TEMA 1 - Els Drets Fonamentals (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats Fonamentals TEMA 1 – Els Drets Fonamentals TEMA 1. ELS DRETS FONAMENTALS: EVOLUCIÓ I CONCEPTE 1. Introducció Per què hi són els drets? Hem de buscar a l’essència, que és la vida de cada individu en la societat. L’home, cada membre de la societat, aspira a la felicitat. Socialment, aspirem a la justícia (com a manera d’entendre la felicitat col·lectiva). Per conviure de forma pacífica, l’home es va dotar del Dret, del sistema de normes que ordenen la vida en societat, que vol preservar uns determinats valors col·lectius (justícia, llibertat, igualtat...). Aquest Dret també té per funció la garantia del valor intrínsec de cadascun dels individus, el valor individual de cadascun de nosaltres (dignitat humana). La dignitat com “el derecho a caminar erguido”, de no agenollar-se davant de res ni de ningú, el dret de decidir amb llibertat i amb responsabilitat a la nostra vida. Jurídicament, és el conjunt de drets individuals, subjectius (de cadascuna de les persones), que necessàriament han de ser reconeguts als individus de la raça humana, per a reconèixer que és persona, per a què pugui viure com a tal (llibertat d’expressió, dret a no ser torturat, etc). Aquest conjunt de drets és el que conformen la dignitat humana.
Declaració de drets de l’Home i el Ciutadà 1789, començament de la Revolució Francesa à conté aquests drets. El món ha evolucionat cap a una humanització. Avui en dia reconeixem més drets que els que hi havia en aquell text, com a drets necessaris i inherents de tota persona humana. 1948 Seu ONU à es proclamen drets a la Declaració dels drets de l’Home àmpliament. Han estat reconeguts en tractats internacionals, en les constitucions de molts estats...
Aquest progrés pel reconeixement de la dignitat humana ha estat una llarga lluita, és el resultat d’una lluita pel reconeixement i la garantia d’aquests drets subjectius. Lluita contra l’esclavitud, per la llibertat (de consciència i d’expressió), per la democràcia, per la igualtat de tots els individus, de la dona respecte l’home, lluita contra tota mena de discriminació racial, d’orientació sexual, religiosa, ideològica; per la seguretat contra l’abús del poder, contra les tortures, pel reconeixement d’una equitat de la Justícia, d’una solidaritat, d’una certa qualitat social. Al llarg de la història, els interessos s’han posat per davant la lluita, raons d’estat, tradicions... En les societats en què no es reconeix la dignitat de la persona no es pot dir societat humana. La Vella Europa intenta mantenir el reconeixement i garantia d’aquests drets, en contrast de molts països emergents.
Per la garantia d’aquest conjunt de drets, per donar la força del Dret, la força jurídica de les normes, per poder comptar amb la garantia dels tribunals, d’òrgans específicament dedicats a la garantia dels drets, per això es van portar a les constitucions, per això es van incloure els drets i les llibertats fonamentals, per tenir la garantia del Dret.
  1 Drets i llibertats Fonamentals TEMA 1 – Els Drets Fonamentals 2. Estat constitucional i drets Origen del reconeixement Els drets es comencen a reconèixer per protegir els ciutadans en front del poder públic. L’origen i la història dels drets ha estat lligada a la història del constitucionalisme. Els drets fonamentals sorgeixen del constitucionalisme com a límit al poder de l’Estat, com a garantia de l’àmbit de llibertat de l’individu enfront el poder públic. El motiu d’aquesta necessitat és que el poder públic ocupa una posició de supremacia en les seves relacions amb l’individu en quant a titular de diverses potestats. Per tant, aquests drets poden ser alterats i cal que siguin protegits.
Les cartes atorgades Els monarques absoluts tenien tot el poder, en aquests textos cedien “voluntàriament” part del seu poder, i reconeixien a alguns dels seus súbdits uns privilegis, uns drets. Eren cartes atorgades, era el rei qui atorgava als seus súbdits el reconeixement d’uns drets que quedaven escrits en una carta.
Com la Carta Magna de 1215 (cal sentència en judici per ser detingut si s’és un home lliure).
