RESUMEN TODO DUE esquemas (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura DUE
Año del apunte 2017
Páginas 16
Fecha de subida 22/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

<2 L’objectiu és assumir major cooperació d’unió dels estats membre ⇒ Patrimoni Comú ⇒ Conseqüència: CEDH 1950 *L’element de cohesió serà l’economia. És una crida de França cap a Alemanya amb la finalitat que no hi hagi més guerra (2GM) També, posar en comú la producció del carbó i l’acer (CECA) ** 4 llibertats comunitàries: lliure circulació de mercaderies, lliure circulació de capitals, lliure circulació de treballadors (no persones) i lliure prestació de serveis <1 CEEA: Comunitat Europea de l’Energia Atómica CEE: Comunitat Econòmica Europea. França i Alemanya els interessava la integració de l’energia i el transport.
<3 Sis estats membres amb 3 comunitats diferents.
<4 Quan un estat no estigui d’acord, els estats s’han de comprometre a no adoptar-la i seguir negociant fins arribar a una solució.
<5 Acta Única Europea: Tractat destinat a l’eliminació d’obstacles a la lliure circulació de mercaderies per mitjà de les fronteres de la UE ⇒ L’original lliure mercat.
Acta Única Europea​ (1986-1987) Programa de 6 anys TUE - Tractat de Maastricht​ (1992-1993) Gran salt en el procés d’integració Tractat d’Amsterdam​ (1997-1998) En una europa dels 15.
Reforma i modificació.
Destinat a eliminar els obstacles a la lliure circulació per mitjà de fronteres UE.
Fins al moment, existien 3 tractat independents, amb institucions comunes. Amb aquest Tractat, fa un lligam, i s’afegeix aquest 4º tractat, que contindrà disposicions comunes L’assamblea crea un projecte en que es creen petits comitès per crear avenços en el procés d’integració, culminarà amb l’Acta Única (Impulsat per Spinelli) Va sorgir una problemàtica amb el Regne Unit, perquè per a la revisió dels tractats era necessari la unanimitat, i com que el Regne unit no estava d’acord, no es podien revisar aquests ⇒ La qual cosa va comportar la creació de l’​Europa a la Carta​, per tal que signés el tractat però amb excepcions. Com que hi havia 12 estats, a punt de l’adhesió +3, hi havia protocols en que es permetia que alguns estats es quedessin fora Objectius: ● Reforma institucional ● Dóna més poder al Parlament Europeu ● Els estats transfereixen més competències ● CAJAI será CPJAP: Cooperació judicial policial ● Creació de l’Esapi de llibertat, seguretat i justícia ● Cooperació Reforçada​ (Europa de diferents velocitats) ● Es podrán subscriure acords exteriors Com que totes les reformes no es van aconseguir, es va observar que s’hauria de fer una nova reforma dels tractats per fer front a la macro ampliació de 10 o 12 estats, la qual cosa va comportar el tractat de niça L’AUE modifca els tractats existents (CECA, CEE, Euratom): Trasllat d’un mercat comú a un mercat interior, Reconeixement del Consell Europeu, i com que la política exterior es centrava en l’economia només, es preveu regular la cooperació política exterior, amb un règim clàssic internacional.
Els estats transfereixen competències a la UE.
Reconeixement dels ciutadans i per tant, sufragi actiu i passiu A més, un procés de ​ratificació​ (Dinamarca, Espnaya, Alemania ⇒ al TC) Tractat de Niça​ (2001-2003). La seva funció es modificar el TUE i els tractats constitutius, per tal de fer front a la nova ampliació.
El Tribunal de Justícia no té competència Hi ha avenços en la integració monetaria, però es va preveure un mecanisme ​Europa de diverses velocitats​, es permet als estats un ritme diferent per complis els requisits.
A més, L’AUE inclou mecanismes per a les barreres aranzelàries, dóna noves competències al Consell, crea el T.
Novetats vessant política: ● Tribunal de Comptes (BCE) ● Principi democràtic ● Legitimitat democràtica ● Parlament Europeu colegislador ● Reforçar el principi de subsidiarietat. Creació de l’òrgan consultiu ​Comitè de les Regions ● Ciutadania de la unió ● El procés d’integració s’obre a noves matèries, no exclusivament econòmiques ● Canvi del sistema de votació del Consell, per tal de corregir el desequilibri.
● Sincrementa el papel del Parlament Europeu ● S’aprova la ​Carta de Drets Fonamentals ● nou mètode: La ​Convenció Nova instància i el TPI, i l’Assamblea s’anomenarà ​Parlament Amb l’aprovació de l’acta única, succeeixen diversos factors al 1989, que culminarà amb el tractat de la Unió Europea PESC​: 3 pilars ● Pilar Comunitari: 3 tractats constitutius, el consell decideix per majoria qualificada,les decisions son controlades pel TJ Amb les reformes institucionals, ens trobarem a la idea d’una Constitució Europeu Constitució Per Europa​:​ 2004 a Roma. S’havia de sotmetre a un procés de ratificació, però aquest projecte va suscitar tant oposició que va fracassar.
A més es preveia la figura d’un ministre d’Assumptes Exteriors Espanya el va sotmetre a referèndum, però no va entrar en vigor. Reconducció al ​Tractat de Lisboa​, que conté el 90% de la Constitució per Europa (Estratègia del Vel) Tractat de Lisboa​ (2007-2009), acordat pel Consell de la Unió Europea. Instrument per superar la situació en què es trobava la Unió Europea després del fracàs del tractat constitucional.
