8. La confiança (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Sociologia general
Profesor J.T.
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 20/07/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura sociologia general del grau de criminologia amb el professor Jordi Tena, de l'any 2016

Vista previa del texto

Sociologia general 1º Criminologia UAB TEMA 8: LA CONFIANÇA 8.1: QUÈ ÉS LA CONFIANÇA? La confiança és fonamental en molts casos, com per exemple perquè hi hagi activitat econòmica en els governs.
Confiar en el país, en la Constitució, els uns en els altres, etc. és fonamental pel desenvolupament i la riquesa del país. De fet, gran part de les lleis d’un país intenten generar confiança i resoldre problemes de confiança.
Principal: persona que confia (jo) Agent: persona en qui confio Si jo (principal) no puc resoldre una cosa jo sola, he de confiar en un expert (agent). El problema és que com que tenim interessos diferents, si poso els meus interessos a les seves mans em pot prendre el pèl, per tant, hi he de confiar.
Exemple: A la botiga jo vull que em venguin els millors productes, però al botiguer li interessa treure el màxim benefici.
Per tant, es pot generar un conflicte, perquè he de posar els meus interessos en mans d’algú que té els mitjans per enganyar-me sense jo saber-ho.
Definició de confiança Confiar en algú és refrenar-se, abstenir-se de prendre precaucions contra el coparticipant en una interacció, encara que l’altre, degut a l’oportunisme o la incompetència, pugui actuar de manera que sembli justificar les precaucions (Elster) No obstant, aquesta definició és ambigua. D’acord amb la definició, confiar en algú no vol dir pensar que aquesta persona és honesta.
- Social i particularitzada - També puc confiar (o no) en mi mateix 8.2: DESCONFIANÇA Pot voler dir dues coses - Abstenir-se d’interactuar - Interactuar, però prenent precaucions 1 Sociologia general 1º Criminologia UAB Exemple: Porto el cotxe al mecànic i em fa pagar molts diners per la reparació. Jo sospito que em pot estar enganyant, no obstant, he de confiar-hi, tot i que no em sembli honest. Puc amenaçar el mecànic (com a mesura de precaució) o dur el cotxe a un altre mecànic (abstenirme de confiar-hi).
Dues causes 1. Una creença negativa sobre l’aptitud de l’altre.
Exemple: el mecànic pot semblar molt motivat, però em pot semblar que té uns mètodes poc habituals perquè veig que es dedica a arreglar els cotxes donant-los cops de bastó, o que està a punt de jubilar-se i per tant, que no m’arreglarà bé el cotxe, i tot això pot fer que hi desconfiï.
2. Una creença negativa sobre la motivació de l’altre.
Exemple: El mecànic pot semblar bo i eficient, però té pinta que només vol guanyar diners i per tant m’inflarà la factura.
També poden donar-se les dues causes alhora.
8.3: PER QUÈ CONFIAR? Per què confiar? Per què posar els meus interessos en mans d’un altre? Es pot confiar encara que pensem malament o sospitem de l’altra persona, d’acord amb la definició.
- No tinc més remei que confiar-hi - El cost esperat de prendre precaucions supera els beneficis.
- Prendre precaucions pot revelar informació a un oportunista.
Exemple: En un aeroport corre el rumor que obren les maletes, per tant, jo decideixo posar 7 cadenats a la meva maleta. No obstant, això és contraproduent, perquè el que faig és transmetre que porto quelcom valuós, estic revelant informació.
- La idea de prendre precaucions pot ser incompatible amb l’actitud emocional cap a l’altre persona. No prenem precaucions encara que hi sospitem per no deteriorar la relació. Prendre precaucions pot ser incompatible amb el vincle emocional, la gent es pren malament que hi desconfiïs.
Exemple: Uns pares no confien en el seu fill, per tant, compren un test d’alcoholèmia casolà. Però això el fill pot prendre-s’ho malament.
Exemple: Un dels membres d’una parella que està a punt de casar-se té més diners que l’altre, per tant, per assegurar-se que l’altre no el vol només pels diners, abans de 2 Sociologia general 1º Criminologia UAB casar-se i fa signar un contracte prematrimonial. Però això l’altre membre de la parella pot prendre-s’ho malament i això pot deteriorar la relació.
- Tinc creences prèvies sobre la confiabilitat de l’altra persona, sé que és digna de la meva confiança.
- Tracto d’induir confiabilitat en confiar en l’altre.
Exemple: Un professor té una classe nova que li han dit que és horrible i que són molt mals alumnes. No obstant, ell d’entrada hi confia molt i els tracta normal, cosa que els motiva a ser honrats.
8.4: LA CONFIABILITAT Confio en algú (entre d’altres raons) si tinc la creença que és confiable.
Què fa algú confiable? - Coneixements de comportament passat: Exemple: Un altre professor vol que li deixi un examen. Jo puc pensar que el pot filtrar, però li he deixat altres exàmens anteriorment i no ho ha fet, per tant, confiaré abans en aquell professor.
- Moltes vegades desconfiem de gent desconfiada, tendim a pensar que desconfien perquè ells mateixos no són de fiar. “Cree el ladrón que todos son de su condición”. Això també pot ser a la inversa, tendim a confiar en gent confiada.
- Sabem que l’altra persona té incentius per honrar la confiança. El seu interès està encapsulat en el meu. Aquest és un típic argument de la TER.
Exemple: Jo penso que el meu mecànic de tota la vida és una mala persona i un estafador. No obstant, com que sóc un bon client i de tota la vida, sé que no li interessa perdre’m. Per tant, crec que m’honrarà la confiança perquè va en el seu interès egoista.
- Signes o senyals que la gent emet o Signes: característiques de les persones que erròniament interpretem com a indicadors de confiabilitat. La gent tendeix a confiar més en les dones que en els homes, en la gent gran abans que en la gent jove, en els blancs o en la gent del seu propi grup ètnic o cultural.
Exemple: Es va fer un experiment que consistia en que en la cua del forn hi anava una dona gran dient que li havien robat la cartera. La resta de gent 3 Sociologia general 1º Criminologia UAB sentia llàstima i li oferia ajuda. El mateix experiment es va fer amb un noi jove i va passar tot el contrari, ningú se’l creia i ningú el volia ajudar.
o Senyals: conductes que subministren proves de confiabilitat. Algunes senyals poden sorgir per intentar modificar o corregir signes.
Exemple: La forma de vestir, puc fer-ho de manera conscient buscant induir més confiança, o de manera inconscient.
Exemple: Mirar als ulls per induir confiança.
Es poden intentar corregir de forma deliberada. Jo amb els meus actes, conscient o inconscientment, transmeto o no confiança.
Exemple: L’experiment dels 10 euros. Es diu a un principal que doni 10€ a un agent, el qual automàticament rebrà 30€, i pot donar una part d’aquests al principal. Si el principal amenaçava l’agent, aquest li tornava 15€ clavats, mentre que si no l’amenaçava, l’agent tendia a tornar més diners. Si es donava la opció d’amenaça, la majoria dels participants a l’experiment tendia a no amenaçar.
Inducció de confiabilitat a través de la confiança Dipositar confiança en algú pot motivar-lo a honrar-la i a actuar honestament, cosa que potser no hauria succeït sense aquest dipòsit de confiança.
4 ...

Tags:
Comprar Previsualizar