Introducció al Barroc (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Art del Renaixement i del Barroc
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 8
Subido por

Descripción

Apunts d'art amb imatges de les obres

Vista previa del texto

22.02 Introducció al Barroc 1572, La incredulitat de Sant Tomàs (Vasari) c. 1554 Ecce Homo, Moretto.
A Roma les reformes van tenir el recolzament de les ordres religioses del segle XVI (de Sant Felip Medi, jesuïtes).
A la segona meitat del segle XVI, moltes noves construccions i reconstruccions que s’havien d’adaptar a aquesta nova norma tridantina: art que repeteix les característiques de l’Església mare dels jesuïtes: Església de Il Gesù (es podria parlar d’un nou estil jesuïta). Aquesta es troba en una posició clau entre el Barroc i el Renaixement. A diferència del Renaixement i el Barroc prefereix la sobrietat a la creativitat, reflexa el sentit del decoro de la norma tridantina.
Vignola? El 1575 s’acaba la façana. A Roma Gregori XIII es celebra un enxant. Intensa activitat artística a Roma entre 1572 (quan es tria el Papa) i 1575 per donar la benvinguda als pelegrins: programa d’ampliació de carrers i creació de fonts.
L’acció del Papa que més canvia la fisonomia de la ciutat és Sixte V (1585-1590). L’objectiu és presentar Roma com un poder hegemònic important. Encara que era franciscà, els edificis són grandiloqüents (a diferència de la pobresa dels franciscans). Aplica una perspectiva monumental de Roma, com una sola entitat monumental.
Sixte V (1) vol superar la idea que Roma és un conjunt de carrers, vol unir les set grans Esglésies de peregrinació de Roma amb grans avingudes, situant places amb llocs estratègics; (2) repoblar els turons de Roma (fa aqüeductes perquè hi havia d’arribar aigua potable) i va incorporant part els antics aqüeductes romans; (3) nombrosos obeliscs egipcis van ser moguts (a Roma des d’Egipte), es van canviar el significat dels obeliscs: pels romans eren una meravella de l’antigiuitat, al segle XV es volia humiliar l’art de l’antiguitat posant-hi una creu a sobre.
Columna trajana de Marc Aureli. Les estàtues de Sant Pere, de Sant Pau, col·locades mirant la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
LES ARTS DEL BARROC. Última dècada del segle XVI, 1590.
El Barroc neix a Roma la última dècada del segle XVI al servi de l’Església Catòlica (Roma a l’avantguarda). Durant tot el segle XVII, Europa serà Barroca fins a mitjan segle XVIII en alguns països. Els barrocs són tan diferents com diferents eren els països de l’Europa del segle XVII.
També es troba a Holanda, per exemple, protestant i sense monarquia (Flandes: Rubens).
Context: Galileo Galilei recupera la teoria còsmica de Copèrnic, construeix un telescopi. Per altra banda hi ha la Guerra dels 30 anys (comença el 1618).
Característiques: (1) Aparença i teatralitat (vs. essència), moviment, finit i infinit, exuberant, fascinar a través dels sentits; (2) Constant non-finito; (3) No la natura en repòs, sinó la part més relativa a la metamorfosi (Apol·lo i Dafne, Bernini); (4) Dinamisme de les estructures (Davallament de la creu, Rubens), conflicte de forces, contradiccions barroques (Església de San Carlino, Borromini) a Roma, obres a vegades també molt irracionals, subjectius, admiren més la grandesa i la col·losalitat de l’art clàssic que no pas la forma; (5) Predomini dels materials lleugers (per exemple guix); (6) Unificar les diferents disciplines; (7) Destruir les barreres que separen l’espai de l’espectador de les de les obres d’art; (8) Bipolar, per una banda evolució del progrés i per l’altra preocupació per l’experiència religiosa i dubtes teològics.
Comparació del David de Miquel Àngel (episodi de joventut, moment anterior a la trobada amb el gegant) i el de Bernini (durant el llançament de la pedra, és una escultura molt diferent depenent del punt de vista; els espectadors ens trobem físicament involucrats en la seva acció perquè hi ha una unificació de l’espai real i l’escultòric).
També comparació de la Capella Cornaro de Bernini, una capella funerària presidida per l’escultura de Santa Teresa en èxtasi (1645-1652) i la Capella funerària dels Medici de Miquel Àngel (1519-1533).
Ecce Homo Catedral de Brescia, c. 1554.
Autor: Moretto · · · · Avançant-se a les primeres manifestacions de la contrareforma, Milà (Brescia a prop).
Carles Borromeo va escriure un tractat contrareformista (nord d’Itàlia).
Moretto està situant la Creu i Jesucrist en un primer pla.
Paleta cromàtica molt restringida i molt freda.
Les escales podrien fer un recordatori a la sang de Crist.
Vignola · · · · · · · · · · Plenament Barroca actualment.
La planta és de creu llatina amb una sola na coberta amb volta de canó. Hi ha capelles laterals connectades entre elles, però que funcionen com a nuclis independents.
Ample transsepte, molt escapçat. Amb un sol absis. Remarca la majestuositat de l’altar.
Facilita l’avançament de les processions i del retorn al cristianisme ortodox.
Rapidesa en la construcció: una sola nau (un altre motiu era perquè així era més barata).
Espai unificat de tota l’Església que ofereix un focus ininterromput cap a l’altar i que ajunta els fidels en la congregació.
La missa s’havia de celebrar prop del poble: no es necessitava el cor (situat entre la nau central i l’absis, element reservat pels membres de la comunitat que dificulta poder veure l’altar i els jesuïtes no volien que res signifiqués un obstacle).
Planta prototípica per a l’arquitectura religiosa dels anys següents.
Orígens arquitectònics (model): Santa Andrea de Mantua d’Alberti. Vignola transforma un interior tardo romà, agafa la forma però canvia el concepte. Les capelles són molt més baixes (rivalitzen menys amb l’espai central). També són diferents les pilastres: més properes les unes amb les altres i més baixes en Vignola (es perd la grandiositat tardo romana).
Façana: feta per Giacomo della Porta quan s’acaba l’interior (la va arribar a projectar Vignola). També adopta algunes solucions avançades del segle XV (Alberti també hi és present com a model). A partir de 1575 les volutes es repetiran en totes les esglésies.
Tot i que és una façana força enèrgica (no està concebuda enn un sol plànol sinó que és un joc de volums), també és austera.
Il Gesù Apol·lo i Dafne Davallament de la creu Església de San Carlino David Capella Cornaro ...