TEMA 8 (Compra-venda) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Dret Civil III
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8. COMPRA-VENDA 1.EL CONTRACTE DE COMPRA-VENDA 1445 CC: aquell contracte mitjançant el qual una de les parts s’obliga a lliurar una cosa determinada, i l’altre part a pagar per aquesta cosa un preu (ja sigui amb diners o signe que el representi: xec, taló...). Es tracte d’un contracte de caràcter consensual (des del moment que existeix consentiment el contracte queda establert i, per tant, des d’aquell moment les parts poden exigir-se el compliment del contracte). El comprador, per adquirir el domini de la cosa, necessitarà la traditio (per adquirir la propietat de la cosa), no es res més que l’entrega de la cosa.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: 1) És un contracte onerós, atès que implica un desplaçament patrimonial per cadascuna de les parts.
2) La compra-venda és un contracte recíproc, ja que les obligacions i drets que neixen del contracte vinculen a les dues parts.
3) És un contracte commutable atès que les obligacions que assumeixen les parts es consideren equivalents.
4) El contracte de compra-venta no necessita de cap forma especial, ja que queda perfeccionat solament amb el consentiment.
CAPACITAT QUE REQUEREIX EL CONTRACTE DE COMPRA-VENDA: Art. 1457 CC. Poden celebrar contractes de compra-venda totes les persones que tinguin capacitat per obligar-se. No obstant això, el art. 1459 estableix una sèrie de prohibicions, és a dir, una persona que tingui la capacitat no ho podrà fer per evitar frau: 1. El tutor no podrà comprar béns de la persona que té sota tutela (el mateix passa amb el defensor judicial i el curador).
2. Mandatari encarregat de l’administració dels béns.
3. Marmessor: persona designada per complir la voluntat del testador.
4. Empleats públics (pel que fa a compra de béns de l’Estat, CCAA...).
5. Persones relacionades amb l’administració de justícia (respecte de béns i drets que estiguessin en litigi (plet, judici)).
3 L’OBJECTE DE LA COMPRA-VENDA. COSA PER PREU.
L’objecte del contracte de compravenda poden ser-ho tant coses materials com immaterials sempre que compleixin amb les següents condicions: 1. La cosa ha d’existir, existència actual o futura. Si ens trobem davant d’un cas d’inexistència total de la cosa el contracte serà nul.
2. La cosa ha de ser determinada, la qual cosa no vol dir que no pugui existir un contracte en que només n’especifiquem la cosa genèrica al principi, però en aquest cas serà necessari la concentració de la cosa dins del gènere (“especificar-ho”).
3. Ha de tractar-se d’una cosa de lícit comerç, intra commercium.
PREU DE LA COMPRA-VENDA El preu de la cosa ha de ser cert, però no obliga a estipular-lo en el moment de celebració del contracte, sinó que es pot fixar posteriorment sense necessitat d’un nou acord entre les parts. També el pot fixar un tercer.
Pel que fa a la venda de béns futurs, el CC permet la venda d’un bé que actualment no existeix però que es preveu que existirà en un futur (una collita, un pis en plànols...). En cas de que la cosa no arribi a existir mai el contracte quedarà sense causa i, per tant, no caldrà pagar-ne el preu. Aquest tipus de contracte no són molt comuns, i no tenen una regulació especifica legal, per tant, caldrà fixar-hi especial atenció al pacte i vigilar l’actitud i les intencions del venedor, ja que si realment la seva actitud i principal intenció era culposa indemnització DiP per incompliment de l’obligació.
3.FIGURA DE LA VENDA DE BÉNS ALIENS I LA PLURALITAT DE VENDES D’UN MATEIX BÉ Venda cosa aliena: no regulat pel CC. Cas en que la cosa que es ven no està en propietat del venedor actualment, sinó que està en patrimoni d’un tercer; el CC no obliga que en el moment de la celebració del contracte la cosa venuda estigui en patrimoni del venedor (pot estar-hi en un moment posterior).
Si el comprador perd la cosa com a conseqüència d’una acció reivindicatòria (ja que el que realment n’és el propietari vol recuperar la possessió de la cosa) podrà accionar per evicció contra el venedor. Per tant, el contracte de compravenda sobre cosa aliena podrà ser anul·lat abans de que es produeixi l’evicció, ja sigui per que trobem dol en el venedor (reconeix que la cosa no era seva, i no li manifesta al comprador) o bé error en el comprador (creia que la cosa era del venedor i per això celebra el contracte).
Pluralitat de vendes d’un mateix bé: (1473) es dóna quan una mateixa cosa ha estat venuda a diversos compradors. 2 regles bàsiques per saber qui n’adquirirà la propietat: 1. En cas d’un bé moble: es transmet la propietat a qui primer hagi pres possessió de la cosa (el primer que pilla el cotxe).
2. En cas d’un bé immoble: la propietat serà pel primer comprador que l’hagi inscrit en el registre de propietat. Si no hi ha cap inscripció, serà pel que primer en prengui possessió. Ara bé, aquesta possessió ha de ser de bona fe, és a dir, que el comprador 2 (o posteriors) no sabien que la finca havia estat venuda amb anterioritat. Si no està inscrita, ni tampoc ningú n’ha pres possessió serà per qui tingui el títol més antic.
4. OBLIGACIONS VENEDOR El venedor té com a obligació principal la de lliurar la cosa/ objecte del contracte. La cosa ha de ser lliurada en l’estat en el que es trobava en el moment de fer el contracte. Caldrà entregar també el fruits que se’n derivin de la cosa des de la data de fer el contracte. I també els accessoris de la cosa (objectes auxiliars sense els quals perdria eficàcia l’operació trasllativa; ex: vens un cotxe entregar també els papers d’aquest).
Forma: s’entendrà lliurada la cosa quan es posi en possessió del comprador (no sempre serà necessari que el lliurament sigui material, també s’admeten els espiritualitzats o mitjançant símbols).
Lloc: fixat lliurement per les parts. Sinó 1171CC: fer el lliurament on estava la cosa en el moment de perfeccionar-se el contracte. Qualsevol altre cas domicili deutor.
Despeses: les de contracte a càrrec del venedor; les de transport a càrrec del comprador (a menys que pactin alguna altra cosa).
Temps: si en el contracte no existeix un termini o una condició per entregar la cosa, l’obligació d’entregar-la neix en el mateix moment de perfeccionar-se el contracte.
SANEJAMENT PER EVICCIÓ I RESPONSABILITAT PER VICIS OCULTS El venedor no només s’obliga al lliurament de la cosa, sinó també al seu sanejament: - Per la possessió pacífica de la cosa per part del venedor.
Pels defectes ocults que pugui tenir la cosa.
1a obligació: Responsabilitat per Evicció: (1475 i següents) es dóna evicció quan el comprador 2 (Joan) es privat de la cosa total o parcialment, a través de STC ferma i a conseqüència d’un dret anterior a la compra, que un tercer (comprador 1, en Pepito) intenta sobre la mateixa cosa. Perquè el comprador 1 (Pepito) pugui procedir contra el venedor per evicció, és requisit indispensable que la demanda hagi estat notificada al venedor i al comprador 2 (Joan), per tal que aquest pugui defensar el seu dret. Per llei, el venedor ha de respondre per evicció encara que no s’hagi estipulat res en el contracte. Si el venedor citat a judici no compareix, el judici seguirà contra el comprador 2 (Joan). En Joan podrà “aplanar-se” pacíficament a la demanda, si ho creu convenient, és a dir, que reconeix els fets i reconeix que quan va comprar la cosa al venedor ja era d’un tercer (Pepito) i sabent que ja hi havia un contracte abans que el seu, o bé, tindrà el seu dret també a reclamar en cas d’evicció (també ha estat enganyat).
Què podrà exigir el comprador al venedor? 1. El preu de la cosa en el moment de produir-se l’evicció, que pot ser igual o no al preu de venda.
