Efectes positius de la limitació del mandat (2013)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura Política
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 18/11/2014
Descargas 0
Subido por

Descripción

Anàlisi d'una mesura per pal·liar dues característiques pròpies de l'anomenada "postdemocràcia": la percepció de pràctiques corruptes i la demanda, per part de la població, que la legitimitat dels governants vagi més enllà de l'atorgada pels comicis electorals celebrats cada cert temps seguint les pautes del sistema representatiu.

Vista previa del texto

Periodisme 1r Estructura política EFECTES POSITIUS DE LA LIMITACIÓ DEL MANDAT La història, a través de l’executòria de múltiples governs de moltes èpoques i nacions diferents, ens demostra que passar llargues temporades ostentant el poder és sinònim d’aparició de pràctiques corruptes. Tot i que la democràcia es caracteritza per la transparència en la praxi política i l’assumpció immediata de responsabilitats en cas de donar-se alguna irregularitat, en la deriva postdemocràtica que estem vivint sembla ser que la corrupció ja no és quelcom que es pot donar en el sistema, sinó que és el sistema mateix.
De fet, aquest és un dels aspectes que més han influït en la crisi de la democràcia que viu el sud d’Europa i, en concret, el nostre país; la corrupció ha posat en qüestió la legitimitat dels polítics i de les institucions que capitanegen.
I és que sovint hem vist com determinades elits polítiques s’erigien com a casta situada d’esquena al poble i generaven al seu voltant unes xarxes i unes estructures estretament relacionades amb el món empresarial i financer, destinades a afavorir el tràfic d’influències, les anomenades “portes giratòries” i pràctiques corruptes diverses, incloent-hi tota mena de negocis tèrbols. En aquest sentit, la limitació del mandat, que els moviments socials han posat sobre la taula en molts països del món com a proposta necessàriament assumible, podria posar fre al fet que un governant, en estar massa temps amb el timó del poder a les mans, acabés caient dins les xarxes de la perversió de l’activitat política. Una mesura, doncs, interessant per legitimar el món de la política i millorar substancialment la nefasta percepció que bona part de la ciutadania en té actualment.
I ja que parlem de legitimitat, és important assenyalar que en la democràcia eleccions lliures i imparcials legitimaven els polítics i les decisions que prenien.
Ara, en temps postdemocràtics, veiem que el sistema representatiu ja no és motiu suficient per sostenir aquesta legitimitat: el poble, a l’hora que contempla com determinats actors supranacionals –la troika n’és un dels més Periodisme 1r Estructura política destacats– són els qui realment tallen el bacallà a nivell executiu, imposant-se a la sobirania dels estats nacionals, considera que “democràcia” no significa només votar cada quatre anys. Per altra banda, amb uns representats triats amb una abstenció cada cop major, aquests dubtes al voltant de la legitimitat dels polítics guanyen encara més pes. Davant d’aquestes incerteses, una manera de dotar-se de legitimitat podria ser limitar el mandat: el mateix governant decideix que no podrà ser reeligit un determinat nombre de vegades, sanejant l’exercici del poder, lliurant-lo de personalismes i afavorint el relleu de noves generacions de polítics.
...