Identitat (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

David Carmona Florez IDENTITAT Nom: David Carmona Florez Grau: Criminologia (primer curs) Assignatura: Psicologia Social Professora: Jenny Cubells Curs: 2016-2017 Psicologia Social David Carmona Florez Psicologia Social 1. Quins elements reforcen la idea de que la identitat és personal i quins que la identitat és social? Cam diu Pujal (1996), “l'experiència de la identitat individual o personal faria referència a aquest sentiment cert d'unicitat, d'idiosincràsia i d'exclusivitat que va acompanyat d'una sensació de permanència i continuïtat al llarg del temps, de l'espai i de les diferents situacions socials” (p. 99).
D’altra banda, també ocupem un lloc a la societat i ens sentim part d’ella. La identitat social és aquella en la que encaixem dins la nostra societat en concret, allò que compartim amb més individus. Per exemple, ser esportista, metge o estudiant.
La identitat social varia amb cada cultura ja que, com comenta Elias (1990), “la <<societat>>, com és sabut, som tot nosaltres, és la reunió de moltes persones. Però la reunió de moltes persones forma a la Índia o a Xina un tipus de societat molt diferent a la que forma a Amèrica o a Anglaterra” (p. 87).
2. Quina diferència hi ha entre els conceptes d’identitat i self? La identitat és el concepte que cada individu té de sí mateix, tant com a persona (identitat personal) com dins de la societat (identitat social).
El self, una construcció moderna, és més aviat el concepte que cada cultura de “persona” o “individu”. És la identitat que emergeix en relació a la interacció amb la societat i el context, per tant, com diu Pujal (1996), “el self o la identitat (...) no pot separar-se de la societat i de les circumstàncies en què està definida, perquè aquestes són les condicions que fan possible la seva definició i el seu ús social” (p. 101).
3. Quines crítiques reben les teories bioligicistes de la identitat? Quina és la teva opinió al respecte? David Carmona Florez Psicologia Social Es diu que a partir d’aquestes teories, hi hauria individus millor adaptats o més aptes que d’altre i això podria donar lloc a la legitimació d’actituds discriminatòries cap als altres.
També, una de les principals critiques és que no es té en compte l’entorn ni les normes socials, que sense cap dubte modifiquen la nostra conducta, igual que la societat o la cultura en sí mateixes.
Una altra crítica és que cap d’aquestes teories té en compte la capacitat simbòlica.
4. Què vol dir la següent expressió de Harré (1985: 262): Ser un self no és ser certa classe d'ésser, sinó estar en possessió d'una certa classe de teoria” Harré diu que com la idea de persona no és universal, varia amb la cultura. Ens comportem diferent depenent de les persones i del context que ens envolta. És molt variable.
Per a ell el self és contingent i per això no hi ha res previ al contacte amb la societat (ja que emergeix en el mateix instant d’interacció). Són la societat i al cultura les que creen el self, és una teoria cultural, un conjunt de creences.
Com ja s’ha mencionat abans, el self és la concepció cultural d’individu, no es natural, és una mena de teoria.
5. Després de la lectura de l’article ha canviat la teva posició respecte al que és la identitat? En cas que sí s’hagi produït un canvi, explica en quin sentit s’ha donat (què has après? Quina idea prèvia tenies i quina en tens ara?, etc).
A la pregunta de “qui sóc?” feta a classe, vaig contestar: David Carmona Florez Psicologia Social • Físicament: Pell, múscul, ossos i entranyes.
• Com a persona: vivències, creences, experiències, valors, expectatives, pensaments, reflexions, voluntats, perspectives...
La meva concepció de personalitat era una concepció molt individualista perquè, encara que s’intueix la importància de l’entorn no el comptava de forma explícita.
Tampoc havia considerat de manera nominal la idea d’identitat social ni la de self, encara que sí havia observat certs fenòmens, com el canvi de comportament de les persones segons el context.
Malgrat això, la meva concepció sí era dualista en quant a la divisió entre físic i “espiritual” i no basava la meva identitat en adjectius típics com: no”, esportista, creatiu, etc.
Així doncs, la meva concepció de identitat no ha canviat massa, només li he afegit de manera explicita l’influencia de l’entorn i li he afegit també la idea d’identitat social.
* (3.911 caràcters sense comptar els espais).
David Carmona Florez Psicologia Social Bibliografia Elias, N. (1987). La sociedad de los individuos. Barcelona: Península.
Recuperat el 28 de febrer de 2017 de https://monoskop.org/images/d/de/Elias_Norbert_La_sociedad_de_los_individu os_ensayos_1990.pdf Íñiguez, Lupicinio (2001). Identidad: De lo Personal a lo Social. Un recorrido Conceptual. En Eduardo Crespo (Ed.) La constitución social de la subjetividad (pp. 209-225). Madrid: Catarata.
Pujal, M. (1996). La identitat (el self). Dins M.Botella et al Psicologia Social (pp.
61-109). Barcelona: EDIUOC. Recuperat el 28 de febrer de 2017 de http://docslide.us/documents/capitulo-identidad-margot-pujal.html ...

Tags:
Comprar Previsualizar