Lliçó 9. El poder judicial (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciència Política
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 12/02/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes 9. EL PODER JUDICIAL El poder judicial. En la teoria classica de la divisio de poders que sorgeix amb el liberalis, concretament a causa de lobra dalguns autors com LOcke o el mateis MOntesquieu, sarticula l'Estat amb tres poders, un dels quals es el poder judicial.
El poder judicial, segons la teoria classica de la dvisio de poders, es el poder de l'Estat adreçat a la resolucio de conflictes entre els particulars i l'Estat, pero tambe entre els mateixos particulars, i en segon lloc, es un poder que te la funcio de interpretar les normes que han de ser aplicades pel poder executiu, quan sorgeixin discrepàncies en la seva aplicació, de tal manera que, el poder judicial i els seus diferents organs, un cop que resolen aquests conflictes, tambe reben lencarrec de fer complir les normes i si li escau, fer-les cumplir a través d'executar-les directament.
Que existeixi un poder judicial no vol dir que en l'Estat de dret no hi hagi altres formules alternatives per a la resolucio de conflictes, aquestes formules alternatives son : l''arbitratge o la mediació, tot i que no sempre impliquen la capacitat de fer executives les decisions (no sempre perque en alguns sistemes les resolucions que adopten els organs arbitrals son executives però l'execució s'atribueix en aquest cas a ordres judicials). En segon lloc, QUAN APAREIX EL PODER JUDICIAL TAL COM EL CONEIXEM MODERNAMENT? El principi classic liberal de la divisio crea aquest poder de l'Estat, pero aquesta teoria classica parteix del trànsit del feudalisme a l'absolutisme i posteriorment, ja amb l'Estat liberal, el poder judicial que coneixem en els nostres dies.
En el feudalisme, la llei que s'aplica és el dret natural, per tant no es un dret positiu fet per l'home, que saplica per mandat diví, per part del senyor feudal, i a mes a mes de manera discrecional (el que es coneix com la jurisdictio).
Posteriorment, un cop superat el feudalisme, és el monarca l'encarregat o el responsable no només de fer les lleis, de vegades juntament amb un parlament, i també de fer-les complir i executar impartint justicia. És en aquest moment, anterior a l'estat liberal, que la justicia comenca a organitzar-se i apareixen oalguns ordres judicials vincuats al monarca i algunes figues o operadros juridics que acredieten un a certa especialitzacio: sorgeixen els jutges, els advocats, el procurador general o fiscal de la corona, pero encara no regeixen principis com el principi de independencia o el principi de imparcialitat.
És amb l'estat liberal, a mitjans del segle 18, i en molts casos al segle 19, que la justícia se separa del poder executiu, i sorgeix modernament el concepte de la independencia judicial, que es basa en dos criteris: el primer es la nocio de neutralitat del jutge, mes modernament, ja despres de la postguerra mundial, am la desaparicio de la majoria d'estats totalitaris, que podem parlar duna plena garantia d'aquesta independencia judicial.
QUINA ES LA COMPOSICIÓ D'AQUEST PODER JUDICIAL? Podriem separarlo en dues esferes concretes : - L'òrgan o organs del poder que regulen basicament l'acces o la perdua de la condicio de jutge o de magistrat a traves del sistema d'oposicions, de la capacitat de sancionar els jutges, etc etc.
I que garanteix la plena independencia del poder executiu.
1 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes - L'Administració de justícia, que correspon als mitjans materials i personals que ha de dotar el poder executiu per poder impartir justícia. Aquests mitjans materials són desde la creacio d'organs judicials (jutjats, tribunals "la infraestructura), i els personals són aquelles persones que ajuden a la funcio jurisdiccional, i que son persones distintes als jutges i magistrats.
Els jutges, magistrats, secretaris judicials, fiscals, etc van a cabal daquestes dues esferes, perque es nomes el govern del poder judicial qui regula la carrera professional, pero en segon lloc tambe hi ha un enquadrament dins de l'Administració de justícia, perque a cadascu d'aquests se li encomana la direccio dun organ judicial.
Al marge de la figura dels jutges i magistrats, que accedeixen a la seva funcio a traves dun sistema d'oposició, hi ha alguns altres sistemes que preveuen l'existencia com el jurat popular, que es una figura mixta, perque esta integrada per persones alienes a la jurisdicció, pero que exerceixen una autentica funcio jurisdiccional. Els jurats normalment poden ser de dos tipus generalment : - Jurats purs : Composats integrament per persones sense formacio juridica i alienes a la jurisdiccio.
- Jurats mixtos o amb escabinat : En que dins del jurat s'incorpora la figura d'un jutge o magistrat que pot dirigir la deliberacio del jurat.
Pero en ambdos casos, correspon imposar la resolució i a executar-la als jutges.
COM S'ORGANITZEN ELS ÒRGANS JUDICIALS La primera idea es que el poder judicial s'especialitza temàticament en diferents àrees de coneiment que coneixmem com a ordres jurisdiccionals, per tant tenim un ordre com el civil que dirimeix basicament els conflictes entre els particulars, Un altre ordre es lordre penal, que sencarrega de sancionar els fets antijurídics culpables i punibles.
La jurisdiccio mercantil, que s'encarrega bàsicament dels conflictes amb les persones juríridiques. L'ordre contenciós-administratiu, encarregat de coneixer les discrepàncies entre l'administració i els administrats.
I l'ordre social, que coneix totes les questions refereides a l'ordre laboral, a la seguretat social, etc. En segon lloc sestructura a traves de la demarcació i la planta : - Demarcacio : Ambit gegografic o territorial d'influencia d'un determinat òrgan judicial.
- Planta : Són les diferents instàncies que hi ha dins d'un ordre jurisdiccional, es a dir que garanteix que qualsevol decisió judicial pugui ser objecte de recurs, i per tant que pugui ser coneguda per una altra instància judicial.
Precisament aquest sistema de recursos implica que normalment l'organitzacio judicial culmina en un òrgan superior, i aquest fet que exaureix la possibilitat d'ulteriors recursos, deixant nomes oberta la via de possibles recursos que van d'instàncies a nivell internacional o be de possibles recursos excepcionalment davant de la justicia constitucional.
QUINS SON ELS CRITERIS QUE HAN D'ORIENTAR L'ACTUACIO DELS JUTGES I TRIBUNALS En primer lloc, el principi d'imparcialitat, és a dir, que els jutges n opoden tenir cap conflicte d'interessos amb la causa o el procediment que estan coneixent. En segon lloc, han d'actuar de 2 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes forma independent en relacio a altres poders de l'Estat, i sobretot garantir la seva neutralitat ideològica i equidistància entre diferents estaments o parts de la societat.
I aquesta independencia, es garanteix a traves de diferents requisits legals : 1 ) La inamobilitat : És a dir, qualsevol canvi que es produeixi en el govern d'un pais, no implica un canvi dels òrgans judicials, que continuen en el seu càrrec. I fins hi tot la prohibicio del seu desplaçament o mobilitat a un altre òrgan judicial sinó és amb el seu consentiment.
2 ) La dedicació exclusiva : A través de condicions econòmiques satisfactòries per garantir la seva permanencia en el carrec.
3 ) El reclutament : Que ha de garantir que en la seva formació adquireixi els valors i els principis de l'estat de dret, i entre els per descomptat el deure de la independència.
4 ) La provisió d'un òrgan de govern del poder judicial (fora de l'ambit del poder executiu) : Aquest tipus dorgans són elegits normalment pel poder legislatiu, per majories qualificades (3/5 parts), la qual cosa hauria de tendir a garantir també un ampli consens en la seva elecció.
El tercer i últim criteri es el de la transparència, es a dir, que en totes les seves actuacions regeix el principi de publicitat, de tal manera que totes les seves decisions es fan coneixedors a les parts i a mes a mes en la majoria de jurisdiccions els procediments son públics aqest es un mecanisme que afavoreix aquesta transparència.
FInalment, el poder judicial, malgrat la seva independencia, modernament, amb la colaboració de poders, interactua amb la resta d'aquests, doncs en ocasions, el creixent inter de l'estat social l'ha portat a coneixer cada dia mes litigis sobretot amb l'estat, i en segon lloc, perque del propi poder judicial emana una jurisdiccio que podriem considerar que es extraordinaria perque te una naturalesa juridico-politica que són els tribunals constitucionals, que sencarreguen basicament de coneixer dels conflictes primer dentre els diferents poders de l'Estat, dos, coneixer tambe dels recursos o procediments de garantia dels drets fonamentals i llibertats públiques (a traves per exemple del recurs d’empara aquí a Espanya). I en tercer lloc, en els estats compostos descentralitzats, coneixen també dels conflictes que sorgeixin entre l’estat central i els diferents territoris.
Hi ha bàsicament dos sistemes de justícia constitucional : 1 ) El sistema concentrat : En el que s’apodera a un sol òrgan que te naturalesa jurídica i política, es a dir, resol els conflictes de naturalesa política amb regles jurídiques, per això parlem d’un òrgan de naturalesa hibrida (actua com si fos un tribunal de justícia ordinària, però les matèries sobre les quals intervé son de caràcter polític).
2) La justícia constitucional difusa : Que funciona bàsicament en els sistemes anglosaxons, i no en l'Europa continental. En el que son els jutges i tribunals ordinaris els que poden conèixer aquests conflictes polítics i resoldre tambe alguna satisfacció a la vulneració de drets, a traves del sistema que es coneix com juditial review (revisió judicial), conèixer qualsevol conflicte i examinar-lo i resoldre’l a la llum dels precedents.
3 ...

Tags: