Bloc 3 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Mètodes d'investigació criminològica
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 12/03/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Mètodes d’investigació criminològica BLOC 3:EL MARC TEÒRIC DE LA RECERCA 1. ELABORACIÓ DEL PROJECTE DE RECERCA Cal diferenciar entre: - El tema de la investigació: és el camp de coneixement o matèria en la qual s’emmarca la recerca, l’assumpte o àrea temàtica de la investigació. Pensar sobre quin tema farem el treball, pot ser un tema molt general com “les drogues”, o també molt específic com “la delinqüència juvenil”.
- L’objectiu de la investigació: allò a què aspira/pretén la recerca (determinar, avaluar, conèixer, determinar, resoldre). Pot haver-hi un objectiu general i diversos objectius específics. La finalitat de la recerca, i en canvi la pregunta és el nucli en que l’investigador vol saber.
- El problema de la investigació és allò que no coneixem: l’estadi epistemològic pel qual es formula i es defineix un escenari o situació que requereix una investigació a fi de ser descrit explicar o avaluat.
- La pregunta d’investigació 2. LA PREGUNTA D’INVESTIGACIÓ Concepte: és l’element fonamental de la investigació. Tota investigació quantitativa, pretén donar resposta a una o més preguntes prèvies, o en forma d’objectius si es tracta d’investigacions qualitatives. Constitueix el pas fundacional de la investigació. Resumeix allò que serà la recerca.
La pregunta ha de ser coherent amb els objectius i el problema de l’objecte de la investigació, i la pregunta ha de complir amb uns requisits de contingut i forma.
La pregunta ha de complir amb uns requisits de contingut i forma.
Com decidir el dema d’estudi? Absència de mètode lògic (l’element irracional i la intuïció creativa de Popper). Orígens: - Aspectes personals i idiosincràtics  Coneixements previs  Interès i inquietud intel·lectual  Curiositat  Motivació  Inclinacions i valors - L’encàrrec professional 1 Mètodes d’investigació criminològica Requisits: - Vessant social (impacte social)  el projecte de recerca ha de plantejar una pregunta important per al món real. Ha de ser rellevant per la vida política, social i econòmica.
- Vessant acadèmic (impacte acadèmic)  el projecte d’investigació ha de fer una aportació concreta, un enriquiment a l’establert en una àrea acadèmica determinada, a fi d’augmentar la capacitat col·lectiva de donar explicacions científiques verificables sobre algun aspecte, objecte o fenomen determinat.
Implica que cal situar el disseny de l’estudi dins del marc de la bibliografia científica existent sobre la qüestió plantejada.
Camins per complir el requisit acadèmic: - Escollir una hipòtesi que l’acadèmia consideri important, però sobre la qual no s’hagi realitzat un estudi sistemàtic.
- Escollir una hipòtesi acceptada per la bibliografia que sospitem que és falsa a fi de confirmar o no la teoria vigent.
- Tractar temes controvertits o polèmics en els quals l’acadèmia no té una posició unànime ni clara.
- Investigacions sobre temes o premisses no avaluades o qüestionades anteriorment, o de forma insuficient.
- Extrapolació de teories, mètodes o proves d’un camp de coneixement a un altre a fi de resoldre un determinat problema.
- L’oportunitat de disposar de nova informació.
Altres requisits de la pregunta: - Clara, precisa i concisa  una pregunta poc definida o massa general podria fer que la investigació no s’acabés mai o que se n’obtinguessin uns resultats irrellevants.
- Factible i realista  coherent amb els recursos disponibles i amb la informació que podem obtenir.
- Pertinent  el registre ha de ser l’adequat, no ha d’incloure valors, judicis morals ni especulacions no científiques.
L’objecte de la investigació criminològica: - El delicte - El delinqüent 2 Mètodes d’investigació criminològica - La víctima - El control social Dimensions del control social: - Dimensió social  control que es produeix a través de processos de socialització de l’individu. Actors: família, mitjans de comunicació, etc.
- Dimensió jurídica  el control social penal, es refereix al sistema legislatiu. Es relaciona amb el concepte de pacte, de contracte social, i amb el model de l’estat.
- Dimensió criminològica  es refereix als òrgans creats per l’Estat per sancionar els delictes i les conductes desviades.
Què pot aportar la recerca criminològica? - L’explicació científica del fenomen criminal - La prevenció del delicte - La intervenció en el delinqüent  Conèixer el impacte i els efectes de la pena  Disseny i avaluació de programes de reinserció - La víctima  Factors de vulnerabilitat  Conseqüències delicte i necessitats de la víctima 3. ELS OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIÓ El propòsit de la investigació es formula en forma d’objectius, que funcionen com la pregunta d’investigació en les recerques quantitatives: orienten la recerca i en són el fil conductor. Per això cal concretar-los de bon començament. Perquè siguin vàlids, els objectius han de complir tres condicions: - Han de ser avaluables - Viables (realistes) - Rellevants 4. FUNCIONS DEL MARC TEÒRIC - Permet conèixer allò que s’ha dit i investigat abans.
- Justificació de la rellevància acadèmica de la pregunta.
- Orienta la recerca 3 Mètodes d’investigació criminològica - És el marc de referència per l’anàlisi dels resultats La fase exploratòria  té lloc un cop formulada la pregunta d’investigació. Serveix per a comprovar el compliment dels requisits acadèmics d’aquesta pregunta, formular hipòtesis i dissenyar el procés de recerca. És a dir, consisteix en documentar-se. Aquesta activitat és imprescindible per acabar de concretar la pregunta i evitar repeticions d’investigacions ja fetes, per tant les dues tasques a fer són: revisió bibliogràfica i entrevistes exploratòries.
La revisió bibliogràfica  procés metodològic que té per objecte recollir la doctrina sobre una matèria o qüestió mitjançant la localització, recuperació i anàlisi de la informació. Consisteix en detectar, consultar i obtenir la bibliografia i altres fonts documentals necessàries per l’estudi.
- Fonts primàries  fonts documentals i publicacions directes d’estudis.
- Fonts secundàries  fonts documentals i publicacions fetes o basades en fonts primàries.
- Fons terciàries  llistat de fonts secundàries i/o d’actors relacionats.
Tipus de revisions bibliogràfiques: - Exhaustives  abasten tot allò publicat sobre un determinat tema segons els criteris de cerca determinats.
- Descriptives  proporcionen una actualització sobre determinats temes o conceptes.
La meta-anàlisi  és una tècnica d’observació documental que consisteix en el buidatge d’un gran nombre d’estudis empírics elaborats sobre el mateix tema. Permet contrastar coincidències o divergències entre les diferents investigacions.
5. LA RELLEVÀNCIA TEÒRICA Paradigma neo i post positivista Fonamental per a la definició de la teoria i la formulació d’hipòtesis.
Mètode deductiu  procediment d’investigació que genera dades de dalt a baix, partint d’una llei, es deriva una implicació contrastable mitjançant la observació.
Paradigma interpretatiu Auxiliar, orientativa, ús del mètode inductiu  procediment d’investigació que genera coneixement de baix a dalt; a partir de l’observació es detecten regularitats que passen a ser lleis científiques.
4 Mètodes d’investigació criminològica Mètode hipoteticodeductiu: combinació de les estratègies inductives i deductives d’investigació en un únic procés.
6. TEORIA I HIPÒTESIS DE RECERCA Hipòtesi  proposició teòrica provisional que implica una relació entre dos o més conceptes, situada a un nivell inferior de l’abstracció i la generalitat en relació amb la teoria, i que permet una traducció d’aquesta en termes de prova empírica. Les hipòtesis sempre es relacionen amb variables, i les han d’incloure.
Les hipòtesis són les respostes esperades a la pregunta d’investigació, de fet les hipòtesis resumeixen els resultats esperats en un conjunt de frases, i són imprescindibles en estudis experimentals.
Les hipòtesis són el nexe entre la teoria i la realitat empírica, i també l’instrument de treball de la teoria i la recerca.
Característiques: - Han de ser clares i referides a una situació real.
- Han d’estar basades en una teoria científica i tenir força explicativa.
- Han d’estar relacionades amb les tècniques i la informació disponible.
- Les variables o termes de la hipòtesis han de ser clars, comprensibles, concrets, observables i mesurables.
Tipus: - Hipòtesi operativa  proposició que s’expressa en uns termes tals que pot ser contrastada empíricament i replicada per qualsevol altre investigador.
- Hipòtesi nul·la  proposició que recull els resultats que negarien el que l’investigador esperava. És el contrari de la operativa.
- Hipòtesi alterna  proposició que ofereix una explicació o descripció diferent a les anteriors.
- Hipòtesi convalidada  ha estat verificada de manera racional i empírica.
- Hipòtesi correlacional  s’estableixen relacions entre dos o més variables.
- Hipòtesi conceptual  es formula com a resultat de les explicacions teòriques aplicables al problema de la investigació.
- Hipòtesi causal  estableix relacions de causalitat.
- Hipòtesi inductiva  es genera a partir de l’observació i l’experiència proposició.
5 Mètodes d’investigació criminològica - Hipòtesi deductiva  prové d’un sistema de coneixements més ampli.
- Hipòtesi comparativa  es formula amb l’objectiu de comparar grups.
- Hipòtesi estadística  és la transformació en termes estadístics de les hipòtesis de recerca, nul·les i alternatives.
7. LES VARIABLES Variable  concepte operacionalitzat. Dimensions o propietats d’un objecte que poden prendre diferents valors. Tret que es pot observar, interpretar, mesurar o quantificar, que ha estat considerat dins d’una investigació en una relació o causalitat.
Per exemple serien variables el sexe, l’edat, els ingressos, el nivell educatiu, la situació laboral, etc.
Tipus: - Variable dependent  variable els canvis de la qual tracten de ser explicats per les variacions en la variable independent. És l’efecte, depèn d’altres variables.
- Variable independent  variable els canvis de la qual tracten d’explicar les variacions en la variable dependent. És la causa de la dependent.
- Variables estranyes  variables que afecten la dependent i que no han estat manipulades (independents) ni controlades. Quan estàs fent la investigació, resulta que t’apareix una variable que no esperaves i influeix a la dependent.
- Variables controlades  antigues variables estranyes l’efecte de les quals sobre la dependent ha estat controlat per l’investigador.
- Variables emmascarades  tipus de variable estranya l’acció de la qual sobre la dependent té la característica de variar alhora que varien els nivells de la independent, i a més l’efecte és tal que podria explicar les variacions en la dependent.
- Variables continues  entre dos valors hi ha infinites possibilitats intermèdies (pes, alçada) - Variables discretes  entre dos valors no hi ha cap possibilitat intermèdia (nombre de fills) - Variable dicotòmica  només té dos valors (patir una determinada malaltia) - Variable nominal  valors que no es poden ordenar (nacionalitat) - Variable ordinal  valors que es poden ordenar (nivell d’estudis) - Variable cardinal  té un valor numèric assignat amb ple sentit (renda, edat) 6 Mètodes d’investigació criminològica Constructe: variable que es postula teòricament però que no és accessible a l’observació.
S’infereix per mitjà d’indicadors als quals sí que tenim excés (intel·ligència).
Estrats: subconjunts de la població determinants per una variable, la rellevància de la qual, per a un objectiu concret, exigeix que siguin reflectits en la mostra.
Interacció: canvi en la forma en què una variable independent actua sobre la dependent segons el nivell d’una segona variable independent amb què es combina.
Operacionalització de les variables: acció de definir les variables de manera que qualsevol investigador les pugui observar i mesurar en qualsevol moment.
Relacions entre variables: Correlació  es produeix quan els valors de dues variables quantitatives varien simultàniament de forma sistemàtica en sentit positiu o negatiu. La correlació entre dues variables no implica cap relació de causalitat.
Relació espúria  relació observada entre dues variables però que no implica vincle entre si, ja que està produïda en estar ambdues relacionades amb una tercera variable.
Validesa externa  qualitat de la investigació que permet de generalitzar els resultats trobats a la resta dels individus que no van ser estudiats.
Validesa interna  qualitat de la investigació que permet assegurar que la variable independent és causa de la dependent.
8. PARADIGMES DE LA INVESTIGACIÓ SOCIAL POSITIVISME POST-POSITIVISME INTERPRETATIVISME ONTOLOGIA Realisme ingenu: realitat social és real i coneixible.
Realisme crític: realitat social és real però coneixible d’una forma imperfecte i probabilística.
EPISTEMOLOGIA Dualisme/objectivitat Resultats certs Ciència experimental Lleis naturals Dualisme/objectivitat codificats.
Resultats probables Lleis provisionals Construccionsime: el món coneixible és dels significats atribuïts per els individus.
Relativisme: realitats que varien en la forma i el contingut.
NO dualisme ni objectivitat Ciència interpretativa Enunciats de possibilitat METODOLOGIA Tècniques quantitatives Anàlisi de variables Mètode inductiu Tècniques quantitatives, però sense descartar les qualitatives.
Anàlisi de variables Mètode deductiu 7 Tècniques qualitatives Anàlisi de casos Inducció Mètodes d’investigació criminològica 8 ...