Temario (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura Introducción economía
Año del apunte 2013
Páginas 17
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 39
Subido por

Descripción

Profesor, Arcadi Oliveres

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA Tema 1: Conceptes bàsics de l’economia Els grans problemes de l’economia del món 1. FAM La major part del problema és la Fam. Cada dia moren 100 mil persones a causa de la fam. El problema no és que es produeixi sinó per la mala distribució que hi ha. Com es pot afrontar? Enviant aliments no és la solució, ja que poden succeir tres coses: - Arriben en mal estat Trenquen la seva dieta diària Competència a les empreses d’aquells països. (provoca) Solució: Que es produeixin aliments ells mateixos.
1. Tenint accés a la Terra, imprescindible per a la subsistència. Repartiment de la Terra, és a dir, realitzar una reforma agrària.
2. Procurar que aquests països produeixin el que necessiten per viure, no que produeixin aliments pels països desenvolupats, és a dir, no produir aliments colonials.
Problema: La UE protegeix la política agrària, i això perjudica als països del tercer món, ja que se’ls hi fa competència. Això es produeix a causa de les noves tecnologies que descobreixen que podem realitzar productes i altres coses que els altres països produeixen per nosaltres. EX: Sucre de Haití, es pot realitzar amb remolatxa.
3. Finançar aquests països. Si no se’ls hi dóna diners, no podran produir-se els seus propis aliments, ja que, a l’hora de produir-los necessiten eines com són: tractors, regadiu, bancs de pesca, etc. Per això necessiten 50 mil milions a l’any.
ONU demana al Fons d’emergència (països rics) que col·laborin per ajudar als països tercer mundistes a reduir la fam. Els països rics s’hi oposen perquè diuen que no tenen diners. Això succeeix al juny de 2008, 15 de setembre del 2008 estat de crisis. Declaració de fallida de la banca Leman Brothers ( la més important de EEUU). Responsable de la crisis.
Els països van començar a fer rescats de les banques perquè no succeís el mateix amb la banca nordamericana. 4.600.000$ de rescat, ONU demanava 50.000.000$ per reduir la fam. Es podria haver radicat la fam 92 vegades amb els diners del rescats.
2. AIGUA L’aigua està molt malament repartida en el món. Els que més utilitzen aigua és Canada i EEUU gasten al dia 550L/persona. Per una part, és entendible, ja que aquests dos països es troben rodejats de llacs (grans reserves d’aigua dolça).
El consum Europeu és de 300L/persona al dia.
A Espanya és d’uns 200L/persona al dia.
INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA A Catalunya des de fa 3 anys amb la gran sequera, es va conscienciar a la societat de la importància de l’aigua i s’ha reduït la despesa de 109L/persona al dia.
A l’Àfrica la despesa d’aigua és de 8L/persona al dia. No hi ha aixetes, han d’anar al rius o pous a buscar l’aigua. Les nenes són les encarregades d’anar a buscar l’aigua per la família i per elles, tarden 6h diàries.
ONU  Ha calculat que pot costar portar aigua als pobles de l’Àfrica 20.000.000.000$, demana als països rics i aquests s’hi neguen.
3. SALUD Grip A, mai ha existit. Tot ha estat una manipulació de les farmàcies. Perquè la OMS (Organització Mundial de la Salut) compres estocs de les vacunes de la grip. Tot i que no afectava als humans.
SIDA  40 milions de persones que es troben amb aquesta malaltia. Cada any mor un 10%, però es recupera la xifra a 40 milions perquè un 10% nou s’infecta. 60% de les persones amb SIDA es troben a l’Àfrica Negre, només 1 milió rep tractament, ja que és molt car.
Dret de patent: L’Estat ofereix unes condicions. Els primers 20 anys es pot vendre el producte, car i exclusiu. Això permet que l’equip d’investigadors sobrepassi la despesa que han tingut per arribar a produir aquest medicament.
- - 1992 Primer fàrmac contra la SIDA. En teoria, a finals de l’any 2012 ha de baixar el preu del medicament Poden crear un nou fàrmac i l’Estat pot o no aprovar-ho, gràcies això, si l’Estat no ho aprova es podran enviar fàrmacs a l’Àfrica.
Fill Nelson Mandela (president South Africa) va morir de SIDA, això provoca un shock social i fa que el govern africà demana que s’enviin fàrmacs, contestació, esperar fins el 2012.
Índia només te 8 anys d’exclusivitat, envia a l’Àfrica fàrmacs per la SIDA Alemanya i Anglaterra denuncien a India per vendre fàrmacs contra la SIDA, perden perquè guanya la salut abans que els diners. Més tard, tornen a denuncia però a la OMC (Organització Mundial de Comerç) mira per l’interès de l’empresari abans que per la salut de moltes persones. Guanyen i la exclusivitat de l’Índia passa a ser de 20 anys.
Per culpa d’això, s’han augmentat les malalties pandèmiques, Glasco (farmàcia important) es beneficia amb els estocs, demanda altres països per la venta de fàrmacs, que ell pot vendre.
