2. El dret privat i les seves fonts (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret civil
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 12
Subido por

Descripción

Incluye: "El dret civil; el dret civil espanyol; introducció a les fonts; doctrina legal; el costum; els principis generals del dret"

Vista previa del texto

2. EL DRET PRIVAT I LES SEVES FONTS 2.1 El dret civil: El dret civil -> dret privat general que regula relacions més comunes de la convivència humana.
Ens regula abans de néixer i després de morir.
Dret privat general, que regula les relacions més comunes de la convivència humana: • Persona • Família • Herència • Relacions de contingut patrimonial d'una persona 2.2 El dret civil espanyol: Tenim diversos drets civils dins l'Estat.
1881: apareix el codi civil espanyol.
Dret civil propi -> Catalunya, Balears, Aragó, Navarra, País Basc i Galícia en tenen.
Actualment, s'apliquen les lleis civils d'aquí i en defecte s'agafen les del codi civil espanyol.
2.3 Introducció les fonts: Font -> d'on surt el dret.
1) Fonts formals del dret: on el trobem.
2) Fonts materials: qui el crea; poder legislatiu.
Les fonts del dret espanyol en ordre d'importància: 1) Llei 2) Costums: s'aplicaran en defecte de llei.
3) Principis generals del dret: s'aplicaran en defecte de costums.
4) Jurisprudència: s'aplicarà en defecte de principis generals del dret.
2.4 Doctrina legal: Llei -> normes que dicten el poder legislatiu de l'Estat: -En sentit estricte -> només té la consideració de llei aquelles normes que fa el Parlament.
-En sentit ampli -> entenem per lleis totes les normes que provenen de l'Estat (poder legislatiu i executiu).
Tipus de lleis (de major a menor importància): 1) Lleis de caràcter CONSTITUCIONALS: les Constitucions no desenvolupen el contingut de les lleis, nomes les cita. La Constitució ho regula tot de manera àmplia.
2) Lleis ORGÀNIQUES: per ser aprovades o modificades no n'hi ha prou amb la majoria del Parlament; cal una majoria qualificada.
3) Lleis ORDINÀRIES: s'aproven amb la voluntat de la major part de parlamentaris.
4) DECRET LLEI I DECRET LEGISLATIU: • Decret llei -> a vegades el govern té molt urgència i considera que no es pot esperar a que es reuneixi el Parlament i elabori una llei.
El govern, a través d'un decret gestiona una matèria que en realitat no està regulada per una llei de manera urgent -> poder executiu s'atribueix una funció que no li pertoca.
El govern, una vegada elabora un decret llei, té un període de temps per remetre al Parlament i demanar que li doni "l'ok".
• Decret legislatiu -> Parlament autoritza al govern perquè a través d'un decret públic pugui elaborar una llei.
5) DECRETS: normes dictades pel president govern.
6) ORDRES: normes dictades pels ministres o consellers.
7) DISPOSICIONS d'altres ORGANISMES D'INFERIOR jerarqui de l'Estat: Secretaris d'Estat, alcaldes, directors etc.
Perquè una llei sigui eficaç: (passos) 1) Sancionar: signar pel rei.
2) S'ha de promulgar.
3) S'ha de publicar.
4) Una vegada publicada, el cap de 20 dies començarà a ser obligatòria. Durant el període de dies en què la llei encara no és obligatòria -> la llei està vacant.
Llei en àmbit TEMPORAL: 1) Entrada en vigor: obligatòries + 20 dies de la seva publicació.
2) Quan deixen de tenir vigència: • Causes externes -> deixen de ser obligatòries al ser anul·lades per una altra llei d'igual o superior categoria.
• Causes internes -> la llei ha aconseguit la finalitat que perseguia o bé, es dóna per impossible.
3) Les lleis no són retroactives.
Llei en àmbit ESPACIAL: • Llei tindrà vigència en el territori on l'autoritat que la dicta té poder.
• Cada territori amb autoritat té les seves lleis.
