1r parte examen (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Economía del Trabajo
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 27
Subido por

Descripción

Profesor: Albert Recio

Vista previa del texto

Economia del treball 1 semestre Tema 1: Economia, treball i força de treball L’espècie humana ha anat evolucionant i això es produeix a conseqüència de canvi tecnològic, que fa que canviï el consum (les necessitats de les persones), amplien les necessitats, és a dir, béns i productes més sofisticats i millors. Aquest canvi ofereixen una millor selecció dels aliments i de la forma de produir, més eficient, etc. I ofereix dos coses: - Producció (tecnologia incorporada) ha anat evolucionant Coneixement hàbits de caça, conèixer animals,etc. (tecnologia no incorporada) Treball: Utilitza recursos naturals i producció humana per transformar els recursos naturals en productes i béns. Hi ha implicació humana des de la transformació dels recursos naturals fins arribar al producte. Les característiques del treball, és que totes tenen implicació humana, ja sigui en força, intel·lectualment, etc. Cada cop hi ha més complexitat en el treball, això esdevé en el canvi de les formes de treball que té la societat.
Un procés productiu és un procés a través del qual es transforma matèria i energia per produir un producte. Perquè aquest procés sigui factible es requereixen diversos elements. En primer lloc els recursos naturals, recursos existents en el medi natural que tenen característiques diverses: fluxes energètics que flueixen de forma continuada al planeta com és l’energia solar, eòlica; altres casos com dipòsits de minerals donats per metalls o energies fòssil; en altres es tracte d’éssers vius que es reprodueixen i atenen a diferents processos naturals. Aquesta varietat planteja problemes diversos a la gestió dels recursos naturals amb la sustentabilitat dels processos productius a través del temps. L’explotació dels recursos naturals per millorar el béns i productes. El que l’ésser humà no sap quina retroalimentació provoca explotar aquests recursos. Trobem recursos limitats, és a dir, que tenen fi, un acabament. EX: petroli.
Això provoca un canvi climàtic, perquè hi ha més C02 en l’ambient.
En segon lloc està la força de treball, existència de persones disponibles per realitzar tasques necessàries per la realització de l’activitat productiva, no és “natural”, sinó que es un producte complexe al procés institucional.
En tercer lloc tenim els mitjans de producció, es tracte de productes d’anteriors processos que compleixen funcions diverses: en uns casos com instruments útils (maquinària, mitjans d’emmagatzematge, transport) del procés de transformació productiva, i en altres com matèries primes o processos que va sent transformats en les succesives fases del procés productiu (ex: farina per fer pa, etc).
En quart lloc, l’element que consititueix el procés productiu és la tecnologia. El cómul de coneixements útils pel desenvolupament del procés productiu que s’ha acumulat en períodes anteriors i que permeten portar a cap un bon termini de procés productiu. En uns casos es tracte de coneixaments incorporats als mitjans de producció, en altres casos es tracta de coneixements no incorporats, hàbits apressos sobre com realitzar les tasques necessàries pel bon éxit de l’activitat productiva.
Per últim també fa falta que existeixin els béns de consum que permeten a la força de treball substituir mentres realitzar una determinada activitat productiva que porta temps, en aquest sentit, també les capacitats de producció de un determinat període depenen del resultat de processos productius anteriors.
Per tant, l’activitat econòmica té diferents espais, per una part la producció, realització de les activitats orientades a produir béns i serveis útils per l’espècie humana. Per la distribució, que consisteix en repartir el producte obtingut a diferents integrants de la societat, atenen a pautes específiques cadascuna. A aquestes dues activitats s’ha de sumar el consum, entés com la satisfacció efectiva de la necessitat d’utilitzar els béns obtinguts en els processos de prodcucció i distribució.
Aquestes 4 variables podem distingir diferents societats: Economia del treball - 1 semestre Economia de subsistència: societat que compleixen només amb satisfer les necessitats d’alimentar-se, dormir, i protegir-se Economia desenvolupada: és aquella societat que a més de satisfer le snecessitats bàsiques, també vol satisfer necessitats “provocades”.
1.1 Diferents tipus de treball  Treball d’autosubsitència: Les persones treballen per satisfer necessitats.
o Treball individual: Treballar per satisfer les pròpies necessitats o Treball familiar: Produir necessitats pel nucli familiar no només treballo per mi, sinó que treballa per 3a persones amb les quals normalment hi ha efecte o Treball social: Voluntarietat  Treball forçat: Es realitza perquè ens obliguen o Esclavatge: persona perd la categoria de persona  Treball mercantil: treball a canvi de diners o Autònom: una persona que treballa per la seva compte (semblança amb el treball individual i familiar, minoritari) o Treball assalariat: treball que realitzem a les ordres d’algú, majoritari. Esdevé en una societat capitalista, ha anat augmentant perquè es doni el treball assalariat, s’ha de d’una una sèrie de característiques:  Persones tenen llibertat política (dret)  Pressuposa que no tenen recursos productius  Treballen pel capital (empresa) que són els que tenen els propietaris de mitjans que lloguen als treballadors assalariats. Hi ha desigualtats en rendes i en patrimoni.
El capitalista contracte a treballadors per obtenir beneficis. El treball amb potència és una capacitat que tenen tots els éssers humans, menys els menors. Tot i que és elàstic això de l’edat de treballar, ja que antigament era més d’hora quan es començava.
Contracte laboral d’autoritat: Contracte sota la disposició de qui ens contracte. Aquest contracte té unes limitacions, si no hi hagués limitacions, seria un treball d’esclavatge.
Formes de contracte: 1) Conveni, 2) Contracte individual i 3) Per la llei (ET) Tot contracte laboral està compost per una jornada. L’autoritat només serveix en les hores de treball.
Categoria professional.
El contracte de treball és un contracte indeterminat, i per tant, és l’autoritat qui et determinarà que has de fer. Les empreses el que volen amb la jornada de treball és explotar-te. L’empresa controla la organització del treball, perquè determina la tasca de cadascú i també una piràmide jeràrquica perquè uns s’encarreguin de controlar als altres. Això produeix una divisió del treball, amb una jerarquia. Això permet poder donar incentius pel treball realitzat. El que realment contracte l’empresa és força de treball, és a dir, persona amb unes certes característiques. Característiques que hagin de veure amb el treball.
Fora del món de l’empresa, es dóna: - Reproducció física (reproduir fill, cuidar-lo, mantenir la família, etc) Educació. Sistema educatiu ha de ser pública, perquè tothom pugui tenir una educació Sanitat L’empresa si és un sistema de treball lliure, no té obligació de donar aquestes prestacions, perquè el treballador és lliure d’escollir el seu treball, empresa, etc. Contracte a una persona formada, perquè així s’estalvien el cost de formació i aprenentatge.
Les empreses economistes reals només poden funcionar si al costat del sistema laboral hi ha institucions que garanteixen que la gent està en condicions de treballar. L’educació gairebé sorgeix amb el treball Economia del treball 1 semestre domèstic, per tant les societats capitalistes reals la visió que donen és que sense el treball social, individual, domèstic no la podem explicar, sense aquest treball.
Diferenciació de gènere en diferents treballs, domèstic i treballa laboral, no obstant al llarg de la història ha anat evolucionant.
La regulació laboral és fa a través de les, lleis, estructura administrativa i els sindicats. El treball no és un model natural, però avui en dia la gent creix, es reprodueix per treballar en el mercat. En molts nuclis ho realitzen per la seva subsistència.
Tema 2: Les dades del mercat laboral 2.1 Métodes per estudiar el món laboral Per estudiar el món laboral necessitem informació sobra aquest mateix. Aquest concepte es basa en les fonts estadístiques i en menor mesura estudis de camp.
Les primeres fonts útils a mesura que són elaborades amb mètodes que han estat objecte de discusió i estudi continuat, i la seva recollida còrrer a càrrec de instituts especialitzats. Aquests avantatges tenen contrapartides problemàtiques. L’alt cost de la informació estadística tendeixe a limitar els aspectes a estudiar. Solen ser classificacións molt generals que aporten informació limitada. Hi ha tot tipus d’estadístiques on el món laboral. Fins i tot, s’inclou l’horari (hores) que realitza el personal. Es centra en: ocupació, atur i activitat.
Els estudis de camp tradicional permeten conèixer amb major detall una determinada situació, ja que es basen en formes d’investigació més exhaustives (entrevistes, estudi de la informaicó escrita disponible,etc). El problema d’aquest tipos de treballs es que la varietat i complexitat de situacions que existeix en el món laboral és difícil d’evaluar.
Per això, la millor manera d’investigar el món laboral és combinant diferents metodologies, en lloc de limitar-se a una sola.
2.1 Activitat, ocupació, desocupació, atur La població que s’estudia és la que té edat de treballar, per això trobem una separació entre:  Població activa: Es considera els treballadors assalariats, autònoms i els que busquen treball.
El grup de població activa es divideix en dues: o o Ocupació (aquells que tenen treball) – Activitat que dóna ingressos suficient per viure.
Atur (aquells que busquen treball) – Activitat que dóna ingressos però no són suficients per viure.
E.P.A (Estadístiques de població activa)  Població Activa = Població Ocupada + Població Aturada.
 Població inactiva: Estudiants, treball domèstic o familiar, malalts, rendistes, jubilats.
La gent que treballa a temps parcial són ingressos que aconsegueix però no serveixen per viure. Si un país té molta gent a temps parcial, la població subsisteix malament.
  Ocupació: Feina mercantil que et permet viure autònomament.
Subocupació: Feina que no ens dóna ingressos suficients com per viure. EX: Treball parcial Economia del treball 1 semestre L’atur té relació amb l’ocupació.
+ ocupació = - atur -ocupació = +atur Perquè una persona es consideri aturada ha d’haver buscat feina dies abans de l’enquesta (busca, població activa).
o o Treballador desanimat: Aquell que busca i no troba Treballador addicional: Abans no buscava i ara sí perquè ho necessita La xifra de l’atur només ens diu la realitat del que està passant, l’atur depèn molt de la variació d’ocupació i la variació de la inactivitat – activitat. Quan estudiem aquestes dades (estadístiques) ho fem amb número absoluts (relatius, sempre s’adorroneix).
Taxa atur = (NºAturats / NºActius) x 100 Taxa activitat = (NºActius / Població en edat de treballar) x 100 Taxa ocupació: T1= (NºOcupats / NºActius) x 100 T2= (NºOcupats / Població en edat de treballar) x 100 (és la que més s’utilitza) Tema 3 : Mercat de treball Hi ha diferents formes d’estudiar l’economia, hi ha aspecte teòric i aspecte pràctic.
El supòsit teòric presupossa un intent d’explicar el funcionament de la societat partint d’uns pocs elements essencials. Totes les teories socials parteixen de simplificacions i supòsits sense els quals només es podria realitzar enumeracions de coses.
Supòsits teòrics: 1.
2.
3.
4.
Societat formada per individus, cada un dels quals actua de forma autònoma i independent.
Cadascú persegueix els seus objectius, tenen preferències aquests individus, i prenen decisions a causa de les preferències i dotacions (recursos). Amb un sentit de racionalitat per maximitzar la utilitat.
Competencia perfecta (supòsit restrictiu), situació en la qual cap participant en el mercat, ni comprador, ni venedor, té el pes total del mercat i influeix en el funcionament d’aquest.
Existeix informació perfecte en el sentit de què tots els participans en el mercat tenen informació de les condicions bàsiques de l’intercanvi. Societat formada per mercats, que han de tenir unes certes condicions: a. Molts compradors i vendedors i cap té el control b. Informació perfecta, tots els que participen al mercat tenen informació per pendre decisions. EX: Preu, qualitat, característiques, etc c. Mobilitat perfecta, entrar i sortir del mercat oferenit el preu més econòmic Se suposa la decisió de comprar (demanda) i la de vendre (oferta) són completament independents i obeixen només als objectius que uns i altres han fixat. Es suposa que els venedors tenen un pla de venta, funció d’oferta, que relaciona la quantitat del producte que desitgen vendre amb el preu al que ho faran, mentre que els comprados tindran un pla de compra que relaciona la quantitat del producte que compraran en funció del preu al qual està.
Per últim suposem que els preus són flexibles, això vol dir que els preus varien en funció de la situació en que s’estableix la demanda i l’orferta de cada producte. Si els preus no Economia del treball 1 semestre són flexibles, varia amb dificultat, apareixen comportaments que provoquen una situació diferent. Hi ha una sèrie de factors, que fan que els preus es tornin flexibles i canviïn:  Factors: o Preferències de les persones, ho aconsegueixen gràcies al treball (L), i on es dóna l’oferta de treball i l’oferta de demanda: 1. Consum 2. Lleure o Salari o Rendes extre salarial (diners que no provenen del treball) S’ha de considerar que l’anàlisis del mercat, per saber el seu equilibri pot abordar-se amb una perspectiva estàtica o dinàmica.
La majoria de productes de les empreses estan controlats pel mercat. No obstant, hi ha productes, que l’empresa controla el mercat, com per exemple el café.
Psicologia cognitiva: Com observem el món, les coses 3.1 Mercat de treball L’anàlisis del mercat de treball planteja una teoria general. Un anàlisis que es desenvolupa habitualment és el d’equilibri del mercat parcial, sense analitzar les interrelacions amb la resta de mercats.
El treball es considera un input bàsic, és un mitjà de producció prexistent que entra en tots els processos de producció, igual que altres inputs bàsics o factors.
Oferta de treball: persones que treballen a canvi d’una remuneració. La decisió de vendre més o menys ve donada per tres variables:    Ingressos extra-salarials que té l’individu, quan major siguin, més decisió de vendre tindrà.
Les preferències, una persona que estigui més o menys interessada en consumir.
El salari, hora que rebrà per la seva compensació per la venta del seu treball. Quan major sigui la quantitat, podrà adquirir una hora més de treball.
Es suposa que els ingressos extra-salarials i les preferències estan donades i no varien a curt termini. Els primers depenen de la situació social de cada individu i en ells s’inclou la tendència de propietats fins a la possibilitat de cobrar un tipus de pensió. Les preferències es suposa que deriven de les particularietats psicològiques e cada perosna, tot i que també s’accepta que estiguin influenciades per l’ambient social.
Donades aquestes condicions, es considera que cada persona elabora un pla de funció d’oferta sobre la quantitat de treball que esta disposada a vendre segons el salari que rep a canvi. En general, es considera que quan major sigui el salari, major serà la quantitat d’hores que està disposat a treball de forma que la seva oferta de treball sigui creixent en funció al salari.
Demanda de treball: la creen les empreses que desenvolupen activitats productives. L’actuació d’aquesta està denominada per l’obtenció de beneficis, entesa com la diferencia entre la quantitat de diners de venta que obté (ingressos) i la qantitat de diners que han de pagar per la producció (costos). Les empreses es comporten de manera que tracte sempre de maximitzar els seus beneficis. No obstant, estan condicionades amb:   Tecnologia empleada, es dóna per suposat que les empreses utilitzen una determinada tènica de producció que transforma inputs en productes, i que a curt termini no poden canviar-la, tot i que existeixin altres formes de produir el bé.
El equipament i les intal·lacions, es considera també incanviables a curt termini. S’accepta el canvi possible de combinar diferents quantitats de treball amb el mateix equipament tot i que ha partir d’un moment determinat.
Economia del treball 1 semestre Donades aquestes condicions les empreses decidiran quina quantitat de treballadors desitgen contractar segons el salari que han de pagar en el mercat. Per efecte les condicions de producció estan disposades a contractar més treballador amb menor salari per pagar.
Gràfiques: Pla Oferta W LS tall W –> +LS Pla Demanda W Ls Punt equilibri W S Ls Punt equilibri: és el punt on es dona l’equilibri, es la quantitat de personas que vol contractar l’empresa i els treballadors que necessita l’empresa.
Tema 4: Oferta individual 5.1. La teora convencional de l’oferta: aplicacions El model anteror intentar captar les decisions que prenen les persones a l’hora de decidir si treballen o no. De fet, és la decisió més complexa, ja que si considerem que són persones qui decideixen lliurament oferir la seva capacitat de treball sobre qüestions diverses, no només si volen o no treballar, sinó que també la jornada, el nivell educatiu, la intensitat, etc.
El model convencional de l’oferta suposa que les persones decideixen quantes hores volen treballar en funció del salari oferit, de les rentes no salarials i de les seves preferències psicològiques. Aquestes dues últimes es consideren importants d’analitzar.
1.
Individu: té la capacitat de decidir de treballar o no. Objectiu oferir treball a canvi de salari i maximitzar la utilitat. Que són el lleure i el consum (diners –treball) S’ha de repartir el temps d’oci i de treball, ja que només tenim 24 hores al dia.
Gràfiques: Economia del treball 1 semestre Salari W 0 Hores L (temps) Aquesta gràfica es llegeix de dreta a esquerra.
24h · w(salari) - 24·10= 240€ Consum Consum lleure Qualsevol combinació de la gràfica dóna satisfacció del lleure. Quan més lluny millor i dóna més satisfacció. Objectiu: ser més feliç quan més alt sigui la corba. Una corba molt vertical significa poc lleure i molt treball, i aquest treball esdevé a un fort consum. Aquestes corbes determinen les prefèrencies de les persones.
Gràfica: W L (temps total) Y = Deutes/ingressos Punt equilibri, és el punt màxim on pot arribar la meva satisfacció, relació entre preferència i el que cobro.
Se suposa que cada persona té un salari reserva, un nivell de salaris per sota del qual no està disposat a treballar, i del qual dependran les seves preferències i les seves fonts d’ingressos alternatives. Això fa que alguns economistes argumentin els subsidis i la desocupació o las pensions de jubilació generoses, tot i que suposa un augment de les rentes no salarials. Un alt nivell d’aquestes fons d’ingrés provocaria un augment “del salari de reserva” i una reducció de l’oferta, per exemple, s’argumenta que les persones en atur que cobren subsidi, allarguen la seva reincorporació al lloc de treball perquè poden subsistir més temps buscant un millor lloc de treball (retribuit).
Es suposa que les variacions del salaris tenen lloc en el mercat, també afecte a les decisions de treballar o no treballar. Qualsevol variació del salari genera efectes contradictoris. Per una par una variació de salari canvi preus relatius del treball i oci, lo que es denomina efecte de substitució però per una altra Economia del treball 1 semestre part, els ingressos als que la persona pot accedir amb un número determinat d’hores de treball es denomina efecte renta.
Efecte renda: Puja el salari, baixen les hores; baixa salari, pugen les hores.
Efecte substitució: Opera amb sentit contrari com hauria de sorgir. Hauria de ser que quan cobro més, treballar menys. Però realment actuem al revés, quan més cobrem, més treballem. Si l’efecte renda és més gran que l’efecte substitució (Er > Es) augmenten els salaris i l’oferta de treball. Si l’efecte renda és més petit que l’efecte substitució (Er<Es) baixen hores de treball i l’oferta de treball.
Perquè la gràfica sempre sigui creixent, és sempre més important l’efecte substitució que el de renda.
L’impacte dels impostos tenen molta influència sobre el salari i l’oci. Amb els impostos diferenciem el: - Salari brut (realment el que cobrem) Salari net (el que cobrem – impostos) Curva Laffer: A partir d’un determinat nivell d’impostos la gent decidirà treballar menys. Idea: si baixem els impostos la gent s’animarà a treballar i el resultat de l’Estat serà recaptar molts més diners.
Gràfica: Recaptació 100% IMP.
Les variacions del salari, no expliquen les ganes dels homes per treballar. La taxa activitat dels homes adults surt plana, ja que, segueixen treballant els homes igual que abans de la crisi. Els salaris, no obstant, ha baixat. Els homes adults, la majoria, estant sempre en el mercat laboral; i els que estan fora es per enfermetat o incapacitat o perquè són rendistes. El salari ens diu les hores que s’ha de treball.
