Cambios sociales y sociedad del riesgo (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Sociología - 1º curso
Asignatura Sociología II
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

SOCIOLOGIA II APUNTS Tema 1: Canvis socials i societat del risc Tema molt transversal i estudiat durant tota la carrera de sociologia.
- Característiques del canvi social o Sorgeix arreu del món, però el seu ritme pot variar.
Dita anglesa: “res és per sempre, només la mort i els impostos”.
o El canvi pot ésser intencional, però en la gran majoria de casos no és planificat, la qual cosa desemboca en conseqüències no planificades.
o Genera un gran desacord social. Ex: creació de nous llocs de treball i alhora, desapareixen d’altres.
o Existeixen canvis més importants (més rellevants)que d’altres .
o Auguste Comte per explicar el canvi social, es fixà en dos conceptes:  Dinàmiques socials (referint-se al canvi).
 Estàtiques socials (referint-se a l’estabilitat de la societat).
- Causes del canvi social o Antigament es centraven en: factors culturals i medi físic.
o Factors econòmics:  Canvi en la producció i tecnologia (àmbit de la comunicació: xarxes socials, registres, escriptura, etc.).
 El conflicte (seguint la teoria del conflicte de Marx).
o Factors culturals:  Idees (des de la perspectiva weberiana)- a partir del carisma s’incideix molt en la societat:  Les idees poden ser invencions.
 Poden ser descobriments.
 Poden ser nous coneixements.
 Aquestes han de tindre una difusió.
o Factors polítics.
- La sociologia o Ha de poder preveure certs components derivats d¡aquests canvis socials, els quals normalment no apareixen explícitament (canvis i conseqüències indicrectes).
o COM FER PREDICCIONS?  “Veure allò general, en allò particular” com deia Berger.
 Recollir informació de la realitat social a través d’un mètode científic, a través de les individualitats i veure quins patrons de conducta segueixen o han canviat.
Ex1: natalitat.
1 SOCIOLOGIA II APUNTS  - Ex 2: suïcidi.
Buscar patrons de conducta.
Grans canvis o Època Moderna: Es caracteritza per:  Capitalisme.
 Racionalitat.
 Burocràcia.
 Estats.
 Ciència i tecnologia.
 Plena ocupació.
 Irresponsabilitat per l’explotació de la naturalesa.
o Cap a on va la societat del futur? La societat del futur es caracteritzarà per un seguit de components:  Globalització.
 Postmodernitat.
 McDonalització (segons el senyor Ritzer).
 Pas d’una modernitat a una segona modernitat: la societat del risc (Beck), la qual es caracteritzaria per:  Globalització.
 Individualització.
 Revolució de gènere.
 Subocupació.
 Riscos globals: riscos ètics en la ciència, problemes mediambientals, etc.
GLOBALITZACIÓ - - Orígens de la globalització o El colonialisme ( des del segle XVII fins el segle XX): Suposà la imposició del govern i del domini occidental a nombroses zones del món ocupades prèviament per societats tradicionals.
o Interconnectivitat mundial: Les connexions amb occident han influït en el desenvolupament dels països colonitzats, és a dir, el Tercer Món. De diferents maneres:  Repoblades amb esclaus.
 Aparició de les economies agrícoles: producció destinada als mercats mundials, en comptes de destinar-la al mercat local.
 Conseqüència directa: àmplies capes de la població es troben en situació de pobresa.
Definició La definició més completa de Globalització es fomentaria en diversos pilars: o Increment de la Interconnectivitat mundial. Ex: mundials de fútbol.
2 SOCIOLOGIA II APUNTS o o o o o - - Creixent interdependència, integració, interacció entre persones, organitzacions i països situats a diferents llocs del món.
Sectors de la globalització:  Vessant industrial: expansió de les multinacionals.
 Vessant comercial i financera: mercats globals de béns, capitals i serveis, i un increment dels fluxos financers.
Ex: Cadenes globals d’articles.
 Vessant política: aparició d’entitats supraestatals.
Gran importància de la informació i comunicacions.
Interdependència cultural.
Interdependència social i humana: com les migracions entre diversos països.
Actors de la Globalització o Estats- Nació: estan entrant en un procés de debilitament, perquè apareixen noves institucions polítiques:  Supraestatals: Unió Europea, ONU, Banc Mundial o FMI.
 Subestatals: els quals apareixen a partir del procés de descentralització del poder, com les Autonomies a Espanya.
o Actors i organitzacions socioeconòmiques de nivell supraestatals:  Corporacions multinacionals.
 Organitzacions que presten serveis a escala mundial: Bancs, VISA, Serveis d’assessoria legal, assegurances, etc.).
 Moviments socials transnacionals: ecologistes, antiglobalització o sindicals.
McDonalització o Definició: Porcés pel qual els principis de la indústria del menjar ràpid s’estan aplicant progressivament a altres àmbits de la vida social.
o G. Ritzer escriu el seu llibre: “La MacDonalització de la sociedad”. Barcelona: Popular.
o 4 principis bàsics:  Eificència.
 Calculabilitat  Uniformitat i previsibilitat  Control mitjançant l’automatització .
o En aquest sistema de treball tan mecanitzat, l’únic component que pot fallar és el treballador en si (idea de màquina imperfecta).
o “La irracionalitat última de la McDonalització és que les persones arribin a perdre el control sobre el sistema i que sigui aquest el que ens acaba controlant” (Ritzer, 1993: 145).
3 SOCIOLOGIA II APUNTS - Nous riscos o Riscos a nivell global:  Són riscos difícils de prevenir ja que falten sistemes de protecció i control.
 Al ser a un nivell tan universal –tan gran- davant de responsabilitats, és molt difícil trobar un culpable definit.
o Apareixen nous riscos, repercussions dels quals són a nivell transnacional, com és el cas de:  Riscos ecològics: EX: escalfament global.
 Noves Epidèmies: EX: Sida, Grip A o Vaques boges.
 Catàstrofe atòmica, com la de Txernòbil.
o Apareixen noves formes de criminalitat més “globals”:  Immigració i delinqüència.
 Trànsit internacional de drogues (contraban).
 Cyber- criminals (criminals per les xarxes socials o Internet).
 Terrorisme islàmic.
- Nous riscos socials o Desindustrialització i terciarització de l’ocupació de la població. Cada cop més hi ha un trànsit de treballadors del sector secundari cap al terciari.
o Entrada massiva de la dona al mercat laboral, la qual cosa provoca problemes de conciliació entre vida laboral i vida privada.
o Increment de la desestabilització de les estructures familiars.
 La inestabilitat familiar, de per si, no es considera cap risc social; però les conseqüències que pot portar, si que se les considera risc social.
 Descentralització de l’ocupació, la qual cosa repercuteix directament en les pensions.
- Conseqüències socials de riscos o Riscos naturals que tenen dimensions socials, és a dir, que tenen un efecte bastant important en la gent.
 S’assignen responsabilitats pel seu control.
 Ocasionen crisis socials que posen en evidència aspectes indesitjables del sistema social afectat.
 Afecten a grups socials d’una forma desigual.
o Riscos de trànsit  Es concentren en “errors humans” ignorant altres dimensions també importants, com el disseny de carreteres, enginyeria automobilística o la falta de transport públic.
o Politització de certs riscos.
 L’exemple principal és el terrorisme o la violència de gènere.
o Riscos alimentaris, els quals són riscos per la salut i alhora, riscos laborals.
4 SOCIOLOGIA II APUNTS - Mitjans de comunicació i riscos o INTRODUEIXEN BIAXIOS (desviacions)  Concentren l’atenció en crims poc freqüents però amb un component alt de dramatisme.
 Magnifíquen el dramatisme a l’oferir cobertura immediata o en directe sobre certs episodis de crims poc freqüents.
 Barregen informació amb l’entreteniment, difuminant la frontera entre els rumors, l’especulació i els fets objectius.
- Societat del risc o El principi de la societat industrial és distribuir béns i el de la la societat del risc és distribuir mals:  La societat moderna administra riscos.
 U. Beck (2006). La sociedad del riesgo global. S. XXI.
5 ...