Apunts Art de les Avantguardes (Molet) (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 2º curso
Asignatura Art de les Avantguardes
Año del apunte 2014
Páginas 27
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

MOVIMENTS ANTERIORS A 1a GUERRA MUNDIAL 1. Introducció. El sorgiment dels ismes.
Context històric: 1905 – Primera Revolució Russa 1908 – Crisi dels Balcans 1914 – Primera Guerra Mundial 1917 – Revolució Russa 1918 – Final Primera Guerra Mundial + desmantellament de l'Imperi Rus + desmantellament del II Reich + desmantellament de l'Impero Austro-Hongarès 1919 – Fundació de la Societat de les Nacions Alguns conceptes d'art contemporani: • Superació de les teories de la imitació Al renaixement, Alberti diu que un quadre és una finestra a la realitat, donada per l'artista.
Aquest concepte domina el món de l'art fins al post-impressionisme, que passa a cercar la representació d'una realitat interior, subjectiva.
Comporta canvis tècnics – superació de la perspectiva basant-la en la relació de colors (ex.
Manet) => el color tindrà igual importància que le dibuix = base de les avantguardes.
• La irrupció del primitivisme Consciència d'altres realitats donada per la presa de contacte amb la producció artística extra occidental (ex. Japonisme) – ajuda a trencar la idea renaixentista de perspectiva, influeix en l'impressionisme.
+ Art africà i oceànic – arriben a través del processos de col.lonització. Es funden els primers museus etnogràfics (1902) – influeix a artistes que volen trencar amb el pes de la tradició europea: una altra mena d'art és possible (ex. Gauguin).
Cerca de l'essència de la humanitar enfront la industrialització i l'urbanisme, considerats fenòmens deshumanitzadors.
• Importància del subjectivisme Mirada a lo interior per buscar l'espiritualitat, l'essència humana. Fugir de lo material. Es considera la societat occidental com contaminada, es cerca una fugida del capitalisme.
Materialisme porta a la perdició => Primera Guerra Mundial és causada per interessos materials = abstracció desmaterialització (ex. Kandisnky).
Arcadia = món inconcret, anterior, on l'humà era feliç.
• El valor de la idea per sobre l'execussió Rebuig de lo material = desprèci del procés executor de l'obra – s'arriba a la conclusió que les màquines poden fer qualsevol cosa de manera perfecta, el que queda a l'home és pensar l'obra => art conceptual (ex. Duchamp).
• Nous procediments i nous materials S'abandonen procediments tradicionals i se'n cerquen de nous: ◦ ex. Futurisme – simulacionisme = tècnica per representar el moviment. Es basen en el funcionament del cinema.
◦ ex. Constructivisme – contrarrelleu = voluntat d'incorporar espai real (no simulat) dins el quadre.
◦ ex. Automatisme (dins el surrealisme) – deriva de la psicoanàlisi, manifestació del subconscient.
◦ ex. Facetat (dins el cubisme) – concepte de geometria, descomposició de les cares d'un polígon • Ruptura dels límits de la pintura – escultura Objectes tridimensionals, voluntat d'apropiar-se de l'espai.
• Nous temes Arcadia feliç – típic del fauvisme i relacionat amb Gauguin.
En l'expressionisme – angoixa, claustrofòbia, enllaça amb el romanticisme.
Temàtica sexual – forma part de l'ésser huma autèntic, es reclama el desprendiment del tabú.
Les avantguardes històriques: Avantguarda = terme militar, referent als soldats de primera fila – artistes que trenquen tradicions i obren camí als que vindràn després.
En articular-se com a grup tindràn una forta implicació social – posicionment ideològic definit, fins ara només trobat en el realisme-denúncia.
Compromís amb la modernitat → atenció en ser del pròpi temps, valor en el present urbà, industrial conflictiu...
Tots els grups s'expressaràn a través de proclames, manifestos i publicacions buscant el contacte amb la societat. Per tal de cridar l'atenció en les seves publicacions, es recorrerà a la provocació per tal d'implicar el lector.
D'ençà la problemàtica dels salóns al s.XIX, es busquen espais expositius pròpis creats pels mateixos nous grups que necessiten un lloc on exposar i evitar les restriccions de l'acadèmia.
2. Els Fauves 1905-1907 Primer isme del s.XX – rupturista a nivell pictòric, manca de base teòrica o implicació social. No reuneix le característiques de fons d'un grup d'avantguardes.
Representants: • Matisse • Derain • Altres: Vlamick, Dongen, Dufy, Marquet, Braque...
Cronologia: 1898 – 1901: protofauvisme Obres inicials de Matisse, experimentació amb el color.
1901 – 1905: pre-fauvisme 1905 – Salon d'Automne Concideixen Matisse i Derain a Cotlliure, treballen sobre el color en la llu com a aspecte autònom de l'obra.
Presentaràn la seva obra en una sala del Salon d'Automne, de la qual destaca l'ús del color.
Un critic, Vauxcelles, dirà: Donatello chez les fauves!! (“Donatello entre les feres”, a la sala on exposaven hi havia una escultura de Donatello).
1907 – Exposició retrospectiva de Cezánne Marcarà un encaminament a noves tendències derivades del fauvisme.
Fauvisme = síntesi del post-impressionisme. Gran influència de Gauguin en l'ús del color i enmarcar en negre cloisonné.
→ Base en el moviment anterior cap a una idea d'expressivitat i simbolísme.
Temàtiques – paissatge, natura morta, arcàdia...
HENRY MATISSE 1869-1954 Orígen en família benestant del nord de França, estudia dret a París. A partir de 1890 pinta al taller de Moreau, que l'influenciarà en: • La manera de treballar – còpia dels grans mestres clàssics per prendre-hi allò més interessant = reinterpretació dels temes antics • L'ús de temes simbolistes • Imaginació, no-còpia de la realitat.
• Decorativisme Aparador i taula, 1899 Estil de natura morta segons Cézanne → el punt de vista elevat permet veure més elements = investigació de la relació entre formes.
Pren el concepte del divisionisme: petites taques de color, no busca que es fonguin sinó la desmaterialització dels objectes.
Luxe, calma i voluptuositat, 1904-1905 Simbolisme → tema abstracte d'un temps millor = arcàdia. Manet com a referent? Integració perfecta amb la naturalesa – inspiració en Watteau (Embarcament pour Cythère, 1717) El títol és un vers de Bodelaire, a Les Flors del Mal → viatge a un lloc idíl.lic on predomina l'harmonia.
Tècnica divisionista – més aviat com a agrupació de tons.
Color >>> Pastoral, 1905 Temàtica semblant – poesia renaixentista.
Referència a Manet.
Canvi de tècnica → Gauguin com a referent: Àrees de color pla Cloissonné – marcar les zones de color amb contorn negre = estructuració de l'obra quan manca volum i profunditat → tècnica dels vitralls.
No busca tridimensionalitat sinó explicar l'ordre dels elements.
Retrat de Madame Matisse “La ratlla verda”, 1905 Obra-manifest.
Retrat → gènere que exigeix més semblança al model. Ús del color per allunyar-lo de la mímesi.
Color: • No hi ha intenció de realisme ni il.lusòria en la creació de tons de llum i ombra.
• Contrast de colors primaris i secundàris (referència a Van Gogh?) • Fons = zones de color pla – no hi ha situació del retrat.
La Bonheur de Vivre, 1905-1906 Influència del simbòlisme en la temàtica.
Dansa → felicitat i naturalitat, pròpia de temes pastorils.
Ús del color en zones planes enmarcades en cloissoné.
Arbres = formes decorativistes, com art noveau? Tapissos vermells, 1906 Viatge al Marroc – és captivat per la llum i decoració colorida de la cultura.
Es confirmen les tendències decorativistes + idealització d'una cultura no occidental.
Importància dels objectes decoratius – tracte de natura morta.
Ús de la forma del cercle → Cezanne.
Espai pla, exposició d'objectes i la seva realció entre ells.
Les cebes vermelles, 1906 Voluntat més naturalista – bidimensional: relacions d'espais com a zones de color pla.
Le Luxe I, 1907 Retorn al simbolisme, desenvolupament seriat del tema plantejat a Luxe, calma i vuloptuositat.
Relació amb el Naixement de Venus de Botticelli? • Jove acaba de sortir del mar, una altra noia li eixuga els peus.
• Porta flors = al.legoria de la primavera Figures escultòriques, geometrització de les formes.
Influència Chavannes Jeunes filles aubord de la mer.
La taula parada (Harmonia en vermell) 1908 Retorn al decorativisme – motius decoratius en paret i taula Referents: • Finestra → renaixement: obertura a l'exterior, veiem perspectiva en el marc.
• Gauguin.
Color pla, cloissonné per distingir la taula de la paret.
Cadira en perspectiva.
• Cézanne → Natura morta de formes senzilles No hi ha interès en representar sinó en crear jocs d'harmonies de formes, colors i relació entre plans.
La dansa, 1909-1910 Imatge d'harmonia entre ésser humà i naturalesa – resposta a la realitat del context europeu.
Estilització dels cossos/sintetització en formes bàsiques? → formes resultants del moviment de la dansa, lligades al sentiments dels personatges = influència del concepte artístic xinès (principi de l'empatia: les formes descriuen sentiments d'allò representat, no de qui ho representa).
Colors bàsics i espai no-descriptiu.
ANDRÉ DERAIN 1880-1954 Fromació fora de l'Acadèmia a una escola privada de París.
Port de Cotlliure, 1905 No té el pes tradicional de Matisse – colors molt més pujats, trencament de la perspectiva.
Influència de Gauguin → estructuració de la imatge a partir de zones de color pla, no hi ha modelat.
No hi ha profunditat – explica com se situen els objectes els uns respecte els altres.
Les muntanyes de Cotlliure, 1905 Tècnica pseudo divisionista → pinzellades groixudes de colors sense buscar fusió òptica.
Gruix, moviment, pizellada expressiva de Van Gogh.
Contrasts de colors creen plans espaials.
Retrat de Matisse, 1905 Indicador de que van treballar junts.
Colors molt més pujats que La ratlla verda de Matisse. Transmet personalitat, força interior més enllà del retrat pla.
El pont de Charing Cross 1906 Va a buscar allò que va inspirar Monet, que alhora cercava el que va inspirar a Turner. Derain no té intenció mimètica en captar res de Londres.
Pinzellada impressionista = vibració de l'aigua.
Deixa a la vista el blanc de la tela =/= impressionisme – trenca amb la idea de cobrir-ho tot, juga amb el blanc de la tela com a color.
El pont de Westminster, 1906 Visió forçada – deformació expressionista? Cotxes = velocitat.
Fum de tren → Turner.
Corba a la carretera de l'Estaque, 1906 Poblet on va treballar Cezanne.
Corba – moviment.
Color arbitràri + colissonné als arbres → Gauguin.
Acostament al primitivisme – figures en moviment dinàmic i rostres tipus màscara.
Efecte vitrall La Dansa, 1906 “Edat d'or” - dansa, natura, primitivisme...
No busca referents en el tema pastoril (com Matisse, que busca referents literàris occidentals) sinó del món primitiu: Presència d'animals exòtics, rostres màscara.. - farà petites talles seguint l'estil afrià/azteca, hi ha un estudi primitivista prèvi.
Homes-dona → Gauguin.
Tendències cubistes – influència de Cezanne.
Banyistes, 1907 Tema pròpi de Cézanne: nuesa íntegra femenina en la natura.
Renúncia progressivament al color – evolució cap a ocres, grisos...
3. L'Expressionisme Alemany 1905-1914 Lligat al romanticisme, seguix una línia ja manifestada en el simbolisme.
Apareix en moments d'inquietud i inseguretat com resposta al moment social-històric.
Afecta a totes les arts.
Alemanya anterior a 1a Guerra Mundial – enfrontament entre els estats europeus per qüestions col.lonials. Alta presència policial i militar, sensació de violència en la societat.
Dues tendències: • Crispació i angoixa → Brücke • Escapisme i espiritualisme → Die Blaue Reiter Origen en l'art gòtic? Es basen en la tradició germànica de l'espiritualisme medieval.
Segons L'essència de l'estil gòtic, de Worringer (1910), el gòtic és l'estil verdaderament germànic.
Assenyala l'expressionisme com a la seva herència directa.
Admiració per Grünewald: Retaule Issenheim, s.XVI Pintura religiosa que expressa angoixa i patiment.
Deformació de les proporcions com a recurs expressiu => expressionisme.
Influència del romanticisme: 1906 – Exposició Un segle de pintura alemanya – enaltiment romanticisme alemany.
Influència de Münch: • Agressivitat del color + deformació • Temes d'angoixa Influència Jugendstil → deforma i estilització de les formes.
Publicació de revistes de caire satíric amb gravats – joc entre espai buit i espai ple.
Grups de l'expressionisme: • Die Brücke (Dresden i Berlín) – 1905-1914 • Der Blaue Reiter (Münich) – 1911-1914 • Altres: Kokoschka i Schiele (Viena) DIE BRÜCKE 1905-1914 Etapa de Dresden 1905-1910 Components: • Kirchner, Heckel, Shenidt-Rottluf, Bleyl • Nolde • Rechstein i Müller Lligams amb la literatura, influència de Frank Wedekind i Karl Klauss → món de la misèria, marginació, angoixa de l'home modern.
Influència de Freud en la visió de la sexualitat descarnada i animal de la dona, lligada a la idea de femme fatale de fi de segle – tema de la Lulú o Lolita (adolescent sexual s'entrega sense cap mena de vergonya).
Influència de la filosofia de Nietzsche → Déu ha mort.
La societat ens ha portat a un nou déu: màquina, diners... Es perd la idea de Déu = angoixa, perdem aquell qui ens ha de salvar.
Idea del superhome – ser capàç de lluitar sense la necessitat d'un pare celestial. Die Brücke seria un pont cap al superhome, jovent inconformista.
Manifest Odes Profanes (perdut): La burgesia intolerant, petrificada en la seva tradició plena de prejudicis.
Negació de la pintura imitativa, valor en l'expressió.
Inspiració entre els Natzarens (grup romàntic imbuït per lo medeval) – van a una carniceria a estudiar/treballar en base la vida proletària.
Pinten en tela i després ho tradueixen a gravat.
Influències: Münch serà molt populritzat a Alemanya a partir d'una exposició al 1892 + inclusió en una monografia d'artistes el 1904 = molt difós a Alemanya.
Van Gogh – s'exposa per Alemanya, és homenetgat arràn de la seva mort.
Art negre-africà – 1903 s'innagura el museu etnològic.
Etapa de Berlin 1910-1914 1910 – Creació de la Galeria d'Art Der Sturm (la tempesta, referència a Sturm und Drang).
Publica una revista. Voluntat d'exposar art contemporàni alemany i europeu.
1910 – Der Nove Club, local fundat per Hiller, s'hi reunirà gent jove lligada al mont de les arts, literatura i música.
KIRCHNER 1880-1938 Néix a Aschaffenburg, fill de profe de dibuix vol seguir la carrera artística, però el seu pare el fa estudiar arquitectura a Dresden.
1903 – Va a Munich i coneix tendències artístiques europees: el post-impressionisme.
Coneix a Durer a través de la pinacoteca → interès pel gravat.
1904 – Torna a Dresden i conèix Heckel.
Barca prop de Dresden, 1905 Elements de l'avantguarda europea – color arbitràri.
Perspectiva i profunditat – interès en l'arquitectura.
Organització per àrees de color pla.
Línies ondulades – jugendsil? Dodo, 1909 Tema: Sexe, trencar el tabú en contra les convencions socials burgeses.
Sexe descarnat, sense atractiu/sensualitat.
Doris Grofies – amant seva. No la presenta idealitzada, remarca el caràcter vulgar.
Sexe com a èina contra la repressió.
Teories negatives sobre la dona com a ser púrament sexual.
Espais tancats – desapareix el paissatge.
Colors pujats agressius que no expliquen l'espai.
Noia amb gat (Fränzi),1910 Germanes models pel Brücke, molt joves → arquetip de lulú o lolita = joveneta innocent viu la seva sexualitat amb llibertat, no coneix convencions socials.
Gat al seu costat – idea d'instint animal, identificació de la noia amb el caràcter del gat.
Rostre-màscara.
Color arbitràri pujat de to, contorn blau.
Espai tancat, inestable → marc de colors on ubicar les figures.
Home i dona, 1910 (xilografía) Original de Heckel – col.laboració.
Seqüència sexual. El contrast crea formes.
Nu estirat davant d'un mirall, 1915 Certa influència de la pintura clàssica – Venus del mirall ? Idea de la prostitució? Posse suggerent, mirall com a element pròpi de bordell, sabates posades...
Relació entre elements a través de línies negres contrastades per la noia, joc de direccions. Línies sinuoses, no anguloses.
El ball, 1911 (xilografia) Gravat fet directament, idea original.
Xilografia = tècnica més senzilla.
Industrialització de l'obra d'art? Són més accessibles. Gravat en fusta dóna un resultat molt tosc, reduït a línies bàsiques. Arriba un moment que no es poden fer més reproduccions, es desgasta – conserva el component únic → les còpies mai serien reproduccions exactes.
Estiu, 1911 (xilografia) Tema sexual.
Caràcter primitiu – rostres = màscara, reducció de la talla amb fusta a estatuetes primitives (tècnica del batik, d'oceania).
Gran forma fàl.lica.
Danses en el Palau de Gel 1912 Fet a Berlín.
Ciutat = lloc fascinant (tràfic, comerç, gent...) però alhora solitari, lloc d'alienació.
Teatres varietées – danses, escena frenètica.
Formes geomètriques, angulars... → vida occidental frenètica.
Nu d'esquenes i home amb mirall, 1912 Passa a formats verticals = gòtic, columna adornant el mirall.
Geometrització de les formes en la figura femenina.
Esquemetització en els rostres = personatges anònims, sense psicologia => essència de la ciutat.
Cap d'un home sobre la caleixera = idea eròtica voyeurista? Espais innexplicables.
Dona al mirall, 1912 Escena de camerino.
Postura incòmoda, replegada en ella mateixa + ull de vellut? No hi ha bellesa + formes anguloses = idea d'angoixa, crispació.
Segueix el concepte de capitell romànic – figures adaptades totalment al marc ? Pinzellada molt groixuda en forma de punta de fletxa.
Nu pentintant-se, 1915 Descomposició de les formes? Marca les estries pròpies de la talla de fusta = Picasso? Postura incòmode – sentiment negatiu, idea d'encongiment.
Espai innexplicable.
Deformació = sentiment – expressionisme.
Carrer berlinès, 1913 Gent elegant – inexpressivitat, no hi ha interacció = individualisme i solitud.
Paviment sense solidesa, amuntegament...
Cinc dones al carrer, 1913 Ironia? Colors de lloro = cocotte en francès = prostituta.
Rostres-màscara.
Belle-Alianze-Platz, 1914 Amuntegament.
Persones són taques negres.
Porta de Brandemburg, 1915 Espai sinistre, efecte medieval? Ciutat com a lloc terrorífic, solitud i angoixa – context de policia repressiva, ambient militaritzat.
Soldats d'artilleria a les dutxes, 1915 És cridat a la guerra.
Figures allargassades – famèl.liques? Rostres màscara.
Autorretrat com a soldat, 1915 Pateix una crisi nerviosa i és portat a un sanatòri a Suïssa – quedarà colpit per la guerra.
Es retrata sense una mà → en tornar de la guerra se sent tant perturbat que no pot pintar = ha quedat “manco” figuradament = Van Gogh? 1937 – Exposició d'art degenerat feta pels nazis, on inclouen la seva obra.
EMIL NOLDE 1867-1956 Treballa en una fàbrica de mobles – els seus pares rebutgen que es dediqui a l'art. Adquereix gran domini de la fusta.
Serà professor de dibuix a Suïssa, el rebutgen a l'Escola de Belles Arts de Munich Viatja a París i coneix el post-impressionisme.
Viatja a Roma i estudia el renaixement.
Die Brüke li demana que s'uneixi a ells, no s'hi acaba d'adaptar i acaba anant per lliure.
Flors al jardí, 1905 Influència de Monet? Colors creen la forma del ram.
Pinzellada groixuda, matèrica.
Noia rentant roba al jardí, 1908 El sant sopar, 1909 Únic en fer temes religiosos (té una educació estricta lutherana + influència del que veu a Roma)Influència de Massaccio → composició circular.
Sobrietat – espai reduït al mínim.
Expressivitat en les mans.
Pentecosta, 1909 Rostres-màscara.
Adoració del vedell d'or, 1910 Bacanal? Ball frenètic.
La llegenda de Maria Egipcíaca, 1912 Prostituta bíblica. Sexualitat brutal – animals, bogeria.
DER BLAUE REITER 1911-1914 Lligat a la ciutat de Munich, coincideix amb l'etapa berlinesa de Die Brücke.
Actitud escapista – art = refugi, cerca d'espiritualitat.
→ Resposta a la situació del moment – intentar canviar les coses sobre l'espiritualitat.
El cavaller/genet blau: segons Kandinsky el blau és el color més espiritual. Representa l'art com a salvació espiritual.
Es presenta com a grup l'any 1911 a la Galeria Thannhauser.
Publiquen una revista anual: Der Almanach der Blaue Reiter, el grup es presenta com a membres redactors de la revista. Voluntat d'arribar a conectar el seu art amb el públic.
1913 – Publiquen el primer número.
Segueix les idees de Kandinsky d'art espiritual total on conflueixen totes les idees artístiques per possibilitar la salvació.
A la revista es vol donar cabuda a totes les arts.
Membres: • Kandinsky • Franz Marc • August Macke KANDINSKY 1866-1944 Agitador cultural.
Origen rus, estudia dret i pinta com a amateur.
1889 – dins la seva formació com a jurista és enviat a fer pràctiques a Sibèria, és on se li rebela la força del color → la decoroació tradicional siberiana té molt color.
1896 – Es trasllada a Munich a estudiar art.
1901 – Funda el grup artístic Die Phalanx per fer arribar a Munich les novetats artístiques europees organitzant vàries exposicions. No arriben al públic i li manquen recursos econòmics: es dissol.
1904-1908 – Viatges per Europa, París + Moscou.
1909 – torna a Munich amb la idea de propagar les noves tendències europees.
Parella a cavall, 1905 1a fase de Kandinsky.
Cavall = element característic de la seva obra.
Ambientació de ciutat medieval – estil rus? Record de la seva ciutat + parella (amor)? Decorativisme, caire de vitrall → Juggenstil.
Arbres marquen primer pla i es retallen sobre el fons.
Grüngesse Murnau, 1909 Etapa de Murnau.
Paissatge en clau fauvista: • Colors arbitràris i potents, busca contrast.
• Colors bàsics.
• Pinzellades groixudes.
Zones que tendeixen a l'abstracció, encara interpretables.
Murnau, vista amb ferrocarril, 1909 Referència a Turner (Pluja, vapor i velocitat)? No és explicitament abstracte – sintetització de les formes del paissatge, organitzat per zones de color.
Pintura votiva sobre vidre a casa de Kandinsky, a Munich Tècnica popular que Kandinsky col.lecciona.
Quadre amb arquer, 1909 Obra pintada a Munich.
Zones de color, paissatge = llum i color.
Cavaller, aplicat tracte del paissatge.
Producció teòrica pictòrica.
Uber das geistige in der Kunst, 1911-1912 Noves teories de caràcter místic → teosofia.
Simbolisme = interès per les ciències ocultes.
Angoixa de l'home contemporani, interès en Nietzsche, idea d'home contemporàni ofegat pel materialisme = sensació de crisi i decadència.
Cal eliminar allò material i buscar lo espiritual, que només es manifesta en formes i colors. Fusió de les arts necessària per a ser efectives com a salvació.
Sinestèsia = música i color.
Idea d'una piràmide de valors de lo material a lo espiritual, que es lo que la mou. S'ha de preparar a la gent, no s'ha d'imitar la música sinó observar els seus mètodes per veure com arribar a lo espiritual.
Kandinsky → forma abstracta + color – la forma en si no té cap valor.
Nega la possibilitat d'un art imitatiu ja que no és realment possible imitar res de forma perfecta. El caràcter aristic a l'obra es basa en l'expressió de l'artista.
Parla del so de les formes – relació amb la composició musical.
Distingeix: • formes orgàniques (imitatives de la natura) • formes abstractes Es poden combinar.
La pintura juga amb el so de les formes. Aplica a la pintura el que després s'aplicarà en la poesia amb el dadaisme.
Impressió III (concert), 1911 Destaquen els títols – referències musicals i pictòriques.
Obra realitzada després d'un concert de A. Schonberg.
Parteix de la realitat, s'identifiquen elements de caire figuratiu: espectadors, el piano... = formes orgàniques.
És interessant l'àrea fosca que representa la música, el color de la música és el groc (color càlid que s'expandeix). Apica ja les seves idees. Representa l'efecte de la música a través de l'efecte del color en l'espectador. Vol que els seus quadres en toquin l'esperit.
Quadre amb arc negre, 1912 Ja és totalment abstracte. No hi ha relació amb la realitat.
Idea de confrontació → vermell (material) – blau (espiritual).
A dalt, una barreja violeta per neutralitzar i equilibrar l'obra.
L'arc: és com una mena de xispa – de la confrontació de les dues forces, representa l'energia de l'enfrontament. Exerceix de lligam entre els 3 elements.
Improvització: Diluvi, 1913 Obres amb preparació prèvia. Kandinsky té tota una teoria darrere i les obres estàn molt pensades, esboços. Comença a posar subtitols que fan referència a catàstrofes (ambient pre-bèl.lic). Ell creu que les forces materials ens duen a la destrucció.
Kandinsky també pensa que una regeneració espiritual només és possible a través 'duna destrucció.
El diluvi serveix per castigar la humanitat i després tornar a començar. Ell no vol la destrucció, però creu en la necessitat d'una regeneració.
Veiem en l'obra un raig d'esperança. Colors blau, vermell, groc... molt estudiat per tal de crear contrastos. S'ha d'interpretar en clau musical, com sonaria un diluvi.
Composició VI, 1913 És una de les obres més treballades per Kandinsky, s'han trobat més de 30 dibuixos preparatòris. És interessant perquè fa dibuix, aquarel.la i oli sobre vidre.
Centre molt clar des del que surtent totes les formes abstractes. No repeteix cap forma (no se sap què signifiquen, ni si signifiquen res).
Kandinsky 1914 se'n torna a Russia, on hi introdueix l'abstracció.
FRANZ MARC Néix a Munich 1880.
1900 Escola de belles arts a Munich. El seu pare era pintor de paissatges. S'interessa en la pintura d'animals.
1903: Viatge a Parós.
1906: Coneix a Jean Boé Mistle – l'introdueix en els animals. Marc va a zoologics... s'interessa per els animals perquè seràn el seu tema central. No trobem mai persones. Elimina la figura humana.
