Expressionisme (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Art Contemprani
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

(Âlex Mitrani)

Vista previa del texto

2.- EXPRESSIONISME Distingim tres grans tendències dins l’expressionisme alemany. Ens centrarem en la ciutat de Munich per parlar del segon grup. En aquesta ciutat va tenir molta influència el Simbolisme, una mena de Romanticisme pessimista. Aquest és l’ambient de la Munich de principi de segle que acabaria visitant Kandinski, un pintor rus. Kandinski era molt amic de Schoenberg, un músic; va exercir molta influència en ell, ja que intentava pintar de manera musical. Segueix la genealogia de la música romàntica, alhora que queda captivat pel seu amic que intentava superar les estructures i la rutina de la música romàntica. Schoenberg també té obra pictòrica, però no té res a veure amb el que pintava Kandinski. Va pintar moltíssimes obres i s’han arribat a fer exposicions de la seva pintura. Era una pintura una mica atrevida, però que no segueix la lògica de la pintura moderna que procedeix de l’Impressionisme. Transmet un cert misteri i actitud introspectiva. No el podem encaixar en cap corrent concreta. La seva passió per la pintura no li ve de Kandinski, sinó d’un altre amic seu, Richard Gerstl, que no va pintar gaire però que té influències de Munch i de l’època blava de Picasso. Va acabar suïcidant-se perquè la dona de Kandinski el va rebutjar.
Kandinski és l’impulsor del grup que va exposar de manera col·lectiva (Franz Marc, August Macke...). Kandinski era el principal ideòleg juntament amb Franz Marc. Hi ha altres artistes propers al Blaue reiter, com ara Delaunay o Klee. Funden aquest grup al 1911 a la ciutat de Munich i un any després publiquen el manifest Der blaue reiter, el genet blau. Als primers anys de Kandinski, veiem una clara influència de l’Impressionisme en la seva pintura. Intuïm un contingut literari darrere de les seves imatges (Genet blau). Al 1909, a Tardor a Baviera, veiem uns color que s’allunyen de la realitat. No remet tan a la llum, sinó que dóna la sensació de ser un espai oníric i màgic. Kandinski tendeix a reunificar la pinzellada per tal de fugir de l’impressionisme, però comença a allunyar-se d’una representació virtual (realista) de la realitat.
Cada cop apreciem menys els elements de la realitat. Ho veiem al quadre Església a Murnau. A través d’aquest procés, Kandinski arriba al 1910 a la seva famosa pintura. Serà aquesta data en la que farà la seva primera aquarel·la abstracta.
La pintura ha de transmetre manera una intuïtiva de sèrie d’emocions que no es veuen de manera narrativa. Aquí és on la pintura és musical. Es juguen amb diversos colors, és una pintura àgil que transmet de manera directa aquesta intensitat i aquesta espontaneïtat. Sembla un llenguatge que encara no s’ha gramaticalitzat. El camí de Kandinski serà tractar de normalitzar això i establir una sèrie de regles i organitzar aquest llenguatge (vol ser espontani).
L’art té una funció espiritual segons Kandinski. L’art és un substitut de la religió o una mena d’instrument religiós. Hi ha composicions melòdiques (simples) i simfòniques (es barregen diferents tipus d’elements). Aquests quadres provenen de tres fonts diferents:  Impressions  Impressió directa de la natura externa. Són els paisatges que pinta.
S’expressa de manera gràfico-pictòrica. No és realista, però parteix del paisatge.
 Improvisacions  Expressió inconscient de processos de caràcter intern. Es mostra la naturalesa interna. Súbita.
 Composicions Expressió de tipus semblant, però que es crea amb lentitud extraordinària i que s’analitza intel·lectualment després d’un primer esbós.