2. Els fruits o rendiment de la cosa si els va haver d’entregar a qui va guanyar en judici (Pepito).
3. Les costes judicials del 1r plet com les del plet d’evicció.
4. Si el venedor hagués actuat de MF també podrem demanar DiP i lucre cessant, així com els interessos i despeses voluntàries fetes a la cosa.
El termini per accionar per sanejament per evicció és de 15 anys al no tenir un termini concret.
2a obligació: Responsabilitat per vicis ocults: (1484CC) el venedor respon pels defectes ocults de la cosa quan aquests la facin impròpia pel seu ús, o bé, que disminueixin tant el seu ús que si el comprador hagués conegut l’existència dels defectes no l’hagués adquirit (o hagués pagat un preu inferior). No vol dir que la cosa sigui totalment inútil, sinó que no serveix per l’ús concret pel qual va ser adquirida. El comprador pot optar per imposar: a) Redhibitòria: desistir del contracte i resoldre el problema.
b) Quanta minoris: disminuir preu de la cosa i compensar el defecte; una rebaixa proporcional al defecte.
Independentment d’accionar per una o altra el comprador podrà sol·licitar DiP, sempre que el venedor conegués l’existència dels vicis en el moment de perfeccionar el contracte i no ho manifestés. Si la cosa afectada pels vicis desapareix per culpa dels vicis, caldrà diferenciar entre si els coneixia o no: si els coneixia DiP, preu total de la cosa i despeses de contracte; si no els coneixia preu total de la cosa i despeses contracte.
El termini per exercitar aquestes dues accions és de 6 mesos des del lliurament de la cosa.
8.5. OBLIGACIONS COMPRADOR 8.5.1. PAGAMENT: AJORNAMENT PAGAMENT I GARANTIES El comprador està obligat al pagament del preu de la cosa venuda en el temps i manera fixat en el contracte. L’ajornament del pagament no provoca el naixement d’interessos, a menys que les parts ho estableixin expressament en el contracte. Si el comprador es sent amenaçat en quant a la possessió de la cosa, ja que intueix que, per exemple, podria ser objecte d’una acció reivindicatòria o hipotecària, el comprador pot suspendre el pagament de la cosa (sempre que hi hagi aquesta sospita), fins que l’amenaça desaparegui, o bé, fins que el venedor garanteixi la devolució del preu (en cas de que es confirmi la sospita).
8.5.2. PACTE DE RESERVA DE DOMINI Són aquelles compravendes en les que el pagament del preu s’ajorna però el venedor compleix amb el lliurament de la cosa. Com a garantia pel venedor, es pacte que el comprador no adquirirà el domini de la cosa fins que no pagui la totalitat del preu (només en tindrà la possessió). Per tant, es tracta d’una condició que afecta a la consumació del contracte perquè aquest només s’entendrà consumit fins que es pagui l’últim termini.
8.6. ELS RISCOS NO EXAMEN 8.7. LA COMPRAVENDA A CARTA DE GRÀCIA És un contracte de compravenda però en el qual el venedor imposa com una “clàusula” per la qual es reserva el dret a redimir la cosa venuda (és a dir, per poder recuperar-la), i aquest “empenyorament” o dret a redimir n’és la garantia. Podrà recuperar la cosa venuda abonant l’import pel qual la va vendre o segons el que estipuli el contracte. La compravenda a carta de gràcia pertany al dret català, i ho trobem regulat en el Codi Civil de Catalunya, entre els articles 326 i 328 CCC. En el dret català, els terminis per recuperar la cosa venuda, s’estipula un termini màxim de 30 anys pels béns immobles i de 6 anys pels béns mobles (hi ha la possibilitat de fixar el termini en la vida d’una persona en comptes de en anys).
El dret a redimir és indivisible, a menys que es venguin diferents coses a carta de gràcia en una mateixa compravenda (preu individualitzat per cada cosa). El dret a redimir és susceptible de transmissió i gravamen.
...