(és totalment materialista. Els animals com a portadors de la espiritualitat i la innocència).
1910: Coneix a Kandinsky a la NKVM. Quan Kandinsky és expulsat d'aquest grup, se'n van els dos i funden El genet Blau.
Cavall en un paissatge, 1910 Veiem la figura del cavall (tindrà molta importància). Hi ha la idea del color arbitràri. En un fons pla de groc, verd... aconsegueix eles colors que s'apropen i s'allunyen.
Formes sinuoses que nes porten al Jugendstil.
Gràcies a aquestes formes, integra el cavall en el paissatge.
És un call salvatge – idea d'innocència i autenticitat.
Petit cavall blau, 1911 Canvi sobretot en la llum! Colors fauvistes, però la llum matissos i difumina el color. És un color arbitràri però no tan agressiu, més atemperat, és una figura de somni. Té tendresa i suavitat i innocència del somni. Vol fugir de la materialitat. És un paissatge totalment inmaterial. El cavall no se sosté en les potes.
Aquest cavallet representa molt bé la idea de la innocència. És una candindesa que ja no trobem en la societat i per això va al món dels somnis.
Dos gats, 1912 Color arbitràri – blau i groc (com Kandinsky).
Llum amb aspecte de somni.
La forma que adompten els gats – conjunt de formes forcça decorativistes. Són formes molt suaus.
Cèrvols al bosc, 1913 Animal tendre i innocent, símbol de tendresa.
Línies geomètriques: parlen d'un contacte de Marc amb el cubisme. Seria una variant del cubisme de formes triangulars recorden a Cezanne i les banyistes.
Color arbitrari.
El destí dels animals salvatges , 1913 Al.lusió a l'ambient pre-bèl.lic. És un gran cataclisme.
Arbre que cau, animals que intenten fugir, també hi ha un element apocalíptic – arbre que raja sang... certa geometrització.
Influència de la geometria – la forma del cèrvol s'adequa a l'arbre.
El tema és el cataclisme, la destrucció. El cèrvol és la idea de la innocència que viu les conseqüències de la destrucció. Fins i tot d'això no es pot escapar, li arriba la destrucció en els seu món idíl.lic.
Formes en combat, 1914 Prova amb l'abstracció Kandinskyana, prova noves opcions. Quan comença la Guerra Marc expressa la guerra i sense recòrrer als animals. Recòrre a les formes i els colors. Com es confronten els colors. És una confrontació molt més clara.
Marc al 1914 ha d'anar a la Guerra i mor al 1916.
ERNST BARLACH 1870-1938 Escultor, gravador i dramaturg.
Formació en sentit artesanal – estudis en l'escola d'Arts i Orfebres d'Hamburg i Dresde.
Es centra en les Belles Arts i viatja a estudiar a París, a l'Acadèmia Julian (acadèmia alternativa).
1906 – Viatge al sud de Rússia, estudis i treball sobre personatges populars. Interès pels temes de misèria, marginació...
1910 – S'estableix a Güstrow, de caire medieval, actitud romàntica. Voldrà treballar com els imaginers medievals = mateixa actitud que els Natzarens.
Obres de bronze o guix imitant les formes de les talles de fusta.
Fa gravat que il.lustren les seves obres com a dramaturg.
Captaire russa, 1907 Misèria, marginació...
Formes molt arrodonides → Juggendstil (modernisme), estilització de la dona...
Mans com a element expressionista.
Idea de l'escultura com a volum.
Manca de rostre – idea lligada al simbolisme.
Captaire russa amb bol, 1912 Formes arrodonides, valor en volum.
Simpificació del rostre – síntesi de la idea de patiment.
Der totetag, 1912 Obra teatral El dia mort – dins literatura simbolista, mort com a element central.
Tocs freudians → relació mare-fill.
Fa una sèrie de gravats per il.lustrar-la.
Dibuix gestual, enèrgic i força.
Figura simplificada – potència.
Traç vigorós.
Camperols adormits, 1912 Formes arrodonides, sintètiques – formes bàsiques = popular.
El venjador, 1914 S'acosta més a l'estil de Die Brücke – formes més allargassades, expressives.
Formes que imitn les talles de fusta.
Tema simbòlic.
Formes dinàmiques.
L'home amb grillets, 1914 Tema pròpi medieval – relacionat amb el context de guerra en que es troba.
Simplicitat de línies.
Marques imiten la tècnica de talla.
Destaca les parts expressives: rostre i mans.
L'àngel de Güstrow, 1927 La república alemanya encarrega obres conmemoratives pels morts a la guerra.
Àngel adormit amb el son de la mort.
Simplificació de les formes. Rostre-màscara? Penjat flotant horitzontalment.
Idea de misticisme, reflèx d'una societat en misèria.
1937 se l'inclou en l'exposició d'art degenerat, on barregen obres avantguardes amb obres de malalts mentals.
EL CUBISME 1907-1927 Art més científic? No té interès en el sentiment sinó en penetrar en l'essència de les coses.
No es busca ni reproduïr sentiments ni formes → reproduïr allò que el pintor sap.
1907 – Gran exposició restrospectiva de Cézanne, mort l'any abans. Causa gran impacte en els artistes a París → mostra tot el seu procés d'evolució artística.
Cerca relacions entre formes d'objectes.
Estructura interior d'objectes.
Estilització geometritzant => punt de partida del cubisme.
1907 també és l'any que Picasso finalitza Les demoisselles d'Avignon, que no s'atrebeix a publicar, però es considerarà l'inici de l'estil cubista.
Idea de penetrar en l'estructura de les coses lligada a la filosofia d'Henri Bergsor: Introducció a la Metafísica o L'evolució creadora, de 1903.
Explica la capacitat humana d'abstracció, de crear conceptes.
• Capacitat de conceptualitzar • Ruptura de l'unitat de l'espai • Tècnica del facetat Com plasmar un concepte amb medis pictòrics/imatges? Es còrre el risc de personalitzar, limitar i desuniversalitzar → s'idea la tècnica del facetat.
= Reunir fragments de moltes cadires (per exemple) diverses i ajuntar-les en una sola forma.
Mostrar tots les diferents facetes barrejades per tal de crear una síntesi o concepte.
→ Trencament de la unitat d'espai, provinent de les natures mortes de Cézanne.
El crític Vauxcelles assisteix a una exposició l'any 1908 i ho defineix com a bizarreries cubiques.
Matisse, a la mateixa exposició, parla de petits cubs.
GUILLAUME APOLLINAIRE 1889-1918 Participador de la cultura francesa del moment, en vàris aspectes, és molt influent.
Orígen polonès, subdit rus, no se sabia qui era el seu pare – fomenta la llegenda sobre ell mateix.
Punt d'unió futuristes i cubistes.
1906 – contacte amb cubistes.
1907 – obre galeria d'art.
1911 – director revista Les Soires de París on escriu vàris articles sobre el cubisme, que ecullirà en el llibre Méditations Esthétique, i Les Peintures Cubistes, 1913.
El cubisme no és un acte d'imitació, sinó de concepció que tendeix a elevar-se fins a la creació.
Classificació del cubisme en el seu llibre: • Científic • Físic • Òrfic • Instintiu Membres del cubisme ortodox: • Pablo Ruiz Picasso • Georges Braque • Juan Gris Fases: 1907-1909 – Cubisme cézannià 1909-1912 – Cubisme anal.lític 1912-1927 – Cubisme sintètic Variants del cubisme (classificació actual) La Section d'Or, el Tubisme, el Cubisme Abstracte...
PABLO RUIZ PICASSO 1881-1973 Provinent de Màlaga, fill de professor de dibuix.
1895 el seu pare obté una plaça de professor a la Llotja de Barcelona. L'any 1897 anirà a estudiar a la Real Academia de San Fernando, massa rígida per Picasso.
Enmalalteix i torna a Barcelona, a l'Horta de Sant Joan.
1899 comença a freqüentar Els Quatre Gats – coneix l'avantguarda catalana. L'any 1900 hi farà una exposició. Viatjarà per primer cop a París, anirà anant i venint durant 4 anys.
La primera comunió, 1897 Primera obra presentada en exposició escolar.
Al camerino, 1900 Ple post-impressionisme, ambient de devoció per l'impressionisme.
Tema pròpi de l'època: actriu preparant-se.
La nana, 1901 i Marcot, 1901 Personatges de cabaret.
Puntillisme groixut.
Fons neutres.
Taca plana de color...
La mort de Casagemas, 1901 Punt d'inflexió.
Casagemas era un amic de Picasso amb qui compartia les estades a París, pintor jove, compartien estudi.
Insegur, introvertit... disfunció sexual = autoestima baixa i se suicida després d'una decepció amorosa.
Picasso inicia una sèrie d'obres relacionades amb el seu amic i la mort – s'acosta al simbolisme.
Primer pla en la vetlla.
Marca el punt on es dispara al cap → Van Gogh retratant-se amb l'orella tallada? Traços i tracte de la llum = Van Gogh.
Divisionisme i puntillisme.