La unió europea aconsegueix ​personalitat jurídica​ per signar acords internacionals a nivell comunitari. (Irlanda, l’única país que va sotmetre’l a referèndum, va ser aprovat al 2008) Novetats​: ●S’aconsegueix vigència de la Carta de Drets Fonamentals ●Parlament Europeu cada vegada amb un paper més important. Es parla per primer cop de la ​Funció Legislativa​. Parlament i Consell legisladors comunitaris.
●S’incorporen els ​Parlaments Nacionals​, sota el control del principi de subsidiarietat ●S’amplia els supòsits on regeix per majoria qualificada. La unanimitat es reserva per a assumptes més importants.
●Consell Europeu i Banc Central Europeu, passen a ser una ​institució S’haurà de negociar excepcions amb el Regne Unit Es continua tenint el TUE reformar, el TFUE i l’Euratom.
La ​unió​ substitueix i succeeix a la Comunitat Europea, com a única organització amb personalitat jurídica.
Es reforça el tronc comú, i la PESC continua.
Consell Europeu “Consell” de la Unió Comissió És una institució des del TL, però es creat com a tal 1974. Va apareixer per primera vegada a L’AUE 1986.
Institució tradicionalment més poderosa. Legislador comunitari, compartit amb el Parlament Europeu, plasma l’interès del govern dels estats.
Institució independent dels estats. Institució motor d’¡integració, ​guardiana dels tractats​. Funció primordial, vetllar pel compliment dels tractats. Representa interessos supranacionals.
Òrgan d’impulsió política, que suposa la implicació dels alts càrrecs de govern. Dicta actes de la unió impugnables pel TJ.
Va passar a ser una institució comuna per a les 3 comunitats, però avui dia encarna el principi de representació dels estats membres.
un d’aquests comissaris, será l’​alt representant​ (vicepresident).
Comissaris independents, no defensen el seu estat.
Serveix per donar orientacions polítiques i impulsos a la Unió Europea. També, té competències decisòries no legislatives​.
Els estats defensen els seus interessos. Per tant, institució col·legiada dels representants membres.
Institució ​garant.​ Però, el vicepresident, tindrà les funcions d’Alt representant, i quan sigui vicepresident, estarà subjecte al Consell i al Consell Europeu.
Decideix per consens. Només votaran els caps d’estat o de govern dels estats membres.
Es podrán adoptar les decisions per majoria simple (excepcional), per unanimitat (garantir el dret a vet, permet les pasarel·les) i per ​majoria qualificada​ (Regla general): Sistema de vot ponderat, i una doble majoria (mínim d’estats i mínim de població) Protocol 1: La comissió ha de notificat als ​parlaments nacionals​ les propostes legislatives, en aplicació del Pº Subsidiarietat.
En cas d’incompliment, té el ​recurs per incompliment​⇒ procediment administratiu NO TÉ P. LEGISLATIU NI GENERAL D’EXECUCIÓ Compost per un president estable, caps d’estat o de govern de l’estat membre, el president de la Comissió (no vota) i l’Alt Representant (En assumptes PESC) Compost per un representant de cada estat membre.
+ 10 Formacions del Consell ​(ministres) COREPER: Comitè de Representants permanents, òrgan auxiliar per preparar les reunions del Consell, amb posició privilegiada.
Està compost per tants membres com estats + president i vicepresident (alt representant) previsió no aplicada: ⅔ del nº de membres +president + alt representant​.
28 membres actualment.
Requisits comissari​: ser nacional d’un EM, dotat d’una competència general, oferir garanties amb independència i tenir un compromís europeu.
5 anys - Mandat Renovable Doble regla, doble majoria​: nº mínim d’Estats que representi nº mínim de població.
Per a la minoria del bloqueig, es necessari 4 estats membres.
Presidència permanent, serà un president directament escollit pels caps de govern, no serà un membre del Consell Europeu.
2 anys i mig.
Cada representant de l’ estat membre ocupa la presidència del Consell de forma semestral​. ​Excepció​: formació de la PESC que la presideix l’Alt Representant, que será ​permanent​.
El Consell europeu propondrà al PE, per majoria qualificada, un candidat a President, però tenint en ​compte el resultat de les eleccions al parlament​. El Parlament haurà de donar el vist i plau.(1 dels comissaris serà el president) residència permanent de la presidència El president podrà donar orientacions, farà la organització interna i nombrarà més vicepresidents. Per a la cessió d’un comissari, es farà d’acord al Consell Europeu.
Al 2002, es decideix que les reunions a Brussel·les, dues vegades convocades pel president. Aquestes serán preparades per una de les formacions.
funcions presidència​: (pròpies d’un òrgan col·legiat) convocar sessions, ordenar debats, sotmetre a votació, funció de conciliació...
A més, tindrà el suport de la ​secretaria general​, que assegura el suport administratiu i jurídic.
la comissió s’escull després de celebrades les eleccions del parlament europeu (Relació fiduciaria).
El parlament investeix la Comissió.
Prohibit​ qualsevol funció legislativa El Consell d’Assumptes Generals s’ocupa de la organització i el funcionament de la unió europea, competències horitzontals, residuals.
Deures dels comissaris: Deure d’honestedat i descreció, deure de silenci ⇒ Assegurar el Pº d’Independència, Pº d’Autoorganització i Pº Col·legialitat. Incumpliment dels comissaris⇒ cessació.
● funció legislativa​ (haurán de ser públiques, les no legislatives, no caldrà) funció pressupuestària Funció de coordinació de les polítiques econòmiques.
Competències decisòries Competències executives C. en les Relacions Exteriors: Assegurar i vetllar per la coherència i l’eficàcia de l’acció exterior de la unió.