• En defecte de la llei espanyola -> llei estrangera.
• Regla de dret intern d'aplicació necessària.
• Lleis penals i les de la seguretat pública obliguen a tots els que es troben en territori espanyol.
Com resolt la nostra llei la problemàtica dels ciutadans espanyols quan se'n van a l'estranger (i viceversa)? Regles per resoldre problemes que planteja la llei a l'espai: -Regla de Dret Intern d'Aplicació Necessària: les lleis penals, les de la policia i les de la seguretat pública obliguen a tots els que es troben en territori espanyol.
-(*ARTICLE 9 C.C): La capacitat i l'estat civil, els drets i deures de família i la successió per causa de mort (herència) es regeixen per la llei corresponent a la nacionalitat de la persona.
-(*ARTICLE 10 C.C): Lex Rei Sitae: coses es regeixen per la llei del lloc on físicament es troben ciutadans.
-Ens podem basar en la llei que volem sempre i quan tingui a veure amb alguna cosa amb allò que estem fent.
(*ARTICLE 10 C.C): s'aplicarà a les obligacions contractuals la llei a que l'Estat hagi sotmès expressament sempre que tingui alguna connexió amb el negoci que es faci.
Quan no s'ha pactat res prèviament -> aplicació de la llei nacional comuna.
En el seu defecte -> aplicació llei residència habitual comuna.
En el seu defecte -> aplicació llei que es correspon al lloc on es va signar el contracte.
-(*ARTICLE 11 C.C): Locus Regit Actum: els actes (si hi ha contracte) es regeixen per la llei corresponent del lloc on es realitzen.
-Qualificació: quan a un jutge se li presenta un cas, el primer que ha de fer és esbrinar la llei aplicable -> (*ARTICLE 9 C.C): els temes de família es regeixen d'acord amb la nacionalitat de la persona.
(*ARTICLE 12 C.C): quan llei espanyola remeti a una llei estrangera, aplicarem la llei que correspon (menys quan aquesta segona llei remeti a una 3a persona no espanyola).
Conseqüències de no compliment de la llei (*ARTICLE 6 C.C): • Ignorància de la llei no n'excusa el seu compliment.
• L'error de dret produirà únicament aquells efectes que la llei determini -> llei denomina les conseqüències.
• Podem renunciar al nostre dret sempre que no contraiem l'ordre públic o perjudiquem a 3es persones.
• Els actes que es facin en contra del dret -> nuls de dret.
2.5 El costum: És la segona font que s'aplicarà en defecte de llei -> font secundària (subsidiària).
Costum -> quan una comunitat repeteix uns actes i, al final, s'acaben considerant obligatoris.
Neix d'una pluralitat d'actes uniformes, espontanis i constantment practicats per la majoria dels ciutadans, amb el convenciment de la seva obligatòria execució.
Requisits: 1) Ús reiterat i delitat en el temps.
2) Que la comunitat estigui convençuda de la seva obligatorietat.
3) Que no sigui contrari ni a la moral ni a l'ordre públic.
4) Acreditació de l'existència del costum.
El costums té vigor quan és respectat per la majoria dels habitants.
Deixa de tenir vigència quan deixa de ser respectat per la majoria.
Tipus de costum: • Costum segons la llei: estableix i diu el mateix que una llei.
• Costum contra llei: no serveix de res.
• Costum extra llei: regula situacions no regulades per la llei.
2.6 Els principis generals del dret: -En defecte de llei i costum: aplicació dels principis generals del dret sense perjudici del seu caràcter informador de l'ordenament jurídic -> Principis Generals del Dret.
-La jurisprudència (conjunt sentències que dicta un Tribunal) -> les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les fonts del dret.
També es pot considerar com el conjunt de sentència fermes i uniformes dictats pels òrgans jurisdiccionals de l'Estat -> per conèixer el contingut cabal de les normes vigents s'ha de considerar com s'han anat aplicant en cada moment.
...