4. GUERRA Àfrica és el lloc on més armes hi ha. Després de EEUU, Espanya és el 2n país que ven més armes i municions a l’Àfrica, és el 6è país del món. Tenim un comerç complementari ja que: - Armes es reparteixen de Nord a Sud Drogues es reparteixen de Sud a Nord INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA Les Guerres són el millor negoci, a més a més per l’interès que hi ha darrera.
1) Despesa preparació Guerra 1.600.000.000.000€ 2) Govern Espanyol gasta 52 milions € cada dia en preparar als soldats per la Guerra.
5. CONTAMINACIÓ Estem gastant els recursos. A partir de 1960, vam entrar en el capitalisme (societat de consum) – Feliços anys 60. Durant aquests 50 anys, només s’ha consumit i això provoca l’explotació de molts recursos. EX: Petroli s’ha explotat un 70% Conseqüències - - Augment de la temperatura del planeta, ha augmentat 1ºC. Això ha provocat la descongelació dels pols i l’augment de l’aigua del mar produint així casi la desaparició d’Illes.
Contaminació de l’aire amb aerosols, petroli, etc Contaminació de l’aigua abocant brossa Destrucció de la capa d’ozó, raigs UVA provoca Càncer Desapareix la flora i la fauna Creixement econòmic ha acabat, ara toca decréixer.
Al 1986 es va travessar el límit del no retorn.
Tema 2: Interdependència i Comerç Internacional Hi ha tres aspectes importants que fan que el Comerç Internacional existeixi. I fa que el món estigui molt englobat, poc a poc arriben els productes de tot arreu del món.
RAONS PERQUÈ EXISTEIXI UN COMERÇ INTERNACIONAL 1. Duanes: Barres que limitaven la importació a altres països pagant uns interessos/impostos. Avui en dia, les duanes han baixat en picat, ara ja no fa falta pagar cap impost.
2. Companyies transnacionals: són les encarregades del transport de productes a altres països, no és el mateix que multinacional. No necessàriament, vol implantar botigues arreu del món, sinó que vol que el món estigui disposat adquirir el seu servei.
o Adquireix primeres matèries, en un país.
o Transforma les primeres matèries, pot ser en un altre país, perquè l’obra de mà es més econòmica o Els residus els llençarà en un país on la llei de medi ambient no sigui tant estricte o Se’n va a un altre país on el finançament siguin baixos (interessos, impostos, etc) o Grans magatzems per distribuir el producte INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA L’empresa és capaç de fer comerç amb ella mateixa, anomenat comerç intracomercial.
3. Diferenciació del producte: Volem un producte específic, no un genèric. No se sap si el Comerç Internacional és bo o dolent, depèn del preu amb el que es realitzin les operacions. Punt d’equilibri.
 PIB ( Producte interior brut) : Suma de producció de béns i serveis que es realitza en un país durant 1 any. Reflecteix els fluxos però no reflecteix els fluxos d’estocs.
 Renta per càpita: Renta que té cada persona  Índex de Desenvolupament Humà (IDH): Índex que mesura la riquesa del país. Es composa del 0 al 1, 1-Noruega, 0-Àfrica.
Publicat per la ONU al 1991, aquest índex està composat per: o PIB · PC o Educació (alfabetitzem, escolarització) o Esperança de vida ONU vol composar l´índex de 6 valors, els 3 ja esmentats anteriorment més: - Llindar de pobresa Condició de la dona ( salaris, càrrecs públics) Medi Ambient (CO2 que provoca el país, China i EEUU són els que més provoquen) Una persona es considera pobre si no arriba al 50% de la seva renda. A Espanya el 24% de la gent es pot considerar pobre.
Lliure canvi – Proteccionisme Les duanes abans protegien la importació de productes estrangers, però poc a poc això ha anat desapareixen fins arribar al lliure canvi, conseqüència, industrialització. No obstant, la industrialització, que ha provocat el creixement de molts països a estat provocada per les duanes (proteccionisme).
Al segle XIX les duanes a Catalunya van augmentar per culpa dels teixits anglesos. Això va canviar i Catalunya va poder produir per l’exterior gràcies al lliure canvi. Amb el Comerç Internacional, hem arribat aconseguir tot tipus de productes sense haver de pagar uns impostos, però per una altra banda, no hem deixat que els països del tercer món puguin també industrialitzar-se i sofisticar i millorar la seva vida. Doble batalla entre proteccionisme i lliure canvi.
OMC, es qui s’encarrega de fer les lleis de comerç i decidir si s’aboleixen o no las duanes i tot allò relacionat amb el comerç.
UNCTAD (Conferencia de les nacions unides pel comerç i desenvolupament), intenta compensar el mercat, vol un comerç just i ho farà a través de dos variables: - Preu de referència, ONU paga la diferencia si es ven per menys al preu referencial INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA - Proteccionisme pels països tercers mundistes, no s’aplica i només va arribar a aplicarse a un sol producte, el cautxú.
PETROLI Aquest producte no tendeix mai a baixar, sinó que tot lo contrari augmenta. La Revolució Industrial va sorgir amb el carbó. A finals de la 2a Guerra Mundial, va ser quan es va començar a utilitzar el petroli. Perquè les mines de carbó estaven ja molt explotades. A més era molt car extreure carbó i contaminava massa. Per això va sorgir el petroli, perquè era més econòmic. Els diners de quant costava el petroli es decidien a Londres. (2$ el barril), aquest preu va durar fins 1973.
