tema4. La ordenació del món animal (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 30/06/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

4. LA ORDENACIÓ DEL MÓN ANIMAL ZOO IV/1  Sistemàtica → estudia la classificació dels éssers vius a partir, sobretot, d’anàlisis filogenètiques i d’altres criteris morfològics, fisiològics, ecològics, embriològics, moleculars... (busca un ordre natural; estableix relacions de parentiu entre taxons; estudia i classifica les espècies a partir de la seva història evolutiva)  Taxonomia → classifica els éssers vius en grups o tàxons de diferent categoria sense especificar les causes de la classificació. (principi o llei d’ordenació; bases, principis, regles, procediments). ex. Linné  Filogènia → estudia el procés de la filogènesi, el procés de diferenciació dels diferents grups d'organismes en l'aspecte i les seves relacions evolutives. (representació de la història del desenvolupament evolutiu d’un grup d’organismes en un arbre ramificat; relaciona entre si totes les espècies, actuals i extingides) Taxonomia (=norma d’ordenació) → principi o llei de la ordenació; camp de la sistemàtica que s’ocupa de la ordenació dels animals en diferents grups anomenats tàxons o taxons → grup d’organismes emparentats amb caràcters comuns que els separen de la resta de taxons. Originalment era un sistema purament pràctic de classificació, sense tenir en compte l’evolució.
Categories taxonòmiques 7 taxons primaris obligatoris actuals (proposats per Carl von Linné): [domini] → regne → fílum → classe → ordre → família → gènere → espècie → [subespècie] (tots són uninominals excepte l’espècie, binomial, i la subespècie, trinomial) (també hi ha altre taxons secundaris intercalats com domini, superclasse, subclasse, superordre, tribu, subespècie...) Nomenclatura → part de la taxonomia que regula l’adjudicació precisa i inequívoca dels noms assignats als diferents taxons. L’actual és la binomial, proposada per Linné a Systema Naturae) i es recull al Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, on s’especifica com s’han d’escriure els taxons, com i on s’han d’escriure els nou, els sinònims...
Esquemes de classificació Els arbres filogenètics representen hipòtesis de relacions evolutives entre organismes:  cladograma → només mostra el parentiu entre nodes i taxons (tots els taxons terminals es representen a la mateixa distància de l’origen)  filograma → a part de mostrar el parentiu, també e¡s’hi representen les diferències entre nodes i taxons segons la llargada de les línies entre aquests  clade → taxó o grup d’organismes (incloent l’antecessor comú) que comparteixen estats derivats d’un caràcter  caràcter → qualitat d’un organisme  estat d’un caràcter → tenir o no aquell caràcter  cladograma → representació de la jerarquia dels clades mitjançant diagrames o esquemes ramificats El cladograma sol ser una primera aproximació a l’estructura ramificada de l’arbre filogenètic. Per a obtenir aquest a partir d’un cladograma cal afegir-hi informació sobre els antecessors, la durada de les línies evolutives i la quantitat de canvis evolutius que s’han produït entre aquestes línies.
Tipus d’estats d’un caràcter  plesiomorfia (plesio=pròxim) → estat primitiu (sense modificacions des de l’ancestre) d’un caràcter  simplesiomorfia → estat primitiu present almenys a dos taxons (són els que es tenen en compte per a representar cladogrames)  apomorfia (apo=separat) → estat derivat (amb modificacions des de l’ancestre) d’un caràcter:  autoapomorfia → estat derivat present a només un taxó  sinapomorfia → estat derivat present almenys a dos taxons Tipus de grups filogenètics  monofilètic → taxons amb un antecessor comú, incloent-lo  parafilètic → taxons amb un antecessor comú excepte algun d’aquests taxons. ex. rèptils (perquè exclou les aus)  polifilètic → taxons sense un antecessor comú proper (estan definits per caràcters similars però que són el resultat de convergència o paral·lelisme, no de descendència comú).
Escoles taxonòmiques  taxonomia fenètica/numèrica → es basa en la quantificació de les similituds entre organismes, generalment morfològiques (té en compte tots els tipus de semblances evolutives)  taxonomia evolutiva/evolucionista → té en compte tant la genealogia (ancestre comú) com la semblança global (evolució dels diferents llinatges que componen un taxó); accepta només homologies; accepta grups parafilètics però no polifilètics perquè no té en compte les analogies)  taxonomia cladista/filogenètica → defineix les relacions evolutives entre organismes bastant-se en similituds derivades compartides (sinapomorfies) (per tant, les homologies són de gran importància, però només les derivades (sinapomorfies), no les ancestrals (plesiomorfies) perquè ja ajuden a veure quins dos organismes estan més emparentats si comparteixen ancestre amb un tercer), només accepta grups monofilètics i segueix el principi de parsimònia o màxima simplicitat (construir genealogies el més curtes possibles (que requereixin el mínim nº de canvis) i minimitzant la incidència d’homoplàsies (convergència i paral·lelisme)) Reconstrucció de la filogènia a partir de seqüències de DNA [repassar exemple de camaleons del power!!]  s’ha de determinar la polaritat de cada caràcter (cada basa de A, T, G o C) → determinar quin dels estats d’un caràcter és ancestral i quin és derivat  els caràcters importants són els derivats i, com que si un caràcter és compartit amb el grup extern és un caràcter ancestral, es busquen les bases no compartides amb el grup extern  hi ha caràcters amb polaritat ambigua, ja que els estats alternatius no apareixen al grup extern, i no s’han d’utilitzar, perquè no se sap quin ha patit una modificació més aviat i quin més tard  també es descarten les sinapomorfies compartides amb tots els taxons a comparar excepte el grup extern perquè tampoc aporten cap informació  els caràcters més importants són els derivats compartits (sinapomorfies) → es busquen els que siguin iguals entre 2 dels 3 taxons a comparar i diferents del grup extern ...