Tema 6 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Llenguatge audiovisual
Año del apunte 2012
Páginas 8
Fecha de subida 05/12/2014
Descargas 1

Vista previa del texto

LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB Núria Bentoldrà Boladeres EL SO EN L’AUDIOVISUAL Les imatges auditives es creen mentre s’escolta, es construeixen a partir de les experiències personals i també de les directes o indirectes amb altres media. El so és omnidireccional i la percepció auditiva influeix en l’atenció sobre els estímuls visuals. La comprensió és important, l’oient és actiu.
Manca d’estímuls visuals CONDICIONS DE LA RECEPCIÓ RADIOFÒNICA Nivell d’atenció desigual Fugacitat Direccionalitat Reconstrucció mental del so escoltat  OBJECTE SONOR: forma acústica situada a l’espai sonor que l’oien associa a una font sonora.
 PLA SONOR: distancia aparent que separa l’objecte sonor de l’oient.
Primer pla (PP) – És el pla de referencia per al receptor i destaca l’element prioritari i de més significat en l’espai sonor. Indica una distancia pròxima a l’oient i entre els diferents objectes que s’expressen mitjançant aquest pla.
Segon pla (2P) – La intensitat utilitzada per a la seva realització ubica l’objecte sonor en un segon terme respecte al PP, es a dir, el pla sonor de referencia. No actuant en simultaneïtat amb un Primer Pla, l’oient es capaç de descodificar el missatge, tant si aquest és expressat amb paraules, músiques o efectes sonors.
Tercer pla (3P) – Es el pla que marca la distancia mes allunyada del Primer Pla. Si bé el segon pla pot aparèixer sense la simultaneïtat del PP, el 3P sempre va acompanyat a un PP o inclús a un 2P. En alguns casos seria el pla destinat a l’ambient sonor Primeríssim primer pla (PPP) – Es el pla radiofònic que s’utilitza per a senyalar la distancia mes curta entre dos o varis objectes sonors. Es el pla que expressa la intimitat entre els personatges, i que inclús pot desvelar els secrets del pensament. S’utilitza per a monòlegs interiors i mantenen un intercanvi d’opinions amb una certa aureola de 1 LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB Núria Bentoldrà Boladeres secretisme. Mostra l’interior dels personatges, deixa escoltar a l’oient les seves reflexions i pensaments.
Té dues dimensions: 1ª- Física 2ª- Simbòlica  PERSPECTIVA SONORA: Indica el punt on volem col·locar el nostre oient P.A.F. (Punt aquí fix): L’objecte sonor que ocupa el PP és immòbil mentre que la resta tenen la capacitat d’aproximar-se o allunyar-se. L’objecte sonor que ocupa el PP es desplaça mentre que la resta s’immobilitzen.
Paraula: redacció i locució SO EN LLENGUATGE RADIOFÒNIC Música: llenguatge emocions Efectes sonors: llenguatge de les coses Silenci: absència total i/o presència sonora SO A LA TELEVISIÓ  So IN: So que es correspon a la imatge: veiem els personatges i els sentim.
 So OFF: No té res a veure amb l’acció que veiem, el so que sentim pot pertànyer a un altre espai, a un altre temps. No veiem les fons sonores.
 So FORA DE CAMP: No veiem les fons sonores, aquestes estan aprop.
 So AMBIENT: Sense poder determinar les fonts d’aquell so, sabem que aquell so pertany a aquella situació.
 So INTERN: So que nosaltres fem que el telespectador escolti però que en la realitat seria impossible: sentiments, batec del cor, pensaments...
 So ON THE AIR: So que fa referència a aparells (gravadora, ventilador...) 2 LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB Núria Bentoldrà Boladeres LA PARAULA Redaccció: - Frases curtes: De 15 a 28 paraules.
