5. Etapes del desenvolupament (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 3º curso
Asignatura Psicologia
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 06/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Dr.Pedra PSICOLOGIA 17.05.3017 ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT 1.
INTRODUCCIÓ La teoria del desenvolupament és considerada una ciència perquè permet investigar, fer teories, correlacionar-les entre elles. La finalitat és entendre perquè les persones poden canviar o no segons els llocs on es desenvolupen (sexe i color) El mateix passa amb el llenguatge, amb les diferents cultures que existeixen i també predisposa a un tipus concret d’orientació i d’educació. 2. TEORIES ❖ Psicoanalítica -> treballa amb les emocions. es més deductiva i inductiva.
❖ conductista -> intenta explicar les accions, perquè fem les coses.
❖ la cognitiva -> treballa sobre els pensaments.
❖ sociocultural -> treballa amb la interacció entre les persones. és una variant de la conductista.
❖ epigenètica -> és la dels gens. Avui en da s’està posant molt de moda.
TEORIA PSICOANLÍTICA Sigmund Freud (1856-1936). Psiquiatra austríac d’origen jueu. Teoria psicosexual. Va treballar molt sobre la histèria mitjançant la hipnosis. *Pel·lícula: Sigmund Freud; explica molt bé l’evolució del psicoanàlisis. En aquelles èpoques s’’utilitzava la hipnosis per tractar les histèries, però amb els trastorns psicòtics la hipnosis no funcionava ja que la hipnosis es basa en la suggestió i si tu no ets capaç de suggestionar-te no et podràn hipnotitzar. En Sigmund Freud va tenir el cas d’una noia que no podia hipnotitzar i tot i així va treballar amb els relats que ella li feia. La noia es quedava en un estat catatònic (rigidesa) i de tant en tant començava a cridar i tenia comportaments agressius. La hipnosis li havia fallat, i a través del diàleg amb ella s’arribava al nucli del possible origen d’aquests símptomes. Freud va veure que hi havia tot un component sexual en la persona des del naixement. Freud parteix de: <1 anys - etapa oral La boca i la llengua són el centre de les sensacions placenteres i la succió i l’alimentació, que són activitats més estimulants. La necessitat de portar els aliments a la boca és que busquen el pit de la mare, i és un acte per resoldre la necessitat eròtica. 1-3 anys - etapa anal L’esfínter anal és el centre de les sensacions placenteres. El control dels esfínters és l’activitat més important Si aquestes dues etapes no s’elaboren bé poden desenvolupar problemes posteriorment. 3-6 anys - Etapa fàl·lica Els nens s’adonen que tenen penis i les nenes s’adonen que elles no. 7-11 anys - Etapa de Latència La sexualitat està adormida i predominen els esports o els estudis. Etapa idípica Complexe de Edip: quan un nen als 6 anys té una atracció cap a la mare i rebuig cap al pare i intenta interrompre tot el contacte entre ells. Quan el nen madura, desapareix; si continua, serà patològic i quan el nen s’enamori, veurà la seva parella com si fos la seva mare. Les persones que no superen aquest complexe a partir dels 12 anys són molt possessius i gelosos. Complexe d’Electra: igual però explica al revés per les noies. Busquen aquella figura del pare. Adolescència La sexualitat constitueix el centre de les sensacions placenteres i es busca l’estimulació sexual. La primera preocupació dels adolescents és la sexualitat, comença la primera explosió hormonal i hi ha canvis corporals que fan que miris als que t’agraden diferent de quan erets més petit. També es caracateritza per la cerca de la identitat (vocabulari, vestimenta, formes de ruptura amb els progenitors). Tot seguit apareix el període de confusió, que pot comportar alguns trastorns com no sortir de casa, etc. Busquen també la intimitat, aïllament, sociabilització, però fora de l’entorn dels adults. Busquen un grup que els hi dona una certa seguretat i es sentint arropats. Cal vigilar però perquè de vegades, els propis amics fan que delinqueixin. La teoria psicoanalítica no és una teoria científica pel que no podem dir al 100% que sigui veritat però si que hi ha una certa relació. CONFLICTES Cada etapa inclou els seus propis conflictes. la manera de resoldre’ls proporcionaran les bases futures de conducta. - El despopament (tòxics) -> el nen deixa de mamar. Aquest destetament brusc comporta que aquest nen posteriorment buscarà el plaer a través dels tòxics. Una de les preguntes que es fa en el món del toxicòman es pregunta com va ser la lactància, ja que es veu en els estudis una relació. - Control dels esfínters (economia): no controlar-los a partir dels 6 anys té connotacions d’enuresis i oncorpesis. Necesstia un tractament psicològic i si aquest no funciona, farmacològic. Les persones que es dediquen a l’economia, es diu que tenen aquesta tendència, perquè en la seva etapa anal no van resoldre el seu plaer, per això després el busquen a través dels diners. - Sexualitat (enamorament de persones més grans). No hi ha un enamorament pur, i es desgasta amb el temps. Independitzar-se (trastorns de conducta, ocupen un lloc molt important en la societat infantil-juvenil) 24/5/2017: TEORIA CONDUCTISTA És la teoria de l’aprenentatge (estudia com les persones aprenen): - Teoria de Plató de la Cova -> el que aprenem a ho tenim recordat d’abans - Teoria d’Aristòtil -> quan neixem som una tabula rasa i les anem retenent i les anem formant. La teoria conductista, és una oposició a la psicoanalítica ja que aquesta no es podia estudiar ni quantificar per tant, no era científica. JOHN WATSON Tenia la teoria de que als nens petits si se’ls educava com ell creia i triava la seva futura professió ells ho farien perfectament ja que aquests són perfectament modelables. No era un experiment ètic ja que era realitzat en humans. La teoria és la mateixa que va fer servir Pavlov en gossos. El condicionament de l’aprenentatge es classifica: - Condicionament clàssic (Pavlov): ún estímul -> una resposta. Associar un estímul neutre amb un estímul significatiu (gossos i menjar). - Condicionament operant/instrumental (Skinner): una conducta que porta una conseqüència, les placenteres són recompenses i les desagradables són els càstigs. En el món de la neurosis, la persona té uns estímuls, els capta i si l’entorn del pacient està influït per una condició, l’individu també els integra. Aprenentatge social: Del condicionament, n’extraiem un aprenentatge. És el poder que tenen determinades persones sobre la nostra conducta -> aprenem observant als demés. TEORIA COGNITIVA És la teoria més de les emocions. Seguim Piaget (pedagog suís) que va fer una sèrie d’aportacions que des del punt de vista psiquiàtric ens expliquen maneres de comportar-se en el món de l’autisme. Descriu l’evolució del nen fins l’adolescent en quatre períodes: 1. sensori motor: <2 anys. Utilitza els sentits per entendre el món. Predomina la sensibilitat a través dels reflexes (de succió, etc). Hi ha diverses etapes. a. Estadi 1: <1r mes. Predominen els reflexes.El que li dones, ho agafa. b. Estadi 2: 1-4 mesos. El nen s’entretè mirant-se la mà, mirant joguines o agafant objectes. El fet de que el nen faci moviments de mà o sons guturals que no siguin el plor, serien reaccions circulars primàries. c. Estadi 3: 4-9 mesos. El nen fa reaccions circulars secundàries. El nen ja té una coordinació -> és capaç d’agafar objectes i moure’ls. S’inicia una intencionalitat; el nen és capaç de decidir. d. Estadi 4: 9-12 mesos. ● Coordina esquemes secundaris: És capaç d’utilitzar objectes intermedis: si vol agafar un got de la taula i no hi arriba estira el mantell. ● Comença a fer actes d’intel·ligència. ● Constància de la forma i perspectiva de l’objecte ● Desapareix la causalitat màgica fenomenista. Comença a veure que hi ha més gent que actua independentment d’ell. Si té una necessitat, és capaç de demanar ajuda. e. Estadi 5: 12-18 mesos. El nen experimenta i investiga, valora que hi ha joguines que les pot desmuntar, que pot fer acoblaments, que quan li amaguem una joguina ell la pot anar a buscar (reté l’objecte), etc. És molt important per fer un aprenentatge per a que es vagi consolidant. f. Estadi 6: 18-24 mesos. El nen té més independència i és capaç d’imitar sorolls d’una manera molt més definida. Té més intuïció i pot arribar a les coses amb més independència. Comença a tenir un joc més organitzat amb les joguines que té i pot interrelacionarles entre elles. És un joc pre-simbòlic (li facilitarà poder entrar en els símbols que són els números i les lletres). 2. Preoperacional: 2-6 anys. El nen ja domina el món dels objectes i el de les persones i comença a ser capaç de simbolitzar i de representar les coses mentalment: pot pensar en persones i objectes absents. (Funció simbòlica) Si els fas dibuixar, ja tenen una manera de fer-ho més ordenada i reconeixes el que ha volgut dibuixar. Així avança el pensament dels 2 als 4 anys: - Inici de l’autonomia i domini de si mateix (demanar que té pipi, que té caca, que té gana, que té sed). - Desenvolupament intel·lectual per a la construcció del coneixement - Els fan fer simbolitzacions i imaginar. - Comença a distingir el que està bé del que està malament. - Investiga i pregunta, perquè es fixa en el que l’envolta. - Té capacitat de rebre i captar informació - Comença a conèixer la utilitat dels objectes Pensament intuïtiu: és pre-lògic. (dels 4 als 7 anys) Als 7 anys, el pensament passa de ser imaginatiu a convertir-se en racional. Descobreix la identitat dels objectes i que hi ha relació funcional entre els objectes o fets. - Artificialisme: tot és fabricat pels homes - Animisme:atribueix vida als objectes inanimats - Realisme: creu que els seus pensament són reals, per això sembla que expliqui mentides. Per exemple: hi ha alguna cosa sota el meu llit i no puc dormir. 3. Operacional concret: 6-12 anys. En aquesta etapa hi ha diferents opinions, els objectes es poden classificar, ho estudien a l’escola. a. La descentració: els nens poden coordinar diferents punts de vista. Les operacions concretes en la nostra generació s’han vist d’alguna forma tallades, ja que abans es feia càlcul mental i ara ja no es fa. 4. Operacional formal: a partir dels 12 anys. Hi ha diferents processos a nivell emocional. L’adolescent ja entraria en un raonament inductiu i deductiu. a. Deductiu: a través d’una generalitat treure una conclusió. b. Inductiu: a través de que una serie de fenòmens que es repeteixen igual fas una generalitat. Altres característiques: - L’adolescent creu que no li pot passar res (invencibilitat). - També busquen els mites (algun referent i algú a qui aspirar) - L’adolescent sempre es pensa que l’estan questionant, que l’estan observant, no admet cap crítica dels pares i busca al grup perquè el grup li tolera molt més. - Predominen unes identitats (s’identifiquen amb una religió, amb un sexe, fan fortestes polítiques, etc). - Per ser admesos al grup fan comportaments que no hi estan d’acord però ho fan per satisfer al grup. - Són oposicionistes dels adults. Es vesteixen i es pentinen diferent. - tenen que tenir assolida la capacitat de fer abstraccions - Han de poder analitzar les situacions i les vivències - els temes polítics, socials i religiosos s’han de poder regular. TEORIA SOCIOCULTURAL (Lev Vygotsky - 1896 - 1934) La persona es forma en funció del clima, de les costums, i és molt important l’aprenentatge social. La cultura és un procés que tu aprens, t’introdueixes i de vegades aquesta introducció que fas la elabores i retornes processos que comenten que aquesta cultura progressa. Interacció dinàmica entre cada persona i les forces socials i culturals del seu entorn. TEORIA EPIGENÈTICA TDAH: Ja tenim uns gens que ens predisposen o és l’ambient que ens influencia? Factors que indiquen que és genètic: Predomina en homes Tenen antecedents familiars Són hiperactius en tots els llocs Es calmen amb estímuls Factors que indiquen que és ambiental: - Augment del 5% en 10 anys Causes relacionades amb l’ambient, TV, jocs, ares Diferències a les classes No indicadors biològics ...

Comprar Previsualizar