Declaracions de drets Després de les cartes atorgades van venir les declaracions de drets, comencen a aparèixer arrel de les revolucions franceses, amb les idees del contracte social. Contracte social: cada individu té uns drets naturals, que formen part de la seva condició humana, i cedeix una part de l’exercici dels drets per tal de poder conviure en societat, cedeix part de la seva sobirania al poder públic. Aquí els drets no els atorga una monarca suprem, sinó que el conjunt de ciutadans els declara, perquè ja els tenia, perquè eren naturals, inherents.
Positivització i internacionalització L’evolució històrica dels drets ha portat a la seva positivització (reconeixement en normes jurídiques) i ampliació, i a una progressiva internacionalització del seu reconeixement i de les seves garanties.
Bill of Rights Després de la Carta Magna de 1215, tenim el Bill of Rights, 1689. El declaren els representants del Parlament anglès. Context: el rei no respectava els drets que havia reconegut a la carta magna, i els representants es queixaren. Aquest text estableix la primacia de la llei (principi de legalitat), el rule of law. Entre d’altres, el Bill of Rights instaura que el rei no pot imposar tributs ni pot deixar sense efectes les lleis del Parlament; també reconeix la llibertat d’expressió.
  2 Drets i llibertats Fonamentals TEMA 1 – Els Drets Fonamentals Primeres declaracions de drets a Amèrica Declaració de drets de Virgínia (1776), amb la idea que el poder va de l’individu al poder públic, el sobirà és el poble. Els drets no es concedeixen, es declaren perquè són preexistents (idea del contracte social). Els drets dels individus són límits als poder de l’estat, als poders públics.
Declaració d’independència d’USA i constitució de 1785, on no s’inclouen drets que s’havien declarat a Virgínia, per exemple. Els que estaven en contra d’aquesta inclusió en la Constitució defensaven que, com que l’estat tan sols tindrà el poder que els individus li donaran, si no es dóna poder a l’estat perquè limiti els drets fonamentals, no cal reconèixer-los a la constitució ni establir com s’han de garantir. N’hi ha prou amb la declaració del preàmbul: és el poble qui té els drets i el poder, i només en cedeix una part a l’estat. Per això no apareixen a la constitució inicial la declaració de drets.
Declaració de drets de l’Home i el Ciutadà Després ve la Revolució Francesa, 1789. Comencen per proclamar la Declaració de drets de l’home i del ciutadà aquell mateix any. La situació de França era molt diferent a la dels EUA. Als EUA es va formar una nova societat lliure, no van tenir dificultats en proclamar la seva independència (ni en guanyar la guerra per aconseguir-ho). En canvi, a França s’estava lluitant contra les monarquies absolutes, que es volien menjar el poble, que no volien cedir el seu poder. Els revolucionaris sabien que no n’hi havia prou amb la declaració, sinó que calia reconèixer els drets i garantir-los. Calien mecanismes jurídics de garantia, de la força del Dret legítim. Aquesta garantia es va establir en la mateixa Declaració a l’art 16 - Toda sociedad en la cual no esté establecida la garantía de los derechos, ni determinada la separación de los poderes, carece de Constitución.
10 esmenes a la Constitució dels Estats Units Aquesta idea de garantia es tradueix als EUA amb les 10 esmenes a la seva constitució, que reconeixen els drets fonamentals l’any 1791. Els drets s’han de garantir front de qualsevol mena de poder públic, també d’aquell que compta amb legitimació democràtica. El primer mecanisme de garantia és que la norma fonamental n’estableixi els mecanismes per assegurar-la.
Part dogmàtica Des d’aleshores els drets són drets naturals de l’home, són preexistents però es positivitzen en les constitucions. Formen la part dogmàtica de la constitució à llibertats, drets civils, drets polítics...
Exemples: 1917 Constitució mexicana, que conté un ampli reconeixement de drets socials.
Alemanya 1920 Weimar, Rep. Espanyola 1932, i a les constitucions posteriors a la II GM. Fins i tot apareixen drets col·lectius, que són del conjunt de la societat, com el dret al medi ambient o al patrimoni cultural.
  3 Drets i llibertats Fonamentals TEMA 1 – Els Drets Fonamentals Procés d’internacionalització També hi ha un procés d’internacionalització en la garantia dels drets. Al llarg del s. XIX només hi havia relacions entre estats, els drets eren de cada individu, la relació dels estats no tenia a veure amb els drets dels individus. Encara que començaven a aparèixer alguns tractats, com un que reconeixia els drets dels ferits de guerra, o un que prohibia el comerç d’esclaus. Després de la I GM es creà la societat de nacions per tal d’evitar una guerra igual i per garantir en certa manera els drets.
Hi hagué una consciència col·lectiva molt gran de la necessitat de reconèixer en àmbit internacional els drets després de la II GM à Declaració dels Drets Humans a l’ONU.
3. El Dret Internacional dels Drets Humans La protecció dels drets per les Nacions Unides La Declaració dels Drets Humans de 1948. Aquesta Declaració estableix el respecte als drets i llibertats fonamentals, sense cap mena de distinció sobre la naturalesa dels individus. L’ONU creà un òrgan especialitzat, la comissió de DDHH, que preparà el text que s’aprovaria (la Declaració universal de drets humans). Aquesta Declaració consta d’un Preàmbul i 35 articles. No té valor vinculant pels estats, no és un contracte, és una pura declaració que es fa, sense força jurídica vinculant, però amb una gran força moral. S’ha convertit en el text de referència per determinar quins són els drets humans. No té més que la legitimació de la raó. Posteriorment sí que s’intentà organitzar la garantia dels drets, amb la voluntat de vincular els estats amb un tractat internacional per tal que hagin de respectar els drets de la declaració.
Aquest tractat no es podrà signar als anys 60, en el si de la guerra freda. Finalment, el tractat es divideix en dos i se’n signen dos de diferents: Els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i Drets Econòmics Socials i Culturals de 1966. Són similars, malgrat la gran diferència és que en un hi ha drets socials i en l’altre no. Els estats van firmant els tractats i es van comprometen a respectar-los.
Constitució espanyola 1978 CE 1978: Preàmbul, on s’expressa la voluntat de la nació espanyola de protegir els pobles de la nació en l’exercici dels drets humans. També l’article 10.2 CE (la declaració de drets humans passa a ser paràmetre d’interpretació dels drets i llibertats fonamentals que garanteixen la CE. Els drets i llibertats s’han d’interpretar a la llum d’aquesta declaració).
Protecció dels drets pel Consell d’Europa Els drets es protegeixen al Consell d’Europa. La UE es dota d’un òrgan jurisdiccional, el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que actualment està obert a l’accés dels ciutadans quan demanden el   4 Drets i llibertats Fonamentals TEMA 1 – Els Drets Fonamentals reconeixement de drets front l’exercici dels poders públics de l’estat. Per tant, els drets fonamentals consten de reconeixement i garantia constitucional a nivell europeu.
La protecció dels drets per la Unió Europea Les comunitats europees (posterior UE) tenen per objecte la garantia de la llibertat econòmica, que no hi hagi fronteres. La llibertat d’establiment, de prestar serveis professionals... Arribada aquesta unió econòmica (la CEE) es va produir el naixement d’institucions i normes de compliment obligatori. S’exerceix molt poder públic. També es veu la necessitat que el poder públic garanteixi els drets dels ciutadans. Tractat de Niça any 2000 à Proclamació de drets: La Carta dels Drets Fonamentals de la UE. Any 2007 à s’incorporà al tractat de Lisboa la proclamació com a tractat internacional que funda l’UE. Actualment és vigent aquesta carta, que reconeix més drets que els reconeguts en el Consell d’Europa. Els garanteix i protegeix en l’àmbit d’actuació de la UE. Aquests drets compten amb tota mena de garanties.
Protecció dels drets a la Cort Penal Internacional Protecció drets Cort Penal Internacional (drets garantits jurídicament). L’Estatut de Roma de la CPI.
4. Concepte de drets fonamentals: la indisponiblitat per al legislador Des d’un punt de vista jurídic, els drets es poden definir segons contingut i segons forma.
Concepte material Són els drets que es reconeixen a totes les persones o tots els ciutadans pel fet de ser-ho. El TC estableix en una sentència una doble dimensió dels drets: • Naturalesa objectiva: tenen una finalitat axiològica. Són elements essencials de l’ordenament. Posseeixen una naturalesa objectiva com element que defineix l’estructura política i jurídica de l’Estat. Conformen un sistema objectiu de valors a la societat al reconèixer els mateixos drets a tothom. Tothom té els drets personalment.
Per exemple, arrel del reconeixement de la llibertat d’expressió, hi ha com a resultat el pluralisme polític com a valor social. I és que el reconeixement dels drets dóna com a resultant els valors socials, com la igualtat o el pluralisme polític, aquest és el sistema de valors que es reconeix. Efecte d’irradiació del reconeixement dels drets fonamentals, de consolidació d’un valor objectiu • Naturalesa subjectiva, dimensió de l’individu: són drets subjectius, drets de l’individu no tan sols en quant a drets dels ciutadans, sinó en quant que garanteixen un status   5 Drets i llibertats Fonamentals TEMA 1 – Els Drets Fonamentals jurídic, una llibertat en l’àmbit de l’existència. Són drets subjectius, de cadascun dels individus, a cada un se li reconeix un bé jurídic en front d’uns altres.
Concepte formal Drets reconeguts a la constitució o en normes supralegals. Vinculen el legislador i atots els altres poders públics, obliguen a tothom, fins i tot al legislador.
La denominació • DDHH: quan ens referim als tractats internacionals, a les declaracions internacionals dels drets fonamentals.
• DDFF: als que reconeix la constitució.
• Drets i llibertats: expressen la mateixa idea en conjunt. La llibertat d’expressió, d’impremta, tot garanteix l’espai, l’acció de cadascuna de les persones.
5. Les disposicions que enuncien drets: regles i principis A la CE, els enunciats dels drets estan en forma de regles jurídiques o en forma de principis.
Distingim entre regles, principis i valors (del més concret al més general). L’enunciat dels DDFF de la CE el trobem més en forma de principis que de regles: Regles jurídiques Preveuen un supòsit de fet i en dedueixen una conseqüència jurídica. S’apliquen mitjançant la tècnica de la subsumpció (subsumim el cas concret amb la regla general).
Exemple: art. 18.2 El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en él sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito.
Enunciat molt determinat. El domicili és inviolable, i s’especifica en quins casos concrets pot produir-se l’entrada a un domicili. Com sabem si s’ha produït una violació d’un domicili? S’han de conèixer els fets (si s’entra a casa sense permís de la persona, judicial o s’està cometen delicte flagrant).
Principis Enuncien mandats d’optimització d’un bé jurídic. S’apliquen mitjançant la tècnica de la ponderació àper fer-los efectius cal utilitzar una tècnica millor que la subsumpció. Enunciats més generals.
Exemple: art. 16 Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley.
  6 Drets i llibertats Fonamentals TEMA 1 – Els Drets Fonamentals “ordre públic garantit per la llei” només amb això costa de saber l’abast i els límits, és una regla poc determinada.
6. La interpretació dels drets fonamentals La interpretació de l’ordenament jurídic ha de realitzar-se a la llum dels drets fonamentals. Aquestes interpretacions han de respondre al principi d’interpretació més favorable pel seu exercici (les interpretacions restrictives contràries a la seva plena eficàcia seran lesions dels drets).
Els drets fonamentals s’han d’interpretar amb conformitat de la DUDH i els tractats i acords internacionals sobre la matèria, ratificats per Espanya. Aquest és el contingut de l’article 10.2, que s’emmarca en la línia mantinguda pel constitucionalisme europeu de postguerra (a l’obrir les estructures internes de cada país a fenòmens de cooperació internacional).
I és que aquest 10.2 posa de manifest alguns principis constitucionals importants: • Remarca la dimensió internacional que adopten les estructures polítiques.
• Des del punt de vista interpretatiu, invoca molts elements per a determinar el contingut de les normes constitucionals que contenen drets fonamentals, ja que fa una referència concreta a allò que es disposa als tractats. Però el fet que sovint s’evoqui a tractats internacionals de drets fonamentals no implica que s’hagin elevat a rang constitucional tots aquells drets que contenen els tractats. El seu valor tan sols és interpretatiu per la fixació del seu contingut.
• Aquest article serveix també com a element d’integració de tota la feina desenvolupada per òrgans internacionals de protecció de drets, parlem bàsicament del Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquest tribunal realitza una tasca molt important de defensa dels drets, per la qual cosa ha elaborat molta jurisprudència en la matèria, que pot ser invocada en l’àmbit intern en l’aplicació del 10.2. El TC sovint hi fa referència per tal d’interpretar i donar contingut als drets fonamentals. Per tant, el TEDH, a part de ser una garantia dels drets fonamentals, aporta una gran doctrina, que resulta ser un dels instruments bàsics amb els que es compta a l’hora de comprendre l’abast general i concrets dels drets fonamentals.
• Per últim, cal dir que el fet que Espanya pertanyi a la UE té una rellevància en l’estatus jurídic dels drets fonamentals, ja que l’ordenament comunitari pot incidir en el règim jurídic d’algun d’aquests drets. El TC, a més a més, ha accepta que el Dret Comunitari sigui un cànon interpretatiu del Títol I en el sentit previst per l’art 10.2.
Tot operador jurídic interpreta la norma quan actua, està fent un enteniment de què significa, quin és l’abast dels límits... constantment s’està interpretant. Per a dur a terme aquest procés de determinació del sentit, de l’abast i del significat d’una norma, fem servir:   7 Drets i llibertats Fonamentals TEMA 1 – Els Drets Fonamentals Les regles clàssiques Les regles clàssiques de la interpretació de la norma jurídica: interpretació gramatical (el sentit literal, exacte de les paraules), sistemàtica (no es pot interpretar aïllada de la resta dels preceptes de la constitució, s’ha d’interpretar d’acord amb el conjunt de preceptes de la CE à ex: interpretar la llibertat d’expressió amb el dret a l’honor), teleològica (atén a quin és el fi de la norma, per a què es reconeix, què es vol arribar a obtenir) i històrica (quin sentit tenia la norma quan es va aprovar).
Però no n’hi prou amb aquest mètode, no en tenim prou quan ens trobem amb un enunciat obert.
Aleshores s’utilitza: Mètode tòpic El mètode tòpic: analitza el problema a resoldre i pondera els diferents valors, béns jurídics i drets afectats en el cas concret. Exemple: la crema d’una bandera espanyola, fent ús de la llibertat d’expressió i dret de manifestació... pot cremar-se? O l’Art 15, “tots” tenen dret a la vida, tema del avortament? El fetus té dret a la vida, o no? És subjecte de drets fonamentals? Amb enunciats així no n’hi ha prou amb la interpretació clàssica donat la seva naturalesa abstracta. Cal el mètode tòpic.
En ell, sempre hi ha una part de creació per part de qui interpreta. El qui interpreta aporta una cosa subjectiva. El raonament jurídic s’ha d’obrir al debat moral, necessàriament.
Aquesta norma enunciada àmpliament pot tenir molt diverses realitats, situacions... Cal exposar raonaments contrastats, i la solidesa de la interpretació dependrà del grau de raonabiliat que es reconegui socialment. Per tant, no parteix de l’anàlisi de la norma, sinó del cas concret. Hi ha tres criteris d’interpretació: • La idea de la unitat de la constitució, de concordança pràctica, tots ells han de tenir un contingut, cap precepte pot estar buit d’efectivitat.
• Principi a favor de la major efectivitat possible dels drets, cal donar la màxima efectivitat.
• La interpretació d’acord amb els tractats internacionals, la declaració dels DDHH.
El mètode tòpic no dóna una única solució, no és exempt de subjectivitat, sinó que hi ha un ampli marge de subjectivitat. Com podem justificar que no és arbitrari? Hem d’utilitzar arguments que siguin socialment acceptables, que siguin raonables, fonamentats, plausibles, sòlids i que tota la comunitat jurídica accepti. Malgrat tot, sempre hi ha diversitat de parès en la interpretació del dret.
Per fer valdre un dret, no hem de buidar un altre dret, hem de mirar de donar la màxima efectivitat als drets de la constitució.
  8 Drets i llibertats Fonamentals TEMA 1 – Els Drets Fonamentals 7. Ponderació i proporcionalitat Si concorre més d’un dret, si es contraposen... s’ha de resoldre mitjançant la tècnica de la ponderació, mitjançant criteris de proporcionalitat: • Analitzar els aspectes fàctics (els fets) i jurídics del cas. Les circumstàncies concretes que concorren en el fet.
• Determinar quin dels dos drets ha de ser protegit en el cas concret.
• Resoldre minimitzant la limitació d’un dret de forma proporcionada i en la mesura estrictament necessària per fer efectiva la protecció de l’altre. Quan fem prevaldre un dels drets, necessàriament limiten l’altre, però aquesta limitació ha de ser necessària, proporcional. Hem d’optar sempre per l’opció menys limitadora dels drets.
Exemple: Dos germans, grans propietaris d’empreses, en circumstàncies diferents fan fotografies amb les seves càmeres amb amants de viatge. Les imatges es colen a la premsa (es fan públiques).Dret a la intimitat: dret fonamental que garanteix que decidim sobre quina informació de la nostra esfera personal privada fem pública, i quina no volem compartir. Decidim en relació directa a la nostra personalitat.
Dret d’imatge: la imatge no pot ser utilitzada sense la nostra autorització. Es pot captar quan som en un espai públic però ningú la pot utilitzar amb fins comercials per obtenir beneficis sense la nostra autorització.
Concorre: dret d’imatge, d’intimitat i la llibertat d’informació. Quin dels dos drets hauria de prevaldre, tot limitant l’altre dret? Mirant la constitució, o els tractats internacionals, no es pot obtenir més informació de l’enunciat del dret.
Anàlisi del cas Imatges: de naturalesa privada, document personal. Fetes amb la càmera del propi senyor, en una reunió d’amics privada. És un document que reflecteix una actitud privada i, a més a més, es guarden les fotos. Aquestes, un dia desapareixen de casa seva (algú les hi pren). Per tant, són obtingudes de manera aliena. La revista no demana autorització ni averigua d’on han sortit les fotografies.
Els afectats són personatges públics i, per tant, la informació sobre ells té interès. Però quina informació? Ells són financers, i per tant, la informació rellevant i la que ells han obert al coneixement del públic és la seva activitat professional. La seva informació personal sobre les parelles no ho havien compartit mai.
  9 Drets i llibertats Fonamentals TEMA 1 – Els Drets Fonamentals És a dir, si fan grans activitats empresarials, sí que són rellevants per al mercat. Saber si canvia de parella o no, no ho és. Això és un fet que únicament satisfà la curiositat humana per conèixer la vida privada dels altres.
Per tant, usant la ponderació i proporcionalitat, suspesa el dret d’informar, però de les activitats empresarials, i no de la seva vida. En aquestes circumstàncies concretes preval el dret a la intimitat dels dos afectats.
8. Tipologia dels drets Les classificacions no tenen eficàcia jurídica, són per entendre’ns.
Pel seu objecte: Aquesta classificació neix de la distinció que feu Jellinek entre els diferents estadis d’afirmació en els drets públics subjectius. Així, tenim: • Civils (integritat física, llibertat d’expressió) garanteix espai front el poder públic, un àmbit de llibertat immune en l’acció del poder públic. Dret d’exigir als poders públics el respecte als drets dels ciutadans.
• Polítics (sufragi, accés a càrrecs públics) permeten participar en el govern, en les institucions, en l’exercici del poder públic i també dret a sufragi. L’individu aquí és un autèntic partícip de l’actuació de l’Estat.
• Socials (assistència sanitària, educació) afecten en general al desenvolupament de la personalitat en el vessant econòmic, de salut, de benestar...
• Col·lectius: no són subjectius d’una persona, sinó de tots. (medi ambient) Pel seu contingut: • De defensa: Garanteixen esfera front el poder públic. Imposen una actitud d’abstenció al poder públic: la seva definició suposa una delimitació negativa de l’àmbit d’actuació de l’individu.
• De participació: Participar en el poder públic • De prestació: Poder públic ha de donar una prestació, un servei als ciutadans. Requereixen una actitud activa del poder públic, que ha de dur a termes accions per tal de fer-los actius.
Exemple: el dret a l’educació, que exigeix l’existència de centres i mitjans d’ensenyament.
  10 ...



Comentario de mfc en 2018-04-20 18:25:16
De quin profe són aquests apunts?