tema9. Porifers i placozous (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 30/06/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

9. PORÍFERS ZOO IX/1 avantatges de la pluricel·lularitat:  ↑ mida → la proporció entre superfície i volum disminueix (ex. poden entrar menys patògens)  ↑ complexitat: línies germinal i somàtica; especialització intracel·lular (orgànuls) → especialització cel·lular (teixits i òrgans) teories sobre l’origen del metazous:  associació simbiòtica → integració de protists genèticament diferents  en contra → el material genètic de les diferents cèl·lules hauria de ser molt diferent però això no s’ha trobat  sincitial ciliada o de cel·lularització (sinciti o sincici = cèl·lula multinucleada) → ciliats multinucleats es van compartimentar  a favor → molts ciliats i mesozous comparteixen una certa bilateralietat i el citostoma de ciliats és semblant a la faringe d’alguns cucs  en contra → els Platihelmints més primitius no tenen un tegument sincitial (tegument = estructura que recobreix la superfície d’un animal); els flagels s’haurien hagut de “reinventar” en animals perquè els ciliats no en tenen; la simetrial radial de cnidaris seria secundària; proves moleculars no ho recolzen  colonial flagelada → d’una colònia de flagelats, les cèl·lules es van especialitzant, subordinant la independència cel·lular a la colònia  a favor → explica l’existència de flagels en animals, la similitud entre coanoflagelats i els coanocits de les esponges i que la blàstula sigui molt similar a una colònia; proves moleculars ho recolzen; la simetria radial seria primària  origen polifilètic → els porífers i cnidaris d’explicarien per la colonial flagel·lada i la resta d’eumetazoos a partir de la sincitial ciliada fílum PORÍFERS  parazous → filogenèticament són independents de la resta de metazous (eumetazous) perquè no tenen fulls embrionaris com la resta de metazous  estructures senzilles → sense teixits ni òrgans; escassa diferenciació d’elements nerviosos i musculars; gran capacitat de regeneració  pluricel·lulars aquàtics bentònics, sèssils i filtradors (els adults)  majoritàriament detritívors (s’alimenten de partícules de matèria orgànica morta), alguns planctívors (s’alimenten de plàncton)  tenen un sistema de canals internes i obertures superficials (porus → porífers) per on circula l’aigua per a l’intercanvi d’oxigen i aliment  tenen cèl·lules úniques que capturen aliment i mouen l’aigua: coanòcits  majoritàriament marins; alguns dulciaqüícoles Aspecte extern  amorfes o polimorfes, però parteixen de simetria radial (perquè sovint s’organitzen en colònies on queden molts orificis de sortida d’aigua i sembla una massa amorfa)  colors vius; alguns verds per algues simbionts  des de pocs mil·límetres fins alguns metres (esponges colonials) Elements cel·lulars  pinacoderma → recobriment exterior per pincacòcits  mesoglea, mesènquima o mesohilo → zona gelatinosa intermèdia amb arqueòcits  coanoderma → recobriment interior amb coanòcits  cavitat interna o atrial, atri o espongocele  ostíols → múltiples porus d’entrada d’aigua  òscul → únic porus de sortida d’aigua  pinacòcits:  poròcits → els que rodegen els ostíols (poden obrir i tancar porus per regular l’entrada d’aigua; ex. si hi ha contaminació)  miòcits → tenen mionemes (com estructures musculars) per a contraure’s (també poden obrir i tancar porus)  arqueòcits o amebocits → cèl·lules ameboides totipotents que es troben lliures pel mesoderma funcions → alimentació (de partícules grans gràcies a lobopodis), reproducció (formen gàmetes), regeneració  coanòcits → generen corrent d’aigua amb el flagel, capturen petites partícules d’aliment i les digereixen intracel·lularment Esquelet Tipus d’esquelet (poden combinar-se):  esquelet fibrós proteic d’espongina  esquelet rígid inorgànic d’espícules calcàries o silíciques Tipus d’espícules (estructures en forma d’espines):  segons el material → silíciques o calcàries  segons la mida: microescleres o megaescleras  segons la forma: monoaxona (1 sol eix) (monoactina o diactina segons si té 1 o 2 puntes), triaxona hexaactina, teatraxona...
Tipus morfològics  àscon → molt poc habitual, apareix bàsicament durant el desenvolupament fins que passa a sícon; poc eficient perquè l’aigua passa ràpidament  sícon → transformació de l’àscon per aparició de càmeres (l’aigua hi arriba a través dels conductes aferents, incurrents o inhalants que es comuniquen amb l’exterior pels ostíols) (a les superfícies on no hi ha coanòcits hi ha pinacòcits)  lèucon → transformació del sícon per l’aparició de noves càmeres subordinades; són el tipus més habitual; també s’anomenen esponges colonials Reproducció  asexual  fragmentació  gemmació (gemmes externes)  gemulació (gemmes internes) amb una coberta resistent d’espícules com a mecanisme de resistència o de dispersió  sexual  generalment són hermafrodites: els arqueòfits es diferencien generalment en gàmetes femenins i els coanòcits sempre en masculins  gàmetes masculins surten per l’òscul d’una esponja → van a parar a l’interior d’un altre individu → ous fecundats internament a la mesoglea → zigot → larva lliure nedadora (tipus: anfiblàstula o parenquímula segons l’organització de les cèl·lules flagel·lades i cap a quina superfície migren) → fixació a una superfície → metamorfosi (amb migració de les cèl·lules flagel·lades a l’interior) i desenvolupament a adult Classificació  calcàries o calciesponges → espícules de CaCO3 petites i senzilles; àscon, sícon o lèucon; marines  demoesponges (les més abundants) → endoesquelet d’espongina B i/o espícules de SiO2 (de tot tipus i mida excepte hexactines); leuconoides; moltes colonials; gairebé totes marines ex. Spongia officinalis (la de bany)  hexactinèlides o hialosponges (les menys abundants) → són les úniques que tenen espícules silíciques triaxones hexactines (a més de la resta); com lèucon però amb trabècules; esquelet reticular (amb forma de xarxa); simetria radial; amb coanoblasts enlloc de coanòcits (tenen més d’un flagel); marines d’aigües profundes fílum PLACOZOUS  no està clara la seva posició filogenètica (si abans dels porífers o després; en aquest cas, si abans dels cnidaris i ctenòfors o després)  forma laminar asimètrica, molt petit  diploblàstica (2 capes: epiteli dorsal i epiteli ventral amb una capa intermèdia)  digestió externa de matèria orgànica i algues  cicle vital desconegut, però produeix gemmes que donen lloc a larves nedadores  única espècie: Trichoplax adhaerens ...