- Ordre gramatical: subjecte + verb + acció - Redundància: oblidar-se de demostratius, pronoms, deixar de donar per suposat que la persona que ens escolta ja sap de que parlem. (Si faig una entrevista he de repetir el seu nom, el seu càrrec, el motiu perquè l’hem portat... així com el nom de l’entrevistador) Expressió oral: Respiració diafragmàtica (no clavicularment, no s’ha d’aixecar les espatlles sino sentir l’aire a l’estomac) - Vocalització - Entonació - Ritme - Actitud LA MUSICA FUNCIONS I NOMENCLATURA - Descriu l’ambient: descriptiva ambiental - Exalta les emocions: descriptiva expressiva (ràdio) i expressiva (tv) - Trasllada espais i temps: descriptiva ubicativa/imitativa (en ràdio: pluja, vent...) - Reconstrueix d’una acció QUALITATS - Objectiva (és en aquell espai) 3 LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB Núria Bentoldrà Boladeres - Subjectiva (el propi creador incereix aquella música esperant obtenir una resposta emocional) - Descriptiva  Diègesis: ja sabem que passarà, que ho sentirem  Extradiègessis: música que sona d’imprevist, la font sonora no pertany a l’espai que estem retratant TIPOLOGIA QUALITAT ÀMBIT Descrip. Ambiental Objectiva Diègesis Descrip. Ubicativa Descriptiva Extradiègesis Expressiva Subjectiva Extradiègesis Dramàtica Subjectiva Extradiègesis ELS EFECTES SONORS La seva funció la determina el tipus de presència en la narració: Ambientalització - Contextualització - Accentuació - Organització Funcions en el llenguatge radiofònic: TIPOLOGIA REPRESENTACIÓ ÀMBIT Descriptiu Objectiva Diègesis Expressiva Subjectiva Extradiègesis Dramàtica Subjectiva Diègesis/extradiègesis 4 LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB Núria Bentoldrà Boladeres EL SILENCI En ràdio pot ser interactiu, narratiu o expressiu. Interactiu i expressiu es fa sempre en una conversa, quan algo talla. Es narratiu quan nosaltres ho utilitzem per fer espais.
En televisió pot ser descriptiu (ambient), dramàtic (tensionar) i expressiu (és més en relació a la persona).
ALTRES FUNCIONS DE LA MÚSICA La música també ser utilitzada per a identificar i organitzar continguts en el contínuum radiofònic i televisiu. Quan la seva presència de la música obeeix a ambdós requisits, aquesta actua en l’àmbit de la funció sintàctic-gramatical (en la funció programàtica la música és contingut), més coneguda com gramatical.
Hi ha diferents tipus de formes en les que la música pot intervenir en funció sintáctico-gramatical. Les principals són: - Sintonia - Cortina - Ràfega - Cop musical La seva presència i també la seva elaboració han evolucionat en el temps. Tot i això, mantenen les característiques bàsiques de la funció. La seva importància és significativa en el procés d’identificació dels productes, sobretot quan l’índex de competitivitat és molt alt. Aquesta circumstància hi és present a l’oferta radiofònica i televisiva.
Sens dubte, la sintonia és de totes elles la principal. Entre les seves característiques, destaca: • Ha de cridar l’atenció • Ha de causar impacte 5 LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB • Núria Bentoldrà Boladeres El sentit expressiu del tema ha d’estar d’acord amb el producte que s’anuncia.
• La durada de la sintonia ha de ser proporcional a la durada del programa.
Cal que també s’ha de diferenciar entre programa diari i setmanal. L’ús de la sintonia és exclusiu de la capçalera de programa.
• La sintonia és la música que identifica un programa de la resta de l’oferta, per la qual cosa ha de facilitar el seu reconeixement.
La cortina es un fragment musical que separa seccions d’un programa.
La ràfega, de menys durada que la cortina, separa continguts en un mateixa secció.
Quan s’utilitza el cop musical, es posa emfàsi en algún contingut i es busca incrementar l’atenció.
La capacitat de la música per a reforçar la identitat del producte va més enllà dels mitjans audiovisuals. L’àudio-branding és l’ús de la música per a fer més efectiva la imatge d’una marca, millorant la transmissió d’informació i es basa en la congruència entre la identitat de la marca i la seva imatge.
La careta és la suma de sintonia (musica identificativa) i paraula (dades). Quan parlem de careta parlem de muntatge music-verbal.
- Ubicació: entrada-sortida - Característiques: combinació en simultaneïtat - Objectiu: la quadratura (intentar col·locar el discurs verbal) - La careta en contínuum radiofònic 6 LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB Núria Bentoldrà Boladeres Muntatge radiofònic - Combinació de paraula, música, efectes sonors, silenci.
- Ordre de les seqüències sonores.
- Estructura en el si de cada seqüència i en el conjunt del muntatge.
La IDEA és l’eix vertebrador de tot muntatge. Diferent combinació, ordre i/o estructura donant lloc a un nou muntatge radiofònic.
Com es poden combinar els sons? TÈCNIQUES DE MUNTATGE 7 LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB Núria Bentoldrà Boladeres Agafo la música i la passo de 3P o 2P a PP Passo la música de PP a 2P o 3P EL RACCORD SONOR O LA CONTINUÏTAT - Contingut: quan substituïm una font sonora per una altre busquem que hi hagi una certa continuïtat temàtica.
- Rítmic: no es pot canviar el ritme de sobte (si hi ha un ritme lent no es pot posar de fons sonor o combinar-ho amb un de ràpid).
- Intensitat: no es pot canviar d’un so super fort a un de super fluix.
- Tonal: quan es canvia d’un veu molt aguda a una de greu.
- Repetició: quan es repeteix algun contingut una altra vegada, quan diem alguna cosa que després no es sentirà...
8 ...