OPEP, organització de països exportadors de Petroli. Volien guanyar més diners apujant el preu del petroli, però no podien fer-ho directament sinó que necessitaven alguna excusa.
1. Consciència medio ambiental 2. Guerra entra Israel i Palestina 1991 Club Roma: Agrupació de gent sàvia que deien que els anys 60 s’havia consumit molt i van demanar a un matrimoni de savis que estudiessin la causa d’aquest fet, matrimoni meadows “los límites del crecimiento”.
Van crear una consciencia mediambiental i es van començar a escoltar termes com: Ecologia, medi ambient, cuidar de l’entorn, etc.
Nacions Unides va convocar al 1972, Conferencia Mundial del Medi Ambient.
OPEP: Si apujaven el preu del petroli es consumiria menys i es contaminaria menys. No obstant, necessitaven una altra excusa i va ser quan va sorgir “LA GUERRA ENTRE ISRAEL I PALESTINA l’any 1973”. Grans extractors de petroli: Arabia Saudí, Kuwait, Katar, etc.
Amb l’excusa també dels qui havien ajudat a Palestina a la Guerra se’ls hi castigaria amb la pujada del petroli a 12$ el barril.
- Gràcies aquesta pujada els països del tercer món tenen un producte de pujada.
La OPEP va tenir tant èxit, gràcies a les seves estratègies amb EEUU. EEUU aprova aquesta pujada perquè ells no es veuen afectats però les grans potències sí com Londres, Xina, Alemanya, etc.
Pujada de preu, dirigida per la OPEP. Però obligació de 2 països, Veneçuela i Aràbia Saudí, grans països del petroli. Ambaixador americà HISSINGER, va ajudar a que el preu puges després es va contradir fent una protesta.
1973, prohibició de conduir el cotxe els diumenges, a tota Europa. Menys a Espanya que estava sota la dictadura de Franco. No es va obtenir resultats de consumició de petroli, va baixar molt poc. Finalitza la 2a Guerra Mundial, els aliats castiguen a Alemanya on el tracta de pau, versalles, diu que Alemanya ha d’implantar en els seus productes MADE IN GERMANY, així hi hauria una reducció de compres, per tot el mal causat amb la 2a Guerra Mundial. Això va INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA produir l’efecte contrari, perquè els productes alemanys eren molt bons. Així va començar la denominació d’origen.
1979-1980: Guerra entre Iraq i Iran, Iraq tercer país important de petroli, Iran el cinquè país més important. Deixen de fer petroli durant la guerra que mantenen entre ells.
Menys petroli en el mercat, augment del preu del barril, puja a 32$-barril. Governants d’Europa havien de prendre mesures millor per fer front a la pujada del petroli, són les següents: - - - - Mesures de demanda: reduir la demanda, gràcies a la tecnologia millorar el motor d’explosió perquè consumís menys. Estalvi energètic, reduir el consum de la calefacció a l’edificació, invenció del aïllament.
Mesures de l’oferta: Carbó (alternativa), buscar altres fonts on hi hagi petroli (sota el mar) sorgeixen tres països amb plataformes de petroli; països nòrdics, golf Mèxic i golf de Guinea.
Energia nuclear: la pitjor mesura desastre pel món i la humanitat. Urani és molt abundant, centrals nuclears molt perilloses pel càncer i la leucèmia.
Espanya és un país que més utilitza la energia nuclear. 1966 Accident Central Nuclear a Almeria, accident, bases americanes, xoquen avions 1 bomba cau al terra i produeix radioactivitat.
Energies renovables: la mesura més intel·ligent, sobretot perquè no contaminen i no es gasten mai, la eòlica i solar.
Sistemes de quota : Els països de la OPEP havien de produir segons la demanda (no podien produir més). A Cada país se li adjudicava una quota, perquè no baixes el preu del petroli. Els país més poderós Aràbia Saudí, tindria el paper d’acordió, si algun país es passava de la producció aquesta reduïa la seva producció perquè la quantitat de demanda de petroli fos exacte.
Van aparèixer els països endeutats, per això no van complir amb les normes, per poder fer front al seu deute. El segon país més important d’extracció de petroli era Veneçuela, com estava endeutat va posar més petroli a la venta. El preu del petroli va baixar. 1986- 26$ 199212$.
Països de la OPEP es desesperen, i manté les quotes però estrictament de tal manera que els països que no feien cas a les quotes eren sancionats.
- Un altre fenomen que va afectar també aquesta pujada de petroli a causa de la Guerra de Iraq, ja que no produïa petroli, per els països de fora.
Es van envellir les plataformes petrolífiques del mar.
Xina va començar a créixer. I per tant, necessitava PETROLI, ja que ell només podia obtenir 1/3 del petroli. Això produeix una superdemanda de Xina i això provoca un augment del petroli. 2008 – 160$ barril Avui en dia – 109$ barril.
D’aquí uns anys ja no hi haurà petroli, s’ha arribat al pic del petroli (2006).
INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL PETROLI 1917 – Disgregació de l’Imperi Octomà – només queda Turquia.
França va arribar a Síria i Líban, Anglaterra va anar a Jordània, Palestina i Iraq. Amb el tema colonial és molt pragmàtica. Anglaterra tenia molt d’interès pel petroli a més allà tenia una companyia de petroli conjuntament amb l’Iran. Dues companyies: AngloIraq i AngloIran, avui en dia s’han fusionat i formen part de la british petrolian ( BP ). Anglaterra dona la independència a Iraq, per quedar-se amb Kuwait. Que era el país més ric en petroli.
Últim cop d’Estat a Iraq va ser el de Sadam Husein, 1961 Anglaterra dona la independència a Kuwait. Com no va poder Governar per les bones, decideix envair Kuwait 1990. Abans EEUU recomana a Sadam Husein que si volia petroli que vagi millor a Iran (en aquells moments EEUU tenia tirria a Iran). Llavors va començar la Guerra entre Iraq e Iran. 1 milió de morts a Iran i un altre milió a Iraq. No va guanyar ni un ni l’altre. Guerra des de 1880 al 1888. Durant aquesta guerra la ONU va declara embargament d’armes. És a dir, ningú podia donar armes ni vendre.
ONU fa un estudi dels països que no van fer cas i van vendre armes, traïdors de la ONU, i va ser una llarga llista, hi havia 37 països. En aquesta llista apareix el nom d’Espanya. Excusa: Enviaven les armes a Jordània i Síria.
Suècia apareixia a la llista, s’ho van prendre seriosament, van agafar a l’empresa que venia les armes i els va posar a la presó.
Fundació Nobel  premi Nobel per algun estudi. Però no dóna el premi Nobel de mates. Creat per Nobel per sentir-se culpable per la venta d’armes.
Husein queda sense el petroli que volia: - Kuwait que va ser envaïda al 1990, envaeix Kuwait sense el permís de EEUU.
Accés al mar Els països pobres van malgastar. 1) desaparició dels diners per la societat i van anar a la butxaca del President.
El president de la República Dominicana amb el Quinto Centenario va fer crear el Far més potent del Món. Aquest president es va quedar cec i paralític abans d'encendre's el Far. La construcció d'aquest Far va provocar l'endeutament del país. Joaquim Balaguer (el president que va fer crear el far i d'origen català) havia sigut 7 vegades president. El primer cop que va guanyar les eleccions va ser contra Joan Bosc (també d'origen català). Una de les activitats que es van erradicar al 1714 amb la annexió de la corona Catalanoaragonesa al regne de Castella va ser el comerç amb Amèrica. Carles III va aixecar la prohibició i els catalans van fer comerç triangulars (tràfic d'esclaus) entre ells el Marqués de Comilla com a traficant més important.
Les armes: Molts presidents de països que van rebre préstecs de l'ONU s'ho van gastar en armes.
Es calcula que dels préstecs es reparteix en: 30% a les mans privades, 30% al malbaratament, 30% armes i només un 10% en invertir en millores de la logística del país.
INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA Quan els països no van poder tornar els deutes a l'ONU van buscar un tercer a qui demanar-li els diners i aquest era la banca nord-americana. La banca americana tenia molt de capital gracies als petrodòlars (d'origen àrab, que havien posat als bancs americans amb els beneficis del petroli de 1973) van prestar els diners als països africans amb crèdits durs. Quan no van poder pagar a la banca americana aquesta es va quedar desemparada. James Baker, ministre dels EEUU d'Economia del moment va crear el pla Baker que constava de dos parts: la primera era que els països deutors paguessin amb els seus béns (companyies de gas, elèctriques, telefòniques, etc) i la segona part constava en crear crèdits creuats (Ex: Mèxic deu diners al banc A i Perú al banc B, llavors el banc A donava préstec Perú per pagar al banc B i el banc B donava préstec a Mèxic per pagar el deute que tenia pendent amb el banc A).
Quan va arribar Bush pare al poder va posar de ministre d'Economia a Brady.
PLA BRADY Primera mesura: D'entrada alguns governs van perdonar deute. EEUU va perdonar deute a Egipte i a Pakistan a canvi de deixar posar tropes en aquells països durant les guerres per el petroli.
Segona mesura: Llavors es van crear el sistema de quites o mercat secundari del deute(si per exemple Perú no pot pagar 100 al banc A, el banc B li compra el deute al banc A per 60 i llavors el banc B li cobra el deute a Perú per 80).
Tercera mesura: Brady va proposar als països endeutats fer un canvi de crèdit dur a crèdit tou de la banca americana a la banca de l'ONU. Llavors Brady proposa que tots els països del món que donessin diners a l'ONU per fer un dipòsit, però els països membres de l'ONU van dir que no. A partir d'aquí va anar a buscar Japó perquè assumeixi el deute llatinoamericà, així permetria que l'economia Japonesa i la Llatinoamericana es podéssin complementar.
L'economia Llatinoamericana era rica en recursos naturals i territori, per l'altre part l'economia Japonesa era rica en tecnologia.
Mèxic, aplicació del pla conjectural. Tenia circumstàncies complicades (té una frontera amb EEUU). Mèxic salaris més econòmics que EEUU.
Dins de Mèxic hi ha una part que no hi ha duana (25-30km) Zona franca: Zona on no es paga duana. Aquesta zona va arribar a un punt de saturació i a causa de la demanda, en aquella zona va augmentar els salaris de mà d’obra. EEUU va decidir convertir Mèxic en zona franca, EEUU ho ven a Mèxic com a: - Donar inversions(feina) Exportacions EEUU Feina portar-les a casa Això succeeix amb el Tractat Internacional del lliure comerç el 1 de Gener de 1994. Es va signar entre EEUU i Mèxic, també s’incorpora Canada, perquè aquest tenia un TI de lliure comerç amb EEUU. Molts diners d EEUU se’n va anar a parar a Mèxic, pel rendiment d’interessos, ja que eren d’un 35%. Aquests diners servien per especular.
INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA 1. No era bo per Mèxic, perquè aquests diners no produïen res.
2. Mèxic compra béns de luxe. En comptes de produir exportacions. Deteriorament de balances de pagament perquè importava més que exportar. Resposta devaluació de la moneda.
Mexicans no podien importar, EEUU va tenir diners allà i va apujar els interessos però a l’hora de canviar pesos per dòlars perdien diners.
El partit que sempre ha governat a Mèxic es el Partit Revolucionari Institucional (PRI).
1. Candidat: Don Aldo Colosio, assassinat pel seu partit 2. Assassinat el president del PRO, germà Salinas, el mata perquè maltractava a la seva germana.
3. Fiscal República, germà del seu germà (Mossieu) va protegir el President de la República.
4. EEUU secció de tràfic de drogues, màxim mafiós de drogues pare de Salinas.
Aquests 4 punts són problemes perquè Salinas fos director de la OMS. Amb el nou president es fa la devaluació de la moneda a un 15%, mercats devaluaven a un 85%.
(Falta un tros) Pla d’ajustament estructural 1. Per vigilar la inflació, no pujaria més d’un 15% a Mèxic en 1995. Inflacció augmenta un 50%.
2. El Govern no podria tenir dèficit. Baixen les despeses augmenten els ingressos.
Economia de Mèxic bastant malament, va disminuir les despeses anul·lant 3 programes: contra la pobresa, ajut camperols, ajut PYMES. 1 any 37.500 empreses tanquen, atur 2’5 milions de persones.
3. Lluita contra el dèficit exterior. Augmentar exportacions i disminuir importacions. No es podia produir exportacions perquè no hi havia diners. Prohibició importació blat de moro però si que es segui fent importacions de cotxes.
4. Frenar immigrants Mexicans cap a EEUU 5. Acabar amb la retallada “zapatista” La fi de la WWII: (WWII = Segona Guerra Mundial) Va ser el moment de creació del sistema internacional actual, a la WWII va haver-hi un sol guanyador, EEUU. EEUU tenia una gran avantatge, geogràficament està ben situat, al nord Canadà, als extrems els Oceans i al sud Mèxic.
Al final de la WWII el teixit industrial de EEUU havia quedat intocable ja que la guerra s'havia produït fora del seu territori continental i va reconvertir l'industria militar en industria civil.
EEUU va generar excedents de productes i va començar a exportar, però en aquell moment no hi havia compradors. Llavors EEUU va fer noves propostes: INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA - Al 1944 (abans d'acabar la WWII) va sorgir el BIRF (Banc Internacional per la reconstrucció i el foment)a Bletton Woods (Virginia, EEUU) que més tard seria el Banc Mundial i també es crea el FMI (Fons Monetari Internacional).
L'any 1962 el BIRF va canviar la seva funció, ara es dedicava a finançar als països del sud, el BIRF finança als països, el BIRF crea dos organismes: La Corporació financera internacional per finançar les empreses i Associació internacional per el Desenvolupament que finança els PMA (països menys avançats) El FMI l'any 1972 canvia de funció i a partir d'aquell moment fa finançament als països pobres.
- Al 1949 es va crear l'OECE (Organització Europea de cooperació econòmica) promoguda per EEUU en la qual es donava productes per reconstruir Europa. Aquests diners que venien en forma de productes venien amb el Pla Marshall.
L'any 1960 es va canviar el nom i va passar a dir-se OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) i al perdre la E d'Europa podia admetre nous membres com EEUU, Canadà, Japó, Austràlia i demés països rics del món. Avui en dia és el club dels països més rics del món. L'OCDE es dedica a fer estudis econòmics, es dedica a vigilar les empreses transnacionals més poderoses del món, va crear l'Agència internacional de l'energia per fer front a l'OPEP i finalment es dedica a vigilar la cooperació al desenvolupament.
Pla Marshall: Mida de control econòmic per reconstruir Europa, enviar excedents de productes americans i evitar que Europa caigués al comunisme de la URSS. Espanya no va entrar al Pla Marshall perquè no havia participat en la WWII i tampoc va ser acceptat perquè no era un govern democràtic. Però l'any 1959 va signar un tractat d'amistat amb EEUU per assentar bases americanes al territori espanyol per tindre més aprop a la URSS. Però l'any 1960 es va acabar el Pla Marshall.
- Es va pactar que Europa i EEUU baixaven les aduanes perquè poguessin circular les mercaderies. L'any 1947 a La Habana (Cuba) es va crear l'OIC (Organització Internacional de Comerç).
- L'any 1945 neix l'ONU i permetia que qualsevol país membre de l'ONU pogués entrar a qualsevol organització internacional, els americans per evitar que entrés la URSS van decidir no crear l'OIC i van crear el GATT (General Agreement on Tariffs and Trade) per no dir que era un organisme internacional.
L'any 1995 el GATT es transforma en l'Organització Internacional de Comerç. El GATT va fer dos clàusules: - Clàusula de la nació més afavorida: Totes les nacions han de ser afavorides de la mateixa manera. Ex: España vol produir tomàquet s’ha de protegir aquesta producció. Tracte de favor entre dos països, s’estén per tots els països. No és pot fer privat, sinó que ha de ser públic. Anar a la OMC per informar.
- Clàusula de no discriminació: Un producte important no pot ser discriminat, si no és producte del país.
INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA (Falta un tros) Tema 3: Migracions Moltes de les migracions succeeixen per poder obtenir una vida millor en un país que econòmicament està bé. Moltes migracions, s’han quedat al camí, morts pel camí. No obstant, molts arriben i guanyen esperança de vida, perquè en el seu país és d’uns 40-45 anys i en un país desenvolupat augmentar en 40 anys més. Molts països rebutgen l’arribada d’immigrants, però amb la crisis aquest rebuig augmenta més. Aquest rebuig succeeix per una mala informació sobre aquest succés: 1. Raó històrica, sempre hi hagut migració per saber on es viu millor.
Història de la humanitat és la migració 2. Raó demogràfica, necessitat que té un país perquè pugi la seva demografia. Així la piràmide d’edat s’estabilitza.
Espanya, França, Itàlia i Portugal, té un població envellida. 2a edat a d’alimentar a la 1a i 3a i ara mateix en aquests 4 països fa falta gent de la 2a edat.
3. Raó econòmica, aporten coses i s’emporten coses.
Aportacions: Cotització SS, IRPF, Impostos directes (IVA, gasolina, etc) S’emporten: serveis educatius, serveis sanitaris, beques, menjadors, places escolars, etc.
Aquesta balança es beneficiosa pel país. Estat es beneficia de 100€ per cada immigrant.
L’empresa fan el possible perquè els beneficis augmentin, pujant preus, millorant tecnologia, etc.
Arriba un moment, en què el benefici arriba al màxim i aquest comença a disminuir, la única oportunitat que té l’empresari es canviar de sector o de país. Al marxar l’empresari, el país té menys treball, això resulta més atur, menys benefici, etc. A la crisis actual s’ha actuat malament, perquè no predominen les teories econòmiques keynesianes, sinó que predominen les neoliberalisme de Friedman. Crisis agreujada pel finançament, activitat financera. Món es produeixen moviments de diners (Exportació e Importació) també tenen moviment de borsa.
Borsa -40, 45 vegades més grans que els diners que es mouen realment. L’economia financera mou més diners que l’economia real. Aquests diners no serveixen ni per comprar ni per pagar.
Hi ha moltes especulacions: 1. Especulació immobiliària: Compra de pisos per vendre’ls després més car. En un moment, mercat de països buits.
2. Especulació mobiliària: A crescut per culpa d’una tecnologia anomenada INTERNET.
Avui en dia, no hi ha cap limitació en capitals. Raons per l’existència de l’especulació: 1. Internet 2. Lliure circulació capitals 3. No hi ha cap autoritat que freni l’especulació INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA Senyor Soros, especular més gran individualment. 1992 avisament de la crisis i ningú va fer cas. Una sola persona pot rebentar el fons monetari. Economia en crisis, ningú compra ningú ven.
Cas per afrontar la crisis.
Repartiment del treball: - Govern Treballador Empresa En comptes de fer fora a la gent, redueixen el salari dels treballadors per poder-se recuperar de la crisis. Quan es van poder sobreviure d’aquesta crisi van tornar a incorporar el 15% del sou que se’ls hi va descomptar (cas de l’empresa fagor/Eroski).
Forma cooperativa: Es el millor sistema de treball, s’uneixen dos elements bàsics treballador i empresari.
Nínxol de treball: sector serveis, atencions als grans, serà una bona inversió de futur.
Recuperació del Estat de benestar: Sanitat, pensions, carreteres, sistema d’assistència per a tothom. Despesa militar es de 52 mil euros al dia, si no es malgastes aquests diners en la guerra, es podria ajudar amb la sanitat, etc.
Tema 4: Procés de construcció de la UE Final de la 2a Guerra Mundial. Durant la 2a Guerra Mundial succeeixen molts enfrontaments entre països, però aquesta va ser creada per França i Alemanya. La manera perquè no es creïn enfrontaments, s’havia de realitzar una conciliació de països. Això fa que es formi Europa i la UE.
L’altre part, era reconquerir el poder públic. La única manera per obtenir el poder públic era unint Europa amb dos conceptes: - PAU Poder polític, davant de EEUU que era una potència gran.
Són els dos models que fan que es construeixi la Unió Europea. Un any després de la II Guerra Mundial sorgeix de la idea d’unir-se. Primerament, sorgeix el Consell d’Europa pretén construir uns Estats Units, però europeus. 1949 es crea el Consell, adquirint tota Europa.
Primerament, es volia tenir tot el poder polític, però per crear una Unió entre països ha d’existir una base sòlida econòmica. No obstant, tot i que el Consell Europeu no va sortir bé, es va crear el Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Tenen la seu a Estrasburg, perquè és la capital de Alsàcia. Centre de fusió entre França i Alemanya, perquè es parlen els dos idiomes. I si es pretenia que aquests dos països es reconciliessin, que millor manera de col·locar allà la Seu del Consell d’Europa.
INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA Es crea la Comunitat Europea i Comunitat de l’Acer (CECA). A través del Tractat de París. El problema de intercanvia productes sortia molt car a causa de la duana, per això es crea la CECA perquè no s’hagués de pagar las duanes entre França i Alemanya. Aquest tractat no només va ser creat per França i Alemanya, sinó que es va introduir 4 països més: - Luxemburg Holanda Bèlgica Itàlia Bena lux, intercanvi entre 3 països sense duanes. Alemanya i Itàlia sempre han anat junts de la mà.
Comunitat Econòmica Europea (CEE) , tractat de Roma, fer fora les duanes. Perquè hi hagués lliure canvi entre països. 25 de Març 1957 es signen dos tractats el de roma i el roma II, aquesta data es la que s’expressa a la Constitució Europea.
Anglaterra no és europea per 3 motius: - França no volia que entrés Anglaterra i EEUU eren molt amigues i se senten identificats entre sí Era per la seva economia Commohealth: associació que fa que el país sigui independent, però té llaços amb el país que la crea que es Gran Bretanya. Hi ha països que encara tenen llaços amb Anglaterra. La reina d’Anglaterra té territoris i és Cap d’Estat de: - Austràlia Canada Nova Zelanda Gran Bretanya no té duanes amb els països que tenen llaços amb ella. Així pot seguir recollint recursos. Debat sobre la importància de les exportacions i importacions. Va crear una associació comercial juntament amb: - Irlanda Dinamarca Noruega Suècia Àustria Suïssa Portugal Només tractaran productes industrials, no productes minerals. 1962 EFTA (European Free Treet Association). Associació muntada a la seva mida. Tot i que siguin països molt rics, la capacitat de compra era molt petita comparat amb Alemanya. Per tant, va sorgir un altre cop el debat de si entra o no a la UE. Aquesta debat acaba al 1973 i acaba amb un sí a l’entrada a la INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA UE d’Anglaterra. S’amplia la UE perquè Anglaterra va acompanyada de dos països, Irlanda i Dinamarca. Cada cop s’apunten més països a la UE: - 1986 Espanya, tot i que la seva dificultat per entrar a causa de la dictadura de Franco 1995 Finlàndia, Suècia i Àustria.
La EFTA es va fent petita a causa de la seva marxa i introducció a la UE. L’ampliació més gran és al 2004 que va passar de 15 membres a 25 membres: Lituània, Letònia, Xipre, Malta, Estònia, Hongria, Polònia, Eslovènia, Txèquia, Eslovènia.
4 països que queden de la EFTA, no volen entrar a la UE són: Islàndia, Liechtenstein, Suïssa i Noruega. I altres països que passen de tot: Andorra, Mònaco, San Merino.
Etapes Comunitat Europea 1. 1957-1993: primera etapa Comunitat Europea, volia ser un mercat comú europeu. Un mercat únic. Existència de quatre llibertats de caràcter econòmic: o Llibertat circulació mercaderies: evitar un criteri econòmic, es volia unir els països membres per desfer les duanes per tal de poder haver-hi llibertat de circulació. Diferencia entre unió duanera i aire lliure comerç.
Unió duanera: Cada país té una protecció i decideixen unificar-se en forma duanera i així poden intercanviar productes, perquè la unió duanera té dos etapes: treure duanes interiors i unificar duanes externes. Dos conseqüències; augmentarà el comerç interior i el comerç exterior a vegades augmentarà i d’altres disminuirà Aire lliure comerç: S’extreuen duanes interiors, però manté les duanes exteriors. Aquesta llibertat té uns límits, és a dir, només hi ha lliure canvi entre els països on s’ha extret la duana interior. El comerç augmenta o disminueix depèn de la tipologia de duanes.
o o o Llibertat circulació capitals, diners circulant lliurament Llibertat circulació de persones, enteses com a treballadors Llibertat circulació serveis (companyies transport, puguin establir-se en diferents països).
2. 1993- Actualitat Tractat de Maastricht de 1993, reforma el tractat de Roma, canvis econòmics i polítics pels països membres. Brussel·les es la capital de la UE però després hi ha dos capitals més Luxemburg i Estrasburg.
Reformes 1. Euro 2. Polítiques comunitàries 3. Polítiques socials (no nata, no nascuda) Tractat de Roma: INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA 1- La més important es la política agrària. Equilibrar el menjar, per tal, de què tots els països tinguessin menjar, cada país tenen la seva política agrària.
2- Política fons social europeu 3- Política de reciclatge Requisits per tenir moneda única: dèficit menys del 3% per obtenir l’euro.
4 innovacions caràcter polític, Tractat Maastricht: 1- Ciutadania Europea: Europa vol que ens sentim ciutadans europeus, a causa del creixement.
o Dret a vot o Protecció consular 2- Reforma de les Institucions: Es configura amb 3 institucions, poder judicial, executiu i legislatiu.
o Legislatiu: Parlament Europeu o Executiu: Consell de Ministres (els representant dels països dels membres, fa lleis) i Comissió Europea (Executa las lleis realitzades pel Consell, conjuntament amb el Parlament).
o Judicial: Tribunal Judicial Unió Europea Votar per majoria, sempre que per unanimitat s’hagi dit que es pot votar pe majoria.
Reforma Maastricht mínima, Europa no té estructures supraestatals.
3- Política interior: Entesa com a política del Ministeri Interior (policia). No hi ha policia europea sinó que cada Estat té la seva pròpia policia. Pot anar a altres països fins a 80KM.
4- Política exterior: Exèrcit (defensa). S’ha adoptat de l’euroexèrcit, perquè Europa vol tenir un exèrcit Europeu. Si es vol tenir aquest exèrcit, s’han de treure tots els exèrcits de cada país. Només pot haver-hi un.
Espionatge: Fotografia, vídeos, etc. UE no té satèl·lits que vigilin la Unió Europea, però l’Agència Europea de Satèl·lits lloga satèl·lits d’espionatge per realitzar espionatge, però dient que ells no utilitzen els satèl·lits per això sinó per altres coses.
Problemes a Europa: 1- Base de la democràcia es la separació de poder. Tots els països de la UE han de demostrar que és un país democràtic.
Europa és una vergonya democràtica, dèficit democràtic, no es democràtica.
2- No hi ha política social 3- Europa hauria de tenir respecte per las nacions sense Estat. UE només reconeix els Estats. EX: Catalunya Falta de respecte per les llengües, per exemple el català no es considerat idioma oficial del Estat, per culpa d’Espanya, sobretot d’Aznar.
4- No hi ha respecte pels immigrants, no tenen dret a vot, no tenen dret a marxar a treballar a un altre lloc tot i així tenint papers.
5- Anar a qualsevol lloc a buscar primeres matèries INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA RESPOSTA ARCADI: No li agrada Europa perquè reconeix la pena de mort. A Espanya es va reconèixer a la època de la Dictadura de Franco.
Al Segle XIX Espanya va retardar molt la seva industrialització. Existeixen dos problemes greus a causa de que l’agricultura no fos sedentària: - Sequera: Hi ha llocs secs que tenen més precipitacions que els llocs on necessiten regadiu Reconquesta: llarga Guerra de reconquesta. Guerra lenta, però en els últims anys va ser més ràpida. Els cristians van reconquistar les terres conquistades per l’islam.
Desamortització, solució al latifundisme. S’extreuen terres als nobles per donar a la gent que necessitava d’aquestes terres perquè les persones utilitzessin per substituir. El Govern ho va fer malament, ja que, els va vendre de cop fent així que la venta de les terres fos molt econòmica i els nobles les van tornar a comprar.
Catalunya i Euskadi, tenien una bona industrialització i comerç. Això provoca un excedent comercial, ex: amb la venta de vi. I a Euskadi passava el mateix però amb la metal·lúrgia i el ferro.
País Basc, ha estat l’arrel de la industrialització a Espanya. Amb el poder d’extracció del ferro va realitzar unes vies ferroviàries. Això va provocar l’accés de desplaçar-se a les persones.
Principis segle XX, va succeir la I Guerra Mundial, Espanya no va participar, es va mantenir neutral. Gràcies aquesta actuació van tenir grans mercat d’Europa.
- Crisis de l’any 1929 Guerra Civil Espanyola, va suposar un altre endarreriment del país.
Espanya va entrat a l’any 1959 va començar a rebre beneficis, sobre el pla Marshall. I es va canviar la estructura econòmica del país amb les importacions. Ex: Turisme i Immigració, plans de desenvolupament. Així es pagava el consum espanyol.
La indústria es va refer amb les indústries estrangeres. Aquest procés d’industrialització va succeir als anys 60-70. Al morir Franco es va entrar en una crisi política i econòmica.
Aquesta crisis va sortir amb els Pactes de la Moncloa, per llençar la crisis i rescata a Espanya de la crisis. Amb la implantació de la democràcia, Espanya pot incorporar-se a la UE. I rebrà ajuts polítiques, socials i econòmiques ja que es considerava un país pobre dins de la UE, amb la incorporació d’altres països, Espanya va deixar de rebre ajudes, això succeeix al 2000.
A la UE el producte interior brut es deduïa el 0’9% del PIB a Europa, el 2’2% o al 2’8%.
Espanya es troba en una població molt envellida.
INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA ...