Tema 5: Desenvolupament (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 4
Subido por

Descripción

Apuntes de la asignatura de zoología del primer curso del grado de genética de la universidad autónoma de barcelona

Vista previa del texto

Biologia Animal i vegetal – Mòdul III: Zoologia TEMA 5: DESENVOLUPAMENT 5.1 Organogènesi conjunt de canvis que permeten que les capes germinals (ectoderma, mesoderma i endoderma) originin els diferents òrgans d'un metazou. Cada una d'aquestes capes originarà diferents estructures.
5.1.1.
• • • 5.1.2.
• • • • • • 5.1.3.
• • Derivats de l'ectoderma La part externa del tegument (epidermis) i els seus derivats:epidermis, boca i obertura cloacal Revestment dels extrems del tracte digestu sistema nerviós i derivats de la cresta neural Derivats del mesoderma Dermis (capa que es troba per sota de la part més superfcial de la pell, l'epidermis) Parts del sistema muscular i esquelètc òrgans i conductes del sistema urogenital: ronyons i conductes urogenitals Sistema circulatori: cor, vasos, mesenteris Revestment de les cavitats celomàtques (peritoneu mesodèrmic) Teixit conjuntu Derivats de l'endoderma Tracte digestu i els seus derivats: òrgans com fetge i pàncrees, i glàndules endocrines (esòfag, tub traqueal, estómac, fetge, pàncrees, intest) Epiteli del sistema urogenital: bufeta urinària i cloaca.
5.2 Desenvolupament postembrionari 5.2.1.
Invertebrats marins El desenvolupament més primitu en invertebrats marins és aqell que presenta fecundació externa amb desenvolupament indirecte i larva planctotròfca.
5.2.1.1.
• • Classifcació dels cicles vitals Desenvolupament indirecte El desenvolupament indirecte és aquell en la qual la condició d'adult s'assoleix passant prèviament per un estadi de vida independent (larva) que, anatòmicament i fsiològicament pot diferir de manera considerable de l'adult.
Generalment aquesta larva no té capacitat reproductora, però en alguns casos sí. El fet que hi hagi un pas de larva a adult fa que existeixi una metamorfosi.
Metamorfosi: transformació morfològica dràstca de preadult a adult.
◦ Larva Planctotròfca Tenim òvuls dèbilment isolecítcs, tenen un vitel moderat. Els ous surten a l'exterior (freza lliure --> abocats a l'exterior) de seguida es converteixen en una larva planctotròfca nedadora. Planctotròfca signifca que Per alimentar-se utlitza recursos externs. Posteriorment, aquesta larva busca un assentament, experimenta metamorfosi, es transforma en un juvenil i fnalment en un adult.
Aquest cicle comporta l'alliberament d'una gran quanttat d'ous, on hi ha molta mortalitat perquè s'alliberen directament al medi sense protecció; i posteriorment no hi ha cura de la descendència.
EX: estrella de mar que pot desenvolupar dos tpus de larva: Una larva bipinnària, i una larva braquiolària (presenta més parells de braços) les dues són plantotròfques i formen part del mateix cicle biològic, però la que apareix primer és la bipinnària i posteriorment passa a ser braquiolària, que en aquest cas serà la que experimenta la metamorfosi.
◦ Larva Lecitotròfca En aquest cas els ous són moderada o fortament telolecítcs (tenen una certa quanttat de viteli) hi ha una freza lliure amb aparellament extern, a contnuació es forma una larva lecitotròfca, que utlitza els seus propis recursos per alimentar-se (el seu propi vitel) com que aquestes tenen una reserva moderada dins el seu vitel, no pot contnuar vivint lliurement, de manera que busquen un lloc per assentar-se on poden fer la metamorfosi per convertr-se en juvenils i posteriorment en adults.
La mortalitat i la producció d'ous és elevada però no tant com en el cas de la larva planctotròfca.
Tampoc hi ha cura de la descendència.
EX: ascídies La larva de seguida, quan acaba el seu vitel, es fxa al substrat i creix com a individu adult.
Desenvolupament directe En aquest cas els òvuls són fortament telolecítcs, hi ha aparellament (els gàmetes no s'alliberen lliurement sinó que es produeix una fecundació interna), posteriorment els embrions són incubats o posats en càpsules que es deixen lliures fxades en algun lloc on es desenvolupen, i el que surt d'aquests ous és l'individu en estat 1 Biologia Animal i vegetal – Mòdul III: Zoologia • 5.2.2.
juvenil, que pateix posteriorment un creixement per madurar.
En aquests casos hi ha una producció molt més baixa d'ous, la mortalitat també és molt més baixa i es té cura de la descendència.
EX: En espècies de mars polars (que en aquests casos tenen fecundació externa) Els ous són incubats en unes bosses externes que té la femella, que posteriorment eclosionen i dónen lloc als individus juvenils.
Desenvolupament mixte Els òvuls són moderadament telolecítcs, posteriorment hi ha aparellament i una incubació o encapsulament dels embrions. Aquests embrions eclosionen com a larva nedadora, que pot ser planctotròfca o lecitotròfca.
Les larves experimenten metamorfosi, d'on surten individus juvenils i després maduren.
EX: Llagostes marines.
Animals terrestres Els animals terrestres presenten normalment desenvolupament directe amb fecundació interna, però hi ha alguns grups que presenten també fases larvàries; en aquest cas hi ha dos grups que s'han adaptat a tenir un desenvolupament indirecte. Els insectes i els amfbis.