Caràcter simbòlic.
L'enterrament de Casagemas, 1901 Relacionat amb L'enterrament del conde de orgaz de El Greco.
Nivell terrenal i nivell celestial.
Figures nues amb mitges = prostitutes → història de la mort de Casagemas.
Tema de la paternitat frustrada.
Ús de tonalitats blaves.
L'enterrament de Casagemas, 1901 marca l'inici de l'època blava i coincideix amb la introducció del simbolisme a Catalunya.
El boc, 1901 Sabaés, el “secretari” de Picasso, caracteritat com a poeta simbolista – caràcter abstret, reflexiu.
Mans allargassades → El Greco – expressives.
Tons de blaus, elimina la pinzellada vigorosa i enèrgica d'obres anteriors – fons molt més pla, sense profunditat ni modelat.
Dona amb còfia, 1901 Picasso passa una bohèmia molt difícil – l'acosta al món dels marginats socials, pobresa, exclusió...
troba interès en la interioritat dels personatges desgraciats.
La còfia fa referència a una sèrie de dones que eren tancades en un hospital a forma d'asil-presó per prostitutes amb malalties venèrees.
Recupera certs colors apart del blau.
Cloissoné → Gauguin? Dues germanes, 1902 Reinterpretacions de temes relifiosos de la pintura espanyola del segle d'or.
Visitació – la verge Maria visita la seva germana/cosina per donar la bona nova.
Personatges tristos molt introspectius, no hi ha comunicació.
Simbologia del blau → tristesa.
Entre el tema religiós i el de deúncia social.
Desamparats, 1903 Treballa a Barcelona, on el tema dels estrats socials marginats és molt pròpi dels post-modernistes.
Tema de la maternitat: Normalment es representarien centrant-se en el sentiment d'amor, maternal, felicitat...
Picasso sempre representarà maternitats desesperades, la mare no es veu capàç de protegir el seu fill.
→ s'origina amb L'enterrament de Casagemas, però hi aprofundeix mentre viu a parís, on té una vida molt difícil i sent que necessita la protecció maternal.
Primer pla molt tancat – angoixa, expressivitat...
La vida, 1903 Culminació del període simbolista.
Temes: • Els amants • La maternitat Amants tristos, melancòlics. Al dibuix de la paret hi representa uns amants desesperats, abraçant-se.
No hi ha comunicació.
Maternitat seriosa, freda.
A l'esboç preparatòri l'home tenia el retrat de Picasso, i ensenyava el sexe. Al quadre definitiu esdevé Casagemas, amb el sexe tapat → li va causar el suicidi.
Maternitat trista = la parella no pot tenir fills.
La celestina, 1904 Comença a abandonar el simbolisme del període blau.
Personatge típic, madama d'un prostíbul de Barcelona – retrat psicològic.
Família d'acròbates amb sími, 1905 Abandona definitivament Barcelona, s'instal.la a París.
Canvi de to → maternitat en un marc de família comperta, no hi ha tristesa ni desesperació. Manté l'interès per personatges populars – gent de circ = món marginal a l'època.
Va prenent més colors, abandona l'època blava → Picasso ha aconseguit a París certa protecció: els germans Stein, col.leccionistes d'art contemporàni que protegien els nous artistes – pot afrontar la vida sense tantes penúries.
La família de saltimbanquis, 1905 Cada cop opta per colors més clars.
Un cop acomodat, es dedica a estudiar els mestres del Louvre – tendències de classicisme. La roba de circ permet centrar-se en el treball del cos.
Noi nu amb un cavall, 1906 Modernitat en la pinzellada i l'espai – imatge en si molt clàssica (composició, postura = escultures clàssiques?) Gamma terrossa – ocres, marrons...
Contorn en negre molt marcat.
La toilette, 1906 Figura nua, respòn al tipus de Venus clàssica.
Model = Olivier, amant seva.
Interès pel cos humà.
Les demoiselles d'Avignon, 1907 Mides molt grans = arriscat – molt cost per una obra molt lluny de lo convencional.
Picasso l'amaga i no la mostra en públic fins 1916, no n'està segur. Al seu taller sí que la permet de veure als seus amics.
No tenia títol, Picasso deia que era el bordell d'Avinyó a Barcelona – irònicament li posen de títol Demoiselles, com si fossin les Dames de la ciutat d'Avignon.
Escena de prostíbul – cortina s'aparta per mostrar les noies.
Personatge de baix a la dreta porta màscara? Als dibuixos preparatòris es veu que és un home amb alta càrrega sexual.
Intencio de descomposar les figures en formes geomètriques – influència forta de Cezanne al moment.
Simplificació del cos. Rostre gometritzat, representació primitivista dels ulls = romànic.
Màscara africana, distorsió de l'espai...
Imatge eròtica transformada en l'estudi de l'espai.
Espai de fons també descomposat en formes geomètriques. El fons es treballa en zones, desapareix com a tal i queda incrustat/adaptat a la geometria de les figures.
Natura morta → referència a Cezanne// Homenatge a la petita natura morta al Dejuner de Manet, reconegut com a pare de l'art modern.
Causa gran impacte – a partir d'aquesta obra Picasso passa a treballar l'etapa cubista.
Nu amb llençols, 1907 Passarà uns quants anys fent experiments i provatures, basant-se molt en Cézanne.
Idea dels llençols + postures → venen de l'obra prèvia Les Demoiselles d'Avignon.
Formes escultòriques, imita el tracte de la talla en fusta. Busca donar una imatge tridimencional – es basa en l'escultura.
Idea cezanniana de la descomposició geomètrica i la del tracte de l'espai a través del color.
Segueix la gamma usada per Cezanne: color fred allunya i color càlid ens apropa.
+Estries marcades en negre per donar volum → tècnica de la talla en fusta, a través de la direcció de les ratlles ens vol fer entendre l'espai = tracte esultòric, ubicació de la figura dins l'espai.
Dona amb ventall, 1908 Aspecte d'escultura en fusta, de caràcter primitu, tosca → redueix elements del cos a formes primordials - lògica cezanniana de buscar l'essència de les coses.
Imita el pròpi color del material de la fusta.
Picasso troba un problema en la llum en la pintura en comparació a l'escultura. En una pintura, depenent de l'ús dels colors, hi haurà una llum única i inmòbil que la situa en un espai determinat, i l'escultura variarà → buscarà eliminar la llum, evita marcar un focus determinat.
Punts de vista diferents.
Nu al bosc, 1908 Referència directa a les Banyistes de Cézanne, molt més geometritzat.
Figura tractada com escultura en fusta.
Aprofita diferents tons de color, per zones, per establir diferents nivells de proximitat = Cézanne.
El diposit d'aigua d'Horta d'Ebre, 1909 Període d'investigació a través de Cézanne, com ho fa a l'Estaque. Picasso busca fer el mateix.
Pobles petits = arquitectura tradicional i senzilla = fàcil geometrització.
Edificis traduïts a masses lumíniues a través del contrast fred-càlid, que va donant forma. Diposit d'aigua a primer pla – reflex del poble en l'aigua, el treballa geometricament sense donar el volum, sense presentar un espai.
Composiciçó: del centre als extrems, es van perdent les formes als costats.
Natura morta amb ampolla d'Anís del Mono, 1909 Sempre segueix les vies (temes) cezannians.
Ampolla d'anís sobre els diaris... Descomposició ja a nivell de facetat.
Sol.lució al problema de la llum → ús de tons metallitzats.
No s'ha desprès del tot de la idea de volum dels objectes.
Procés intel.lectual de descomposar per composar.
Retrat de Ambroise Voillard, 1910 Entrada al cubisme anal.lític – descomposar formes per tornar-les a composar de forma conceptualitzada = eludir a una idea general, contradicció en la tipologia de retrat concret i individual.
Volum només en el rostres, en la resta en prescindeix, bidimensionalitat = reducció de gamma cromàtica, no vol crear distàncies a la cezanniana.
Treball estètic, busca un equilibri i harmonia.
Les primeres obres del cubisme anal.lític les fa a Cadaqués.
Dona nua d'empeus, 1910 (dibuix a carbonet) Arquitectura en el cos a través de la qual s'ubica la resta d'elements.
Esquema de línies – element central, als seus voltants es crea l'obra.
Nu, 1910 Nucli vertical = columna vertebral de l'obra, sempre central.
L'acordionista, 1911 Element vertical passa a ser un triangle = nucli de la composició.
Es distingeixen elements/signes gràfics que identifiquen l'acordió tot i la descomposició.
Un cop controla l'estructura, es permet enriquir-la amb els signes que defineixen què és + pinzellada.
Extrems/cantonades poc resoltes.
Home amb pipa, 1911-1912 Comencen a introduïr formats ovalats. No volen caure en la representació tradicional (com amb un quadre rectangular). La forma ovalada = element no reposa i té la seva pròpia utonomia.
Parlen del quadre-objecte: apareix l'obra, té una autonomia, depenent de la realitat i l'objecte té entitat en si mateix. L'objecte forma part de la pròpia realitat, té vida pròpia. El format trenca la idea d'imatge.
