Estils de vida - Promoció de la salut i prevenció de la malaltia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Salut Pública i Comunitària
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 26/04/2017
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Ona Muñarch Garcia 2n Infermeria Salut Pública i Comunitària: Estils de vida - Promoció de la salut i prevenció de la malaltia.
Introducció § L’atenció primària (AP) és l’element nuclear pels serveis de promoció, prevenció, tractament i rehabilitació. Dins l’AP es realitzen tasques d’educació sobre els principals problemes de salut.
§ La reforma sanitària al nostre país s’inicia a l’any 1984, des de llavors les activitats de prevenció i promoció de la salut han sigut part essencial del treball d’atenció Primària.
§ La reforma es va dur a terme al 1975, i abans de la reforma, el centre és el personal sanitari no el pacient, no es tenia el concepte de salut entre tots.
Determinats socials i accés a l’atenció sanitària § Els determinants socials de salut poden actuar de protectors de la salut o com factors de risc produint desigualtats.
§ NO tothom té les mateixes oportunitat d’accés al sistema sanitari encara que els sistema sigui de cobertura universal § La posició social de les persones i la estratificació de la societat es la clau de la causalitat de la desigualtat en l’accés al sistema sanitari § Els professionals de la salut poden tenir un paper en l’actuació per a la solució (demanda, accessibilitat, i utilització) Models determinants de la salut § Informe Lalonde, 1974, descriu els factors i condicionants que influeixen en el procés salut-malaltia tant a nivell individual com poblacional.
- Els determinants associats a la biologia (carrega genètica, desenvolupament, envelliment…) són poc modificables.
- El sistema de salut (llistes espera, malalt utilització de recursos, mala praxis,...) - El terme medi ambient es refereix a un concepte ampli com: medi natural, entorn creat per l’home, medi social o medi cultural.
- Els estils de vida i conductes de salut estan lligats a les pròpies característiques de les persones i a la seva interacció amb el medi en el que viuen.
§ L’objectiu últim és facilitat la formulació de polítiques i intervencions encaminades a la promoció, prevenció o cures de la salut individual i col·lectiva.
Determinants socials de salut § Avui en dia els determinants de la salut s’identifica amb les determinants socials de la salut.
- Determinants socials de la salut són les condicions en que les persones neixen, creixen, treballen i envelleixen.
§ La finalitat de la comissió és superar les desigualtats en salut entre països i en el propi país.
Ona Muñarch Garcia 2n Infermeria § “Subsanar las desigualdades en una generación. Alcanzar la equidad sanitaria actuando..
Marc conceptual dels determinants socials de la salut Determinants estructurals de les desigualtat en salut: Estratificadors de la posició social § Posició socioeconòmica és el determinant social més important que condueix a una posició desigual de la salut.
- Educació - Ocupació - Ingressos § Gènere à característiques dels ♂♀ construïdes socialment mentre que el sexe designa característiques biològiques.
- Els models socialment construïts de masculinitat poden tenir efectes negatius sobre la salut dels homes i nens (ús d’alcohol, violència) - Les dones i nenes tenen una major carrega d’efectes negatius sobre la salut - El sexisme és una forma de discriminació social que comporta desigualtats en salut. Comporta desigualtats socials § Ètnia à comparteix un origen i cultura comuns on els límits son definits per un altre grup social diferent - La construcció social de les diferencies racials es la base de les divisions socials i practiques discriminatòries.
- Entre la població immigrant es freqüent trobar la confluència de varis estratificadors socials que potencien les desigualtats en salut.
§ Edat à Pot portar a l’ageisme com a forma discriminatòria a la gent gran § Malaltia à algunes persones poden patir l’exclusió social a conseqüència de la malaltia que pateixen. Com per exemple el VIH en el passat, com la gent els tractava els malalts i la discriminació que hi havia davant aquestes persones. Un altre exemple podria ser l’èbola, en què hi ha menys accés per l’augment de mesures a adoptar.
Tot això fa que una persona estigui millor o pitjor vist i que es creïn les desigualtats.
§ Context socioeconòmic i polític: característiques del Govern a les polítiques públiques: - Macroeconòmiques, socials, sanitàries, educatives, mercat del treball… Ona Muñarch Garcia 2n Infermeria - El factors que més afecta la salut, segons l’OMS, és la política del estat del benestar i les polítiques redistributives.
Determinants intermedis § Situats entre els determinants estructurals i la desigualtat distribució de la salut i el benestar de la població.
