ACV Tema 6 Anàlisi espacial mitjançant SIG (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Anàlisi i cartografia de la vegetació
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 02/02/2015
Descargas 21
Subido por

Descripción

Apunts amb el professor Miquel Ninyerola, al curs 2013/14

Vista previa del texto

Anàlisi i Cartografia Vegetal 2n Biologia UAB 6.- ANÀLISI ESPACIAL MITJANÇANT SIG EL terme anàlisi espacial inclou diverses tècniques per descriure o extreure informació del patró que segueixen les dades geogràfiques (relació localització-atricbuts). Mitjançant la modelització cartogràfica generem nova informació espacio-temporal mitjançant la combinació de tècniques de tractament de la informació cartogràfica i diverses eines que permetin reproduir un model empíric o teòric. Alguns exemples són els models d’idoneïtat, models de radiació solar, l’estrès hídric, etc.
Les possibles consultes que podem resoldre amb SIG són localitzacions, consultes per atributs, tendència, geometria, accessibilitat, simulacions, modelització… Una de les eines que podem emprar al SIG és la calculadora de mapes. Amb aquesta podem fer àlgebra de mapes, reclassificacions, combinació de capes, etc.
L’àlgebra de mapes està pensada per fer operacions amb ràsters. Un dels usos que se li pot donar és per fer màscares boolnianes (multiplicant matrius per matrius amb valors 0 i 1 i així marcar un polígon de retall. Un altre ús és calcular un índex operat amb informacions de diferents mapes amb diferents factors. Per a això la mida del píxel ha de ser igual. Un altre ús de l’àlgebra de mapes és variar la mida de resolució del píxel: fas la mitjana dels X píxels que convertiràs en un (hauràs de fer la mitjana si la variable és categòrica i la moda si la variable és discreta). Cal tenir en compte que també pot fer-se al revès (passar d’un píxel a més) però els valors no seràn reals, siò una simple mitjana per augmentar la resolució fictíciament.
Reclassificació és passar d’un valor continu a un de discret, com vam fer amb les tempertatures a pràctiques. Dels (0,5]ºC s’assigna valor 1, dels (5,10] s’assigna valor 2, i així successivament per obtenir un nou mapa.
Amb la combinació de capes no es fan operacions matemàtiques sino que es fan operacions lògiques Es genera un mapa a partir d’altres, per exemple es combina la capa de precipitacions anuals amb la capa de sòls, i es creen noves categories que repressenten totes les possibles combinacions entre aquests dos.
Una altra aplicació de l’àlgebra de mapes és la creació d’índexs que aportin informació quantitativa derivada. S’obtenen combinant diferents canals/bandes d’una imatge satèl·lit mitjançant eines SIG, és a dir que en comptes de ràsters s’utilitzen imatges de teledetecció.
l’NDVI és un d’aquests índexs, concretament un índex de vegetació.
Anàlisi i Cartografia Vegetal NDVI = 2n Biologia UAB NIR−R En aquest, NIR significa infraroig proper i R vermell.
NIR+R Es fa un quocient per normalitzar la diferència del numerador. En aquest s’ha de comprendre que quan el vermell sigui baix i NIR sigui alt significa alta activitat fotosintètica. Quan NIR es molt alt vol dir que la fulla està en un bon estat cel·lular. Per fer aquesta fòrmula al miramon has de saber quin canal (per exemple del LANDSAT) correspon a R i quin a NIR ioperar amb la calculadora. Els valors alts es representen en verd, i els baixos en vermell normalment.
Mètriques del paisatge vegetal: Ens informen de com és l’estructura del paisatge. Hi ha eines que permeten veure zones X més properes a un punt (per exemple buscar la zona foresta més propera a les meves coordenades).
Concepte de fractalitat: apropar-se més o menys en la resolució d’una frontera. Si acures més tindràs més exactitud que si arrodoneixes els vèrtexs del polígon.
Delimitació d’ecorregions: Són zones amb característiques i propietats similars amb mètodes estadístics. Segregar els píxels amb una temperatura suau, precipitacions X, etc i que em mostri els que compleixen aquestes característiques. El cluster és la tècnica per agafar cada píxel, cada grup amb característiques concretes.
Idoneïtat: Amb les coordenades i els factors ambientals es coneix el nínxol ecològic d’una espècie, i amb classificadors s’avalua on serà més idoni per a que una vegetació X es desenvolupi.
Amb el mètode del paralepíped es defineix aquesta idoneitat, i si tens 3 variables en comptes de dos et surt un cub en comptes d’un quadrat 2D.
...