El Dret romà a la Península i la monarquia visigoda: El regne dels visigots a la Península (La legislació visigoda) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés El dret romà a la Península i la monarquia visigoda El regne dels visigots a la Península La legislació visigoda que hem de considerar es la següent:      Lleis de Teodosi I i de Teodosi II (419) Codi d’Euric Breviari d’Alaric Codi de Leovigild Liber Iudiciorum (654) Tradicionalment, es considerava que amb l’excepció del Liber iudiciorum (654), l’àmbit de vigència de la legislació visigoda es determinava segons un criteri personalista. Segons aquest punt de vista hi hauria dues comunitats coexistents en un mateix territori però amb un ordenament jurídic propi i distint per a cada una.
Les lleis teodroricianes, el codi d’Euric i la revisió que en va fer Leovigild, que donen forma de llei a costums d’origen germànic, anirien destinats als visigots, mentre que el Breviari d’Alaric, basat en les leges i iura del dominat, aniria destinat a la població romana.
La diferencia en la legislació consisteix en els diferents materials sobre els quals incideix la política legislativa dels diferents monarques visigots. Mentre que les lleis teorodicianes, el codi d’Euric i el codi de Leovigild donaven forma legal al dret de la pràctica, es a dir, al dret roma vulgar, el breviari d’Alaric seria un actualització visigoda del dret codificat del Dominat –leges i iura, basat en la major part del Codi Teodosià i quan ja havia desaparegut l’imperi d’occident.
Descripció breu d’aquests textos legals visigots, que tindran una gran transcendència per a la historia del drets dels pobles d’Espanya en la mesura que la seva ultima manifestació, liber iudiciorum, serà el vehicle principal de transmissió de la tradició jurídica romana occidental als pobles cristians de l’alta edat mitjana. Aquests text serà el mirall on diverses monarquies històriques trobaran els models institucionals i jurídics que els permetran l’afirmació com a monarquies nacionals.
Foedus*; Document que no es coneix directament. Se sap el contingut, vol dir, font del dret romà. Té carácter contractual entre les parts i que es regeixen per un drets i deures. Es tipus jurídic legitimador visigot dins del poble romà.
1)De les lleis de Teoric nomes en tenim referències indirectes. El seu contingut es diria a resoldre l’important problema del repartiment de terres entre visigots i gal·loromans.
2) El Codi d’Euric donaria resposta als problemes mes vigents de la societat (successoris, repartiment de terres) Amb aquest codi els visigots van abandonar els seus costums i es van començar a regir per lleis. Volia reconduir el dret de la pràctica a la via legal i elevar els costums al nivell de la llei.
3) El Breviari d’Alaric va ser promulgat per rei Alaric l’any 506, un any abans de la batalla de Vouille per la qual els francs varen expulsar els visigots de les Galies (actual França) i els Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés forçaren a establir-se a la península Iberica. S’ha interpretat aquest fet com un intent de captar la voluntat i la confiança dels gal·loromans, que s’inclinaven perillosament a favor d’una annexió amb els francs, amb qui tenien en comú la mateixa religió catòlica.
4) Leovigils que havia establert la seu de la Monarquia a Toledo, va considerar necessari reformar el dret de la pràctica que Euric haurà recollit en el seu codi legislatiu a fi de fer-ne desaparèixer les ambigüitats i de donar resposta ales noves exigències de la societat. Com a resultat, es va promulgar en una data incerta un codi que es coneix amb el Codi de Leovigild.
5) A partir de Leovigild, els monarques posteriors inicien una política legislativa dirigida a la confecció d’un ordenament jurídic complet basat en la llei dels monarques i que prescindeixi del recurs a la compilació de les lleis imperials i dels iura dels juristes romans.
Es va compilar en un sol llibre juntament amb les derivades del Codi de Leovigild, un conjunt de més de 500 lleis que es van ordenar per matèries en 12 llibres de 53 títols, on s’agrupaven les lleis atribuïdes als diversos monarques. La compilació va ser coneguda con el Liber iudicum (llibre dels jutges) perquè la finalitat que tenia era que el fes servir exclusivament l’administració de justícia visigoda en la tasca d’aplicar el dret.
En aquest sentit, la promulgació oficial d’aquesta recopilació desprès d’un acord del concili de Toledo, atorgava validesa oficial i absoluta al seu contingut, de manera que els jutges que no trobessin una llei aplicable al cas controvertit haurien de suspendre l’enjudiciament de la causa i dirigir-se al monarca perquè fes una llei per a aquell cas, que esdevindria general un cop s’addicionés al Liber iudicum. No obstant això, el procés de protofeudalització de la monarquia visigoda va fer sorgir aviat un dret de la pràctica diferent del legal i que deixava el dret legal sense significació ni sentit. Per a resoldre aquest problema de les lleis anteriors el rei va reelaborar i reformar el Liber iudiciorum, va incorporar nombroses lleis dictades desprès de 654, va eliminar les lleis supèrflues i en va corregir moltes de les compilades. Aquesta recensió del Liber fou promulgada el 681 amb la col·laboració del XII concili de Toledo.
...

Tags: