TEMA 3 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Periodisme Especialitzat
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 30/01/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

PERIODISME ESPECIALITZAT 1.
2.
3.
4.
Què és el periodisme especialitzat? Fonaments epistemològics de la Informació Periodística Especialitzada (IPE) Rutines de producció de la Informació Periodística Especialitzada (IPE) Àrees d’especialització periodística TEMA 3: Rutines de la producció de la IPE 3.1. Explicar i interpretar la realitat social - - - Contextualització dels fets i els seus antecedents (per centrar al lector) Explicació de les conseqüències Accés a les fonts especialitzades (ha de ser independent, que no estigui subjecte a res) Contrastar amb rigor tota la informació (es requereix més d’una font per contrastar la informació, ja que tothom està subjecte a una ideologia i no tenim la capacitat per saber si les fonts són realment independents) Accés als documents que narren els fets (els periodistes generalistes no estan habituats a utilitzar documents, ja que ens refiem de les declaracions de les fonts oficials; en el periodisme especialitzar no ens refiem de res, per tant han de recórrer a la documentació. El problema està quan hi ha documentació que no s’entén, aleshores s’han de buscar especialistes que t’ajudin a entendre-ho) Contrast de les fonts implicades amb d’altres independents (segons el tema que s’agafa, la majoria de fonts estan implicades amb els fets, això és un problema, ja que cadascú escombra cap a casa seva. Què s’ha de fer? Primer parlar amb les fonts implicades i després contrastar la informació amb altres independents) 3.2. Objectius de la IPE - Ampliar el concepte d’actualitat periodística Fer funcions de mediació entre especialistes i audiències Profunditzar en l’explicació dels fenòmens socials Augmentar la credibilitat dels mitjans Produir informació de qualitat Democratitzar la cultura en sentit ampli Augmentar el coneixement sobre la complexitat del món Substituir el col·laborador expert pel periodista especialitzat 3.3. Sentits del periodista especialitzat - - Respecte per la realitat: La realitat és la que és, per tant, s’ha d’explicar d’aquesta manera.
Formació de judicis ponderats: opinions basades en fets.
Adequada contextualització: Tota la informació de context que haurem de buscar.
Vocació de conèixer: S’ha de voler saber tot, conèixer tot, parlar amb tothom...
és el contrari a un periodista generalista que el que vol és arribar a temps, el dia següent no haurà de treballar amb el mateix tema.
Fer creïble el que és cert: Explicar les coses d’una determinada manera, ja que a vegades, la realitat sorprèn i, per tant, s’ha de saber explicar.
Claredat, precisió i senzillesa: la informació s’ha d’explicar amb el llenguatge adequat.
3.4. Capacitat d’interlocució i anàlisi crítica Qui és qui?: els generalistes ho fan gràcies a les fonts oficials, quan entres a treballar a una secció t’informes prèviament.
Argot: control de l’argot perquè el públic entengui els temes més complexos, les fonts oficials parlen amb el seu llenguatge, diuen el que han de dir, no es preocupen de l’audiència, això és feina dels periodistes.
Identificació de necessitats de l’audiència: el públic a qui es destinen les notícies són, en el periodisme especialitzat, persones interessades en un tema en concret. S’ha de saber què és el que busquen i que volen trobar.
El llenguatge divulgatiu en tots els nivells: s’ha de controlar el llenguatge que s’utilitza.
3.5. Formació dels periodistes especialitzats Tecnològiques: avui en dia ja es té, però sempre es pot ampliar.
Sociopolítiques: s’ha de negociar molt.
Comunicatives: tant escrites com orals (no tots els periodistes les tenen).
3.6. Relació amb les fonts d’informació El periodista busca les fonts: cap font oficial acudirà a un periodista, si ha de dir quelcom dona una roda de premsa o envia un comunicat de premsa a una agència informativa.
Les fonts busquen el periodista: potser és exagerat, però es refereix a que en un moment puntual, una font especialitzada que vol que part de la seva feina es faci pública es posa en contacte amb 1 periodista (no envia un comunicat de premsa). Això és una exclusiva que s’aconsegueix gràcies a la qualitat de la teva feina (no per ser ràpid).
Dependència de les fonts oficials: tan gran que, fins i tot, determinen el teu horari de feina.
Treball amb tota mena de fonts: les fonts oficials són les que són, mentre que experts n’hi ha més d’un i si un d’ells no t’agrada, no passa res si t’hi “enemistes”.
Les fonts anuncien la informació: fan declaracions.
Les fonts interpreten la informació: interpreten la informació.
A vegades el periodista especialitzat si que va a rodes de premsa, però no pregunta, ja preguntarà en una entrevista personal (encara que sigui amb la mateixa font).
3.7. Metodologia especialitzada Contrast d’informacions: preguntar a totes les fonts implicades (ex. advocats 2 parts).
Contrast de fonts: preguntar a professionals independents, és a dir, que no estiguin implicats amb el cas (ex. altres juristes no implicats en el cas).
3.8. Aptituds i actituds Rapidesa informativa: Les exclusives s’aconsegueixen arribant el primer a la informació.
Rigor informatiu: Les exclusives s’aconsegueixen treballant bé, fent informació de qualitat.
Scoops o informacions exclusives: declaracions de les fonts oficials.
Informació en profunditat: cercar, contrastar...
Receptiva genèrica: el que diuen les fonts oficials va a Missa. S’ha d’estar a bones amb les fonts oficials, ja que són les que són, no n’hi ha d’altres.
Selectiva amb els continguts: decideixen que fiquen i que no, es pot portar la contraria a una font, demanar-li el que vol que li expliquin (plantar cara), ja que si aquesta font no li resol els dubtes pot acudir a daltres.
...