2. QÜESTIONS DE SINTAXI NORMATIVA – 2.1. L'ORDRE D'ELEMENTS DINS L'ORACIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filología Catalana - 2º curso
Asignatura Llengua Catalana Estàndard
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

27.09.2016 Incorrecció (+) = ho estableixen les gramàtiques de l’IEC i les prescriptives.
Agramatical (*) = segons el conjunt dels parlants amb domini de la llengua, relació amb la intuïció.
! QÜESTIONARI – Adjunt al SV vs. Adjunt oracional - Demà dinarem a casa de l’àvia = adjunt al SV - A casa de l’àvia els plats són de Duralex = adjunt oracional: afecten a tota l’oració.
“Els plats són de Duralex” és cert només “a casa l’àvia”.
- Demà anirem al cine = adjunt oracional - Anirem al cine demà = adjunt al SV - Segons la BBC, aquestes són... = Ajunt oracional - Aquestes són les..., segons la BBC = Adjunt oracional ______________________________________________________________________ 2. QÜESTIONS  DE  SINTAXI  NORMATIVA   2.1.
L’ordre  d’elements  dins  l’oració   Dins la gramàtica, el que més s’ha estudiat és la morfologia, però dins de la sintaxi, el que menys es tracta és l’ordre dels elements.
En l’ordre d’elements cal distingir entre: ordre no marcat (oracions declaratives) i ordre marcat.
L’ordre canònic en català és S + V + O (objecte) = Teoria de JOAN SOLÀ # ENRIC VALLDUBÍ demostra que el català és una llengua que segueix l’ordre V + O + S à depèn de com et mires la llengua, condiciona l’objecte d’estudi, com passa en totes les ciències.
Per estudiar l’ordre, tenim en compte la sintaxi, la pragmàtica (ús), el context i l’estructura informativa = quan ens comuniquem, transmetem informació nova i moltes vegades mesclem informació nova amb altra que pressuposem ja coneguda. Per tant, l’estructura informativa és la forma com es distribueixen la forma coneguda i la nova en una oració. Per saber l’organització, ens fa falta el context.
En l’estructura informativa distingim entre TEMA = informació coneguda i el REMA = informació nova (sempre segons les pressuposicions de l’enunciador). Per diferenciar tema i rema necessitem l’oració contextualitzada amb la finalitat de saber-ne l’estructura informativa.
En català, dins de la matriu oracional (SVO), el nucli bàsic, la distribució de tema i rema va en funció de si tot és nou o si hi ha quelcom més nou, de forma que és situa més a la dreta.
La Maria ha trobat feina T T R R p. 2 JOAN SOLÀ diu que a l’extrem esquerre hi tenim els complements de marc = els emmarcadors oracionals, que tenen llibertat de col·locació.
Català = llengua pro-drop, no necessita subjecte 29.09.2016 ! QÜESTIONARI - La gramàtica normativa vigent = 1918 - Diccionari general de la llengua catalana = 1932 - Gramàtica pòstuma de Fabra = 1956 - DIEC = 1995 - Gramàtica del català contemporani = 2002 - Publicació d’obres completes de Fabra = 2010 - Argot juvenil = variant dialectal social determinada pel factor edat, NO és un registre.
- Formalitat d’un text = com més pròxim és a la realitat, menys formal és.
- En català, la normativa és la base de l’estàndard.
______________________________________________________________________ En la Gramàtica de FABRA, l’ordre dels elements és quelcom que no sol aparèixer. A l’hora de fixar la normativa del català, no només es fixava en el castellà, sinó també l’anglès, el francès, l’alemany... i va mirar l’ordre dels elements, que va veure que és molt diferent. El català és la llengua més flexible (almenys en l’aspecte formal), després vindria el castellà i, en un altre estadi, la resta. Aquests canvis d’ordre es deuen a l’existència dels pronoms en i hi. FABRA valora negativament els canvis d’odre.
JOAN SOLÀ va ser el primer en afrontar la qüestió de l’ordre pròpiament i va veure que la valoració de FABRA no era bona i afirma (p.3): “La inversió d’elements no s’ha de considerar un procediment ‘estilístic’, sinó un procediment normal i general de la sintaxi que respon a certes necessitats comunicatives sistematitzables” à respon a necessitats de nivell pragmàtic i no només un capritx d’estil.
En aquest tema veurem diferents canvis d’odre que tenen conseqüències sintàctiques i propòsits comunicatius associats a aquestes.
TEMATITZACIÓ = desplaçament d’un element que en l’ordre no marcat trobaríem en posició remàtica cap a una posició temàtica, fora de la matriu oracional.
1. TEMATITZACIÓ A L’ESQUERRA (VALLDUBÍ: SINISLOCACIÓ) = l’estructura temàtica està a l’esquerra de la matriu oracional. A més, aquesta tematització pot complir una segona funció, que és la introducció d’un tòpic derivat (veure Xavier Villalba a la bibliografia) (27) .
Tematització pròpia de tots els registres # a la dreta: contextos informals.
En alguns casos, tot i que tenim tematització a l’esquerra i, per tant, l’element tematitzat necessitaria pronominalitzar-se dins la matriu oracional, en podem prescindir. Això depèn de: el verb (desprendre pot prescindir de pronom, però parlar no), el grau de formalitat del text (sense pronom és més formal) i pot ser que els correctors suprimeixin el pronom per evitar un pleonasme (repetició de la informació dins d’una mateixa oració); herència de Fabra, però no vol dir que sigui incorrecte (GABRIEL FERRATER ho demostra: La casa és blanca = si utilitzem el femení de l’adjectiu perquè casa és femení, hi ha pleonasme també?, però no, en aquest cas parlem de concordança).
2. TEMATITZACIÓ A LA DRETA (VALLDUBÍ: DEXTRALOCACIÓ) = el tema passa a la dreta i necessitem un element que separi la tematització de la matriu oracional, un signe que ajudi a separar les dues parts: , (sobretot oralment es veu ja que hi ha un canvi d’entonació, però recordem no associar entonació amb puntuació!).
A nivell oral, algunes vegades no necessitem tematització a la dreta, perquè ja es sobreentén l’element temàtic, el que va després de la coma, i quan l’utilitzem normalment és per fer-ho més explícit.
6.10.2016 ! QÜESTIONARI - FABRA: 1868 – 1948 - Tematització = desplaçament fora de la matriu oracional d’un element que no volem destacar.
- Arribarem al refugi demà = CRV, NO Adjunt al predicat o SV - A la fonda Europa hi vaig dinar... = Adjunt al predicat o SV - Ell va nomenar el Marc director general = Adjunt al predicat o SV, NO CN 3. REMATITZACIÓ (VALLDUBÍ: ORDRE NO MARCAT) = element d’una oració que apareix tematitzat o més tematitzat cap a una posició remàtica o més remàtica.
Normalment parlem de rematització del subjecte.
4. FOCALITZACIÓ (VALLDUBÍ: REMATITZACIÓ) = desplaçament a l’esquerra d’un element nou, remàtic, que volem destacar. A diferència de la tematització a l’esquerra, NO hi ha duplicació pronominal i aquí SÍ que hi ha coma. Propi sobretot de contextos informals.
Focus = rema que no només és això, sinó que el volem destacar; rema destacat.
L’anglès, com que no té tanta opció a tematitzacions o rematitzacions, fa molt ús de la prosòdia (accentuació i pronúncia de mots).
CLIVELLAMENT I PSEUDOCLIVELLAMENT 5. CLIVELLAMENT = estructura sintàctica que separa d’una manera explícita el tema i el rema. Dos tipus d’estructures: V. ser + FOCUS + conjunció que + TEMA V. ser + FOCUS + pronom relatiu + TEMA 6. PSEUDOCLIVELLAMENT (no significa fals) = l’element focalitzat està al darrere.
Pronom relatiu + TEMA + V. ser + FOCUS 7. PSEUDOCLIVELLAMENT INVERS = el tema i el focus s’intercalen, tot depèn de cada context.
TEMA / FOCUS + V. ser + FOCUS / TEMA CD = es diu així perquè no té preposició requerida 11.10.2016 No és permès (de) fumar = subjecte. De opcional Veurem una estructura que no segueix l’ordre no marcat, l’estructura de SVO, sinó O V SN, O Ha(n) arribat dos trens (ús en català nord-occidental). Podem pronominalitzar el subjecte per en: N’ha(n) arribat dos O.
Estructura que ha passat desapercebuda fins entrar el XX. El primer en parlar-ne va ser POMPEU FABRA a la Gramàtica pòstuma de 1956. Va dir que hi ha 4 tipus d’oracions.
1. Oració predicativa (amb predicat verbal) = transitiva o intransitiva El nen plora.
2. Oració copulativa (amb predicat nominal i atribut com a complement) Aquest regle és curt // La decisió sembla definitiva.
3. Oració impersonal (sense subjecte; verb no meteorològic, ex. el més comú és “tractar-se de”).
4. Oració inacusativa (similar a l’oració transitiva i a la impersonal pel fet de no dur subjecte) Hi ha una esquerda a la paret.
Característiques de 4. l’oració inacusativa: - Tipus de verbs (nomenclatura de JOAN SOLÀ) que admeten aquestes oracions: • 1. Intransitius de moviment: arribar, passar, caure...
• 2. Incoatius (s’expressa un procés): dormir, servir...
• 3. Esdevenimentals: haver-hi, faltar, fer falta, caldre...
• 4. Psicològics: convenir, acudir...
• 5. Construcció pronominal de subjecte inespecífic = construcció amb es + V + SN. No hi ha subjecte, no expressem qui fa l’acció: construir-se, trobar-se // S’ha aprovat tres lleis // S’han de fer retallades // S’han d’apujar els impostos (comú en la política, quan es vol amagar el subjecte agent).
- Semàntiques: Els vers o bé no són d’acció o són d’acció atenuada. Caure no és un verb d’acció, igual que haver-hi, faltar, convenir, acudir-se.
- Sintàctiques: • El SN pot ser definit (determinat: article, demostratiu, possessiu i noms propis) o indefinit (indeterminat: escarit, sense especificador, o quan porta un numeral o indefinit alguns, diversos...). Ha arribat la Maria (definit) // S’ha evaporat l’aigua (definit) // S’ha enfonsat el veler (definit) // Hi ha una noia (indefinit).
• SN com a postverbal = després del V • SN indeterminat pronominalitza amb en • SN concorda o no amb el V (depèn del dialecte).
A les Illes Balears fan sempre la concordança menys amb haver-hi. Sembla ser que venim de la no concordança i que s’ha anat a la concordança à resultat d’una evolució interna de la llengua. FABRA afirmava que amb el verb haver-hi també s’havia d’acceptar la concordança davant la forma tradicional sense concordança.
Com sabem tota aquesta teoria? (Veure RAMOS bibliografia) Després de l’aparició dels 4 tipus d’oracions de Fabra, SOLÀ és qui ho va desglossar. És ell qui s’adona que les gramàtiques catalanes van copiar les castellanes sobre el verb haver-hi; es considerava incorrecte fer-ho concordar: Hi han taules. Va estudiar, a partir de l’haver-hi de FABRA, les oracions inacusatives. Va arribar fins a l’haver-hi i va determinar que la no concordança és incoherent; s’hauria d’aplicar els mateixos criteris que als altres verbs.
  ...

Tags:
Comprar Previsualizar