La pau i la Gran Crisi (11/4/2016) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Trabajo Social - 1º curso
Asignatura Història social contemporània
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

Apunts de dia 11 d'abri de 2016 del grup T1

Vista previa del texto

Història Social Contemporània Treball Social, T1.
La pau i la Gran Crisi.
Els objectius dels vencedors.
Son 4: els tres grans, FRANÇA, ANGLATERRA I EUA I ITALIÀ.
  Un cop acabada la guerra, els guanyadors es reuneixen a Paris, concretament a Versalles. Reorganitzen el mon amb els següents criteris: Els derrotats són reconeguts culpables  pagar reparacions de guerra i pèrdues territorials.
Transformació del mapa europeu segons els principis de nacionalitats  fi dels imperis multinacionals.
Creació d’organismes per mantenir la pau  Lliga de Nacions, objectiu de Wilson. Una espècie de ONU que ha de vigilar que els països no entrin en conflicte entre ells.
Aïllar la Rússia Soviètica, fer-li un cordo sanitari, aïllar-la de la resta del món i del contagi del comunisme.
Gran Bretanya i França, menys idealistes que els EUA, pensen en repartir-se beneficis (les colònies alemanyes, territoris que eren de l’Impero Turc, ...) i discuteixen sobre el tret que s’ha de donar a Alemanya: Il·lusió de tornar al món de 1914.
La pau de Versalles i el nou mapa d’Europa.
A la conferencia de Versalles, es canvia el mapa europeu i s’imposen les condicions de pau als països derrotats:     Alemanya  reconeguda única culpable de la guerra, és obligada a cedir territoris, pagar reparacions i renunciar a l’exercit i les seves colònies.
Àustria-Hongria  desapareix, es formen els nous estats de Txecoeslovaquia, Àustria, Hongria, Polònia (també amb territoris russos i alemanys).
Sèrbia  s’expandeix amb territoris austríacs i es converteix en Iugoslàvia.
Rússia  no es convidada a la conferencia.
1 Història Social Contemporània Treball Social, T1.
Conseqüències a l’Orient Mitjà. (mapa 1919-1939).
  L’Imperi otomà es redueix a l’actual Turquia, transformant-se en un estat laic i ètnicament turc.
França i Anglaterra es reparteixen els territoris otomans com a “mandats” concedits per la SdN: A França  Síria i el Líban.
A Anglaterra  palestina, Transjordània i Iraq.
Conseqüències materials de la guerra.
       Destrucció física colossal.
20 milions de morts, amb generacions desaparegudes a les trinxeres i també milions de mutilats.
Primer genocidi modern (els armenis a l’Imperi Turc).
Morts = trauma enorme a totes les societats, sobretot a les democràcies.
Voluntat d’impedir amb tots els mitjans altres guerres  PACIFISME acompanyat de voler evitar les guerres sempre. Portarà conseqüències devastadores abans i durant la II Guerra Mundial.
Regions devastades pels combats, sobretot a França septentrional.
La ruïna econòmica general: França i Anglaterra tenen deutes de guerra amb EUA que és la potència dominant.
El fracàs del sistema de Versalles.
 Es un fracàs sense discussió. Ho es per 5 motius: 1. Es basa en la ficció de que les 3 potencies guanyadores son iguals però no es així ja que EUA és el membre més fort. I a més a més, no participa a la Lliga de Nacions a causa del nou govern americà.
2. Auge del nacionalisme  problemes que deriven de les noves fronteres que divideixen regions que havien estat juntes durant molts anys i els pobles no es poden dividir tan fàcilment.
3. Crisi del moviment socialista internacional, la II Internacional desapareix i han estat incapaços d’evitar la guerra.
4. Alemanya vol venjança per molts motius  considerada única culpable, retirada de l’exercit, quedar-se sense colònies, etc. Pensen que van ser traïts per algú de l’Alemanya mateix i no derrotats. Cap alemany acceptava el Tractat de Versalles.
5. Auge del comunisme gràcies a la Revolució Russa del 1917.
Els feliços anys 20.
   Tot i la inestabilitat, son anys de creixement econòmic, satisfacció popular i progrés.
Amb Anglaterra i França endeutades, el motor son EUA i el nou centre financer mundial.
Augment dels consums  societat més hedonista i materialista.
2 Història Social Contemporània     Treball Social, T1.
Difusió de una societat de consum, oci i lleure.
Creixement d’emancipació femenina.
Grans progressos científics (radio, cotxes, cinema, avions, difusió dels esports, ....).