5.2.2.1.
• • Insectes Hi ha diferents tpus de desenvolupament postembrionari Ametàbol o simple aquest es característca perquè no hi ha canvis morfològics trascendentals en el període comprès entre l'eclosió de l'ou i l'adquisició de l'estat adult. En aquest cas l'adult s'anomena imago. Com que hi ha pocs canvis, a vegades també s'anomena directe o simple. Les etapes compreses que van des de l'eclosó de l'ou fns a l'estat adult s'anomenen etapes juvenils. Ha de mudar per poder créixer.
EX: tsanura (peixets de plata) Metàbol o indirecte En aquest cas hi ha canvis morfològics trascendentals durant el període comprès entre l'eclosió i l'assoliment de l'estat adult.
◦ Heterometàbol Els canvis trascendentals s'efectuen de manera gradual.
En aquest cas la forma juvenil és lleugerament semblant a l'adult (però molt poquito) aquesta fase inicial experimenta unes mudes. Aquestes fases intermitges s'anomenen nimfes. El conjunt de nimfes s'anomena estadi nimfal. La muda fnal que dóna lloc a l'adult s'anomena muda imaginal.
▪ Paurometàbol Les nimfes en el paurometàbol viuen en el mateix hàbitat que el de l'imago EX: paneroles (cucarachas) --> blatodea ▪ Hemimetàbol Les nimfes en l'hemimetàbol viuen en un hàbitat diferent que el de l'imago.
2 Biologia Animal i vegetal – Mòdul III: Zoologia ◦ 5.2.2.2.
EX: Odonata --> Libèl·lules i espiadimonis.
Holometàbol Els canvis trascendentals s'efectuen de manera dràstca. L'etapa que acaba d'eclosionar de l'ou és totalment diferent que l'adult. Els estadis inicials del desenvolupament postembrionari reben el nom de larves (o estadis larvaris). L'últma fase larvaria experimeta un procés de pupació, que experimenta una etapa anomenada pupa o crisàlide, que és un estadi de repòs aparent o quiescència, ja que a l'interior hi té lloc una metamorfosi dràstca, una muda imaginal (complexa i dràstca).El cas tpic és el de les papallones: Coleoptera, Diptera, Himenoptera, Lepidoptera.
Hi ha una segregació alimentària (els adults no prenen l'aliment de les larves perquè en cada etapa mengen una cosa diferent) Vertebrats (amfbis) poden presentar fecundació interna o externa (les granotes tenen fecundació externa).Poden tenir un desenvolupament directe o indirecte.
EX: la granota.
Mai s'acaben de desvincular del tot del medi aquàtc, ja que sempre per reproduir-se han d'anar a buscar l'aigua.
Des del punt de vista de la colonització del medi terrestre aquest fet és una limitació. Una manera d'evitar aquest fet és encapsular els embrions. Als amfbis i peixos els manca una capa externa ano me nad a àmnios. Aquesta manté l'embrió en un medi líquid. Per tant, els amfbis i peixos necessiten dipositar els ous dins l'aigua.
El tpic ou amniota té el còrion (funció respiratòria), l'alantoides (funció excretora i a vegades també respiratòria) i el sac vitelí (conté el vitel), totes encapsulades dins una càpsula còrnea o calcària. Els animals amniotes són els rèptls, els ocells i els mamífers.
5.3 Relacions entre ontogènia i flogènia Ontogènia:El desenvolupament d'un organisme individual, des del zigot fns la mort Filogènia: La història evolutva d'una espècie o grup d'espècies en termes de les seves derivacions i relacions Heterocrònia: representa un conjunt de processos que relacionen ontogènia i flogènia. És una modifcació evolutva de l'ontogènia d'una espècie deguda a alteracions en: • Taxa de desenvolupament • Moment d'inici del desenvolupament • Moment en el qual fnalitza el desenvolupament.
3 Biologia Animal i vegetal – Mòdul III: Zoologia Fase 1 quan es jove i 2 quan es adult.
L'ancestre que és el desenvolupament bàsic, a l'estat 1 té la forma 1 i quan és adult té la forma 2. aquesta pauta del descendent (línies vermelles), pot variar. Podem tenir en compte la taxa de desenvolupament, el moment d'inici i el moment fnal.
5.3.1 Pedomorfosi: És la retenció de caràcters juvenils de l'ancestre en l'estat adult del descendent. El descendent, quan és adult, té caràcters juvenils de l'ancestre. Pot tenir lloc tant si hi ha una modifcació en la taxa de desenvolupament, com en el moment de fnalització del desenvolupament com en el moment d'inici del desenvolupament.
EX: S.Salamandra longirostris i Ambystoma mexicanum La larva té brànquies, però en estat adult no en té. En aquest cas la salamandra és l'ancestre. I el seu descendent (Ambystoma mexicanum), en estat adult contnua tenint brànquies.
5.3.2 Peramorfosi: En el descendent hi ha un major desenvolupament dels caràcters, produint així uns caràcters exagerats en l'adult en relació amb l'ancestre. Pot tenir lloc tant si hi ha una modifcació en la taxa de desenvolupament, com en el moment de fnalització del desenvolupament com en el moment d'inici del desenvolupament.
Canvia el moment de fnalització del desenvolupament.
EX: Echinodermata: Rothuloidea com més fòssils trobem, més veiem que van canviant. Les formes que tenien els adults en un principi són les que tenen els joves en els descendents posteriors (més evolucionats), ja que aquests prolonguen el seu creixement i tenen una forma més “exagerada”.
4 ...