Franz Marc és menys conegut perquè va morir durant la Primera Guerra Mundial. És un pintor moderat, no tant fragmentari. Té un aire més líric. No busca allò més grotesc del primitivisme, sinó que aquest primitivisme s’aprecia en el pensament. “L’art va visible allò invisible”. Aquesta obra no vol representar un atac contra l’ordre moral, sinó que té un caràcter oníric i místic. És més figuratiu que Kandinski i té una gran influència de la pintura francesa. Aquest quadre recorda una mica un vidriera. No pinta homes, sinó que només pinta animals: sent un rebuig per l’home, aquest homes limitat hereu del racionalisme. Aquest animals són reals, però, alhora, fantàstics. El centre sempre és la figura de l’animal. Destaquen també els seus quadres del Tigre i El destí dels animals. En aquest últim es veu una descripció dionisíaca de la natura; tot està en moviment, impulsat per les formes. Té una gran influència de Nietzsche, com molts autors del moment. Franz Marc considera que la Primera Guerra Mundial és un enfrontament entre dues cultures: la cultura empírica i pragmàtica dels aliats (França i Anglaterra) contra la cultura germànica que és romàntica, espiritual, simbòlica...
August Macke era un pintor molt afrancesat, que va tenir influència dels pintors fauvistes i dels cubistes moderats. Té una temàtica força urbana. Era una pintura geomètrica, estilitzada sorgida del cubisme. Interessa força el viatge que va fer a Tunísia i les pintures que hi va realitzar.
Delaunay era un cubista francès que va fer servir el color. Partint del cubisme, retorna cap al color. Per això va ser tan influent. El viatge de Tunísia de Macke el farà amb Paul Klee, un altre artista suís. Va començar a fer una pintura onírica, molt esquemàtica, que emprava elements del cubisme. Connecta amb Kandinski per l’interès pel misteri. No és un pintor surrealista, però n’estarà molt vinculat. Estava molt interessat pel dibuix infantil. Paul Klee solia fer pintura important però, en estar vinculat amb el món de la il·lustració, la solia realitzar en petit format. Fa moltes aquarel·les on deixa sempre una marge en blanc on posa la data i el títol de l’obra.
Hi havia un altre moviment que definia l’Expressionisme després de la Primera Guerra Mundial. El Dadaisme també sorgeix durant la Primera Guerra Mundial i a Alemanya s’arribarà a confondre amb el propi Expressionisme. Als anys 20,es comença a utilitzar el concepte de realisme màgic per tal de controlar un tipus concret de cultura. Aquest concepte també va tenir un gran impacte a Espanya, especialment a Catalunya en la figura de Dalí. Aquest corrent és el conegut com Neue Sachlichkeit. Vol presentar-se com una objectivitat, no com la d’abans. Hi ha dos grans artistes que entrarien dins d’aquest moviment: Otto Dix i Geroge Grosz. Una de les obres més interessants de Dix és Els invàlids de guerra jugant a cartes. Aquí no veiem un conflicte que va al·lusió a la reflexió mística, sinó que ens mostra la conflictivitat de la societat. Veiem les restes de la guerra: un soldats de la guerra condecorats que juguen a cartes, una acció molt banal. Els elements ens denoten una clara influència del cubisme. Conformen una escena que presenta una certa narrativitat. La figura humana està fragmentada i mutilada, no només plàsticament, sinó perquè varen patir la Primera Guerra Mundial: una audiòfon, una mandíbula metàl·lica, cames de pal... L’home és un híbrid entre home i màquina. Caricaturitza una realitat. En aquest sentit és objectiu perquè la caricatura té una part objectiva. Als anys 20 va fer uns gravats il·lustrant la Primera Guerra Mundial, molt semblant al que va fer Goya amb els Desastres de la guerra. Otto Dix manté sempre aquesta crítica fins i tot alhora de definir els elements de la societat que es mostraven propers a ells. Un exemple n’és el retrat de Silvia von Harden. Veiem en aquest quadre una obsessió pels detalls. George Grosz estava molt més pròxim a la caricatura que no pas Dix. Tenia una clara intenció de realisme crític. Ell no és moralista, sinó que critica la traïdoria de certa classe social.
Christian Schad parteix de l’abstracció però fent fotografia. Després de la guerra sent la necessitat d’abandonar aquesta via de destrucció i de optar per l’objectivitat que podem connectar amb la realitat de l’Alemanya de l’època. Utilitza el realisme de manera inquietant i reflexiva. Max Bechmann és un híbrid entre Schad i els altres expressionistes.
...