TEMA 7 Entorn Economic Mundial (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Entorn Economic Mundial
Profesor G.C.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 07/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Resums / Apunts tots els temes entorn economic mundial ub segon ade gemma cairo

Vista previa del texto

TEMA 7: GLOBALITZACIÓ FINANCERA 7.1 Introducció Entenem per globalització financera la plena internacionalització del capital diner o dels fluxos financers, la qual ha estat impulsada per la desregulació financera que va afectar els sistemes financers nacionals a partir dels anys 80s juntament amb la liberalització del moviments de capitals a nivell internacional que comportà el desmantellament dels controls de capitals en frontera.
Financiarització de les economies Impactes en economies nacionals 7.2 Globalització financera + financiarització 1. Globalització financera Les causes associades a la globalització financera i a la transformació que ha experimentat el sistema financer internacional les trobem en la caiguda del sistema de Bretton Woods, en el fort increment de la inflació en els països de l'OCDE a principis dels 80s que comportà l’adopció de polítiques monetàries deflacionistes, en l’expansió de la liquiditat internacional a partir dels 70s i en la liberalització i privatització de l’estalvi.
 Creixement del volum d’actius financers: -  Canvis qualitatius de l’esfera financera: -  Expansió de les transaccions financeres internacionals (Inversions en IED) Part creixent de la renda vinculada en l’àmbit financer Nova lògica: desintermediació bancària Nous instruments: creixent titularització (facilita l’expansió de les finances / bombolles especulatives) Nous agents financers: fonts d’inversió, inversors institucionals,...
Aquests nous inversors institucionals són els que prenen l'estalvi però no el porten a l'activitat productiva, sinó als mercats financers, on es pot obtenir un rendiment molt més elevat del que s'obtindria amb la producció de béns i serveis.
Política econòmica dels governs - Eliminació dels controls de capital Desregulació financera nacional Política monetària deflacionista (des dels 80 fins als 2000) 2. Financiartizació  Desequilibri creixent entre circulació i producció.
Podem identificar tres característiques d’aquest procés de financiarització: i.
ii.
iii.
El fort increment dels actius financers en circulació, especialment fruit dels nous instruments financers sota el lideratge dels nous agents financers La creació de riquesa financera “fictícia” fruit de la separació entre l’economia real i l’economia financera Creixement desproporcionat de la taxa de benefici de les institucions financeres, remunerant així el capital financer molt per sobre del capital industrial.
Existeixen dues tesi que expliquen aquest esdeveniment: 1. Tesi de la financiarització (“tisora”): expliquen com en els anys 80 en els països rics comença a diferenciar-se (es produeix un gap) el marge de beneficis i la taxa d’acumulació.
Financiarització → Drenatge dels recursos en l’esfera productiva → Caiguda de l’inversió i la productivitat.
Financiarització Rendes del treball Prèstecs Actius financers i reals Expropiació financera Rendes del capital Creixent financiarització de les empreses Dividends i recompra d'accions Empoderament rendistes 2. Crítics de la financiarització: exposen que la financiarització és la conseqüència i no la causa. Diuen que el problema és la sobreacumulació.
La principal crítica a la tesi de la financiarització gira al voltant de la importància de la inversió productiva realitzada a la Semiperifèria o països emergents, tant per part de multinacionals dels països del Centre com per inversors locals.
7.3 Globalització financera i impactes en les economies nacionals La lliure mobilitat de capitals a nivell internacional + el procés de desregulació nacional ha significat la pràctica desaparició de fronteres entre els mercats de capitals nacionals i el sistema financer internacional. Entre els principals impacte que han patit els països en aquest marc de lliure mobilitat de capitals i financiarització de les economies en podem destacar tres: 1. El menor marge d’autonomia dels països en matèria de política monetària (“trilema de la globalització”).
Com indica la paraula “trilema” aquest fenomen expressa com la globalització financera impossibilita l’acompliment de tres objectius en principi desitjables per a les economies nacionals, que són: - - Política monetària autònoma, és a dir, la capacitat per part dels bancs centrals de poder utilitzar el tipus d’interès com a instrument de política monetària Estabilitat canviària, en un marc de tipus de canvi flexibles Lliure mobilitat de capitals associat El trilema expressa la impossibilitat que en un marc de lliure mobilitat de capitals puguem garantir a la vegada l’estabilitat canviària i la política monetària autònoma. En resum, és la restricció de les polítiques econòmiques nacionals degut al menor marge de maniobra en la que es troben els països en un marc de globalització financera o lliure mobilitat de capitals.
2. Els perills de patir crisis financeres.
Un dels fenòmens que ha comportat la globalització financera fruit de la forta expansió dels moviments de capital transnacionals i de la desregulació dels sistemes financers a nivell nacional ha estat el fort creixement durant la dècada dels 90s i les següents repetides crisis financeres, sobretot als països en desenvolupament. Si bé la manca de reglamentació, regulació i supervisió pública del sistema financer en aquests països fou responsable de les múltiples crisis financeres que patiren les economies emergents, no es menys cert que la pràctica especulativa dels inversors, dels països rics, també en fou responsable.
La crisi financera del 2007 que es va originar al mercat hipotecari nord-americà i que es traslladà ràpidament a les principals places financeres a nivell internacional és un bon exemple de la inestabilitat financera associada a la desregulació dels mercats financers, a la innovació financera, a la ràpida transmissió de riscos i als perniciosos impactes en l’economia real.
3. Les crisis de sobrendeutament, especialment del deute extern, vinculades a la forta expansió de la liquiditat a nivell internacional.
El fenomen de la globalització financera associat a les expansions financeres ha comportat processos d’endeutament creixents. Les expansions financeres, són facilitades tant per factors d’oferta com de demanda.
  Durant el capitalisme neoliberal les “condicions d’oferta” foren tant la caiguda de la rendibilitat de les economies desenvolupades a finals dels 70s com pel fort increment del preu del petroli, que significarien una injecció important de liquidat al sistema.
Les “condicions de demanda” vindrien donades per la necessitat d’alguns països d’accedir a fons aliens. En aquest cas tant la necessitat de finançament extern de països rics que presentaven dèficits creixents per compte corrent com per la crònica falta de recursos per part de països perifèrics que necessiten accedir al crèdit internacional per finançar els seus processos de creixement, foren els factors de demanda que facilitaren l’esmentada expansió financera a partir dels 70s.
L’anàlisi del sobreendeutament ens remet a la problemàtica de com els processos d’endeutament poden afectar negativament al creixement econòmic. Si bé l’endeutarse pot ser font de creixement, també hi han problemes associats a un excessiu endeutament. Endeutar-se serà beneficiós per a l’economia d’un país sempre que els recursos rebuts en préstec siguin destinats a inversions productives i el país no estigui sotmès a fortes inestabilitats macroeconòmiques. Ara bé, els problemes començen a aparèixer quan un país comença a endeutar-se, a mesura que va incrementant el saldo del deute, i les possibilitats de reemborsament van minvant.
IDEES CLAU  Globalització financera és la internacionalització del capital-diner i és el terme que s'atribueix a les profundes transformacions que han afectat els principis de funcionament de les finances. L’expansió de la inversió en cartera ha dotat aquest procés d’un caràcter especulatiu i altament inestable.
 Els factors que expliquen la globalització financera són principalment la caiguda del sistema de Bretton Woods, l’augment de l'oferta ociosa de dòlars, la concentració de capitals i beneficis extraordinaris de les multinacionals, la necessitat de finançament d’economies perifèriques així com d’aquells països deficitaris tant del Centre, la liberalització i privatització de l'estalvi i el desenvolupament tecnològic.
 La nova lògica del sistema financer es caracteritza perquè els intermediaris financers recullen recursos dels estalviadors però, en lloc de destinar-los a finançar l'activitat productiva, en dirigeixen una part important als propis fluxos monetaris, a l'especulació financera de tot tipus.
 La financiarització de les economies nacionals ha acompanyat el procés de liberalització i globalització financera, podent-se definir com el desequilibri creixent entre l’esfera de la circulació i de la producció, de manera que l’economia financera va adquirint un pes desproporcionat en relació a l’esfera productiva, de manera que el capital passa a rendibilitzar-se de forma creixent en els circuits financers independentment de la valorització del capital per la via productiva.
 La financiarització s’associa a les importants transformacions que s’ha viscut des dels anys 80s en les economies capitalistes: augment desproporcionat de la quantitat de diners (quantitatiu); aparició de nous productes financers i nous agents molt rendibles (qualitatiu); liberalització i desregulació dels mercats financers (institucional).
 Dues grans línies tòriques han abordat el fenomen de la globalització: mentre els teòrics de la financiarització exposen que és el creixement de l’activitat financera –desregulació, innovació, liberalització- el que ha provocat un drenatge de recursos en l’àmbit productiu, els crítics de la financiarització defensen que la financiarització no és sinó l’expressió dels problemes de sobreacumulació de capital típics de les economies capitalistes que troben dificultats cada vegada més gran per a l’absorció productiva de l’excedent.
 El fet que les economies funcionin en un marc de globalització financera caracteritzat per la lliure mobilitat de capitals així com per al desregulació a nivell nacional dels sistemes financers ha comportat impactes microeconòmics i macroeconòmics sobre els països amb importants costos associats. El trilema de la globalització, l’exposició a la inestabilitat financera global i per tant a recurrents crisis financeres i el creixent risc de sobreendeutament en serien alguns d’aquests.
...

Tags:
Comprar Previsualizar