Tema 1: Les cèl·lules del sistema nerviós (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia I
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Apunts de classe + completat amb manual i fotos

Vista previa del texto

Tema 1 Les cèl·lules del sistema nerviós 1. Neurona Unitat elemental de processament i transmissió d’informació dintre del sistema nerviós.
- Captar, processar i enviar informació.
Morfologia - Morfologies molt diverses → Fem servir un model.
   Dendrites → Molt ramificades i van perdent gruix. Sovint tenen espines dendrítiques (especialitzades en captar informació). Funció: captar informació.
Axó → Gruix constant, no té perquè ser més llarg que les dendrites. Funció: transmetre informació.
- Con axònic - Segment inicial de l’axó - Ramificació axònica → Botó terminal: enviar informació a les altres neurones (sinapsis).
Soma → cos de la neurona que conté el nucli.
- Sentit informació: dendrites – soma – axó. Reben molta informació i només poden enviar una → processar i sintetitzar.
Fibres mielíniques i fibres amielíniques - Mielina: veïna de mielina → capes de membrana (bicapa de fosfolípids) sense citoplasma que recobreix l’axó. És una funda aïllant del corrent elèctric (ions solubles en aigua però en lípids), no es perd informació.
  Internode → axó recobert (no la mielina) Node de Ranvier → axó descobert (entre la mielina) Tema 1 - Sistema nerviós perifèric (SNP) → Cèl·lula de Schwann: s’embolica en l’axó. El citoplasma queda en l’última capa.
Mielina per un internode.
- Sistema nerviós central (SNC) → Oligodendròcits: tenen més d’una prolongació les quals proporcionen veïnes de mielina.
Mielina per més d’un internode.
- Axó mielínic: Tot l’axó està recobert de mielina (amb nodes) - Axó amielínic: L’axó no està bé envoltat o directament, no en té.
- No és un error, és causa de l’evolució. Axó curt → amielínic.
Axó llarg → mielínic. També depèn de la funció. Estalvi energia.
- Les cèl·lules de Schwann poden envoltar a més d’un axó sempre i quan no formi mielina.
Estructura interna: orgànuls i partícules citoplasmàtiques Tema 1 - Gran quantitat de mitocondris → molt ús energia.
TRANSPORT AL LLARG DE L’AXÓ - Les proteïnes i partícules que es sintetitzin al soma i siguin necessàries al botó terminal (o en sentit contrari; s’hagin de fagocitar) s’han de transportar a través de l’axó.
- Transport axoplasmàtic lent (0.2-2 mm/dia), anterògrad (→): Substàncies del citoplasma, relativament petites, que es produeixen i es consumeixen constantment.
- Transport axoplasmàtic ràpid (200-400 mm/dia), anterògrad i retrògrad (↔): Substàncies més grans (proteïnes, vesícules de proteïnes...) que es van renovant a mesura que es consumeixen.
Les proteïnes que s’han de degradar van en el sentit contrari per ser degradades al soma.
Classificació SEGONS LA FORMA - Unipolar: surt una prolongació del soma.
 Pseudounipolar: surt una prolongació del soma però aquesta prolongació es divideix en dos → neurona en T (molt abundant en el SNP). Les dendrites estan directament connectades a l’axó. Informació (sensorial) més pura possible, sense modificar.
- Bipolar: surten dues prolongacions del soma.
- Multipolar: un soma i més de dues prolongacions.
  Golgi I: axó llarg i mielínic.
Golgi II: axó curt (a vegades més que les dendrites) i sovint amielínic.
Tema 1 SEGONS LA FUNCIÓ - Totes les neurones funcionen igual indiferentment al tipus d’informació, ja que són impulsos elèctrics.
- Neurones sensitives: Neurones en T (informació més pures) → Aferent al SNC (porten informació). Capten la informació dels sentits.
- Interneurones(SNC): ● Locals: multipolars Golgi II. Properes i analitzen fragments d’informació.
De projecció: multipolars Golgi I → informació més lluny. Connecten regions de l’encèfal amb altres regions → gracies a aquestes regions, els circuits distribuïts per l’encèfal realitzen funcions per poder percebre, aprendre, recordar, decidir i controlar conductes complexes.
● - Neurones motores: Multipolars Golgi I → Eferents al SNC. Encarregades de la contracció dels músculs.
2. Neuròglia del SNC * Cèl·lula glia del SNP → cèl·lula de Schwann Tipus Astròglia       Forma d’estrella La més abundant Suport físic → estabilitat Importància en la sinapsis: - Regula els nivells de neurotransmissors - Allibera substàncies transmissores - Privacitat de la informació Manteniment homeòstasi iònica Elimina les substàncies de rebuig produïdes per l’encèfal.
Tema 1   Regulació intercanvi substàncies (oxigen i glucosa) sang-neurones → barrera hematoencefàlica (barrera semipermeable entre l’encèfal i la sang) Funcions immunitàries: glia reactiva (fagociten, cicatritzen...) Oligodendròglia      Formació de la mielina del SNC.
Suport als axons.
Manteniment neuronal → Les neurones són molt sensibles i necessiten glucosa i oxigen però també neurotrofines. Són unes proteïnes que aporten els oligodendròcits i són necessàries per poder sobreviure.
Implicació en patologies: esclerosi múltiple (autoimmunitària) → el propi sistema detecta els oligondendròcits (mielina) com externs.
Poques prolongacions.
Micròglia    Petites.
Funció immunitària a l’encèfal.
Fagociten, ingereixen i digereixen cèl·lules mortes.
...