§ S’agrupen en 6 apartats: 1. Condicions materials de la vida à determinants associats al medi ambient físic (vivenda, barri, condicions de treball, alimentació…) 2. Context psicosocial à aspectes psicològics de l’individu en relació al context i circumstàncies socials (emocions, relacions socials, resposta a l’estrès, resposta a la pròpia vida) 3. Cohesió social à relacionada amb el grau d’integració social (vincles comunitaris, participació ciutadana, confiança amb els altres) i a les relacions entre els individus i les seves organitzacions dins un context identitari (país, comunitat, ciutats). Visió compartida dels problemes.
L’exclusió social es l’extrem oposat i correspon a una situació de segregació de la xarxa que configura la cohesió social.
4. Estils de vida à Inclou els hàbits de vida amb influencia protectora per la salut: exercici, dieta, hàbit tabàquic i alcohol….
5. Factors biològics à fa referència a la càrrega genètica, l’edat, sexe 6. Sistema sanitari à l’organització i les característiques del sistema sanitari en cada context es converteix en un determinant de salut especialment a través de l’accessibilitat i grau d’utilització de serveis sanitaris.
Determinants socials associats a la utilització dels servies sanitaris Els determinants socials poden classificar-se en dos grans grups: § Característiques de la població: - Variables demogràfiques (sexe, edat, ètnia); - Variables socioeconòmiques: ocupació, nivell econòmic, nivell instrucció, treball; valors i creences, - Relacions socials § Característiques del sistema sanitari: polítiques de salut (nivell nacional, regional, local) del sistema, accessibilitat als serveis, organització.
Ona Muñarch Garcia 2n Infermeria Variables demogràfiques § Edat (ageisme o viejismo) → Jutge et al. va demostrar que els majors de 85 anys tenen un 30% menys de probabilitat de rebre una pròtesi de maluc que el grup de 50-60 anys.
§ Sexe (sexisme) - Les dones tenen un 38% menys de probabilitat que els homes a rebre una pròtesi de maluc - Menys probabilitat de rebre medicació hipolipemiant després d’un IAM - Les dones reben menys tractaments de cateterització.
- També s’ha de tenir en compte que molts homes decideixen operar-se, en canvi les dones no tant. No tot és culpa del sistema sanitari.
- Ve determinat per la història, on tots els estudis es realitzaven en homes. Tots aquells que marcaven un abans i després en la història, es feien en homes, ja que la dona es considerava inferior.
Variables socioeconòmiques r/a PSE § Les persones amb una posició socioeconòmica baixa utilitzen en major mesura la consulta del metge de família i l’ingrés en els hospitals públics. (Tots el personal sanitari, sap que en sortir de l’hospital, no sortirà igual de bé. Sempre hi ha riscos durant una estada a l’hospital. Degut a això, molts metges tenen una estada més curta, que decideixen recuperar-se a casa, ja que disposen dels coneixements suficients.) § La utilització dels metges especialistes no varia entre els diferents nivells socioeconòmics, tots es consideren al mateix nivell.
§ La utilització dels serveis privats és més alt en el medi socioeconòmic més alt (Exemples són les mútues i demés).
§ Test de cribratge de càncer de coll d’úter inferior en classes socials més desfavorides. Ve determinada per l’educació, si la gent no en sap els riscos que existeixen, no hi aniran a fer-se una citologia, això és decisió de cadascú fer-se el control.
Variable socioeconòmica: nivell d’instrucció § La inequitat en l’atenció sanitària es pot associar al nivell d’instrucció dels usuaris i requereix respostes lligades a canvis d’actitud i habilitats dels professionals implicats.
§ El concepte analfabetisme sanitari funcional es refereix a les dificultats que el baix nivell d’instrucció pot afectar la capacitat de comprensió de la informació, especialment l’escrita. (Marcus, 2006 ho classifica d’epidèmia silent).
§ Alfabetització sanitària és la capacitat dels pacients de llegir, comprendre i utilitzar la informació sanitària per prendre decisions en les cures de salut.
§ Els malalts crònics amb un baix nivell d’instrucció reben una major prescripció farmacològica. Aquest fet es pot explicar per: - Dificultats en la comunicació professional sanitari-pacient.
- Motius relacionats amb les actituds del pacient.
§ Els professionals sanitaris han de donar molta importància a les habilitats comunicatives i a les activitats d’educació sanitària, sobre tot en malalties cròniques on l’autocura és fonamental. El tret més important és l’autonomia, que la persona es Ona Muñarch Garcia 2n Infermeria pugui cuidar ella sola, que sigui capaç. El potenciar l’autonomia de la persona ajuda molt en el procés d’autocura.
Variables socioeconòmica: condicions de feina i treball § Les condicions de feina és un determinant social de la salut intermedi que té una gran influència en les desigualtats socials de salut i pot influir en la utilització del serveis sanitaris.
§ Les situacions que afecten més a la salut són: - Atur o feines precàries - Llocs de treball mal pagats - Llocs de treball amb risc d’accidents o malalties professionals - Llocs de treball en entorns psicosocials perjudicials.
§ L’atur de llarga duració (més d’un any) està associat a un increment de les afeccions cardiovascular, de la depressió, de la mortalitat i el suïcidi.
Població immigrant § A Europa superen el 9% de la població total, a Espanya aquesta proporció és del 13%.
§ Els immigrants en el país de destí han d’enfrontar-se a: un viatge migratori, a xarxes socials febles, a una discriminació racista, a barreres culturals, a un nou llenguatge. La vivenda a la que accedeixen sol esta en males condicions. El risc de pobresa és de 2 a 4 vegades superior.
§ Existeix l’efecte del immigrant sa: una persona jove, que està en edat de treballar, i té coneixements. Es troben en situacions molt diferents al seu país, ja que allà potser tenia unes condicions socioeconòmiques més elevades, i aquí en situació més precària, aquí s’ha d’adaptar a la cultura, a la nostra societat… I es fa un mal seguiment per culpa de tots aquests factors socials, pateixen una disminució de la salut per acumulació d’aquests determinants socials, i pateixen finalment malalties cròniques.
§ Immigrant sa → Disminució de salut per acumulació de determinants socials → malalties cròniques (Efecte Immigrant Sa) Atenció sanitària i exclusió social § La pobresa i l’exclusió social poden constituir barreres en l’atenció. Tradicionalment es donava quan les persones no tenien participació en el mercat laboral o per la viuedat en les dones.
§ Actualment, l’exclusió social és un risc associats a determinades etapes de la vida n les situacions de precarietat són majors: infància (nens que viuen en condicions més precàries i no es poden adaptar als seus companys), joventut, vellesa (per la soledat).
§ La malaltia crònica de llarga duració i la discapacitat són factors que poden empobrir a les persones, ja que hi ha sol haver-hi una exclusió del mercat laboral.
Degut a la malaltia els obliga a canviar de feina, i així de salari… § L’estigmatització d’alguna malaltia (SIDA, tuberculosis, trastorns mentals greus) fa existeix evitació de la persona.
Ona Muñarch Garcia 2n Infermeria Relacions socials i serveis sanitaris § Les relacions socials constitueixen un element important en l’accés al servei sanitari, en la continuïtat de cures (adherència terapèutica, identificació de símptomes, motivació, promoció de l’autocura) § Les xarxes socials proporcionen suport social i aquest potencia un rol social de la persona (rol de mare, rol d’amics,...) reconegut per la resta de membres.
§ Existeixen molt tipus de xarxa (familiar, amics, participació comunitària,...). La xarxa familiar és diferent segons la cultura de cada comunitat. Hi ha lloc que ens el 18 anys has de ser una persona autònoma i espavilar-te. Es potencia l’autonomia, però hi ha vegades que per aquesta autonomia desfavorim les relacions entre nosaltres.
I això pot portar a una condició de malalties degut a la falta de relacions socials. Tot en l’extrem és dolent.
§ No totes les xarxes són positives per la persona, hi ha xarxes que potencien conductes de risc! Abordatge desigualtats socials en salut i en l’atenció sanitària § Eliminar les desigualtats significa implicació per part de la política i de tots els sectors § Principis d’acció per un abordatge intersectorial: 1. Millorar les condicions de vida (vivenda, treball...) 2. Lluitar contra la distribució desigual del poder, els diners i els recursos 3. Mesurar la magnitud del problema, analitzar-lo i avaluar les intervencions.
§ Els sectors sanitari hauria de liderar la implicació dels altres sectors en la disminució de les desigualtats.
§ Els professionals sanitaris han de fer un abordatge integral del problema de salut per la qual cosa han de treballar amb les polítiques de intersectorialitat.
§ Les desigualtats s’han d’abordar des de polítiques i programes que actuïn sobre l’organització dels sistema sant a nivell macro (conselleria), meso (institucions) i micro(centres).
§ L’avaluació i la monitorització dels programes i activitats per corregir i superar les desigualtats s’han de realitzar des del propi sistema sanitari, des dels centres assistencials i des dels propis professionals.
§ El sector salut ha d’actuar amb iniciativa i receptivitat § El sector ha d’abandonar el paper d’expert i ha de ser cooperant que aporta informació i coneixement a altres sectors i a la comunitat § La col·laboració entre sectors és més probable quan els participants comparteixen interessos.
§ La diplomàcia de la salut conformada per capacitat de negociació, generació de confiança, planificació i treball en equip ha de formar part del currículum dels professionals de la salut § Tots aquells factors que més influeixen en la salut (estils de vida), és on menys s’invirteix i on menys pressupost s’hi destima.
§ Els factors socioecònomics són els que tenen més pes i creen més desigualtats en la salut: com la educació.
...

Comprar Previsualizar