La segona crítica: diu que els homes no tenen la capacitat de decidir les hores de treball. Per tant, no es decideix individualment, sinó que com a molt és pot decidir col·lectivament o queixar-se col·lectivament. És perjudicial que les persones poguessin decidir la jornada laboral, a més a l’empresa l’interessa regular la jornada de treball, perquè així hi ha una millor gestió empresarial, ja que si els treballadors entressin i sortissin a l’hora que volguessin no es podria donar aquesta gestió. Per altre banda, els treballadors i sindicats han volgut regular la jornada laboral perquè si els treballadors pactessin la jornada laboral individualment acabaríen treballant moltes hores, ja que el poder el té l’empresari i contra més hores més productivitat. Per això, els sindicats decideixen que ha d’haver-hi un màxim i mínim per treballar, perquè treballar més hores de les que convenen pot tenir impactes negatius sobre el treballador. El màxim són 8 hores.
Fora de la vida laboral, hi ha moltes coses importants que requereixen temps, com per exemple és la tasca domèstica (netejar, recollir, cuidar fills, etc). També s’ha de tenir temps per lleure i activitats d’oci, perquè és el que dóna satisfacció. Hauríem de tenir temps per la participació socio-política. Tot això és important per tenir una bona vida.
L’argument de la jornada de les 8 hores, era 8 hores de treball, 8 hores per descansar i 8 hores per la vida social. (24 hores totals) No podem escollir la jornada laboral, però si entre jornada a temps complert o temps parcial. Si realment, fós una decisió dels individuos, la distribució de les jornades haurien de ser heterogenies, és a dir, unes persones voldríen treballar més i d’altres menys. Però trobem que no és així, que la major part de les persones que treballa a temps parcial són dones, per tant, no és homogeni. Sinó que hi ha desigultats en la jornada a temps parcial, perquè per exemple, a la indústria no trobarem mai la jornada Economia del treball 1 semestre a temps parcial. Trobem la jornada a temps parcial en el sector serveis. La elecció del temps parcial, no té a veure amb l’elecció de la gent, sinó que hi ha empreses que els hi interessa aquesta jornada perquè tenen una activitat determina per un temps determinat. Ex: collita de maduixes, o d’algun producte que només surt en un época de l’any.
En el sector servei, es realitza la producció i el consum a l’hora. Això fa que les activitats de servei treballen a unes hores determinades, per exemple, transport (hores punta, on la gent va a treballar o a escola). Moltes altres feines, com per exemple, la hosteleria (costum de menjar a una certa hora) i té puntes d’activitat a certes hores. No és rendible contractar a una persona per 8 hores, quan l’hora punta, quan hi ha més treball és de 4hores; per això sorgeix la jornada a temps parcial. Per això no és una gestió individual, sinó que sorgeix del treball que necessita l’empresa.
L’activitat de neteja sol ser sempre a temps parcial, perquè es realitza en hores que no molesti a les activitats que s’estiguin realitzant en aquell moment. També es dóna per efectes socials.
Amb la jornada de temps parcial no es pot subsistir, perquè es cobra poc, moltes vegades les persones que treballen a temps parcial es per cobrir les seves despeses, sense que siguin per sobreviure. Aquesta teoria ens diu que l’efecte substitució sempre s’imposa a l’efecte renda. Quan els salaris baixen, volem treballar menys. Aquesta teoria no és així, com que la major de gent no tenim capactitat per sobreviure, tothom necessita de renda.
Renda monetària: allò que haig de cobrar. Si baixa el sou, acabarà treballant més hores, per tenri més diners i poder subsistir. (això succeix en temps de crisis).
Una altra alternativa, és que si l’individu no pot augmentar la jornada laboral perquè és inhumà, l’alternativa és que més membres de la família s’incorporin al mercat laboral. És un bon model si treballen els dos, i un d’ells està amb contracte a temps complert, perquè així cobra més i la dona treballi a temps parcial. Però si l’home perd el treball, aquest model no és viable. No depen del que guanyem la nostra renda, sinó de totes les despeses que realitza la familia. La situació familiar és crucial per la situació de vida de l’individu.
Pautes de consum, estan influides per la publicitat i l’altre part és consum consuntiu “social”. És relacional, ja que si el meu nivell econòmic és alt, s’enllaça amb l’entorn de la gent que també té el mateix nivell adquisitiu que tu.
Treballem més del que hauriem de treballar per dos motius: - Perquè necessitem els diners O perquè vivim amb la certesa de que ens promocionaran per pujar-nos de càrrec ...