● Control polític. Control sobre si es compleix el Dret de la Unió ● Funció de poder d’informació i ​d’expansió*​ (particulars controlats pels seus EM) ● guardiana dels tractats i garant dels interessos comunitaris (Tribunal de Justícia també la té) ● Poders de decisió (propi pels tractats actes NO legislatius o delegat) i Poder de vigilància administrativa ● Dret d’Iniciativa i Dret de proposta (Quan la comissió fa una proposta, fixa el marc conceptual d’allò que es pot regular, amb la clau de vetllar pels interessos generals) ● Poder d’execució⇒ El consell pot reservar aquest poder i delegar-ho en la comissió Sistema de Comitología​ Només en la PESC Triple Regla. Tractat Niça​. Amb el nou sistema de ponderació, aumenta el vot (1), però cal tenir un nº mínim de vots ponderats i s’ha de reunir un nº mínim d’Estats (2). Per altra banda, es podia demanar la verificació democràtica (3).
La comissió està obligada⇒ emetre un informe general anual al PE, es sotmet al seu control. Aquest podrà sotmetre a una moció de censura, que serà ​col·legiada​. Per tant, respon davant del Parlament.
●Funcions constitutives (facultat de modificar disposicions i procediments) ●Funcions d’orientació ●Funcions de nomenament de càrrecs de la unió (El president nomena, i el president de la Comissió proposa) (Consell d’Assumptes Generals i Consell d’Assumptes Exteriors) ● ● ● ● ● ●Funcions de resolució de conflictes en última instància *​ La comissió té la possibilitat de dictar actes delegats, però d’abast general que completen o modifiquen determinats elements no essencials de l’acte legislatiu, això recorda a la relació llei - Reglament, o a la reserva de llei.
Parlament Europeu Tribunal de Justícia de la Unió Europea Institució que encarna el Pº Democràtic, única ​directament elegida​ pels ciutadans. D’Assemblea a Parlament Europeu 1986 AUE Institució judicial. TJUE = TJ (Sala superior) TG (Sala inferior) + tribunales especializados. (tractat Lisboa) TMaastricht PE ​colegislador​, junt amb el Consell (Problema del dèficit democràtic). Triàleg (Consell, PE i Comissió) per tant, la Comissió té dret a participar i assistir a les comissions parlamentàries.
Funció legislativa, presupuestària i consultiva Compost per un jutge per estat membre + advocats generals. Els jutges han de garantitzar plena independència.
Nomenats pels governs dels estats membre ​6 anys - Renovable Renovació ​parcial​ cada ​3 anys Compost pels representants dels ciutadans de la unió, no + 750 + President.
Repartiment en un Sistema decreixentment proporcional (Espanya 54) Mínim 6 representants i màxim 96.
El president serà escollit d’entre els jutges, ells mateixos per a​ ​3 anys Renovable Mandat dels diputats​: ● Sufragi universal directe, lliure i secret (no vinculat) ● Estatut previst pel TFUE, aprovat 2005 ● Immunitat i Inviolabilitat ● Grups polítics (protagonistes) ● 5 anys Sistema de ​Principis i criteris​ comuns: ❖ Sufragi d’elecció directa i secret ❖ mode d’escrutini proporcional ❖ circunscripcions poden ser úniques o regionals ❖ s’admet el vot preferencial ❖ Els estats poden fixar un llindar mínim ❖ límits a les despeses electroals ❖ Incompatibilitats dels diputats Advocat General​: estatut idèntic als jutges, amb funcions diferents (8 AG). L’AG presenta conclusions motivades sobre els asumptes que requereixen la seva intervenció, ​“com ell entén que s’ha de resoldre” Òrgans Rectors: ❏ President ​2 i mig ❏ Vicepresidents (14) ​2 i mig ❏ Mesa ❏ Grups polítics Òrgans funcionals: ➢ Ple ➢ Comissions permanents ➢ comissions temporals ➢ comissions temporals d’investigació Garantitzar el respecte del dret en la interpretació i aplicació dels tractats. + Control Judicial Competències per controlar el que pertanyia al pilar judicial PESC: NO control judicial, a exc. actes restrictius en drets dels particulars + decidir si una qüestió és PESC Control Polític​: ➔ Moció Censura​ a la Comissió. periode de refredament 3 díes; amb majoria reforçada (⅔); Col·legiada; Els membres continuen fins ser substituits.
➔ Formular preguntes​ a la Comissió ➔ Nomenament​ d’Institucions: ◆ President Comissió + investidura comissaris ◆ Defensor del Poble (+ regulació) ◆ Tribunal de Comptes (membres) ◆ Banc Central Europeu (Comitè Executiu) Competències decisories: ● Dret d’Iniciativa​ en algunes matèries. En el PLEspecial, l’autor de l’acte és el consell, el parlament participa (mera consulta o acte d’aprovació.
Es dóna en acords d’associació, d’adhesió, quan crean un marc institucional específic, quan tingui repercussions presupuestaries, en el PLO o PLE.
És un dret de consulta, si el Consell se’l salta, l’acte incorre en una infracció, motiu pel qual el Parlament impugni l’acte ⇒ invalidesa de l’acte adoptat.
Conclusions esperades, més extenses, que ajuden a entendre els arguments de la sentència, i facilita la seva comprensió Competències: ● Qüestió Prejudicial ● Recurs per incompliment ● R. d’Anul·lació, per Omissió i de Cassació + Competència Consultiva Tribunal General​: 47 jutges. (Té recurs d’anul·lació que NO coneix el TJ; R. per competència extracontractual, en matèria de contractes, en altres qüestions, en la funció pública).
Les seves sentències són recurribles en cassació davant del TJ Tribunals Especialitzats​: Encarregats de conèixer recursos interposats en matèries específiques. Reglament crearà el tribunal especialitzat. Es podrà interposar recurs de Casació o d’Apel·lació.
Membres designats pel Consell unanimitat.
la llengua de treball del Tribunal és el ​francès​.
● En un Recurs directa, la llengua la tria el demandant.
● En la QP, l’òrgan que la planteja.
● En R. Cassació, la llengua redactada en la sentència.
● Si intervenen els estats, segons la seva llengua.
● Jutges o tribunals podrán utilitzar qualsevol llengua.
Procediment Legislatiu Ordinari Procediments Legislatius Especials Acte que s’adopta conjuntament (Parlament i Consell), amb dret d’iniciativa de la Comissió.
Acte que s’adopta per una institució (Consell normalment o Parlament) amb la participació de l’altra (Consulta normalment o Aprovació) Comissió té el privilegi, perque condiciona el sistema de vot del Consell, si la Comissió no accepta i esmena la seva proposta i no està d’acord, aleshores el Consell està obligat a adoptar l’acte per unanimitat, això dificulta.
No hi ha igualtat, una predomina sobre l’altra. Desequilibri a favor del Consell, a excepció 3 casos, que afecten a la trajectòria del Parlament, en aquest cas l’adoptarà el Parlament amb la participació del Consell.
La consulta al Parlament és ​preceptiva​. Si no es fa, violació de la norma ⇒ Recurs d’Anul·lació. Encara que la consulta no es vinculant, es ​obligatòria​.
Excepció: si a la fase final del PLO, Consell i Parlament es posen d’acord, i la Comissió no, es podrà adoptar per majoria qualificada, perquè no hi haurà sospita sobre l’interès general de l’acte.
Sistema casuístic.
aprox. 90 bases jurídiques: la base jurídica diu qui ha de fer qué i com.
L’acte resultant, pot tenir diverses formes (​reglament, directiva o decisió​) Procediment de Celebració d’acords internacionals​: S’exigia el ​dictamen conforme​ (Avui dia, l’Aprovació del Parlament). Es dóna en acords d’associació, d’adhesió, quan crean un marc institucional específic, quan tingui repercussions presupuestaries, en el PLO o PLE.
La conclussió correspon al ​Consell​, i la negociació correspon a la ​Comissió​.
TEMA 3 ​cases 4 grans eixos de la Política de la Competència: Prohibició de les pràctiques restrictives i de l’abús de posició de domini ● Prohibició dels acords entre empreses que restringeixin la competència ● Prohibició de l’abús de la posició de domini d’una empresa, sempre que afecti als estats membres.
L’aplicador de les prohibicions, en 1º, la Comissió Europea, en 2º, autoritats nacionals.
L’aplicació de la Comissió per acció d’ofici​ (Administracions), per ​Denúncia​, i per ​clemència (Delació) Control de les concentracions empresarials Control dels ajuts públics Supervisió dels mercats lliberalitzats i propostes de reforma regulatòria (TEMA 15) 2 Requisits a tenir en compte en Dret Derivat.
Publicitat​: Publicats al DOUE, no poden ser actes secrets.
Motivació: ​Motiu o explicació, essencial per entendre la norma i legitimar-la, s’assegura que es fa de bona forma.
● Actes​ legislatius​: tots han de ser publicats ● Actes​ no legislatius​ adoptats en forma de ​Reglaments​, ​directives​ (quan tenen tots els estats membres com destinatari), o ​decisions​ (Quan no s’indiqui destinatari), per tant, hi haurà actes no legislatius no objectes de publicació.
Requisit substancial​ dels actes.
Els actes que no s’han de publicar, han de ser notificats, per via diplomática als Estats​, i per correu amb avís de recepció als ​particulars​.
La motivació ⇒ 3 implicacions: - Entrada en vigor (fixada o als 20 díes de publicació) - Publicitat en cada llengua.
La publicació és un ​requisit​ per l’eficàcia de l’acte. Ja que, la no publicació, farà del reglament un acte no vinculant.
● Fonaments jurídics de la competència en el tractat ● Propostes o dictàmens emesos.
● Raons de l’adopció de l’acte. Motivació clara de l’adopció de l’acte jurídic.
Reglament Abast ​General​: Afecta a tots els seus destinataris de forma objectiva, no es dirigeix a un D. concret.
Directiva Sense​ abast general: Només obliga als estats membres destinataris.
Característica Objectiva: la determinació o identificació prové d’una situació objectivament determinada Decisió Serà d’​abast general​, si no designa destinataris.
No abast general​. Si designa destinataris, només serà obligatori per aquells designats. (VINCULANTS) Acte jurídic individual.
Obligatorietat​ en ​tots​ els seus elements: Com que el reglament es part dels actes vinculants, té caràcter obligatori.
Obligatorietat ​en ​Resultats​: Obligació singular, deixa plena llibertat als estats en l’elecció de la forma i dels mitjans.
Diferència Directiva: obliga en tots els seus destinataris, la Directiva obliga a uns fins, no a mitjans ni a institucions.
Requereix la intermediació dels Estats ⇒ Funció reguladora​ per assolir les directius.
Obligatorietat​ en ​tots ​els seus​ elements De manera directa i immediata.
Plenitud​ dels seus efectes obligatoris, plenament aplicable.
Directament​ ​aplicable ​en tots els estats membre: S’aplica de manera uniforme a tota la comunitat, amb independència, sense la intervenció dels EM.