La forma oval resol el tema dels extrems del quadre, elimina el problema dels racons.
La composició ja no depèn d'una base recta.
Van considerar el cercle, però condicionaria molt la imatge.
Trobem ja el detall de les lletres “AL”. Fan referència a la paraula de jornal o diari en francès.
Ma Jolie, 1911-1912 Ma jolie està escrit sota i al costat d'una clau de sol.
El primer en introduïr lletres és Braque, amb lletres introduïdes amb motlle, com a procediment mecànic i que Braque havia treballat com a pintor-decorador.
Les lletres són un primer pas per aclarir l'obra. Les lletres són bidimensionals i no imiten res, però van carregades de significat (intel.lectualització de l'obra).Normalment portaràn fragments de paraules, com la realitat (que es fragmenta). Aquest és el primer pas cap al collage.
Picasso amb aquesta obra parla de la seva estimada: “Eva”. Ma jolie era una cançó d'amor molt coneguda a l'època.
Dona amb guitarra, 1913 Enganxar paper de diari a la peça. LA idea és anar clarificant la imatge. El facetat es va simplificant.
Collage → paper enganxat → introdueix objectes reals sense caure en la imitació.
La guitarra, el paper marró alhora imita la fusta. Picasso hi juga molt. Amb línies fa la guitarra. Al costat pinta unes vetes com si fossin fusta. Juga, ens despista.
El paper de diari parla del “despertar del poble” i ell hi escriu a sobres SONATA.
I les taques negres també són paper enganxat, que dóna la forma de la guitarra. Ell intervé sobre del paper.
Natura morta amb cadira de reixeta, 1912 Primer collage que fa Picasso. Ho fa amb hule, que imita la reixeta de cadira. La corda del marc també és real. És amb el format de tableau object (obra-objecte).
Treballa amb el facetat. Paraula: jou (de jornal).
Amb pintura sobre l'hule.
També trobem una llimona. És una escena quotidiana.
Guitarra i got, 1913 Va perdent la pintura. Són imatges més clares i llegibles. Gairebé tot és collage. Papaer que imita les vetes de la fusta. Retall de Le Jou.
Hi ha una partirura → manera intel.lectual de notar la música.
La copa és un element dibuixat per ell. ÉS una imatge total simplificada, caire de disseny industrial.
Força els limits entre allò que és i el que no és pintura.
Mandolina, 1914 Acaba enganxant fusta (en canvi de paper). Ell hi intervé fent algunes línies. Això s'anomena assamblage “enganxar”.
Trenca els límits entre escultura i pintura.
L'assamblage té molt a veure amb la manera de treballar de Braque. Feia uan maqueta de la pintura amb cartró. Picasso en prenia idees.
Arlequí, 1915 L'any 1914, Picasso queda sol. Comença la Primera Guerra Mundial i Braque ha de marxar.
Picasso sol abandona el cubisme i s'allunya per anar per altre estils.
L'arlequí és una figura de circ. Torna a jugar amb la il.lusió de collage – és una pintura a l'oli sobre tela que sembla collage.
Obra relacionada amb la seva vida. LA seva jolie és a l'hospital. D'aqui el negre i un arlequí no gaire feliç.
Vestits per al ballet Parade, 1917 Picasso es queda a França. El seu galerista era alemany i és expulsat de França, igual que el seu mecenes i clients. Durant els anys de guerra no podrà pintar gaire i per això accepta aquest encàrrec del coreograf Diaghiñev → ballet rus = música popular russa, composta per Eric Satie, amb textos de Cocteau. Picasso prodeuix vestuari, decorats i teló.
GEORGES BRAQUE (1882-1963) És molt inquiet, canvia molt la seva orientació.
Néix a Argenteuil, prop de París. Els seus pares eren del món de la pintura-decoració.
Comença treballant amb un amic del seu pare amb el mateix ofici. L'any 1900 va a l'Escola de les Belles Arts mentre encara treballa.
L'any 1905 té una primera rebelació al Saló de Tardor en conèixer els fauvistes. S'incorpora al grup.
L'any 1906 coneix al galerista e Picasso, Kahnweiler i coneix a través seu a Apollinaire i Picaso.
L'any 1907 queda impactat per l'expo de Cézanne i Les Demoiselles d'Avignon de Picasso. Deixa el fauvisme. !909 treballa amb Picasso fins que al 1914 marxa a la guerra.
Paissatge a la ciutat 1907 Paissatge fauvista – color arbitrari, agressiu...
Grand nu, 1908 Gran canvi. Ha vist a Cézanne i Les Demoiselles d'Avignon. S'acosta al cubisme.
Veiem la influència de Picasso. L'espai del fons està trencat en formes geomètriques. Podem parlar de l'escultura.
Imita les estries de la talla de fusta.
Intenta la idea des de diferents punts de vista sobre un punt de partida real.
Per ajudar-se s'han trobat dibuixos amb problemes de datació on hi ha una dona dibuixada 3 cops.
Simplificació del rostre com una màscara.
Cases a l'Estaque, 1908 L'Estaque és un poble on Cézanne havia anat a pintar paissatges. Braque va més enllà.
Redueix l'arquitectura en formes geomètriques. La llum dóna la corporeitat. Busca canviar punts de vista. És una composició plana. Amb els colors càlids fa edificis i amb freds, arbres.
Grans arbres a l'Estaque, 1908 Els edificis ja no són les caixetes d'abans, són molt més plans. Els 2 arbres tenen protagonisme i eliminen el cel, per tant no hi ha llum. Tot són formes geometritzades. Arbres molt sintètcs.
Barques de pesca, 1909 Sembla que ja s'està allunyant de Cézanne i té més confiança en un estil pròpi. S'allunya de la idea de profunditat, ho acosta molt els objectes a primer terme.
Aqui està en un poble al costa del riu Sena. És un punt de vista alt i irreal, els objectes són sempre frontal.s No hi ha relació entre cases i barques, no hi ha un element de transició.
Es preocupa pels diferents ritmes de pinzellada.
Barques més llises, amb la pinzellada més marcada.
Violí i paleta, 1909 Procés de descomposició.
El violí: encara comença la descomposició en dierents cubs – va trencant-ho en diferents peces que combina. Influència de Cézanne amb gammes fredes i càlides. Partitures de paper en facetat.
A dalt: detall de la paleta oenjada d'un clau amb ombra és un element imitatiu i crea controvèrsia amb Picasso. ÉS un detall realita i el posa en contrast.
Noi amb mandolina, 1910 Facetat força gran. Estructura molt vertical.
Home amb guitarra, 1910 Cubisme analític difícil d'entendre. Es té detallets com la corda amb un clau, un troset de realitat que xoca amb tot. En Braque les línies són més llargues.
Es fa difícil de diferenciar.
El candeler, 1911 És el 1r en introduïr lletres, ell té la idea abans que Picasso. Tableau-object.
Treballa la confusió i l'harmonia de línies.
Introdueix les lletres sobre el diari Independant, veiem la capçalera amb el preu.
Violí i clarinet sobre una taula, 1912 Braque explota l'habilitat per imitar materials.
Fa tons verticals. Sense caure mai en l'imitació.
La quotidien du midi, 1912 Juga amb afegir sorra al quadre, però encarra no és un collage.
Imitació de fusta, lletres del diari i la textura de la sorra.
Ària de Bach, 1913 És un collage. Carbonet i paper pintat sobre paper. És més simple i més sobri. No barreja oli amb el paper. Juga amb el paper que imita la fusta.
De paper negre fa línies per fer l'instrument.
Got, diari i pipia, ampolla, 1913 Hi ha 5 capes de paper. La pipa està retallada sobre paper. Només fa les obres.
És una imatge equilibrada. Són collage equilibrats.
Al 14 marxa a la guerra.
JUAN GRIS (1887-1927) S'afegeix al cubisme quan el moviment està ja bastant avançat. Té sempre molt interès per conèixer i treballar amb Picasso.
Nom complert: Jose Victoriano González. L'any 1902 estudia a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid = formació tècnica i artesanal més que no pas pictòrica, es reflecteix en les seves obres.
Es guanya la vida fent caricatures per revistes de l'època: Blanco y Negro i Madrid Cómico.
L'any 1906 té prous diners estalviats per viatjar a París a conèixer a Picasso.
1908 coneix D. Kahnweiler, galerista de Picasso. Passà uns quants anys sense fintar, fent il.lustracions i caricatures fins que al 1909-10 Kahnweiler el convènç de pintar.
1911-12 – primeres obres cubistes.
Picasso no se sent còmode amb Juan Gris volguent usar el seu estil, marca distància entre els dos.
Natura morta amb guitarra, 1912 Cubisme sensiblement diferent. Només treballa a base de Picasso i Braque.
Fase del collage, final del cubisme. Gris no vol començar directament amb el collage sinó amb la pintura, la seva idea seria seguir el mateix procés evolutiu de Picasso i Braque, passant per les formes cezannianes, el cubisme analític...
Formes properes a l'estil analític.
Tema típic cubista de natura morta + instruments musicals. Cerca tota una descomposició en facetes, geometrització de les formes. Molta importància en les ombres, serveix per crear una sèrie de volums – no és ben bé estil picassià.
Denota la formació tècnica i artesanal – ús de compàs i altres estris? Idea de dibuix tècnic.
Tons marró, blau, gris metalitzat...
Pinzellada imitant picasso.
Homenatge a Picasso, 1912 Pinta un retrat a Picasso tot i la tensió en la seva relació.
Idea de cubisme en quant a reducció de formes a formes geomètriques.
Espai i estructura composta a base de formes geomètriques – inclus penetren en el pròpi cos. Molt més estructurat, caire tècnic que el cubisme de Picasso.
Línies mestres estructuren tota l'obra per sobre de la imatge en si.
Natura morta amb rellotja i ampolla de Jerez , 1912 Collage trampa, l'únic element enganyat és l'etiqueta del Jerez. La resta és pintada.
Recurs de dibuix tècnic: planta, alçat... Ho explota amb el rellotge, cercles situats a tot arreu. Sèrie de línies verticals i horitzontals definides pels pròpis objectes.
Pren idees de imitació de la fusta = Picasso? Gris imita paper que imita fusta. Li dóna un cert to irònic.
Natura morta amb fruiteria i ampolla, 1914 Collage més complicat, juga amb l'element enganyós.
Diferents capes de paper, l'una sobre l'altra + capes de paper fingides, que són pintades – fingeix ombres i volums. Juga amb les formes circulars – plats en negatiu/transparents.
Visió molt més personal, s'aparta del cubisme.
FRENAND LÉGER (1881-1955) Anomenat el tubista en comptes de cubista.
Formació arquitectònica – estudis iniciats l'any 1897, sense acabar.
Entra en contacte amb una sèrie d'escultors: Lipchitz, Laurens i Chagall – escultors cubistes? Treballen amb formes geometritzants. Influència de Chagall, que treballa sobre móns onírics i fantàstics.
Conèix també Apollinaire.
Síntesi de cubisme + fauvisme + futurisme.
Nus en el bosc, 1910 Formes cilíndriques, mecàniques – sèrie d'engranatges i formes tubulars? Qualitat metàlicarovellada. Construcció molt arquitectònica, volums els uns sobre els altres.
En contacte amb el futurisme – valora la màquina, la tècnica... Parla de l'home multiplicat.
Fumadors, 1911 Colors més vius, paissatge cezannià de primera època? Cases cúbiques...
Figures d'homes fumant en primer pla. A mig camí entre la idea cubista de descomposició i diferents punts de vista i la tècnia simultaneïsta inventada pels futuristes l'any 1911, inspirada en el cubisme mateix (idea cinematogràfica dels fotogrames l'un al cosat de l'altre?).
Geometrització de l'espai La partida de cartes, 1917 Segueix els seus coneixements de delineant – disseny de maquinària.
Escena de la Priemra Guerra Mundial, soldats jugant entre trinxeres. Els soldats són interpretats com a màquines. Engranatge molt utilitzat en les màquines de l'època. Reducció dels personatges a peces de maquinària.
Espai dubtós, reduït a un teló de fosn de ferralla tancant l'obra – molt lligat al futurisme (idea de màquina + idealització de la guerra).
Elements mecànics, 1918 Després de la guerra renuncia a les figures humanes i pinta mecanismes.
Es podria considerar abstracte? És difícil de dir, es poden reconèixer estructures o peces reals, es basa en la realitat, mecànisme sintetitzat? Corrent dadaista? En contra de les màquines, creaven màquines que no servien per res, dissenys impossibles i inutils.
LA SECTION D'OR Grup (“La proporció àurea”), es reuneixen per discutir sobre el cubisme, impactats per les formes de Picasso i Braque, des d'un punt de vista teòric.
Discuteixen de forma teòrica el valor de les proporcions geomètriques com a disciplina, el seu valor com a art, etc. Es creu que la disposició de les figures en la proporció àurea és la més perfecta i adequada, partint de la natura. Volen donar una idea més teòrica i raonada de la nova pintura.
Es constitueixen com a grup l'any 1910.
1912 – Exposició conjunta a la galeria La Boétie.
Rebutgen a Cézanne. Connexions amb el futurisme i acostament al fauvisme (fàcils de relacionar).
Membres: • A. Gleizes (1881-1953) • J Metzinger (1883-1953) • A. Lhote (1885-1962) Gleizes: Dona Cosint, 1913 Geometrització de tot el que és l'obra, espais i figueres sintetitzats en formes geometriques.
Mecanització més que no pas la tendència primitivista cubista.
Influència futurista? Mateixa dona en tres moments? Mateixa dona en tres punts de vista? Metzinger: Dona amb ventall, 1913 S'acosta més a la tècnica simultaneïsta.
Denota molt moviment en base a construcció geomètrica.
5. El Futurisme Italià (1909-1916) Origen és el Manifest del futurisme, publicat 1909 per F.T. Marinetti a França, ja que en el moment viu a París. Es relaciona amb l'anarquisme i l'extrema esquerra. Entusiasma a una sèrie de pintors italians que eren a Roma en la Scuola Libera del Nudo, escola privada alternativa: • U. Boccioni, G. Balla, C. Carrà, G. Severini • S'afegeix arquitecte Antonio Sant'Elia.
Després de 1a Guerra Mundial, alguns aspectes del futurisme seràn assumits pel feixisme de Mussolini = mala imatge, considerat durant anys art feixista. Al 1980s es revisa i es fa una exposició demostrant que el futurisme no té una relació directa amb el feixisme, són de dues èpoques diferents. És un estil amb una dialèctica molt agressiva i masclista – valoren la violència, idea de mascle lluitador....
Futurisme = defensa aferrissada de la modernitat radical.
Valor del progrés tècnic, la tecnologia: maquinària, electricitat...
Voluntat d'alliberar-se de la tradició artística d'Itàlia, voluntat de renovar = valor en la modernitat.
Valor d'allò pròpi del s.XX – màquines, automòbils, avions... Ciutat industrial.
Fascinació per les fonts d'energia: Com mostrar això en una pintura? Inventen la tècnica simultaneïsta per mostrar moviment i desplaçament, basada en la idea cinematogràfica dels fotogrames com a descomposició del moviment + descomposició cubista.
Manifestos futuristes són directes, agressius, concisos.
Els manifestos futuristes Defineixen com seràn els manifestos d'avantguarda: agressiu i provocador per cridar l'atencó.
Marinetti a França a Le Figaro publica el primer manifest.
A la revista/diari La cerva – als treballadors, no és un públic intel.lectual.
Des de 1909 publiquen diferents manifestos referents a diferents formes d'art – escultura, pintura, literatura... També fan discursos adreçats al públic dels llocs que van visitant: Venècia, Anglaterra...
A banda de publicar-los, també els llegiràn a les vetllades futuristes.
Idees principals: • Trencament amb el passat – cal destruïr acadèmies, museus...
• Exaltació de la joventut – joves que es caracteritzen per la seva empensta, decisió, valentia...
• L'home multiplicat.
• El despreci a la dona – la dona representa els valors sentimentals, emotius = feblesa.
• La guerra com a única higiene del món – la guerra és destrucció i per tant ruptura total amb el passat, que per ells és una infecció. Començar de 0.
En el manifest de la literatura futurista – s'inventen paraules, fan frases sense sentit (manca de gramàtica i sintàxi). Busquen més el so que el contingut.
La orquestra futurista: on els instruments som nosaltres mateixos, amb els sons que emet la font humana: crits, gemecs... Tambe hi havia animals, cops, explosions...
Les vetllades futuristes: on es presenten en un teatre. Fan discursos, llegeixen manifestos, fan aquesta música futurista... Anaven a provocar. Aquestes vetllades les aprofitaràn els dadaistes, que ho feien encara més agressiu.
Influències: • Tècnica divisionista (Giovanni Segantini), un post impressionista italià.
• Simbolisme, era considerat molt modern perquè renuncia a la imitació de la realitat. Parla més del somni, realitat més enllà de la realitat física.
• Filosovia de Bergon – parla de la nostra capacitat de crear conceptes.
• Cubisme, a través d'Apollinaire.
L'any 1916 es considera el final del futurisme amb la mort de Boccione.
UMBERTO BOCCIONI 1882-1916 Néix a Regio di Calabria, al sud d'Italia.
1898 – va a Roma, estudia a l'escola de belles arts i també a l'escola Libera del Mundo.
1905 – va a París, on coneix l'impressionisme i el post-impressionisme. La tècnica de divisionisme.
1907 – S'instal.la a Milà. Coneix el manifest de Marinetti i s'afegeix a la nova idea.
Parteix del post-impressionisme i del simbolisme. Va conèixer al pintor simbolista germànica Boecklin.
El Dol, 1910 La pintura recull coses dels moviments de l'època.
Ens parla de la mort, de la pèrdua d'algú. Encara hi ha sentiment.
Ho resòl amb una gran zona negra (color del dol), i la resta són elements que emergeixen del negre.
És una manera molt moderna de treballar.
