Segon parcial agronomia: graminies i lleguminoses (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 1º curso
Asignatura Agronomia i economia agraria
Año del apunte 2014
Páginas 35
Fecha de subida 13/11/2014
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

AGRONOMIA SEGON PARCIAL LES GRAMÍNIES  Classificació Classe: ANGIOSPERMAS.
Subclasse: MONOCOTILEDÓNIES Família: POACIES=GRAMÍNIES  Morfologia - Arrel superficial, fasciculada - Formada per unitats biològiques independents però no totalment autònoma: comparteixen el mateix sistema radicular (=arrel). Fillols, cada un amb una espiga. Nº espigues segons el clima i nutrició del sòl. Com + espigues +competència - Tija poc ramificada (canya amb nusos i entrenusos que poden ser buits o plens de subs reserva com el blat de moro) Blat amb 6 nusos.
- La planta pot créixer erecta, semi-erecta o ajaguda (per pastoreig).
- Fulles simples allargades amb desviació paral·lela. Consten de dues parts: La beina i el limbe.
En la unió es troben uns apèndixs característics de les gramínies: les lígules i aurícules (ajuden a identificar sp, en cada sp és diferent).
LÍGULA apèndix membranós entre la fulla i la tija.
AURÍCULES (2) apèndixs/prolongació de la fulla que envolta la tija Blat: lígula amb pèls Civada: lígula llisa, no té aurícules Ordi: Aurícules es creuen. Lígules dentades Sègol: Aurícules curtes. Lígula asserrada - Flor formada per glumel·les (palea i lemma), androceu (3 estams), gineceu (1 òvul, 2 estils i 2 estigmes).
- Pol·linització anemòfila (aire) - Les unitats de la inflorescència són les espiguetes formades per una o més flors. A la base de les espiguetes es troben les glumes (bràctees) que envolten/protegeixen les flors: una inferior i una superior. A cada nus: 2 glumes.
- El raquis és l’eix d’inflorescència.
- Fruit(=gra) en cariòpside: la paret del fruit i la de la llavor soldats.
- Llavor: endosperma ric en midó, capa d’aleurona rica en proteïnes i greixos i germen ric en proteïnes, sucres lliures i greixos.
- DE MÉS A MENYS IMP: Ray-grass, Festuca, Dactilo, Falaris  Desenvolupament: PERÍODE VEGETATIU - Germinació: molta aigua, Tª òptima, a llavors + grans + profunditat de sembra. Les farratgeres perden abans la qualitat de la llavor.
- Creixement plàntula: el coleòpter arriba a la superfície, apareixen les 1eres fulles, s’inicia la fotosíntesi. Molt important la Tª.
- Fase filloleig: cada fillol en produeix 4 + (es forma una mata).
La capacitat de produir fillols depèn de: Espècie, Varietat, Clima, Nutrició de la planta, Densitat i data de sembra, Profunditat de sembra .
Per a + capacitat filloleig: elevades Tª, bona nutrició, no enterrar el nus de filloleig, sembrar més d’hora.
Farratgeres: arròs>sègol>ordi>blat>triticale>civada>sorgo>blat de moro PERÍODE REPRODUCTIU -Fase canoneig: gran distància entre nusos per allargament tija - Fase espigueig: moltes hores (fins a fecundació, en que l’ovari passa a ser fruit i l’òvul la llavor) apareix la flor.
* altes temperatures i sequera afecten negativament la formació dels òrgans reproductors.
PERÍODE DE MADURACIÓ (intervé la temperatura i la humitat del sòl)  Fase multiplicació cel·lular intensa gra lletós que té el tamany definitiu, no està madur.
 Fase enriquiment de glúcids i pròtids  gra pastós. Els nutrients migren cap al gra (completa), alguns es queden al farratge pel rebrot (incompleta). No és vitri (verd), molta aigua (40-50%)  Fase dessecació del gra  gra semi-dur, dur i vitri. Reducció fins 14% aigua. ( a +Tª dessecació + ràpida: grans petits i arrugats) *p. vegetatiu: alt PB/ baix FB *planta madura: alt FB/ baix GB CEREALS (GRA)=gramínia cultivada pel seu gra comestible (elevats HC, mitjà PB, baix GB) Anuals IMPORTANCIA DE LOS CEREALES EN LA ALIMENTACION Cereals més cultivats al món (de+a-, per ha): Blat, Blat de moro, Arròs, Ordi, Sorgo=melca, Mill.
Sp més cultivada a Esp i Cat: Ordi.
Cereals són millors que lleguminoses gra ja que són molt fàcils de cultivar.
COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS GRANS: - Elevat percentatge en hidrats de carboni (aprox. 80%): Midó, cel·lulosa i hemicel·lulosa (fibra: al segó (+v.n) i la cascarilla), sucres lliures (sacarosa: al germen).
- Nivell moderat en proteïna (9-16%): SOLUBLES: Albúmines, globulines.
INSOLUBLES (gluten): Glutelines, prolamines. (pobres en tripsina y lisina)  Farines de civada i ordi són pobres en gluten.
continguts alts de proteïna (blat i triticale), continguts baixos en proteïna (arròs, blat de moro) - Baix contingut en greixos (generalment inferior al 5%) més greix: civada i blat de moro - Font important de vitamines - Bona font de minerals: K, P, Mg - Contingut en proteïna relacionat amb fertilització de N. A + N, + proteïna té el gra.
SUBPRODUCTES: - BLAT (nuu): Farina (endosperma), segó (=salvado), germen.
- ARRÒS (vestit): arròs amb pellofa, arròs blanc, pellofa, segó, germen CEREALS D’HIVERN : Són cereals inmadurs o cereals d’hivern per farratge, majoritariament són utilitzats per l’obtenció de gra: blat, civada, ordi, sègol y triticale. (no es forma el gra)  Representen el 30% de la superfície total destinada a la producció farratgera.
 El 92% del total de la superfície ocupada pels cereals están en Andalucía, Extremadura, Castilla-La Mancha, Castilla-León i Balears.
 La forma d’aprofitament més important és el fenc Secà. Resistent fred.
Sembra tardor/ recol·lecta estiu Alternativa: després de lleguminoses gra, alfals, patata, remolatxa, blat de moro.
Fertilització: N-P-K (ordi 2c:poc N).
BLAT: Cereal més imp al mon. Dos tipus: Tou (farina) i Dur(sèmola, midó vitri) Característiques morfològiques: Arrel superficial fasciculada, tija amb 6 nusos, lígula ciliada, aurícules de mida mitjana, 2-5 flors per espigueta.
Cicle: Anual (7-9 mesos) Temperatura: (3-35ºC), El blat dur resisteix menys el fred.
pH: Neutre (6-7.5) Sembra/Recol·lecció: Setembre-octubre/juliol-agost Composició química: Alt contingut en proteïna.
Ús: Al.humana: cereals esmorzar, papilles infantils, forn de pa, pastisseria Indústria: midó i begudes alcohòliques, sèmola, farina(aestivum) Al animal: Gratrossejat i combinat per evitar probl.digestius (monogàst i remug.,aus poc) Subproductes segó i germen Farratge (bona qualitat) verd, pastoreig, fenc, ensitjat.
Palla Varietats: ASTRAL (sense arestes), TRAPIO (amb arestes) SÈGOL: (=centeno) Característiques morfològiques: Arrel fasciculada superficial, tiges poc ramificades i altes (ajagut), espiga fina i poc densa, lígula serrada i aurícules curtes, gra despullat, llarg i fi.
Cicle: Anual (10 mesos) Temperatura: 0-30ºC. Suporta bé el fred o la sequera= RÚSTIC.
pH: Neutre-àcid (5-7) Sembra/Recol·lecció: Setembre-octubre/juliol-agost. Rústica: s’adapta a sòls pobres i resistent a malalties Composició química: Baix contingut en greix i alt en H de C Ús: Al. humana: farina (es conserva + temps) , forn de pa, productes dietètics Indústria: whisky i ind. Farmacèutica Al animal: Gratrossejat (porcs fins a 10%, NO truges lactants per diarrees, vaques i cavalls fins a 40%, mai en ponedores xk és laxant i si es taca l’ou no es pot vendre) Subproductes palla Farratge (tetraploïdes, bona qualitat) verd, pastoreig, fenc, ensitjat.
TRITICALE: (triticum x secale) Primer cereal obtingut per l’home.
Característiques morfològiques: Tiges més altes (ajagut), menor capacitat d’afillolament Cicle: Anual(9 mesos) Temperatura: 2-35ºC pH: Àcid (6) Sembra/Recol·lecció: Setembre-octubre/juliol-agost.
Composició química: més contingut en proteïna i de millor qualitat que el blat (Lys).
Ús: Alimentació animal: gra trossejat o en farina i farratge (bon rebrot:verd, pastura, fenc o ensitjat). Palla.
ORDI: Hi ha de dos tipus: de 2 (cicle curt: estiu/cervesa 75%/2files de gra) o de 6 carreres (cicle llarg: hivern/ pinso 25%/ 3 files de gra). Cereal + imp a Cat i Esp Característiques morfològiques: Arrel superficial fasciculada, tija fina poc lignificada (ajagut), lígula dentada, aurícules llargues, gra vestit.
Temperatura: 3-40ºC pH: Bàsic (7-8) Sembra/Recol·lecció: Setembre-Octubre; febrer/juliol-agost Composició química: Gra: alt contingut en fibra (5.5%) Ús: Cereals per esmorzar, papilles infantils Indústria (2 carreres): cervesa (malt=malta).
Al. Animal: De 6 carreres xk té més prot: gra sencer, trossejat o en farina per pinsos (Cavalls, remugants, porcí). Subproductes: Arreletes de malt (vaques lleteres, truges gestació, conills); Bagàs (alta producció). Farratge: verd, fenc, ensitjat, pastoreig, hidropònica.
CIVADA: Característiques morfològiques: Arrel fasciculada més profunda que les anteriors, tija més fina, inflorescència en panícula, gra vestit Cicle: Anual (8 mesos) Temperatura: (4-35ºC). Climes frescos i humits. Cereal d’hivern menys resistent a la sequera.
pH: Àcid (5-6) Sembra/Recol·lecció: Setembre-octubre; febrer/juliol-agost Composició química: Gra: és el que té més contingut de greixos i fibra. Avenina (alacloïde). Vit E. Farratge té menys lignina.
Ús: Al.humana: cereals esmorzar, aliments infantils, dietètica (poc gluten), no panificable.
Indústria: cosmètica i farmàcia.
Al.animal: gra sencer o triturat (>cavalls). Pellofa gra, palla. Farratge: verd, pastoreig, fenc, ensitjat (sola o amb la veça), per animals domèstics, palla Cultiu mixte: veça-civada.
-Palla cereals: alt FB (>lignina) baix PBles de civada i ordi són les de millor qualitat.
*civada i ordi es poden sembrar a la vegada per a farratges.
CEREALS D’ESTIU Regadiu, és a dir, exigents H2O (melca pot ser de secà). Sensible fred Sembra primavera/reco. Finals estiu.
Alternativa: després de qualsevol cultiu.
Fertilització: N-P-K ( panís molt exigent).
BLAT DE MORO: Plata C4 (cloma càlid).El + utilitzat en alimentació animal: farratge i gra Característiques morfològiques: Arrels fasciculades profundes, arrels d’ancoratge i arrels aèrees, tija plena de subs.de reserva, fulles grans sense aurícules, flors unisexades (masculina en panícula, femenina en espiga1,3 panotxes). Té una arrel principal (llavor), una d’ancoratge i les aèries o adventícies (fotosíntesi).
Cicle: Anual (6-7 mesos) Temperatura: 10-45ºC pH: Neutre (6-8) Sembra/Recol·lecció: Primavera/setembre.
Composició química: Gra: <prot. (<Lys, Trp), >greix. Gluten (prolamina zeïna. >carotè i xantofil·les). Com és ric en prot= car  1r per monogàstrics: porcs, aus, 2n vaques llet i després per remugants.
Ús: Al.humana: farina (maizena), cereals esmorzar, aperitius, oli, margarina (molt greix) Indústria: indústria farinera i molinera, ginebra.
Al.animal: gra sencer, trossejat (aus) per pinsos o farina. Utilitzat en totes les sp.
Subproductes: Gluten: Gluten feedvaques llet, porcs i aus. Gluten meal (gluten)aus i mascotes (NO AFECTA A HUMANS) . Rostoll =rastrojos =V.N q palla.
Farratge: Gran producció : verd o ensitjat (gra pastós, suporta pressió dits).
SORGO O MELCA /PASTURA DEL SUDAN: C4 clima càlid. Ús del gra (sorgo) i farratge té baix contingut en tanins (P.Sudan) Característiques morfològiques: Arrels fasciculades profundes, tija amb subs. de reserva, panícula tancada, flors hermafrodites, gra despullat vermell o blanc. Les varietats per farratge són més altes.
Cicle: Anual (6-7 mesos) Temperatura: 15-45ºC Suporta bé la sequera.
pH: Neutre (6-8) Sembra/Recol·lecció: Primavera/setembre Composició química: Gra: tanins (gust amarg) < digest.prot.
Farratge: durrina (HCN) Ús: Al.humana: zones pobres (Àsia i Àfrica) Indústria: begudes alcohòliques africanes.
Al.animal: gra sencer (aus) o en farina(triturat) per aus, porcs i remugants. Farratge en verd (>45cm), ensitjat, pastoreig gra lletós. Rostolls = que el blat de moro Gra: TANINS (Compostos Polifenòlics)  es troben a la testa del gra. Tenen una zona fosca a sota. Poden arribar a ser tòxics. Dóna un sabor amarg (la seva unió amb proteïnes al tub digestiu fa que es torni indigestible, - ingestió, - creixement) Remugants més resistents als tanins que els monogàstrics.
Farratge: DURRINA (Glucósid cianogènic)  No és tòxica. Quant entra al rumen es troba amb l’enzim beta-glucosidasa i es torna tòxica: formació àc.cianhídric. (interromp la transferència d’electrons a la cadena transportadora de la respiració, es produeix anòxia tissular i mort per fall cardiorespiratori. A més edat planta, +durrina inactivada.
FAN: Factors Antinutricionals compostos que alteren la nutrició del animals. Com la cafeïna.
MILL: Característiques morfològiques: Inflorescència en panícula.
Ús: Al animal: gra sencer o en farina. Farratge.
ARRÒS: Característiques morfològiques: Inflorescència en panícula. Gra vestit Ús: Al. humana: arròs blanc (sense segó ni germen), arròs integral (amb segó).
Al. animal: gra amb pellofa FARRATGES Com + plurianuals, + rizomes Aprofitament = que a lleguminoses: P. Vegetatiu (finals) >valor nutritiu, <quantitat pastoreig o verd rebrot en 5-6 setm.
P. reproductiu (inici) < valor nutritiu, >quantitat verd, fenc, ensitjat rebrot per rizomes més lent. Es poden fer fins a 3-4 aprofitaments/talls (sega o pastoreig) a l’any, deixant temps pel rebrot, la qual cosa depèn del clima: a més pluja + talls es podran fer.
Quan es talla s’ha de deixar 5-15 cm del nus d’afillolament. A l’hivern es deixa reposar el prat. En les plantes pluriannuals moren les tiges espigades, part del sistema radicular i alguns fillols, i després rebrota. Sembra a l’octubre o primavera.
P. Maduració  moren les tiges espigades, part del sistema radicular i alguns fillols.
RAY-GRASS (=MARGALL) ANGLÈS Important (molt nutritiu) Característiques morfològiques: Arrel fasciculada bastant superficial, tija no ramificada amb base vermella i rizoma, fulles amb aurícules curtes, inflorescència en espiga (tija ondulada). Espiga sense arestes.
Clima: Oceànic (sensible a la sequera) Sembra: Sol o amb trèvol blanc(plurianual) Durada prat: Anual (sembrat sol) o bianual (sembrat amb trèvol). 6-10 anys Recol·lecció: 3 talls a l’any Sequera: Sensible Ús: Bona palatabilitat, digestibilitat i valor nutritiu. Resistent al trepig dels animals.
Farratge: de gran qualitat. Verd, pastoreig (varietats tetraploïdes), fenc i sobretot ensitjat (diploïdes).
Jardineria: raigràs anglès gespa de millor qualitat. (no l’italià) RAY-GRASS ITALIÀ Important (molt nutritiu) Característiques morfològiques: Arrel fasciculada bastant superficial, tija no ramificada amb base vermella sense rizoma, fulles amb aurícules molt llargues que creuen la tija, inflorescència en espiga (tija ondulada), espiga amb arestes.
Clima: Temperat Sembra: Sol o amb trèvol violeta (bianual també) Durada prat: Anual (sembrat sol) o bianual (sembrat amb trèvol). 1-2 anys. Primer any produeix poc i segon any poc.
Recol·lecció: 3 talls a l’any Sequera: Resistent Ús: = que Ray-grass anglès *Híbrids (plurianuals) : Rg anglès x Rg italià; Ray-grass x Festuca (Festulolium) FESTUCA PRAT Important (molt nutritiva) Característiques morfològiques: Arrels superficials, panícula.
Clima : Temperat Sembra : Sol o mescles Durada prat : 6 anys (prats mitjana durada). A partir 6è any produeix poc Recol·lecció : 3 talls a l’any Sequera : Sensible Ús : La F. de prat té una gran qualitat (x farratge), poca quantitat i és baixa, la F. alta produeix una gran quantitat, qualitat mitjana i és alta.
Jardineria: Cèsped (molt resistent trepitjades: creix lentament) porteria camp futbol Al. animal: pastoreig (resistent trepitjades), verd, fenc o ensitjat.
FESTUCA ALTA Important (molt nutritiva) Característiques morfològiques: Sistema radicular profund, poques espiguetes per panícula.
Clima : Temperat Sembra : Sol o mescles Durada prat : 6 anys (prats mitjana durada) Recol·lecció : 3 talls a l’any Sequera : Resistent Ús : = que Festuca de prat DACTILO Característiques morfològiques: Arrel fasciculada i profunda, inflorescència en panícules molt carregades d’espiguetes, llavor amb aresta corbada.
Clima: Temperat Sembra: Mescles Durada prat: 5-7 anys (mitjana durada).
Recol·lecció: 3 talls a l’any Sequera: Resistent Ús: En estat vegetatiu té molt bona qualitat, després la perd.
Al. animal: pastoreig, verd, fenc , ensitjat.
FALARIS Característiques morfològiques: Arrel fasciculada molt desenvolupada. Tija amb rizoma (subs. reserva), inflorescència en panícula condensada amb peu curt. +ample i curta que la cua de rata. No ha de ser el primer que arriba al rumen, s’ha de barrejar amb altres sp. En excès provoca la mort al cap d’uns dies.
Clima: Temperat Sembra: Mescles Durada prat: 7-10 anys (llarga durada).
Recol·lecció : 3 talls a l’any Sequera : La més resistent Ús : P. vegetatiu: bona qualitat. Té triptamina (alcaloïde) que dóna gust amarg i disminueix la digestibilitat i provoca hiperexcitabilitat i alteracions en la marxa.
Al. animal: verd, pastoreig, fenc (poc usat) i ensitjat.
CUA DE RATA=FLEO Característiques morfològiques: Arrel superficial, tija amb rizomes, panícula condensada.
Llarga i estreta.
Clima: Temperat-fred Sembra: Mescles Durada prat : 7-10 anys (llarga durada).
Recol·lecció : 2 talls a l’any (poca producción) Sequera : Sensible Ús : En zones de muntanya: verd, pastoreig ,fenc i ensitjat. Té una instal·lació i un rebrot lent.
BROM Característiques morfològiques: Arrel profunda, inflo. panícula, llavors amb moltes arestes que quan madura es tornen silícies.
Clima: Gran adaptació Sembra : Mescles Durada prat : 3-5 anys (mitjana durada).
Recol·lecció : 3 talls a l’any Sequera : Resistent Ús : P.vegetatiu: bona qualitat i palatabilitat. Pastoreig. Instal·lació i rebrot ràpid. No tolera l’embassament. Verd, pastoreig, fenc, ensitjat. En P. maduració té les arestes, provoca ferides a l’animal - Totes tenen inflorescència en panícula excepte el raigràs.
- Es cultiven sols només el raigràs i la festuca, la resta es cultiven totes en mescla.
- Totes es sembren a l’octubre (o primavera).
- Totes es tallen uns 3 cops a l’any excepte la cua de rata que es talla 2 vegades.
- Totes tenen un pH pròxim a la neutralitat (5-8) - A totes s’aplica una fertilització N-P-K.
LES LLEGUMINOSES  Classificació Classe: ANGIOSPERMAS Subclasse: DICOTILEDÒNIES Família: LLEGUMINOSES=FABACIES  Morfologia - Arrel pivotant= axonomorfa (alfalsmolt profunda i poc ramificada/ pèsols i trèvol blancpoc profunda i molt ramificada).
- Tija herbàcia o llenyosa. Pot ser erecte (soia), ajagut (trèvol blanc) o enfiladís (veça).
- Fulles compostes formades per foliols, estípules a la base del pecíol gairebé sempre petites i molts circells.
- Flor papillonàcia (amb forma de papallona) 5pètals: 1estàndart gran, 2 ales (+petites), 2 carenes (petites: separades o soldades).
- Pol·linització entomòfila (insectes)colors i formes atraients  Femení = Gineceu: ovari amb varis òvuls  Masculí = Androceu: 10 estams (9soldats, 1lliure) - Inflorescència en capítol (trèvol), raïm (tramús) o flors aïllades (pèsols).
- Fruit en llegum: dehiscent (s’obre quan està madur pel pergamí) ex. Pèsol indehiscent (no s’obren quan està madur, cauen al terra) ex. Alfals - Llavor (gra): composta per la testa, l’endosperma (poc apreciable) i el germen ( 2cotiledons i eix embrionari, fracció majoritària). L’hilus és la cicatriu que deixa el funicle quan es separa del gra.
 Desenvolupament: - Germinació: Epigea quan germina la llavor els cotiledons surten a l’exterior i funcionen com fulles (soja, alfals, trèvol, esparceta, mongeta...) Hipogeaquan germina els cotiledons queden enterrats (veça, cigrons, faves.)  Factors que influeixen en la germinació: a) qualitat llavor b) humitat c) Tª d) Duresa testa (germina quan la coberta s’humifica (H2O) o amb H2SO4 diluït uns minuts i es desfàescarificació) És una adaptació a la supervivència d’una sp indesitjable per l’agricultor ja que no germina/madura tot a la vegada.
- Creixement vegetatiu: lentitud inicial, després ràpid (al contrari q gramínies)  Factors que hi influeixen: a) Tª: 25-30ºC b) Llum (es poden adaptar a poca llum) c) Sòls: creixen en sòls pobres i els milloren (rhizobium) - Floració i fructificació: augmenta nº flors (no totes produeixen fruit) / creix. ràpid de la llavor.
 Factors que hi influeixen: a) Tª (estiu) b) presència d’insectes.
Fixació nitrogen: - Simbiosi amb rhizobium (bacteri gram – flagelat) - Cada lleguminosa necessita una soca de rhizobium determinat.
- Rhizobium present al sòl, augmenta creixement quan connecta amb arrel, Rhizobium passa de bacteri a bacteroide (perd el flagel i canvia de forma) i fixa el N2 combinant-lo amb O2 (forma NO3-, el qual pot ser abs. per la planta) el pèl radical es corba i es forma un hilus infecciós, les cèl·lules es multipliquen fins a formar un nòdul, la forma i la mida del qual depenen de l’espècie. ( tramús: envoltant, soja: rodó, trèvols: el·lipsoïdals, faves: digitats...) - L’alfals és el que + N capta, el retorna al sòl.
- Inoculació (si el rhizobium no es troba al sòl): agar, suports líquids, suports sòlids, “peleteado” fungicida+inoculant+recoberta - Té interès mediambiental i agronòmic.
- El N només s’absorbeix com NO3- o NH4+.
- La fertilització en lleguminoses no es sol realitzar, en sementera mai (a la fixació es pot fer malbé)  Factor que hi influeixen: a) Tª (12-32ºC) b) O2 (bacteri aerobi) c) pH (àciddificulta) d) K (afavoreix) e) sequera i sòls embassatsdificulten f) nitrogen combinat (nitrats) dificulta nodulació (GRA) ½ HdC (fibra, midó, cel·lulosa), alt PB, baix GB (excepte soia i cacahuet). proteines solubles majoritàries molta Lys i poca Met. Minerals Ca i Fe IMPORTÀNCIA I PRODUCCIÓ DE LES LLEGUMINOSES GRA: S’utilitzen més les gramínies, no es plantes les lleguminoses ja que depenem d’Amèrica.
Durant uns anys va disminuir la sup.i la producció de lleguminoses gra. L’any 2000 es va prohibir ús en farina animal, i van començar a buscar la proteïna a les lleguminoses.
Reglamento CE nº 202/2012. Programa Nacional para la calidad de legumbres - Leguminosas Grano (lentejas, garbanzos y judías): ayuda base 100€/ha (vinculadas a denominación de origen, indicación geográfica o cultivo ecológico) Dotación presupuestaria 1.000.000 €/año (campaña 2012-13 han solicitado ayuda 1.204 agricultores - 45 de Catalunya y la mayoría son de Castilla León) *Per alimentació humana nomes s’utilitza la mongeta seca (judia). Em canvi, per pinso s’utilitza la fava, llentia, cigró, pèsol, veça, tramús, erb.
*Hostalisses: només en alimentació  mongeta verda, pèsols verds, faves verdes  Factors Antinutricionals (FAN): Molts grans de lleguminoses en presenten i limiten el seu ús en alimentació animal. Generalment són produïts per la planta com a mecanisme de defensa. El seu efecte AN es degut a: la palatabilitat (afecten al seu sabor i olor: mengen menys, creixen menys) i influeixen sobre les funcions digestives (= que els tanins en les gramínies).
El contingut i tipus FAN depèn de l’sp, varietat (flor blanca sense tanins pèsol, faves / flor de color amb tanins), condicions ambientals, tècniques de cultiu, etc.
A vegades les característiques morfològiques de la planta estan relacionades amb la presencia o absència de FAN.
Poden ser: TERMOLÀBILS (desapareixen per la calor)  els tractaments habituals tèrmics són: torrat en sec (diverses T i temps) i l’extrusió (augmentes la P a 145ºC pocs segons: exploten les cèl·lules i s’inactiven els FAN) TERMOESTABLES (desapareixen per rentat, en remull) Els de color groc donen gust amarg.
 Classificació segons el seu ús (es fa en gram i lleg) PROTEAGINOSES (molta PB): FAVES (sec) Característiques morfològiques: Arrel pivotant profunda, nòduls digitats, tija resistent l’ajagut, fulles compostes, inflorescència en raïms curts, flors blanques (pocs tanins) o roses (molts tanins) , 6-10 llavors per fruit. 3 tipus botànics: Minor (gra), Equina (dehiscència moderada, només alimentació animal per la qualitat que té) i Major (indehiscent, verd: alimentació animal).
Cicle: Anual (7mesos) Tª: (5-30ºC) Secà Sembra/Recol·lecció: Octubre/maig-juny Composició química: Bona relació Ca/P, Fe alt .molta Lys, poca Met i Trp poca vitamina FAN: tanins (flor color>flor blanca) termolàbils.
Ús: Al humana: fava verda (Major i Minor) (favismemalaltia hereditària) Indústria: adob verd Al animal: Gra (Equina)farina remugants fins a 20% (resistentes), porcs 15% suplementar amb Trp (no truges gestants), aus 10% suplementar amb Met (no ponedores).
Farratge bona qualitat, verd, pastoreig, ensitjat (Minor) TRAMÚS Característiques morfològiques: Blanc, Groc, Blau, i Vivaç. Arrel pivotant profunda, nòduls envolten l’arrel, tija forta (resisteix ajagut), fulla composta amb foliols radials, flors en gran raïms cònics, fruit conté 2-4 llavors, poc dehïcent. Dos tipus: Blanc (dolç, té menys Lys, menys qualitat, llavor gran) i Blau (australià) FAN : Alcaloides i oligosacàrids-termostables) Cicle: Anual (9 mesos). Vivaçperenne Tª: (4-30ºC) Secà Sembra/Recol·lecció: Setembre, octubre (inocul·lació)/estiu Composició química: molta PB i FB. (poca Lys i Met poca qual.) poc Ca i molt Fe. Planta calcifuga (no pot viure en sòls calcaris). FAN: oligosacàrids i alcaloïdes (s’eliminen per rentat) Ús: Al humana: farina per dolços.
Indústria: adob verd Al animal: Apte per totes les sp, més usat en monogàstrics. Farratgepoc / Graes pot donar sencer (oví) o en farina (tramús dolç) vigilant els alcaloïdes (porcs + sensibles).
Suplementar amb Lys i Met.
Poligàstrics>aus>porcs. Per porcs tramús dolç, per remugants l’amarg pels alcaloïdes.
PÈSOLS (sec) Característiques morfològiques: Arrel profunda pivotant amb nòduls envoltants. Tiges molt abundants, estípules més grans que foliols, varietats amb circells, flors aïllades, moltes llavors per llegum (dehiscent o no segons varietat), gra unit per peu a llegum (hilium visible). Varietats llises i rugoses i varietats verdes (molts tanins) per farratge o blanques (pocs tanins) plurianuals.
Cicle: Anual (7mesos) Tª: (4-35ºC) Secà Sembra/Recol·lecció: Octubre/maig-juny Composició química: Prot. bona qualitat molta Lys. Varietats llises + midó i millor digestabilitat. FAN: tanins, lectines i inhibidors de tripsina. (termolàbils).
Ús: Al humana: pèsol verd Al animal: Gra flor blanca farinaaus i pinsos porcs Farratgeflor color (tanins) pastoreig, verd, fenc o ensitjat OLEGINOSES (molt GB, olis): SOJA: marca el preu imp a nivell econòmic, alimentació animal i a nivell social. A Esp produïm molt poca, els majors exportadors són EEUU, Brasil (60% transgènica) i Argentina, després va Xina i Índia. A Argentina s’acabarà tornant un monocultiu, la qual cosa és un problema. A Esp s’importa molta més de la que necessitem però extraiem l’oli i separem la torta (amb una molturadora) per vendre a un altre país.
Característiques morfològiques : Fulla composta amb tres foliols, tija i fruits coberts de pèls, fruit amb 3-4 llavors, flor papilionàcia blanca o rosa (raïms petits), llegum completament dehiscent (obertura): si et retardes en recollir perds un 20% de la collita , nòduls esfèrics. La llavor es color marfil amb l’hílum negre. Hi ha tres tipus: la fava soia (gra), soia 44 (torta 44%prot) i la soia 47 (torta 47% prot) Tª: (4-40ºC) Regadiu Sembra/recol·lecció : Maig (inoculació)/setembre (Anual, algunes de cicle curt:5m, altres fins a 1any) Composició química : alta PB (Lys, Trp),Ca, P. Farratge: baixa palatabilitat  FAN: lectines, inhibidors tripsina (termolàbils). Soja integralmolt GB full-fat Ús: Al humana: poc Indústria: oli (a Esp poc ja utilitzem el d’oliva) Al animal: Per animals d’altes produccions, es dóna més en monogàstrics ja que és + car.
Gra senser es poc habitual, farina (=fullfat) integral (sense treure el greix) extrusionada o torrada (porcs canals greixoses). Si l’animal és per carn, últims dies abans d’anar a l’escorxador no donar fullfat.
Farina desengreixada(=turtó) com a subproducte.
Farratge s’usa poc *Quan puja la PB, disminueix la FB, augmenta la Lys.
ALTRES LLEG. GRA: CIGRONS: (també en farratge) Característiques morfològiques : Poques llavors per llegum.
Composició química : PB= 20%. Pocs FAN. Molt Ca i Fe. Glucòsid cianogènic i saponines.
Ús: Alimentació humana i animal LLENTIES: (també en farratge) Composició química : PB= 25-28%. FAN: lectines, saponines, inhibidors tripsina. Molt Fe Ús: Alimentació humana i animal VEÇA GUIXES=ALMORTA també per farratge Característiques morfològiques : Llavor semblant a la del tramús Composició química: 25-28% PB.
Ús: No s’utilitza mai en alimentació humana, va ser prohibida ja que té un FAN que dóna lloc a una malaltia: el latirisme (probl. Neurològics). En alimentació animal ERB (=YERO): Característiques morfològiques : Molts foliols, gra arrodonit.
Composició química : PB= 17-20%. FAN: inhibidors tripsina i glucòsid cianogènic.
Ús: Al. animal: boví i oví fins a un 20% de la ració. Per remugants (barat).
- Recol·lecció abans de que s’obri el llegum (coloració marró) - Fertilització: P-K (fons) / N després de P. Vegetatiu en algunes plantes.
- Lloc en l’alternativa: després de cereals - pH pròxim neutralitat (6-8) FARRATGES: *Presions selectives Per vía natural (sobreviuen els millor adaptats) o vía antròpica (selecciona les més boniques, agafa les llavors i les planta).
ALFALS Es cultiva als 5 continents. Farratge + imp per prot. (bona qualitat) Conca de l’Ebre: Lleida, Aragó, Navarra.
ECOTIPUS: alfals que durant anys s’han desenvolupat en condicions de localització geogràfica i ambientals específiques i sotmeses a un sistema d’explotació concret, han donat lloc a poblacions amb determinades característiques definides i constants.
Varietats i ecotipus de l’alfals Alma (Empordà), Du puits (Logroño), Altiva (Aragó), Moapa (Urgell) *No tots els talls són igual de nutritius: El 1r tall és el més nutritiu xk la planta encara no està explotada. Encara que trobes més males herbes i quant talles l’alfals ocupa el lloc de les males herbes. Llavors el segon tall serà millor perquè no hi ha males herbes.
*Quantes més fulles, + nutritiu.
*SUBVENCIÓN COMUNITARIA PARA FORRAJES DESECADOS Hasta 2011: Ayuda 33 €/tm de forraje transformado A partir campaña 2011/12: la ayuda a la producción de forraje desecado estará desvinculada de la producción (se incluirá dentro del régimen de pago único). (= preu q el farratge deshidratat ja que té una prima=ajuda) Característiques morfològiques: Medicago Sativa flor lila, + alta (clima temperat).
Medicago falcataflor groga (clima fred). No cal inoculació: a Austràlia si.
Arrel pivotant molt profunda, tija molt ramificada, fulla trifoliada, folíols allargats (es diferencia del trèvol xk l’alfalfa té pecíol i el trèvol no) corones (per on rebrota, com més gran+rebrota) grans, rizoma, inflorescència en raïm, llegum petita en espiral, indehiscent, llavors en forma de ronyó.
Sembra: Octubre(clima temperat) o primavera(clima fred). Sol o mescla.
Durada prat:4 anys aprox.de producció (prats de mitjana duració)(plurianual) Recol·lecció: 4-5 talls/any (aixecar i tornar a sembrar) Sequera: Resistent, però exigent en H20 per a altes produccions (reg aspersió=pivot, de regadiu).
Composició química: molt Ca, Lys i vit. Carotens i xantofil·les (pigments). FAN: saponines.
(meteorisme=timpanisme Dóna problemes en aquells que mai han consumit alfals. Cal adaptar-los poc a poc donant poca quantitat a l’inici ja que hi ha una producció gas metà al rumen. Si hi ha abús, als no adaptats se’ls infla el rumen i poden morir per asfixia). Cal sumar PB+FB (com + a prop de 40, millor qualitat) l’alfals en període de floració té més qualitat que en període vegetatiu.
*L’alfals deshidratat (assecat artificial, x elevades Tª)  no té mermas (no perd fulles, que és el més nutritiu) és més nutritiu que el fenc ja que el deshidratat té –FB, +PB, +aa, +vitamines, +GB.
Ús: Al. humana: extractes proteína. Alfals (no té gluten, moltes prot solubles).
Indústria: adob verd.
Al. animal: Farratge (sobretot remugants i gallines ponedores color ou) .
- verd (sola o barrejada, millor barrejada x meteorisme), pastoreig (risc meteorisme) - ensitjat (problemes fermentació per desequilibri molta PB i poc HC, barrejar amb gramínies per augmentar el contingut en HdeC i fermentar).
- fenc (assecat natural a l’inici floració, gran qualitat, pèrdua fulla.
- deshidratat cubs (trossejat), grànuls, pèlets(picat), rama(sense picar) en monogàstrics i remugants.
(-pèrdues i + qualitat) VEÇA (de gra i farratgera) Característiques morfològiques: Arrel pivotant força profunda, tija trepadora (amb circells), flors liles (planta melifera), llegum dehiscent, llavor rodona i petita amb hilus blanc.
Sembra: Octubre. Sol o amb civada o ordi.
Durada prat: Planta anual (8 mesos) Recol·lecció: Maig, juny Sequera: Resistent Composició química: molta PB. FAN: glucòsids cianogènics vicina i vicianina (poden passar a àc.cianhídric. A les parts verdes de la planta. Com + joven,+vicina.
Ús: Indústria: adob verd Al animal: - gra senser o triturat en fabricació de pinsos. Remugants fins a 25% ració (no lleteres per gust amarg en la llet), porcs adults 3-5% , cavalls poc xk són molt sensibles a la vicina, coloms fins a 50%.
- farratgeVerd, fenc, pastoreig, ensitjat. Sol o barrejat, meteorisme.
Desaconsellat en vaques pel mateix motiu que el gra.
TRÈVOL (encarnat) Molt cultivat a Cantàbria i al PB. Qualitat regular ja que no és molt productiu a nivell de proteína.
Característiques morfològiques: Inflorescència en capítol piramidal. Fulla trifoliada en forma de cor.
Clima: temperat Durada prat: Anual Composició química: Qualitat regular. No meteorisme Ús: Pastoreig o sega (molt utilitzat en vaquí lleter).
TRÈVOL SUBTERRANI Molt cultivat al Sud d’Espanya (Dehesa Extremeña) Característiques morfològiques: Fulles trifoliades en capítol. Tija ajaguda, subterrània.
Reautosembra: la flor fecundada s’autoenterra/resembra (es pot considerar plurianual).
Clima: Temperat Durada prat: Anual, a vegades es cultiva com a plurianual.
Sequera: Resistent Composició química: Bon contingut en proteïna. Fitoestrògens (infertilitat i abortaments en oví) . No meteorisme Ús: Pastoreig o sega ALFALS D’HIVERN (trèvol d’Alexandria) Característiques morfològiques: Foliols allargats. Sense peu central. Inflorescència en capítol.
Clima: Temperat Durada prat: Anual Composició química: Meteorisme Ús: Farratge de qualitat a l’hivern. Mala adaptació pastoreig ja que les corones estan molt elevades, l’animal les trepitja i s’impedeix el rebrot. S’utilitza fenc i ensitjat. Molt utilitzat em vaquí lleter.
TRÈVOL BLANC (trèvol repente) Característiques morfològiques: Tija ajaguda, subterrània (produeix estolons), fulles i flors amb foliols molt llargs per captar llum.
Sembra: Amb ray-grass anglès Durada prat: Perenne (plurianual) Clima: Temperat Sequera: Resistent fred i exigent en aigua (regadiu).
Composició química: Bon valor nutritiu. Fitoestrògens (- que el violeta i el subt). Meteorisme Ús: Pastoreig (trepitjades afavoreixen formació arrels) TRÈVOL DE PRAT (t.violeta) Molt cultivat a Lleó i Aragó. 1r any produeix poc (1tall) i 2n any (2 o 3 talls) Sembra: Amb ray-grass italià Durada prat: bianual Clima: Oceànic (fred) Sequera: Resistent al fred Composició química: Bon valor nutritiu (semblant alfals, molt bona qualitat). Fitoestrògens.
Meteorisme Ús: No pastoreig ja que les corones estan molt elevades, l’animal les trepitja i s’impedeix el rebrot. S’utilitza fenc i ensitjat. Molt utilizat en vaques lleteres.
*EL TRÈVOL S’UTILITZA SOBRETOT COM A VERD.
TREPADELLA (=esparceta) Es fertilitza amb P i K Característiques morfològiques: Arrel pivotant molt profunda, tiges erectes i lignificades, fulles compostes amb gran nº de foliols, flor rosa melifera, fruit indehiscent (no en llegum).
Inflorescència en raïm.
Sembra: Octubre o primavera. Sol o mescla (1r any baixa prod.) Durada prat: 2-3 anys (prats de curta duració) Recol·lecció: 2-3 talls Sequera: Resistent sequera i fred Composició química: alt valor nutritiu i palatabilitat. Carotens i xantofil·les. Molt Ca i P. No meteorsime. Molta proteína.
Ús: Farratge: pastoreig/verd (ovelles) i fenc (vaques i cavalls).
Adob verd SULLA (=zulla) A Menorca substitueix a la trepadella. Fertilització amb P i K.
Característiques morfològiques: Foliol superior més gran. Flor vermella.
Sembra: Octubre. Sol o mescla Durada prat: 2-3 anys (prats curta duració) Recol·lecció: 2-3 talls Sequera: Resistent sequera i no al fred Composició química: Meteorisme Ús: Farratge (tenir en compte el meteorisme, verd, pastoreug oví, ensitjar per vaquí lleter) Adob verd.
MELILOT 3 tipus: Flors grogues (bianual), blanques (bianual) o grogues (anual) Característiques morfològiques: 3 foliols dentats per fulla, el central té peciol. Flors molt petites.
Sembra: Octubre. Mescla Durada prat: 1-2 anys Recol·lecció: Sequera: Resistent Composició química: molta Proteïna. FAN: alcaloïde (cumarina). Meteorisme.
Ús: Farratge (cal tenir en compte el meteorisme, verd, pastoreig, fenc, ensitjat.
- Totes tenen un pH pròxim a la neutralitat (6-8) - Totes són de clima temperat, excepte el trèvol violeta que és oceànic.
- Lloc en l’alternativa: entre cereals.
- les que no produeixen meteorisme són: trepadella, trèvol i trèvol subterrani.
- El trèvol de prat i l’alfals d’hivern no serveixen per pastura.
ALTRES CULTIUS D’INTERÈS EN ALIMENTACIÓ ANIMAL - Contingut baix en H20 - Altres arrels com la pastanaga, la chirívia, el nap i el rave s’usen com a farratges (recol. OctDes) ARRELS: Tots s’utilitzen per alimentació animal, s’ensitjen o s’utilitzen sensers. Tots són arrels napiformes. Els d’interès farratger és important que tingui molta fulla.
REMOLATXA: Cicle: Agost-setembre Composició química: Moltes cendres i molta FB (polpa). Molta PB Ús: -sucrera (polpamonogàstrics i remugants (vaques llet en forma de pellet) i xais engreix) - farratgerensitjat o verd (remugants) PASTANAGA Cicle: gairebé tot l’any.
Ús: Alimentació humana, excedents per alimentació animal CHIRIVÍA Cicle: Octubre-Novembre NAP Cicle: Octubre-Desembre RAVE Cicle: Octubre-Desembre TUBERCLES: PATATA (tija) Cicle: Novembre-Desembre Composició química: molt midó, baix contingut en PB i GB. Molt MELN.
Ús: farratge ensitjat o assecat al sol BATAT ó BONIATO (arrel tuberosa) Cicle: Novembre-Desembre Composició química: molt midó, baix contingut en PB i GB. Molt MELN Ús: farratge ensitjat o assecat al sol PATACA ó TUPINAMBO (arrel tuberosa) Característiques morfològiques: Les seves arrels produeixen tubercles.
Cicle: Novembre-Desembre Durada: plurianual Ús: Alimentació animal MANDIOCA (arrel tuberosa) Asia (Tailandia, China, Indonesia) Composició química: molt midó, poca PB i GB i vit. FAN: glucòsid cianogènic linamarina (eliminar-lo rentant, secant, extreient els sucs...). Molt MELN.
Ús: Es talla en rodantxes, s’asseca al sol i se’n fan pèlets (glucòsid innactiu).
Subproducte: tapioca, yuca. en alimentació humana i animal.
ALTRES CULTIUS: GIRASOL Oleaginosa (pellofa + negra +oli) Cicle: Anual Composició química: - El turtó (farina) ↑PB, vit. i min. (Se, Fe y Cu). Polifenol (limita la quantitat a utilizar/ AC. CLOROGÈNIC). Llavor (pipa) alt contingut en GB, com + negra es la cáscara. + GB té (oli) Ús: Gra: (per oli, a Andalucia, Castilla la mancha y Castilla y leon) sencer, pellofa (poc digestible) o turtó (farina sense oli ni pellofa)  remugants, porcs i conills (no en gallines ponedores pq taca ous) Farratge: (al nord de la peninsula: galicia i cornisa cantabrica) verd o ensitjat *30 = 30% prot, 60=60% prot COLZA Crucifera (4 pètals en creu) Característiques morfològiques: Planta amb flors grogues, llavor negra.
Composició química: moltes cendres(minerals) i PB, poc ac. Erúcic (oli)lesions cardíaques, pocs glucosinats. Farina colza 00 molta proteïna i la llavor molt GB.
Ús: Farratge  ensitjat Indústria  oli colza *Colza pot tenir 3 tipus de FAN: Colza 0: té baix contingut en ac.erucic, però alt en tanins i glucosinats.
Colza 00 : baix contingut en àc.erucic i en glucosinats, però alt en tanins Colza 000: baix contingut en tot CÀRTAM Composta, = familia que el girasol Característiques morfològiques: Llavor blanca, petita.
Ús: Llavor i turtó (farina desengreixada, no farratge perquè té molts pinxos). Utilitzem la llavor per l’oli elevada qualitat (oleïco) COTÓ Composició química: Llavor: alt contingut en PB, GB i FB. FAN: gossipol (polifenol limita el seu ús). Pellofa (cáscara): baix contingut en GB i gossipol i alt en FB.
Ús: Planta tèxtil. Té la llavor de cotó molt apreciada en vaquí de llet (SEA: semilla entera de algodon). Té fibra(bó per remugants), prot i grasa (imp per let).
FONAMENTS DE PRATICULTURA I CONSERVACIÓ DE FARRATGE  DEFINICIONS PASTURA (Català) = PASTO (castellà). Del llatí pastus = aliment PASTURA: Acció de pasturar el bestiar; el lloc on pastura; l'herba que pastura.
PASTURATGE: Acció de pasturar el bestiar. // Lloc destinat a la pastura del bestiar.
PASTIU: Terreny de pastura *No hem de fer ús dels mots “pastures artificials” quan ens referim a pastures sembrades.
Pastura herbàcia: Vegetació fonamentalment herbàcia PRAT: comunitat vegetal espontània, verda, produïda per l’home o per acció animal.
a) PRAT DE PORT: Estatges alpí, subalpí, montà i també els mediterranis (s'utilitzen més a la tardor o a la primavera). Aprofitament a l’estiu de l'herba de montà.
 Són la base més important per l’alimentació d’herbívors i remugants  Estàn formats per nombroses espècies vegetals: biodiversitat  Els prats de port es localitzen en zones de difícil accés per la maquinària i s’aprofiten durant l’estiu  La majoria de prats i altres pastures són conseqüència de l’activitat antròpica b) PASTURA D’ORIGEN AGRÍCOLA Són derivades de l’activitat agrícola, naturals millorades o sembrades amb aprofitament tant intensiu com extensiu.
- CULTIUS FARRATGERS: Pastures sembrades  Cultiu farratger monofit: Una única espècie herbàcia  Cultiu farratger polifit (Prada): Vàries espècies - ROSTOLLS: Residus de collites - GUARET: Vegetació espontània que apareix quan descansa el sòl - ERMS: Antics terrenys agrícoles abandonats amb vegetació espontània Cultius farratgers Són pastures sembrades i poden entrar en l’alternança de conreus i s’aprofiten per sega i/o pastura.
 Cultiu farratger monofit: Cereals farratgers, lleguminoses i gramínies farratgeres, arrels i tubercles. Anuals o plurianuals  Cultiu farratger polifit, Prada: format per una associació de diferents espècies de gramínies i lleguminoses i es pot aprofitar per sega i/o pastura.
- S’utilitzen mescles senzilles de 2-3 espècies o fins a un nombre més elevat.
-A l’escollir una mescla s’ha de tenir en compte: Durada, tipus de sòl, finalitat (Sega i/o pastura), condicions climàtiques.
Exemples: 30% lleguminoses, 70% gramínies és la proporció que ha de tenir lloc en els de curta, mitjana i llarga durada    Curta durada (2 anys): Raigràs italià + Trèvol de prat SEGA Mitjana durada (3-4 anys): Raigràs italià + T. de prat + Dactilis  SEGA +PASTURA Llarga durada (>6 anys): Raigràs anglès + Trèvol repentePASTURA COMPARACIÓ ENTRE PASTURES MONOFITES I POLIFITES La mescla de gramínies i lleguminoses es considera més apropiada per: -Gramínies: productivitat elevada, s’adapten a diferents sòls i resistents a lacció animal -Lleguminoses: Fixadores de nitrogen, valor nutritiu elevat  Mantenen de forma més homogènia els rendiments durant lany  Allarguen el període productiu i mes flexibilitat en la seva utilització  Els animals augmenten la ingestió  IMPLANTACIÓ DE PASTURES MONOFITES I POLIFITES 1. Preparació del terreny: Labor d’arada + grada+ rodet 2.Adobament: NPK (15-15-15). Poc adob orgànic 3.Sembra: Llavors certificades 4.Mescla: Lleguminoses 20-25%, Gramínies 60-70% ,Altres: 5-10% PASTURATGE (=Acció de pasturar el bestiar. Utilització de l’herba disponible pels animals in situ).
 Objectius: Alimentar als animals a baix cost econòmic i mantenir la capacitat de rebrot de l’herba.
 Fonaments: La interacció entre animal-planta constitueix un sistema DINÀMIC en el que s’interrelacionen diferents factors: - Edàfics: naturalesa i propietats del sòl - Climàtics: llum, temperatura humitat, vent - Interacció entre plantes - Interacció entre animal-planta i planta-animal INTERACCIÓ ENTRE PLANTES •Les plantes competeixen per la llum, aigua i nutrients minerals  disminució de la capacitat de rebrot i menor disponibilitat de biomassa vegetal •La relació de competència pot ser intra-específica i inter-específica •La competència inter-específica exclou espècies i determina quines poden coexistir.
INTERACCIÓ ANIMAL-PLANTA (És una interacció de predació)  Els animals en pasturatge: -Ataquen a un gran nombre de preses -Només consumeixen parts de cada planta -Seleccionen les espècies (dieta): Trepitgen l’herba, incorporen MO al sòl  Les plantes compensen l’efecte animal -Mobilitzen les seves reserves -Estimulen el creixement de gemmes latents -Augmenten la capacitat de rebrot TIPUS DE PASTURATGES 1. SISTEMES LLIURES: No hi ha control de la quantitat d’herba a consumir A) Pasturatge lliure o continu (Full-grazing): els animals es deixen lliures sense intentar dirigir la quantitat d’herba a ingerir. Sistema més eficaç.
B) Transhumància: el pastor desplaça el ramat d’una zona a una altra llunyana de recorregut llarg, en funció de la disponibilitat d’herba i de les necessitats nutritives dels animals.
S’aconsegueix un millor aprofitament dels recursos naturals.
C) Transtermitància : el pastor desplaça el ramat a altres zones de pastura properes (altres finques, comarques veïnes...) per un millor aprofitament dels recursos naturals.
2. SISTEMES RACIONALS Controlen l’aprofitament de l’herba (espècies i estat desenvolupament) amb una bona parcel·lació de les pastures BASES GENERALS - Període de pasturatge breu i intensiu (càrrega ramadera elevada) - Període de repòs de l’herba - Alternar diferents espècies animals Exemple: Ovelles- Vaques-Cavalls TIPUS : A)Pasturatge rotacional (sistema Warmbold ó Hohenheim) - Divisió de la superfície en parcel·les iguals - Classificar els animals en lots homogenis - Control del temps de permanència en cada parcel·la B) Pasturatge racionat (Strip-grazing)  Consisteix en desplaçar els animals 1 o 2 vegades cada dia a través de la pastura C) Pasturatge diferit (Zero-grazing)  L’herba es sega i a continuació es distribueix a la nau.
Sistema menys eficaç.
CONSERVACIÓ DE FARRATGES  ¿PER QUÈ S’HAN DE CONSERVAR ELS FARRATGES? -La producció de farratge és estacional.
-Els animals tenen necessitats constants daliment.
-Estabilitat qualitativa de la dieta (MS, PB, FIBRA...) -Sanitat Animal (meteorisme, tetània,...)  ¿QUINS FARRATGES ES CONSERVEN? -Els de bona qualitat nutritiva (prats de sega, cultius farratgers..) -Els subproductes agrícoles (palla....)  PRINCIPALS SISTEMES DE CONSERVACIÓ -Estat sec  Fenificació: Conservació del farratge en estat sec: assecament ràpid i homogeni mitjançant l’acció del sol i del vent.
Farratge fresc 75-85% H2O FENC < 20% H2O  Etapes del procès El procés comporta pèrdues mecàniques de MS i de valor nutritiu 1. SEGAR, ARRENGLERAR, CONDICIONAR, VOLTEJAR 2 COPS AL DIA 2. EMBALAR I TRANSPORTAR i EMMAGATZEMAR Deshidratació forçada (artificial) •Deshidratació a Tª elevada (600-900ºC) •Producte resultant (10% H2O): grànuls, cubs i bales en branca •Disminució de pèrdues de MS: 5-10% -Estat humit  Ensitjament: Consisteix en mantenir els farratges o altres productes en un estat semblant al del moment de la recol·lecció mitjançant un procés controlat de fermentació anaeròbia.
 Etapes del procès 1. Sega, recol.lecció, picatge, transport a la sitja (espai tancat) i compactació (treure O2) 2. Transformacions bioquímiques. En general, quan les cèl·lules moren s’alliberen els elements nutritius que en condicions d’anaerobiosi són utilitzats pels lactobacils (Fermentació làctica)  disminució del pH (3-4.2)  Tipus de sitjes: TORRA, HORITZONTALS (Trinxera, Búnker, Pila), BALES RODONES.
PRATS NATURALS I PRADES CULTIVADES Pastura amb arbrat dens: Bosc o plantació forestal espessa i que permet pastura extensiva de l’estrat herbaci i arbustiu.
Pastura amb arbrat ral: Mont amb arbrat obert amb estrat: arbori, arbustiu i herbaci.
Devesa: Superfície amb arbres dispersos i estrat herbaci ben desenvolupat d’origen agrícola i ramader.
Pastura arbustiva: Superficie d’espècies llenyoses de menys de 5 m d’alçada i estrat herbàci.
Pastura herbàcia: Vegetació fonamentalment herbàcia  Prat de port i pastura d’origen agrícola.
SEMINARI 1: COMPOSICIÓ QUÍMICA I VALOR NUTRITIU DELS PRODUCTES VEGETALS  Definions: PRIMERA MATÈRIA: Tota substància destinada a formar part dels productes elaborats industrialment per l'alimentació animal.
PINSO: porció de gra, palla, o altre aliment sec que s'utilitza per alimentar el bestiar normalment estabulat.
FARRATGE: aquelles espècies herbàcies (gramínies i lleguminoses) recollides en estat verd, destinades al consum animal ja sigui en estat fresc, o sotmeses a processos de conservació: Contingut hídric(10%) --> Segar, picar, fer bola amb plàstic, pH < 4,5 *A + edat, -VN, - digestible (+lignina a la paret secundària)  Tipus de pinsos A) Pinso simple: format per un únic producte o subproducte.
B) Pinso compost: producte obtingut industrialment i format per la barreja de varis productes o primeres matèries.
  P. Compost complet o equilibrat: és el que cobreix totes les necessitats quantitatives i qualitatives (GOS) P. Compost complementari: completa la ració deguda a altres aliments (REMUGANTS, CAVALL)  porten FB, vit, PB (per complementar farratge) CONCENTRAT: són aliments amb un contingut d'Energia neta (energía que és capaç d’assimilar) elevat. Gran contingut en PB.
*Aliment. C. simple: grans de cereals, oleaginoses i subproductes *Aliment C. compost: mescla d'aliments concentrats que poden contenir també altres aliments (farratges) COMPOSICIÓ QUÍMICA I VALOR NUTRITIU DELS ALIMENTS Per la planificació de l’alimentació d’una determinada espècie animal necessitem formular una dieta adequada. Aquesta dieta es troba en funció de dos factors: a) Requeriments de l’animal i utilització en cada fase del creixement b) Potencial de l’aliment Valor nutritiu dels aliments que tinguem a disposició.
A partir d’un anàlisi, VN aliment.
-->segons animal podrán digerir +/- un tipus d’aliment.
*Presència FAN prové del metabolisme secundari de les plantes.
COMPOSICIÓ QUÍMICA DEL ALIMENTS D’ORIGEN VEGETAL *Per separar m.o de m.inorgpràctica 1 *HC estructural (de la paret cel·lular) ELS PRINCIPIS NUTRITIUS DE WEENDE (=ciutat Alemanya) Cada principi immediat té un nom distintiu per l’aliment.
* L’Anàlisi de Weende no defineix la quantitat exacte de nutrients d’un aliment si no que extreu fraccions químiques que estàn relacionades amb les propietats del aliment que tenen importància nutricional.
 L’ÀNALISI DE WEENDE H2O  Gravimetria , estufa 103ºC (48 h) Cendres (MO i MM) Gravimetria, mufla 550 ºC (4 h) PB  S’analitza el N total i es multiplica per factor 6.25 (no+ el 16% de tot el N és d’origen proteïc, 100/16=6.25). Kjeldahl, N total x 6,25 FB  Digestió àcida amb H2SO4, digestió bàsica amb NaOH, residu insoluble=contingut FB, incinerar a la mufla per extreure minerals (s’infravalora el contingut xk l’H2SO4 s’emporta part de la cèl·lulosa, hemicel·lulosa i lignina (insolubles en medi bàsic), cal fer ús d’un altre mètode per saber exactament el contingut.) Fibra Bruta = Residu Insoluble – Cendres. Fibertec, DaisyAnkom (digestió) GB Soxhlet, Soxtec (èter de petroli) MELN no es determinen, es calculen amb fórmula.
% MELN = 100 – (%MM + %PB + %FB +%GB) DISTRIBUCIÓ DELS COMPONENTS DE L’ALIMENT A LA CÈL.LULA VEGETAL Cal trencar la paret cel·lular per tal que surti el contingut cel·lular i conèixer la distribució del contingut. Ús detergent SDS per trencar la paret (principi actiu de tots els detergents).
SDS FIBRA NEUTRE DETERGENT (FND) (contingut real FB) ----------> pH= 7 FIBRA ÀCIDA DETERGENT (FAD) --------------------------------------> pH=6 (lignina i cel·lulosa)  El residu s’anomena RESIDU LIGNINA ÀCIDA DETERGENT (LAD)  LIGNINA=LAD –CENDRES FAD  Hemicel·lulosa = FND - FAD  Cel·lulosa = FAD - LAD *Seqüenciat (1mostra) : Restar cendres a LAD, restar a LAD el FAD, restar al FAD el FND.
LA FIBRA I ELS SEUS COMPONENTS (=No representa una entitat química definida, no existeix una definició general acceptada pels experts, és exclusivament d’origen vegetal, està constituïda majoritàriament pels components de la paret cel·lular, important en l’alimentació animal i humana: -Promou la rumia i manté l’equilibri ecològic ruminal -Afavoreix el trànsit intestinal i evita certes malalties) *Els conceptes de fibra estan relacionats amb el procediment químic emprat per la seva determinació.
*Hemicel.lulosa (Digerible i No soluble en aigua) Cel·lulosa (Digerible i No soluble en aigua) Pectines (Digerible i Soluble en aigua) Lignina (Indigerible i No soluble en aigua) COMPOSICIÓ QUÍMICA D’ALIMENTS Alfals: en funció de l’estat de desenvolupament augmenta el contingut en MS i FB i disminueix el de la ProteÏna (PB).
IMPORTÀNCIA DE LA COMPOSICIÓ QUÍMICA EN EL VALOR NUTRITIU  El valor nutritiu d’un aliment ve determinat pel seu valor energètic i el seu valor proteic, a més del contingut en minerals i vitamines.
 El valor energètic és funció de la concentració en components químics o principis nutritius i de la seva digestibilitat.
El valor proteic d’un aliment ve determinat pel seu contingut en proteïna i la seva digestibilitat PREDICCIÓ DEL VALOR NUTRITIU D’UN ALIMENT A PARTIR DE LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Composició química + Equacions de predicció (INRA,NRC,ARC)  - Valor energètic (Energia Bruta) - Valor proteic - Digestibilitat de la MS Determinació del valor energètic a partir de la composició química CLASSIFICACIÓ DELS ALIMENTS DESTINATS A L’ALIMENTACIÓ ANIMAL Farratges verds: Prats permanents, Gramínies farratgeres, Cereals (planta sencera), Lleguminoses farratgeres, Altres lleguminoses, Altres espècies.
Farratges ensitjats: Prats permanents, Gramínies farratgeres, Cereals (planta sencera), Lleguminoses farratgeres, Altres espècies.
Farratges secs : Fenc de Prats permanents, Fenc de Gramínies farratgeres, Fenc de Lleguminoses farratgeres, Farratges deshidratats, Palles.
Altres : Arrels, tubercles i subproductes. Cereals i subproductes, Grans de proteaginoses i oleaginoses i subproductes, Subproductes de fruites i llegums.
SEMINARI 2: PLANTES I FITOTERÀPIA APLICADA A VETERINÀRIA La fitoteràpia és la terapèutica que utilitza les plantes medicinals en la prevenció i tractament de malalties en especies animals i l’home.
 Antecedents: - Es la tècnica de curació més antiga en la història de la humanitat (Prehistòria). És l’origen de l’agricultura.
-En les civilitzacions primitives (sedentàries) el coneixement de les plantes i les seves propietats passa a donar poder: bruixot i s’associa amb rituals màgics.
-A l’antiguitat (6000 anys BP) aquest art de curar es va anar perfeccionant mitjançant la transmissió oral i desprès escrita, (bruixot, sacerdot): Primeres civilitzacions de Sumèria, Egipte, Grècia, India, Xina.  Les primeres civilitzacions tenien una visió holística: individu es considerava que tenia tres parts: el cos, la ment i l’ànima.
-Segle I aC Dioscòrides, va escriure una guia farmacèutica amb les aplicacions curatives de mes de 600 plantes (renovat per Pius Font i Quer).
-Aquests coneixements pràctics es van perdre al voltant del segle XII, per la visió mecanicista de la naturalesa,  cos, ment. La saviesa herbolària es guarda als monestirs.
-A partir dels segle XVII amb el desenvolupament de la ciència i tecnologia occidental, base de la medicina convencional actual i coincidint amb el pensament de Descartes Separació: cos (màquina) i ment. A partir segle XVII es passa a curar només el cos  “curanderos”. Malalties psicosomàtiques: la persona té problemes personals i queden reflexats en mals de cap, de panxa.... El metge dóna un placebo.
- A finals del segle XX ressorgiment de la concepció holística i en conseqüència de la Fitoteràpia pels avenços de la Fisiologia Vegetal, Química i Bioquímica i la indústria farmacèutica.
 Objectius: És col·laborar en la plena salut de l’individuo, mantenint l’equilibri químic de l’organisme i reforçant les defenses orgàniques (immunitat) contra les múltiples agressions externes.
 Avantatges: -Amplia disponibilitat -Coneixements i tradició d’aplicació -Accés fàcil, -Economia -Reducció dels efectes indesitjats i de les interaccions perjudicials.
Modalitats de Medicina i Veterinària holística PLANTES: -Medicina Tradicional Xinesa (4000 anys BP=BeforePresent) -Fitoteràpia veterinària -Teràpia Floral Plantes  La Teràpia Floral, descoberta pel metge anglès Edward Bach, correspon a l’ús d’essències florals destinades a harmonitzar energèticament les emocions de l’individuo que el porten a emmalaltir. En el cas dels animals, el seu ús està indicat tant per a trastorns psicològics com per a malalties físiques, s’observa una ràpida resposta positiva a les Flors de Bach.
-Aromateràpia Veterinària Aquesta teràpia utilitza olis essencials extrets de plantes, senceres o les seves parts, que actuen de forma química sobre diferents òrgans al cos. Es pot inhalar, prendre o aplicar sobre la pell.
-Homeopatia  per ex. per tractar al·lèrgies: en mínimes dosis donen l’antigen xk augmentin les seves defenses. (no hi ha cap explicació/evidència científica).
-Medicina etnoveterinària  ciència que es basa en la utilització de teràpies naturals i en especial la fitoteràpia pel tractament de malalties en els animals.
*Inclou també mètodes de maneig de ramats, pràctiques socials i maneres en les que els animals s’incorporen a sistemes d’explotació.
NO PLANTES: -Acupuntura -Medicina física (fisioteràpia) Per què les plantes tenen acció terapèutica? Contra depredadors herbívors: tenidis.
Les plantes presenten un Metabolisme Primari i un M. Secundari Metabolisme Secundari Metabòlits secundaris = Productes naturals •Els productes secundaris és biosintetitzen a partir del metabolisme de greixos, hidrats de carboni i aminoàcids. (Són secundaris en la seva biosíntesi però no en importància) Funcions: a)Protecció contra - agressions abiòtiques de l’ambient - contra depredadors herbívors - contra microorganismes patògens (fongs, bacteris i virus).
b) Formen part d’un sofisticat sistema de defensa (comparable al sistema. Immunitari animal) c) Constitueixen la base de la fitoteràpia actuant en l’organisme animal.
QUINS SÓN els Metabòlits Secundaris? Es classifiquen en tres grups químicament diferents: -Terpenoides: Olis essencials per massatges, aromateràpia (gran mescla de principis actius)...
Són compostos formats per unitats de 5 C. Provenen del acetyl-CoA de la biosíntesi dels àcids grassos o de productes de la glicòlisi. Hi ha: - monoterpens - sesquiterpens - diterpens triterpens – tetraterpens.
EXEMPLES: Piretroides naturals: monoterpens d’acció insecticida. Gosypol: Sesquiterpe del cotó (fongs i bacteris) Taxol: diterpe Taxus brevifolia, droga per tractaments contra el càncer.
-Compostos nitrogenats (Alcaloides,..): Provenen d’aa(lisina, ornitina, fenilalanina, tirosina, triptòfan). Dividits en subs.calmants(estricnina, atropina, conina, morfina, codeína i efredina) i subs.estimulants (cocaïna, nicotina, cafeïna).
-Compostos Fenòlics (Flavonoides i altres) Constituiexen un grup químicament molt heterogèni • Presenten un grup fenol format per un hidroxil funcional unit a un anell aromátic.
• Defensen a la planta contra herbívors i fongs.
-Flavonoides: antocianines, flavones, flavonols i isoflavones (Fitoalexines).
-Formació fenol: Els productes secundaris amb activitat farmacològica s’anomenen: PRINCIPIS ACTIUS, en qualsevol part de la planta, cada sp en un lloc diferent.
•Les PLANTES MEDICINALS són aquelles que contenen un o més Principis actius •FITOFÀRMACS: Principis actius, derivats de plantes, elaborats d’acord a estàndards de qualitat específics, definits pels organismes reguladors de cada país.
Factors que intervenen en el contingut dels principis actius - Localització geogràfica del conreu ó recol·lecció - Factors climàtics - Tipus de conreu - Època de recol·lecció (estació, dia/nit, hora).
- Forma d'assecament.
- Forma de conservació.
BIOSÍNTESI DELS METABOLITS SECUNDÀRIS: TIPUS DE PREPARATS Tintures: extracció amb alcohol etílic Infusió: parts delicades ( flors, fulles, tiges joves, llavors, fruits) Decocció: parts dures de la planta, tiges, escorces, branques, arrels.
Maceració: extracció en fred dels principis actius (destrucció per l'escalfor) Inhalacions: vapor de plantes riques en olis essencials Extractes fluids: alcohol com a disolvent Elixirs: mescla de xarops i alcohol Xarops: solució concentrada de sucre barrejada amb infusió, decocció etc..
APLICACIÓ: Via oral, Cataplasmes, Compreses, Emplastres, Foments, Bafs DOSI: Cavall, vaca: un grapat d’herba crua al dia o de 20 a 50 gotes d’extracte o tint. Petits animals (gossos i gats): un bri d’herba o d’una a 5 gotes d’extracte.
Plantes medicinals reconegudes en publicacions de la OMS Gingebre, Valeriana, Ginkgo biloba, Ginseng, Plantago ovata, Aloe vera, Astrágal, Camamilla, Echinacea purpúrea, All.
SEMINARI 3: ALTERNATIVA Y ROTACIÓN DE CULTIVOS  Definiciones: Alternativa conjunto de cultivos explotados de forma simultánea en las distintas parcelas de la finca. Por ejemplo hay tres parcelas, en una plantas trigo, en otra veza y en otra remolacha.
La alternativa es el trigo, la veza y la remolacha. (en el espacio) Rotación  Sucesión de cultivos en una misma parcela (en el tiempo). Primero plantas veza, luego trigo i luego remolacha. Más tarde primero trigo, luego remolacha y luego veza…etc.
Alternativa y rotación coinciden.
Cultivo repetido  cuando sobre una misma parcela repetimos un mismo cultivo.
Monocultivo cuando en toda la extensión de la finca hay un único cultivo.
* Repitiendo el mismo cultivo en la misma parcela se produce menos que si vas rotando los cultivos de parcela. Además hay menos coste económico si los rotas.
 Justificación de las alternativas: Rendimientos decrecientes con monocultivos, o con cultivo repetido.
Conforme se va plantando trigo, la producción cada vez es menor. Con abonado completo (gastando más dinero) la producción se puede mantener.
Conforme se va plantando remolacha, la producción se mantiene.
El cultivo repetido en algunos cultivos es buena, pero en otros no pasa nada.
Mejora de rendimientos con determinados cultivos precedentes.
Dependiendo de lo que se haya plantado antes que el trigo, aumentará o disminuirá la producción, con el mismo coste económico.
Cebada i luego trigo: 81%, Colza y luego trigo: 105%  Tipos de cultivos Cultivos mejorantes: Dejan el suelo más fértil de como lo han encontrado  Acondicionadores (no mejorantes): cuando los recoges el suelo está mejor pero no porque mejore el cultivo, sino porque el hombre lo tiene que mejorar. Maíz, remolacha, patata, sorgo. Escardar (eliminar malas hierbas)  Mejorantes: Se puede mejorar por aporte de materia orgánica, por humificación (humus) o por mineralización. Gramíneas y leguminosas forrajeras (dejan mucha m.o.
en el suelo i aportan N al suelo (fijan el N atm x bacterias)  Mejorantes-Acondicionadores: Leguminosas grano. Guisante i alfalfa.
Cultivos empeorantes o esquilmantes: Dejan el suelo dotado de menor fertilidad. Los de invierno.
Lo mejor es alternar mejorantes y empeorantes para se recupere el suelo de manera natural.
Ventajas de la rotación frente a los monocultivos  Mejor aprovechamiento de los recursos o mejora de la fertilidad si se incluyen leguminosas  Mejor control de malas hiervas  menos gastos en herbicidas.
 Mejor control de plagas (animales) y enfermedades (bacterias, virus, hongos)  menos plaguicidas i menos fungicidas.
 Aumentan la protección del suelo frente a la erosión (si está cubierto no hay erosión: más producción)  Diversificación de riesgo del agricultor (si un cultivo que ha plantado ha ido mal, no tendrá tantas pérdidas como si fuese un monocultivo)  Mejor distribución de los medios de producción en la explotación agrícola (económicamente) * La ecológica busca la alternativa porque no usa ni plaguicidas, herbicidas…  Criterios para planificar una rotación 1- Alternar cultivos mejorantes y cultivos empeorantes 2- Determinar la duración de los ciclos y requerimientos ambientales de la especie: - Siembra de otoño-invierno: + Cereales de invierno: ej. trigo, cebada, centeno, avena + Leguminosas grano: ej. haba, guisante, garbanzo + Oleaginosas: ej. colza, cártamo, arroz - Siembra de primavera: + Cereales: ej. maíz, sorgo, arroz + Oleaginosas: ej. Soja 3- Tiempo requerido para las operaciones previas a la siembra 4- Características ecológicas 5- Aprovechamiento y control de recursos 6- Necesidades propias de la explotación 7- Cantidad de mano de obra 8- Ubicación de las parcelas 9- Capital necesario  Clasificación de las alternativas y rotaciones Duración: Breve, no supera a 6 años.
Larga, duración mayor a 6 años Superficies: Regular, hojas = parcelas con superficies sensiblemente iguales Irregular, superficies de cada hoja diferentes *Parcelas de secano deben ser el doble de grandes que las de regadío ya que las de regadío producen el doble Rotación: Cíclica, cultivos siempre en el mismo orden Acíclica, existen variaciones en el orden Modo: Continua, terreno siempre con algún cultivo Discontinua, hay épocas en que se deja el terreno sin cultivos para que se recupere la tierra. Se dejan en barbecho (=guaret) Esquema: Abierta, prevé la posible introducción de algún cultivo nuevo o variar el orden en función de la marcha de la explotación o de la coyuntura agrícola general (si dan primas por cultivar una determinada sp, si va a vender el ganado…).
Cerrada, mantiene el orden de cultivos durante todos los años que dure un ciclo Representación de las alternativas y rotaciones Diagrama circular: Empieza el año en octubre, cuando se siembra.
EJEMPLOS De 3 años: (todos son cultivos anuales) Veza grano (se siembra en octubre i se recoge en julio) MEJORANTE Trigo (siembra en octubre, se recoge en junio) EMPEORANTE Remolacha (siembra en noviembre, recoge en agosto) ACONDICIONANTE Nº parcelas = nº años  alternativa con 3 parcelas La cabeza alternativa (concepto/pauta de trabajo, lo escoges como tu quieras) es el más mejorante (por ejemplo), después el más empeorante i finalmente el acondicionador.
...