Època d’il·lusions que es trencaran ràpidament.
Creixement econòmic i els seus límits.
 Fort creixement econòmic dels països més industrialitzats, causat per dos motius: 1. Reconstrucció post- bèl·lica.
2. Difusió de les aplicacions tecnològics: Electrificació.
Automòbils.
Química.
 Creixement desigual i que no afecta a pagesos i treballadors industrials (baix creixements del sou). I en conseqüència demanen préstecs i mes endeutats queden.
 Excés de capital causal pels beneficis industrials que no troba sortida.
 Inestabilitat financera generalitzada i augment de la inflació. Aquest sistema funciona durant 10 anys. Especulació pura.
El Crac de WALL STREET i la Gran Crisi.
     Gran creixement de l’especulació a la Borsa de Wall Street  augment poc real del valor de les accions.
24-10-1929 (dijous negre), Wall Street col·lapsa, es l’inici de la gran crisi.
El pànic mou als estalviadors a retirar els diners dels bancs  fallida massiva.
Repercussions a Europa  retirats els préstecs americans i fi de les exportacions  desastres a les economies més importants (Gran Bretanya, Alemanya).
S’afegeix una crisi de sobreproducció, que porta a la caiguda de tota la producció mundial (40% en menys de 3 anys) i al desastre del comerç internacional  col·lapse dels països exportadors.
La Gran Depressió.
La Gran Depressió afecta tot el món capitalista per una dècada  crisi mai vista anteriorment.
Els aturats arriben al 22% de la població dels EUA i el 17% a Alemanya.
Caiguda del salaris  accentuen el malestar polític i impulsa les idees extremes (comunisme, feixismes).
Els governs occidentals no saben com reaccionar: accions poc significatives, esperant que la crisi durés poc.
Una típica resposta es restringir el comerç exterior  PROTECCIONISME.
Desastres a l’agricultura a EUA  Dust Bowl, turmentes de pols al centre dels EUA que devasten l’agricultura. Las uvas de marellon.
3 Història Social Contemporània Treball Social, T1.
Roossevelt, i el New Deal.
Al 1932 guanya les eleccions als EUA.
Roossevelt, el president americà més important del segle XX, home de capacitats excepcionals, transforma l’economia i la societat dels EUA, governa fins al 1945 i pren decisions que van canviar el món.
La seva victòria electoral av un programa que mira de salvar els EUA de la recessió, representa la esperança d’un món millor  NEW DEAL.
Amb l’ajut de capaços col·laboradors lluitarà contra la depressió convertint-se en un símbol per milions de persones.
El NEW DEAL: economia i societat.
El New deal es concentra en l’àmbit econòmic i social.
Seguint les teories de l’economista britànic Keynes, és va afavorir una intervenció de l’estat a l’economia: 6. Programa de grans obres públiques.
7. Controls sobre el mercat accionari.
8. Ajuts als camperols.
També van prendre importants decisions socials: 9. Llibertat d’organització sindical.
10. Lleis laborals sobre mínims salarials i horaris.
11. Sistema de seguretat social (pensions de jubilació i atur).
El New Deal, econòmicament, no és decisiu per sortir de la crisi, però posa les bases de l’Estat del Benestar tornar la confiança als ciutadans.
Canvi fonamental respecte al liberalisme econòmic clàssic.
Les dificultats de França i Anglaterra.
Viuen anys de dificultats internes entre 1919 i 1939.
França, és el menys afectat per la Gran Depressió, però viu una gran inestabilitat política  governs breus i febles i augment de la força de les dretes i el comunisme.
1938: l’aliança entre socialistes i comunistes (front popular) guanya les eleccions amv Leon Blum, i adopta mesures socials (jornades de 8h i vacances pagades) però aquest govern dura poc.
Anglaterra, l’impacte de la crisi es mes greu: Londres perd pes financer. A nivell polític es manté de manera molt estable.
Per altra banda, se soluciona la qüestió d’Irlanda amb la independència de l’Eire.
4 Història Social Contemporània Treball Social, T1.
Declivi de la democràcia a Europa.
La Gran Depressió, l’ascens dels extremismes de dreta i l’exemple de la URSS afavoreixen el declivi de la democràcia i la recerca de la de solucions autoritàries o dictatorials.
El fenomen es especialment greu a Europa central (oriental, on, a partir dels 30 les democràcies son substituïdes per règims conservadors, repressius i anticomunistes, que sovint instauren brutals dictadures.
5 ...