Hi ha una dona que la intuïm que la veiem pel darrere per el recollit del cabell. Amb el cabell de les dona dóna molta expressivitat, amb una pinzellada expressiva.
La ciutat créix, 1910 Típicament futurista. Tema de la ciutat, de la construcció de la ciutat. Ja ha llegit Marinetti i aqui veiem les seves idees. L'obra té pinzellades llargues que marquen una direccionalitat. Ens dóna la idea de cavall en flames. Encara és ajudat per les obres que l'ajuden a avançar.
És una imatge molt potent. La pinzellada: hi ha tons amb la tècnica divisionista però enlloc de posar punts, posa línies. Donen riquesa cromàtica.
Baralles a la galeria, 1910-1911 Tema que lliga la ciutat de Milà. Són baralles dins la galreia. És un tema urbà modrn i agressiu.
Més que la baralla en si, és interessant el moviment que la baralla genera al seu voltant- És el moviment de les masses i de la gentada. A més és una escena nocturna en un interior: li permèt posar en joc l'electricitat. Un llum elèctric potent. Com a través de la tècnica divisionista intenta mostrar la llum que s'expandeix en tot aquest espai tancat.
Són traços de diferents colors. El cafè és el que té pinzellades de groc intens. D'on ve la llum.
En el terra veiem els colors dels vestits i del barrent, colors que van rebotant. Alhora, el terra no sembla gaire sòlid. També és interessant com redueix personatges en línies negres que amb cubs que projecten, creen com unes línies que donen aquest moviment.
Estats d'ànim Inventa el simultaneisme: fer representar el moviment de manera figurativa. Després d'haver estat a París altre cop i ha vist el cubisme. L'any 1911 fa una sèrie d'obres anomenades Els estats d'ànim.
Boccioni és el més teòric i el més reflexiu dels futuristes. Té un concepte més elabiorat Vol representar el dinamisme, el moviment vital, no només el físic. Ell ho lliga amb el moviment emocional, mental... obres en clau i simbòliques.
Es podria dir que és abstracte. Són línies llargues i groixudes, remarquen direccions verticals i circulars. Va experimentant.
Els estats d'ànim II: el comiat, 1911 Per no caure en l'abstracció aplica recursos cubistes. Encara veiem línies de força però hi combina elements futuristes com és el tren. També hi ha línies que marquen zones geomètriques: Boccioni agafa elements futuristes (tren) i simbolistes (el tema) i la tècnica cubista.
Estil cinematogràfic? Dinamisme i moviment.
Personatges en una estació de tren, combinació de dierents postures creen la imatge d'una figura = cubisme, figures en facetat? Combina amb aquestes línies que ja hem vist en obres anteriors.
Moment experimental, provant diferents sol.lucions.
Els estats dànim II: els que es queden, 1911 Formes tubulars = Leger? Tubisme? Podem interpretar algunes figures – un mateix personatge que apareix en diferents moments del seu camí. Manté l'estil cubista en un significat molt literàri, lligat al simbolisme.
Elasticitat, 1911 Segueix cercant la manera de representar moviment i dinamisme. Un dels elements que més agraden als futuristes són els cavalls – el cavall conté aquesta idea de moviment i força, han servit de màquines durant molts segles a l'home.
Descomposa tant el cavall com el genet en diferents facetes, tot i que és una idea de descomposició diferent a la del cubisme – busca donar una idea més aviat de vibració, dóna la idea de galop.
Desenvolupament de la tècnica simultaneïsta: veiem dues cames amb transparències = doble visió originada pel moviment.
Paissatge industrialitzat, amb fàbriques i torres elèctriques – és un cavaller molt diferent del de Kandinsky, no remet a un món espiritual sinó que representa la força de l'actualitat.
Color arbitrar i potent.
Treballa les facetes amb diferents intensitats de pinzellada o de color, buscant donar moviment a tota l'obra.
Dinamisme d'un ciclista, 1913 Bicicleta com a element de modernitat: entès com una màquina de moviment, valor en la velocitat i i la pràctica d'esport com a signe de fortalesa (mateixa idea del cavall).
Tractament parteix de la descomposició geomètrica que fa que el ciclista prengui aire de màquina amb formes circulars i tubulars (Leger). Postura de ciclista de carreres.
Blau = aire, estel.la del passar ràpid, recurs visual que busca donar la idea de velocitat a través dels dos colors: taronja i blau.
Va enriquint la pinzellada, fa servir tipus de pinzellades molt diferents. Alguns punts són relacionables amb la inspiració en talles de fusta del cubisme.
La càrrega dels llancers, 1915 Treballa el collage – influència cubista molt forta.
Trobem altre cop el tema del cavall: cavalleria de guerra. Ens trobem en plena Guerra Mundial, on Boccioni va intervenir com a soldat de cavalleria. Fa referència a una batalla concreta, que queda reflectida en la crònica en el paper de diari a un extrem: enfrontament entre francesos i alemanys a l'Alçacia.
Idea simultaneista. El mateix que va a cavall com a llancer és representat vàries vegades en diferents estadis del seu moviment.
Desenvolupament d'una ampolla en l'espai, 1912 També treballa com a escultor interessant-se en els mateixos temes que en la pintura: mostrar el moviment, com el moviment generaria formes – esperimentació tridimensional.
Presenta una base molt cúbica, angulosa, i d'ella surt l'ampolla, en una mena de moviment circular.
Idea de dinamisme concelat. Valor en la representació del buit.
Formes úniques de continuïtat en l'espai, 1913 Moviment del personatge, el seu propi moviment genera formes fluïdes. Caràcter experimental típic de les avantguardes.
Bronze molt pulit, crea reflexos i jocs de llum, que enriqueix els volums i l'obra escultòrica.
Els dos cubs formen part de l'obra, concebuts pel pròpi Boccioni, serveixen de pedestal i de punt de contrast: les formes fluïdes enfront elements geometrics perfectes.
Dinamisme d'un callavo al galop, 1914 Oli i gouache sobre paper encolat, fusta, cartró, coure, ferro, cobret amb zenc.
Tracte més de peça escultòrica, no depèn d'una paret sinó que està lliure en l'espai. Traducció del facetat en un llenguatge tridimensional? GIACOMO BALLA 1871-1958 Néix a Torí, estudia a l'Accademia Albertina. Al llarg de la seva carrera tindrà contacte amb un fotògraf, que l'influenciarà en quant aquesta tendència cinematogràfica del futurisme.
Viatjarà a Roma i París i acabara a l'Escuola Libera del Nudo.
Personatge marcadament d'esquerres, important compromís social.
Políptic dels vius: la boja, 1905 Les primeres obres que fa formen part d'una sèrie: Políptic dels vius, personatges de la vida d'entorns marginals o marginats per la societat. Representa escenes de misèria.
Influència del viatge de París: pinzellada divisionista – postimpressionisme? Tracte de la llum i l'ombra, pintada en blau = impressionisme.
Fanal elèctric, 1909 Interès per l'electricitat, la modernitat.
El focus és la bombeta, el punt més lluminós de tons grocs i blanc. Llum es va expandint i va perdent força – a través de pinzellades no lineals, forma de V, marquen la direccionalitat de la llum.
Recurs de llum perdent-se en la foscor ja utilitzat per Van Gogh.
Lluna al fons: llum de la lluna (romanticisme) eclipsada pel llum electric (modernitat).ç Noia corrent al balcó, 1912 Tècnica cinematogràfica? Moviment fase per fase, pla per pla, moviment desglossat.
Facetat cubista adaptat al moviment? Vibració? Comporta la idea de moviment, fa servir una mena de mosaic.
Per contrastar-ho amb la idea de quietud i estabilitat, marca els barrots del balcó al darrere.
La mà del violinista, 1912 Balla era violinista.
Simultaneisme més clar que en Boccioni: moviment desglossat del gest del violinista. No utilitza el mosaic sinó unes línies, que canvien d'orientació segons la fase de moviment i ens ajuden a entendre el sentit de dinamisme.
Dinamisme d'un gos amb corretja, 1912 Moviment de les potes desglossat. Diferents facetes amb diferents nivells de transparència.
A través de les diferents representacions de la cadeneta hi situa unes linies, un teixit, unió de línies de punts per entendre el moviment i la relació amb les cadenes, que venen a ser el facetat d'una sola cadena – el dadaisme prendràs aquest recurs a l'hora de dissenyar les seves màquines inutils.
Profunditat dinàmica, 1912 Entra en contacte amb els cubistes i els expressionistes. Viatja a Berlín i veu obres de Kandinsky.
Deriva a l'abstracció no orgànica sinó a partir de les formes geomètriques: encreuament de tendències cubistes i abstractes expressionistes.
Títol indica un concepte abstracta, no representa res figuratiu.
Clar punt de fuga que indica una profunditat d'on sorgeixen totes les formes.
EXAMEN: Fauvisme – Expressionisme – Cubisme.
Pregunta sobre tema. Ex. Comparar Blaue Raiter amb Die Brucke, comparar fauvisme i cubisme...
Establir relacions de teoria.
2 cometaris sobre obres treballades, en relació al moviment formal i el tema.
...

Tags: