macedonia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 15/12/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Macedònia: Abans de Filip II: Macedònia romangué aliena a les polis. Formada per l’Alta Macedònia (muntanyosa) i la Baixa Macedònia (plana al·luvial) En època arcaica, la baixa és més o menys unificada sota una monarquia, i a la alta hi vivien tribus independents. Costums diferents als grecs: casa real poligàmica, ingesta brutal de vi, aristòcrates enterrats en túmuls...Fou la monarquia qui fomentà la hel·lenització de macedònia. Sempre absoluta, assemblea militar amb poques competències. Successió no directa, el rei escollia quin fill el succeïa. Només 2 antecedents de Filip II no havien mort en batalla o assassinats. Durant el segle V foren fidels als perses, domini del qual sortí reforçada. A finals de segle ja era una de les principals potències de l’Egeu. Crisi política 400-360. Il·liris els derroten i maten al germà de Filip, i atenesos i tràcis pugnen pel tron, però Filip II estabilitzà el regne i el catapultà cap a l’hegemonia.
Hegemonia i ascens de Filip II: Filip fou hostatge a Tebes entre els 13 i els 15 anys, on aprengué diplomàcia i guerra. Al seu retorn, es desfà del seu nebot i puja al tron. Convencé atenesos i tràcis de que els hi interessava que ell fos rei, i un cop segur, s’enfrontà als il·liris.
S’alià amb el molossos (tribu grega de l’Èpir, orígen mare Alexandre), i inicià l’expansió cap a l’est. Reforma l’exèrcit (falange macedònica, cavalleria ràpida), i practicà una política interna generosa (donació de diners i terres amb l’expansió). Funda Filipolis a Tràcia. Macedònia incrementà la seva influència a Grècia central i a la costa septentrional. Ajuda a Larissa i Tebes contra Fòcide i Feres, de la qual s’apodera, i es nomenat cap de la lliga de Tessàlia. Derrota als foceus sense destruir-los per no donar massa poder a Tebes, i s’apoderà de dues ciutats aliades d’Atenes, qui li declarà la guerra (guerra dels aliats), que marcaria la fi de la 2na confederació. Filip arrasà Olint, que es posà a favor d’Atenes, i dissolgué la lliga Calcídica.
Després de prendre un port a Eubea, Atenes es veu obligada a acceptar una pau humiliant.
Hegemonia de Filip II sobre els grecs: Grecs i perses frenaren a Filip a Perint, i Atenes li declarà la guerra. Filip fracassà a Bizanci, però captura vaixells de blat atenès al mar negre. Finalment, a Queronea, Filip i Alexandre derrotaren a Atenes, Tebes i a la lliga Beòcia, convertint-se Filip en l’hegèmon de Grècia. Condicions dures per a Tebes, perdó per a Atenes, que acceptà Alexandre i Antípatre com a ciutadans. Obertura del Liceu. En 377, Filip creà la lliga de Corint en un pla contra els perses. A Pèrsia, Artaxerxes III havia sotmès als sàtrapes i a Egipte, però el seu assassinat proporcionà una oportunitat per a atacar. Filip casà la seva filla amb un rei de l’Èpir, però fou assassinat durant la boda pel cap de la seva guàrdia.
Alexandre III: Ascens, relació amb els grecs i conquesta d’orient: Alexandre nasqué en 356, i als 18 ja comandava la cavalleria del seu pare. Amb 20 anys, mort Filip, fou coronat gràcies a Antípatre. S’estabilitzà en el poder, eliminà els rivals i assegurà les fronteres. Viatjà a Grècia per assegurar-se els reconeixements del seu pare, exigint el mateix recolzament contra els perses. Derrotà als il·liris, traslladant la frontera fins al Danubi, i es consolidà sobre els tràcis.
Tebes s’alçà, i Alexandre la destruí amb tanta brutalitat que les demes ciutats no tardaren en implorar perdó. Dominada Tebes, restablí la lliga de Corint i avançà cap a Àsia amb uns 45khomes i unes 200 naus de reforç. Derrotà als sàtrapes que li feren front gràcies al seu modern armament, i passà l’estiu a Jònia, alliberant les ciutats que visitava sense incloure-les a la lliga de Corint (nomès hagué d’assetjar Milet) . Durant la primavera de 333, arribà a Gordion, assegurant anatòlia meridional. S’enfrontà a Daríos III a Issos, i el feu fugir, capturant-ne la mare i la dona. Amb els grecs alliberats i sent amo d’Anatòlia i Jònia ja es podia donar sortida a la crisis de població, però seguí per la costa fenícia, assaltant Tir (construeix un istme per assltar-la) i Gaza. Fou reconegut rei de l’alt Egipte a Memfis, i després d’un imprudent viatge a l’oasi de siwa fou reconegut fill d’Amon. Abans de tornar, deixà 4 generals a Egipte i fundà Alexandria, que acabà sent el major centre de la mediterrània oriental. Al tornar a Síria, Daríos III li acceptà els dominis a l’oest de l’imperi, i el convidà a governar junts, però no accepta.
Aquest cop, s’enfrontaren en una gran plana, on Alexandre vencé gràcies a la seva superioritat tàctica. Les tropes derrotades l’aclamaren com a nou rei, i Alexandre seguí cap a Babilònia, on fou acceptat. S’apoderà del tresor reial de Susa, i finalment, arribà a Persòpolis, la qual incendià després de passar-hi unes setmanes. Daríos III fou assassinat al mar caspi, quan intentava recuperar els seus dominis. Finalment, a Media, es donà per finalitzada la campanya, considerant-se successor legítim de Daríos III.
Alexandre III: Conquesta d’orient i mort: Alexandre, buscant ser reconegut, inicià una dura campanya a Iràn oriental, Turkestan, Afganistan...Duia una columna de civils que assentà en unes 30 ciutats, buscant sempre un acord pacífic i lluitant només quan era necessari. Exèrcit descontent i guàrdia del seu pare substituïda progressivament per generals més joves. Intentà portar la vida mediterrània a Àsia, i es casà amb la filla d’un noble de la regió. La desubicació causada per la confusió de rius i serralades, el portà a l’índia (pensant que era a les fonts del Nil). Ocupà diverses ciutats al sud de l’Afganistan, però a l’Indus, les pluges, les serps, i les notícies de grans exèrcits desanimaren l’exèrcit. L’expedició de tornada, dividida entre terra i mar, acabà a Babilonia, en un bon moment per reorganitzar les conquestes, però l’esforç i les ferides el debilitaren. Morí a Babilònia sense hereu, i amb ell tot el projecte d’una gran nació grecopersa.
...