, etc. Aquesta és una fase 4 d'un assaig clínic ja que fins que realment no proven el medicament milers de persones no es poden veure els efectes secundaris rars.
Abans dels assajos clínics hi ha els assajos preclinics 3 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook saaraa07 Com es troben els nou fàrmacs? Avui en dia podem tenir la idea de que la majoria dels nous fàrmacs són sintètics i, efectivament, n’hi ha molts que ho són però tot i així també hi ha una línia de recerca que encara està basada en la natura, per exemple les artemisinines, que són unes substàncies obtingudes d’una planta que molt recentment s'han incorporat en el tractament de la malària. Per tractar la malària tenim altres fàrmacs clàssics com la cloroquina i la quinina però hi ha paràsits que ja s'estan fent resistents a aquest.
Com un altre exemple de nous fàrmacs trobem un bacteri del sòl que sembla que fabrica un antibiòtic anomenat teixobactin i sembla ser que no hi ha cap bacteri resistent a aquests antibiòtics “New antibiòtic from soil Bacteria”.
Un cop tenim alguna cosa que sembla ser que pot funcionar faríem els assajos preclínics “in vivo”. Exemple BCG d'un laboratori de la UAB on es porta una línia d'estudi de micobacteris ambientals pel tractament de càncer de bufeta que, en quantitat, és el 2n o 3r més important. Quan aquest càncer és superficial el tractament que es dona és quirúrgic, es treu el tumor i després s’introdueix un micobacteri (micobacteri BCG), aquest micobacteri viu estimula el sistema immunitari i aquestes cèl·lules acaben d'eliminar la resta de cèl·lules canceroses que puguin haver quedat. Funciona bé però tenim un problema, aquest micobacteri és una mica patògena de manera que en el procés d’introduir-lo, si hi ha alguna ferida, pot passar directament a la sang i produir la malaltia.
L’alternativa del nostre laboratori és fer servir micobacteris ambientals que donin una resposta immunològica similar però que sigui no patògen pel nostre organisme, un cop fetes les proves “in vitro”, amb resultats exitosos, s’han fet estudis “in vivo” en ratolins i un cop es veu que el fàrmac funciona el següent pas és fer la patent (protegir aquest possible nou fàrmac). Fins aquí no intervé l’agencia del medicament ni res, ara nosaltres volem fer el primer pas perquè aquest medicament es pugui utilitzar en humans (ara anem a fer assajos en animals que es necessiten perquè l’agencia del medicament aprovi, en un futur, els assajos en humans) s'ha de fabricar el producte sota una normativa especial (GMP), per una altre banda fem els estudis amb el producte produït sota GMP ja fet i anem a ratolins on farem uns estudis que hauran de ser aprovats per l'agencia del medicament i si tot això està aprovat per l'agencia del medicament es pot 4 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook saaraa07 començar a fer la fase I d'assajos clínics. En conjunt és un procediment molt car que necessita de subvencions, etc.
Investigació dels brots o epidèmies  Brot: augment inesperat d'una malaltia (número relativament petit de casos, en un espai reduït, en un temps concret). Brot i epidèmia són paraules similars que a vegades es fan servir indistintament.
 Epidèmia: parlem d’àrees geogràfiques més grans, més números de casos i temps més dilatat.
 Pandèmies: una part important del món, es veu afectada per aquest patogen, es pot parlar de pandèmies puntuals o pandèmies més duradores (tuberculosis, sida, etc).
 Endèmia: hi ha un número constant de casos d’una malaltia en un lloc determinat.
Cada brot o epidèmia és diferent, depèn dels països, i l’origen de la malaltia la investigació és una o una altra.
Actualment tothom pot saber en cada moment on estan els brots, les epidèmies etc gràcies a webs com el ProMED on ens podem subscriure i ens poden enviar l’actualització de les malalties.
Mesures de freqüència Aquestes són les mesures de freqüència més utilitzades habitualment en els articles, revistes, informes, etc, d'epidemiologia.
 Incidència: número de casos nous que apareixen en una població sana en un temps o un període determinat de temps.
 Taxa d'atac (%): s’utilitza especialment en els brots i fa referencia a un moment especial. Es el tant per cent de la població exposada a un determinat agent acaba desenvolupant la malaltia. Imaginem que som una població sana i que 1 persona té meningitis, durant uns dies ens anem infectant. Imaginem que si som 60 al final 6 desenvolupem la malaltia per tant, la taxa d’atac seria el 10%.
5 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook saaraa07  Prevalença: casos de persones malaltes que tenim en un moment determinat.
 Seroprevalença: igual que la prevalença però mesurant les persones infectades a través de la detecció d’anticossos en sang.
 Letalitat (%) i mortalitat: s'utilitzen indistintament quan realment són dos conceptes diferents. Posem un exemple on veiem la diferència: Exemple diferencia letalitat i mortalitat Tos ferina mundial 20-40 milions de casos 200.000-400.000 morts/any (això es la mortalitat, és el número de persones que en aquest any moren d'una determinada malaltia en un conjunt de població sana).
La letalitat és el número de persones que han contret la malaltia i han mort (és el tant percent de persones que moren de les que han contret la malaltia).
 Risc: és la probabilitat de contraure una determinada malaltia en base a la exposició d’un determinat esdeveniment (aliment, conducta, etc). L'objectiu final de l’epidemiologia sempre és prevenir. Al principi sempre interessa saber quines són les conductes de rics que ens poden posar en contacte amb el patogen. Per determinar si la exposició pot ser perillosa o no hi ha 2 mesures que són les més utilitzades en els estudis que són el risc relatiu i la odds ratio.
o Risc relatiu: mesura de freqüència de l’aparició de la malaltia en un grup exposat/mesura de freqüència de l’aparició de la malaltia en un grup no exposat. Representa quantes vegades més tindrà lloc la malaltia en el grup exposat respecte al grup no exposat.
 Valor 1 = no hi ha associació.
 Valor > 1 = indica associació positiva → factor de risc.
 Valor < 1 = indica associació negativa → factor protector.
o Odds ratio o Raó de Momios: quocient entre el nombre de vegades que té lloc un esdeveniment en front a quants cops no té lloc en un grup.
6 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook saaraa07 Si volem comparar entre poblacions s’utilitzaren les taxes que es fan per 100.000 habitants normalment.
Càlcul RR Malaltia present No malaltia Exposició present a b Total exposats Exposició absent c d Total no exposats Total casos Total no casos Malaltia present No malaltia Exposició present a b Total exposats Exposició absent c d Total no exposats RR = 𝑎/(𝑎+𝑏) 𝑐/(𝑐+𝑑) Càlcul Odds ratio OR = 𝑎/𝑏 𝑐/𝑑 7 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook saaraa07 Exercici article → Brote comunitario de neumonía por Legionella pneumophila: importància del control de las torres de refigeración en los centros sanitarios.
1.- Com va funcionar el sistema de vigilància? Com es va detectar que possiblement hi havia un brot, com es va informar i com es va actuar? El dia 3 d’agost del 2004, el Servei de Medecina Preventiva de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona va notificar al Servei d’Epidemiologia de l’Agència de la Salut Pública de la ciutat 4 casos de pneumònia comunitària per L.pneumophila.
El dia 4 d’agost es va iniciar la investigació ambiental amb la finalitat d’identificar focus potencialment generadors d’aerosols en les zones afectades. Es van revisar la distribució espacial i les característiques de les torres de refrigeració inscrites en el registre de vigilància ambiental de l’Ajuntament de Barcelona.
2.- La informació recollida a traves de l’enquesta, quina informació rellevant va proporcionar? Que un dels residents del Carmel acudia diàriament a un centre sanitari situat en Vallcarca.
3.- Quins laboratoris de microbiologia no hospitalaris van intervenir en l’estudi del brot i quina va ser la seva missió?  Laboratori de la ASPB → detecció i recompte de Legionella spp. en mostres ambientals.
 Laboratoris de Legionella de Majadahonda i el de la Fundació del Institut de Recerca en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol de Badalona → estudi epidemiològic molecular per documentar la identitat genètica de les soques.
4.- Com es va definir el cas? Es va considerar com a cas totes les persones que entre el 18 de juliol del 2004 i el 17 d’agost del 2004 (dates relacionades amb el període d’exposició) presentessin un diagnòstic de pneumònia i detecció d’antigen de L.pneumophila serogrup 1 en orina, amb residència o que realitzés alguna activitat en el barri de Vallcarca en els 10 dies previs al inici dels símptomes.
8 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook saaraa07 5.- Per què creuen els autors que la taxa d’incidència real segurament va ser superior a la informada en l’article? Perquè la població resident no fos la vertadera població exposada. Al coincidir el brot amb un període de vacances, era probable que la població exposada fos menor que la empadronada.
6.- Calcula l’índex de risc relatiu de contraure una pneumònia per Legionella si ets veí de Vallcarca respecte a si ets veí de Sant Gervasi.
La taxa de incidència al barri de Vallcarca és de 35,8 casos /100.000 habitants i de 9,3 casos/100.000 habitants en el barri Sant Gervaci per tant, l’índex de risc relatiu és de 35,8 ( 9,3 = 3,85), per tant, és 3,85 vegades més probable contraure una pneumònia per Legionella si ets veí de Vallcarca respecte a si ets veí de Sant Gervasi.
9 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook saaraa07 3. Referències de les imatges Figura Referència Cristina Domingo-Carrasco y Joaquín Gascón-Bustrenga. 2005. Dengue y Figura 1 otras fiebres hemorrágicas virales. Enfermedades infeccioses y Microbiología Clínica 23(10):615-26.
10 ...