NO aplicabilitat directa​. Com que els destinataris de la D son els estats membres, i es necessària la seva intervenció per assolir els objectius, no pot tenir efecte directa perquè manca la intervenció per assolir els objectius.
Els actes no vinculants, Recomanació i Dictamen, manquen d’obligatorietat.
Excepcionalment, quan hagi una (1) ​mala praxis​ de l’Estat destinatari, es podrà aplicar de forma directa.
El ​dictamen​ és una opinió o valoració d’una situació o conducta.
Reglament Autosuficient​: Per si mateix * En cas d’incompliment ⇒ 1. Recurs d’incompliment; 2. Eficàcia directa als Ciutadans ACTES NO VINCULANTS En ocasions, pot necessitar normes internes per fer efectiva la seva real aplicació, però això no resta valor a la seva autosuficiència: Elements Característics: D’aplicabilitat directa, generació de drets i obligacions per si mateix. Estarà ​prohibit​ qualsevol actuació dels EM que limiti, indicideixi o lesioni l’efectivitat del Reglament.
● no s’aplica​ quan el propi reglament preveu que els estats han d’adoptar mesures per a que les seves disposicions siguin plenament efectives.
● no s’admet​ una transformació en una norma interna de previsions del Reglament.
● Incompatibilitat ⇒ ​ Norma interna que tingui per efecte disminuir l’eficàcia del Reglament ● Incompatibilitat ​⇒ Si no s’adopten les mesures necessàries per permetre l’aplicació efectiva i en els terminis apropiats.
● A més, els efectes sobre els particulars no podrán dependre de les mesures nacionals que pugui requerir la seva efectiva aplicació.
La ​recomanació​ és l’exposició d’una acció a realitzar o d’una revisió d’una situació o comportament.
- Obligació de Resultat complerta dins d’un ​termini​. * - Discrecionalitat dels Estats membre - Vinculació d’efectes jurídics a la norma nacional de Transposició​.
- Problemes derivats de la (2)​NO transposició en termini​ o (3)​transposició Incorrecta - Es pot reconèixer a la directiva, per protegir als ciutadans, l’​efecte directe​ (Capacitat de generar drets susceptibles de ser titulars davant TJ), però STC Becker 1982⇒ en aquelles disposicions en què el seu contingut sigui ​incondicional​ i ​suficientment precís​.
- Només efecte directa en la relació del particular front a ​l’Estat​, no la pot invocar front als particulars REGLAMENT, DIRECTIVA I DECISIÓ SÓN ACTES LEGISLATIUS VINCULANTS; FONTS FORMALS DE DRET QUE EXISTEIXEN EN LA UNIÓ EUROPEA PRINCIPIS QUE REGEIXEN LES RELACIONS ENTRE EL DRET DE LA UNIÓ I ELS DRETS INTERNS Distribució de competències EM - UE (2) ​Efecte Directa: ​Capacitat per generar efectes jurídics, per si mateixes, les NC tenen plenitud de manera uniforme. Sense necessitat d’intermediació dels Estats Membres.
Això genera ​duplicitat​ d’OJ El Dret Comunitari pot ser invocat pels particulars.
Creació ​jurisprudencial​ (STC Costa c. Enel) Creació ​jurisprudencial​ 1991 (STC Francovich i Bonifaci) Aquests 2 OJ, tenen en els ​mateixos destinataris​, però un ​àmbit material diferent No tota norma comunitària té efecte directa.
2 requisits: ❏ una norma clara i precisa, o suficientment precisa (no es permeten dubtes) ❏ mandat incondicional (no marges d’apreciació discrecional) La primacía procedeix: ● Atribució de Competències Hi ha la obligació d’adoptar totes les mesures apropiades per assegurar el compliment dels tractats.
A més, és determinant que el beneficiari i el dret en protecció estiguin ​ben definits​.
La P és condició existencial del DC ¿De quines normes es predicable l’efecte directa? ¿Qué implica la primacía? Relacions obvies​ entre els 2 OJ Pº​ que relacionen els 2 ordenaments jurídics: (1) Aplicabilitat immediata (2) Efecte Directa (3) Primacía (4) Resp. Estat per Incom. de DC (1) ​Aplicabilitat Immediata: El DC s’aplica als EM sense necessitat de procedir a la seva introducció o transformació en Dret Nacional.
Desplega efectes amb independència de que existeixi un acte intern de recepció o no.
S’integra en DN sense que cap estat intervingui a integrar-la.
(3)​ ​Primacía​: Tenir en compte: 1. Autonomia de l’OJ comunitari 2. Pº ​d’Atribució de competències​ (favor Inst, Com.) 3. Complementarietat funcional dels 2 OJ ● Caràcter obligatori DD (R. D. i Decisió) ● Compromís Cooperació Lleial ● NO discriminació en l’aplicació DC (4) ​Resp. de l’Estat. per incom. de DC:​Pels danys causats als particulars, com a Conseqüència d’una violació de DUE. 1991 L’Estat respon patrimonialment davant la NO adopció de les normes si s’acredita que s0ha produït un dany per la inactivitat.
3 requisits: ➢ NC ha d’atribuir ​drets​ a favor particulars. Però ❖ Tractats​. (Fer i no fer). Exigible i tutel·lable ➢La ​no​ aplicació de la NN incompatible o contrària no suficienment precisos i tenen condició.
en relacions verticals (ciutadà - sector públic) i amb la NC (Independentment de la matèria);​ ​No la ➢ Vulneració DC suficientment caracteritzada ⇒ relacions horitzontals (ciutadà - societat) derogació​.
inobservaça manifesta i greu ❖ Reglaments​ (només articles clars, precisos ○ Per part de l’òrgan jurisdiccional coneixent del i incondicionals) ➢ Relació Causalitat entre incompliment litigi o poders públics.
❖ Decisions: ​Sí, però no poden ser obligació que afecta al Estat i el dany sofert a invocades pels particulars ➢Donar ​prevalença​ i prima la NC les persones afectades.
❖ Directiva​: En principi no, però en cas La quantía de la indemniztació fixada per NN d’incompliment de l’Estat, podrà atribuir-se efecte directa​ (STC Ratti i Becker) Segons TJ:​ Exigeix unes previsions per l’ED.
❏ Precisió i Incondicionalitat.
❏ Expiració del Termini per transposar ❏ Absència, insuficiència o deficiència en l’adaptació Fonaments ED en Directiva: ❏ Caràcter obligatori D per l’Estat o Estats destin.
❏ Pº Cooperació o Pº lleialtat amb els compromissos ❏ Pº d’aplicació uniforme i NO discriminació En la Directiva, només efecte directa en relacions verticals​, NO horitzontal.
Criteris Pràctics​: TJ - Criteris​: ❏ NC NN ​contraria​ i ​anterior​ a NC⇒ ​prevalença ❏ No menys favorables que els aplicables a reclamacions ❏ NC NN ​contraria​ i ​posterior​ a NC⇒ ​exclusió ❏ Reparació del dany proporcional al perjudici ❏ La vigència de la NC impedeix la formació vàlida de nous actes normatius interns contraris La Comissió podrà perseguir la NN contrària ❏ ❏ Reparar no es pot limitar als danys soferts amb posterioritat a la STC que declari l’INC.
❏ Ha d’incorporar els interessos generats ❏ Perjudicat actuat amb una diligència raonable ❏ En Estats federals, la reparació correspon a l’autoritat responsable, d’acord amb el DN APLICACIÓ PER LES INSTITUCIONS I ÒRGANS DE LA UNIÓ EUROPEA (2 PRINCIPIS ESSENCIALS) Pº Subsidiarietat​: mecanisme per distribuir quines competències son de cadascun. Competència Compartida; on hi ha presència simultànea en la matèria, de competència de la unió i dels estats membres.
Pº Proporcionalitat​: Les institucions comunitàries no poden excedir d’allò que és necessari per abordar l’acció (per aconseguir els objectius dels tractats.
Implica l’exercici de la competència de la unió quan els estats ​no són capaços d’aconseguir de manera suficient ni millor​.
Han de ser les mínimes necessàries per fer front al problema plantejat.
La institució ha de justificar la seva actuació en: ❏ Insuficiència de la acció dels estats - La necessitat d’actuar ❏ Dimensió o efectes de l’acció a ​escala de la unió​⇒ Dimensió comú del problema ❏ major eficàcia​ de l’acció comú. (S’haurà de verificar) ⇒ la resposta a nivell comunitari Afecta a tota classe de competències de la Unió.
L’aplicació serà controlable pel Tribunal de Justícia.
Els mitjans de les institucions han de ser ​proporcionats​ a ​l’objectiu​ que es persegueix.
Regulat al ​protocol per l’aplicació dels Pº de subsidiarietat i proporcionalitat​.
Tenir en compte les obligacions extenses d’informació prèvia, el control preventiu i el control a posteriori davant el TJ.
APLICACIÓ PER LES AUTORITATS NACIONALS En general, l’aplicació o execució del DC es reserva als ​Estats membres​. Per tant, tindran poders de desenvolupament i execució.
Autonomia institucional i Procedimental​ de les autoritats nacionals. Tenint en compte, que s’ha de fer de forma ​lleial​ respecte la Unió.
Pº Cooperació Lleial​, per donar plena efectivitat al Dret de la unió.
➢ Plena efectivitat ➢ Adoptar ​totes les mesure​s per ↑ ➢ Pº ​Autonomia institucional i procedimental​ ⇒ llibertat plena dels estats membre, per determinar institucions, procediments.. per tal que sigui efectiu. (per mitjà DIntern)* 1) ​rang de la norma​: Analitzar la matèria. No serà una possible una regla automàtica.
2) ​poder públic competent​: Cal un examen del ​contingut material​: determinar si (1) norma amb rang de llei (2) norma amb rang reglamentari.
Punt de vista comunitari​⇒ Pº Autonomia institucional i procedimental.
Els ​jutges o tribunals​ tenen un paper important: dues perspectives ⇒ Si cal norma amb rang de llei o reglamentari ⇒ PL procedent Punt de vista intern​⇒ El sistema comunitari no podrà alterar la distribució interna de competència establerta.
Normalment, rang reglamentari ⇒ norma reglamentaria nacional CCAA poden executar el DC * Es dóna plena llibertat al legislador nacional, sempre que s’asseguri la plena efectivitat de la norma comunitària. No es possible la ​no efectivitat​ del DC. A més, caldrà verificar el rang de la norma, es a dir, si la competència a operar per executar el DC es de l’Estat o de les CCAA.
GARANTIA JUDICIAL DEL COMPLIMENT DEL DRET DE LA UNIÓ (1) Qüestió Prejudicial:​ mecanisme de cooperació judicial entre ​jurisdiccions​ (jutge intern/jutge comunitari) que permet assegurar la unitat i l’aplicació uniforme de l’OJUE, dins d’un sistema descentralitzat però cooperatiu. ​S’executa a part dels estats i permet la eficàcia directa. ​El TJ té atribuïda la QP a títol incidental. QP de ​validesa​ (Dret Derivat) - QP d’​interpretació​ (Tractats i Dret Derivat) Per tal de garantir, controlar, verificar i assegurar el respecte del DUE.
Permet al jutge intern, coneixent d’un litigi concret en què s’ha d’aplicar DUE, plantejar en el TJUE que interpreti o determini la validesa. Un cop resolt, el jutge intern tindrà l’eina que li calia per resoldre el litigi.
S’haurà de plantejar o podrà plantejar en funció de les circunstàncies.
Potestativa o Obligatòria. Serà obligatòria, quan les decisions de l’OJN no son recurribles (TS) ⇒ ​teoria abstracte de l’òrgan Quan no sigui susceptible de recurs judicial de DN, el jutge intern estarà obligat a plantejar QP.
Condicions per plantejar QP:​ (1) davant d’un òrgan jurisdiccional nacional (2) la QP es planteja en un assumpte pendent davant aquest jutge (3) per a la seva decisió, necessita que el TJUE es pronuncii teoria del litigi en concret​, en funció dels criteris processals, hi ha sentències que no serà recurrible. OJN d’última instància.
Quan sigui susceptible de recurs judicial de DN, el jutge intern podrà plantejar QP.
Legitimació Activa​: òrgan jurisdiccional d’un estat membre. (Creat per llei, amb caràcter permanent, competència obligatòria, seguint un procediment contradictori i que apliqui competències jurídiques. + òrgan independent.
Si el jutge intern pretén fer un judici negatiu de validesa del DC, estarà obligat a plantejar la QP, perquè el monopoli de ​rebuig​ el té el TJUE. En canvi, el jutge intern podrà fer un judici positiu de validesa.
TJ com a ​garant​, de forma indirecta.
QP d’interpretació:​ El jutge intern planteja sobre la interpretació del contingut i l’abast. Té dubtes sobre com interpretar la norma DC.
QP de validesa:​ ​El jutge intern planteja sobre la validesa del dret derivat (NO dret originari) TJ només es pronuncia sobre el DC (tractats i Dret Derivat) Es podrà qüestionar ​sine die​, i la obligatorietat de plantejar-la depén si el jutge intern vol fer un judici negatiu.
Un cop interpretat pel TJ, el jutge intern estableix la interpretació sobre el litigi basant-se en la resposta del TJUE.
TJUE té el ​monopoli de rebuig​.
Requisits: - Dubte raonable (judici de pertinència) - L’aclariment objectivament necessari (judici de rellevància) jutge intern pot fer: - judici positiu de validesa - En cas de dubte raonable, haurà de plantejar QP Es permet NO plantejar QP: - Doctrina de l’acte clar - Davant d’un acte aclarit El pronunciament prejudicial del TJ no declara la invalidesa general de l’acte, sino que el declara ​il·legal​, però no té un efecte d’expulsió ​erga omnes​.
La QP Interpretació no es presenta en abstracte, sino en el marc d’una controvèrsia concreta Hi ha un procés principal, i per resoldre-ho, s’ha d’incidir de manera que el procés principal queda suspès. Hi ha un procés de jutge a jutge (entre jurisdiccions) És important que les parts ho demanin, perquè el jutge no està obligat. El TJUE proporciona les eines per tal de resoldre el jutge intern.
Condicions específiques​: (1) preguntes d’un litigi real (2) ha de guardar relació amb l’objecte de litigi principal (3) la resolució suficientment motivada.
Si no es planteja QP quan hi ha la obligació, estarem davant d’un incompliment d’Estat (DC) En DN, el TC ⇒ empar constitucional ⇒ infracció art. 24 CE GARANTIA JUDICIAL DEL COMPLIMENT DEL DRET DE LA UNIÓ (2) R. d’​anul·lació​:​ subjecte legitimat impugna R. ​Incompliment​: Garantir que els estats respecten el DUE.
R. ​Omissió​: Quan hi ha dret d’actuar i no s’actua.
Competència consultiva TJ​: s’emet un dictamen sobre la compatibilitat amb els tractats.
R. responsabilitat extracontractual​: causa d’un dany i es demana rescabalament danys i perjudicis Recurs directa Recurs Directa Omissió per part PE, C, CE, Comissió, BCE Legitimació activa⇒ EM PE C o Comissió Les institucions Comunitàries podrán causar danys en actes d’aplicació (A.
generals) TL⇒ els particulars poden interposar sobre actes que no son destinataris (Reglaments) ⇒ actes legislatius; actes no legislatius; Incompliment d’accions o abstencions, jurídic o públic.
Un EM haurà de sotmetre l’assumpte en la Comissió.
Legitimación: ❏ Estats membre ❏ persones físiques o jurídiques ❏ altres institucions Dictamen negatiu ⇒ l’acord no podrà entrar en vigor, si no hi ha una modificació o revisió dels tractats Hi ha un marge d’apreciació discrecional; poden lesionar drets dels administrats.
Actes impugnables: ❏ Actes obligatoris ❏ Actes definitius ❏ Actes que produeixen efectes jurídics ❏ Actes verbals fase ​precontenciosa​ administrativa, la Comissió emet un dictamen previ dels fets incomplidors.
fase ​jurisdiccional​ s’haurà de constatar si hi ha incompliment, obligació d’executar la sentència.
Les institucions han d’haver sigut requerides previament per a que actuïn.
mecanisme preventiu​, per prevenir que pugui sorgir responsabilitat internacional Legitimació activa​: qualsevol PJ o PF 2 mesos procediment especial de col·laboració​, en una fase anterior Legitimació​: ❏ Privilegiats (EM, PE, C i Comissió) ❏ Semi P (BCE, TComptes i CRegions) ❏ Particulars Legitimació​: ❏ Estats membres ❏ Comissió Accepció d’il·legalitat​: mecanisme inscidental, que permet saltar l’obstacle temporal del termini funció de col·laboració​, evitar que puguin sorgir responsabilitat.
Motius​: ❏ ❏ ❏ ❏ S’acumulen dos incompliments; es declara l’incompliment i a més, la multa a tant alçat o multa coercitiva.
la validesa d’un acte de DD, i es sol·licita la seva anul·lació Recurs per incompetència Vicis substancials de forma Violació de tractats Desviació de poder Termini​: 2 mesos El TJ no es pot pronunciar sobre ​PESC​, Actes legislatius les parts d’un litigi (Legitimació activa) fora dels 2 mesos de termini Legitimació passiva​: la unió respon, no les institucions, però el recurs s’ha de dirigir contra una institució Requisits: ➢ il·legalitat ➢ il·licitud particularment qualificada el dictamen es demana abans de la celebració de l’acord triple objectiu​: verificar que hi ha (1) competència de la unió (2) la regularitat formal del procediment (3) culpabilitat material de l’acord amb el Dret Originari Estat membre que causa el dany, requisits: (1) norma violada amb objecte conferir drets als particulars (2) violació suficientment caracteritzada (​inobservància manifesta i greu​) (3)Relació causalitat TEMA 3 Valors​ de la UNIÓ Respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, l’Estat de Dret i el respecte als DDHH Objectius​ de la Unió (justifiquen la seva cració i existència) ● ● ● ● ● ● Posar fi a la guerra i promoure la pau.
Espai de Seguretat, llibertat i justícia per als ciutadans. (pilar de la cooperació de justícia interior) Establir un mercat interior.
Reconeixement de la lliure competència, per tal d’eliminar les barreres econòmiques.
Integració econòmica Objectius de l’acció exterior de la UE Pº fonamentals ​(El ❏Igualtat entre els estats repartiment de competències ❏Autonomia institucional vincula les relacions UE-EM) ❏Respecte a la identitat nacional dels EM ❏Cooperació lleial (​pacta sunt servanda​; col·laboració activa; Deure d’abstenció d’un perill i de facilitar el compliment) ❏Primacía DUE ❏Solidaritat (atac terrorista en un EM) ❏Democràcia i respecte als DDHH ❏Transparència Els parlaments nacionals⇒ ❖informats sobre els projectes ❖Pº subsidiarietat ❖participen en l’Espai de Seguretat, llibertat i justícia ❖participen en els procediments de revisió dels tractats ❖informats de les sol·licituds d’adhesió a la unió doble legitimitat​ (Consell europeu i Parlament nacional) no igualitària, més important el ​pº representació dels estats​.
Mecanisme de prevenció​ (Art. 7) Activació a Niça. Dos variants: mètode preventiu i mètode sancionador.
Quan hi ha existència d’un risc clar de violació greu, però que encara no s’ha consumat ⇒ ​Sistema preventiu. ​Serà el ​consell​ qui decideix.
Quan hi ha una violació greu i persistent per part d’un estat ⇒ ​procediment sancionador.​ ​S’haurà d’analitzar si la sanció podrà repercutir en els drets dels ciutadans. ↓ Si això succeeix, el consell podrà modificar les mesures adoptades en el procediment sancionador per tal de NO repercutir en els drets dels ciutadans.
Drets Fonamentals​ (Art. 6). El TJ els reconeix i els dóna respecte. 1º es protegien com a PGD. A més, els EM formen part d’acords institucionals de protecció de DDFF TÀmsterdam ⇒ Certa formalització. La unió respecta els DDFF de igual manera que el Conveni de Roma 1950.
Triple fonament: (1) PGD (2) PConstitucionals Comuns (3) CEDH CIUTADANIA DE LA UNIÓ Regulació: Art. 9 TUE Art. 20 + TFUE Tractat de Maastricht 1992 Complementaria​ a la Ciutadania nacional Integració política de reconeixement de drets tenint en compte les 4 llibertats en el marc econòmic.
Estatus vinculat a la nacionalitat d’un EM. ​Plus​ de drets Drets que reconeix⇒ Circular i residir lliurement Sufragi Actiu i Passiu Dret d’acollir-se Petició al Parlament Europeu Cooperacions Reforçades: Art. 20 TUE + 326 i siguientes TFUE Tractat d’Amsterdam La fan els estats en el marc de competències NO exclusives.
(objectiu) impulsar els objectius de la unió euorpea, protegir els seus interessos i reforçar els seus procediments d’integració.
Exigeix un mínim d’estats que estiguin d’acord No poden perjudicar el mercat interior Es permet un procés desigual Com últim recurs EFICACIA DIRECTA EN LA DIRECTIVA La directiva, NO ha de tenir efecte directa, en principi, perquè les seves previsions seran efectives a partir de l’aprovació de normes nacionals que estableixin elements i mitjans per aconseguir els objectius.
El TJ, no obstant, ha conduït a la possible ​existència​ d’efecte directa (STC Ratti & Ursula Becker) TJ exigeix: ❏ Requisits de ​precisió​ i ​incondicionalitat ❏ Expiració del termini ❏ Absència, insuficiencia o deficiència en l’adaptació.
❏ Reacció davant d’un estat incomplidor fonament de l’efecte directa en la directiva: ➢ Caràcter obligatori ➢ Pº Cooperació + lleialtat amb els compromisos assumits ➢ Pº d’aplicació uniforme i NO DISCRIMINACIÓ Només es predicable en les ​relacions verticals ...

Tags:
Comprar Previsualizar