El col·leccionisme (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Museologia i Museografia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Bloc 2. Història del col·leccionisme 1. Història del col·leccionisme. El proto-museu El col·leccionisme es un fenomen d'abast universal, que molts autors han definit com si fos una fantasia, altres l'han definit com una malaltia; en tot cas parlem de la curiositat humana. El col·leccionisme es molt divers, es una figura que va variant en el temps i que agafa unes determinades característiques. Una de les coses que potser més ha canviat és l'aspecte de tipus econòmic, tradicionalment sempre s'ha considerat que no tenies que ser ric per ser col·leccionista.
En tot cas, en l'actualitat trobem compradors d'art que no son apassionats ni tenen un desig boig, ni estan obsessionats... Perquè ara ens trobem gent amb grans fortunes que assessorats per especialistes fan apostes segures. Compren obres que ja estan validades en el camp de l'art.
El col·leccionisme es basa en posseir allò que un altre no pot.
El pitjor enemic que té el col·leccionisme són les modes que revaloritzen la col·lecció. Un altre dels aspectes que varia, es la manera com es col·lecciona. Abans, es prioritzava una determinada tipologia i aquesta esta determinada per una època o per un artista, en canvi, en l’actualitat es molt mes heterogeni perquè les col·leccions son mes eclèctiques.
A nivell històric, han estat diversos autors que apunten una idea que pot semblar infantil que és que el món és la més gran col·lecció. Es una idea que ja la trobem en el segle XVI per Athanasius Kircher, parla que l'arca de Noé era la primera gran col·lecció d'història natural. Aquesta idea l’agafarà Bernardo Valenti que era metge, i acceptarà com a col·lecció qualsevol objecte d'arreu del mon. Els dos estan d'acord en que les col·leccions incrementen l'evidencia de la curiositat humana. Hi ha una necessitat constant dels humans per explicar el mon a través d'aquestes col·leccions que reconstrueixen el mon en una estança. Això fa que trobem estances que moltes vegades són extravagants, amb elements poc entendibles però totes amb una raó de ser.
El descobriment del nou món donarà noves especies, nous objectes, elements exòtics per col·leccionar. S'acabarà convertint en els wunderkammer (gabinet de curiositats) que es desenvolupen el segle XVI i segle XVII, aquestes càmeres de meravelles evolucionen segons els objectes que conte. Hi hauran unes primeres amb objectes de la natura com malformacions de la naturalesa o animals exòtics. En el segle XVII el col·leccionisme que es dona es de pintura, no abandona aquests objectes de la naturalesa però que va evolucionant cap a uns nous gustos.
En aquest segle XVI i XVII el que hi ha es un diàleg entre els objectes naturals amb els objectes més artificials. El col·leccionisme que es donarà en el segle XVIII serà molt més racional i científiques.
Fins arribar a noves maneres de mostrar que són les que trobem en l'actualitat.
La historia del col·leccionisme, esta vinculada amb la propietat privada. Quan els teòrics reflexionen sobre la importància del col·leccionisme troben 3 causes que fonamenten que existís el col·leccionisme, que fan que es desenvolupi i tingui èxit.
1. Respecte al passat 2. Desig de possessió. Noció de la propietat privada.
3. Veritable gust per l'art Per Rheims, trobem figures del col·leccionisme: 1. Curiosos: figures estranyes vinculades a la natura. Hi ha una aproximació idíl·lica de la possessió de món, entendre les meravelles del món i donar-li sentit.
2. Amateur: criteri de selecció la bellesa.
3. Col·leccionistes: personatges que es centren en una especialització.
Un element de canvi amb el col·leccionisme es donarà en l'actualitat, amb l’aparició de la burgesia que el que farà serà desplaçar els agents que tradicionalment (església, nobles i reialesa) han sigut els col·leccionistes. Començarem a veure la idea d'especulació. Parlar de col·leccionisme, es parlar de un grup minoritari que imposa les seves idees en la societat.
Valors culturals de la col·lecció.
1. Reforma preferències ideològiques. Al estar relacionada a les classes més poderoses el tema de la propietat privada és fonamental. Serà una possessió única i mai serà compartida.
2. Incideix en funció ideològica de la cultura. L’accés a les obres d'art encara esta molt supeditat a certes classes culturals, tot i que ens dona la sensació que hi podem accedir fàcilment. Hi ha una democratització cultural que no és certa.
3. Valor formatiu sobre l'art. Tenen aquest valor respecte el gust, la critica... Tornem a tenir la idea de la propietat privada perquè esta en mans de agents econòmics o polítics. Moltes vegades aquests interessos està per sobre d'altres com podria ser la seva valoració en el mercat, el seu significat original...
4. Incidència en el valor estètic.
5. Imposició de valors ficticis en l'obra de l'art. Un altre valor fictici serà la raresa, la pàtina, procedència, restauració...
L’instint col·leccionista de l'home es dona ja en la cultura prehistòrica. Bazin considera que alguns dels objectes que s'han trobat en coves prehistòriques ja poden ser considerats com petites col·leccions. Perquè es creu que aquests objectes recollits amb un sentit de tresor, que ja tenia la idea de col·lecció. El fenomen del col·leccionisme no esta vinculat a la cultura europea sinó que es dona arreu del món. Ens parlen de que en altres cultures, com la oriental també trobarem exemples que ens permetin parlar de historia del col·leccionisme. Bazin es dels que considera que si que es pot fer una historia del col·leccionisme des dels inicis, parla de que en l'Antic Orient ja es pot parlar de uns premuseus vinculats al tema de la guerra, mort, botí... Per ell, tot lo que serien les tombes les considera com autentiques col·leccions o museus. Defensa que en aquestes primeres cultures com Egipte, Grècia o Roma malgrat que les col·leccions es conformen a través dels botins de guerra o la idea de la mort, hi ha unes maneres de fer i organitzar que li permeten defensar aquesta idea.
Es donen uns exemples de cultures antigues urbanes, ciutats que regien bàsicament per un sistema religiós. On hi havia sempre una identificació jeràrquica entre el individu i la divinitat: temples o tombes. Sempre es vinculen en un sentit transcendent, mai en un sentit social que es el que avui dia tindria una col·lecció. Els primers documents que ens parlen de col·leccions els trobaríem en els botins de guerra, que expliquen els saqueig de Babilònia en el 1176 aC. Aquest boti de guerra es pot considerar una col·lecció perquè es sap que va ser exposat a la ciutat de Inxuxinak, per tant ja te un sentit d’exposició i col·lecció. Un altre exemple, seria el trasllat d'Asurbanipal de dos obeliscs i 32 estàtues que les fa trasllat des d'Egipte a Ninive. Un altre exemple serà la ciutat d'Ur on es vam començar a fer excavacions amb la finalitat de salvaguardar, demostren que ells ja feien excavacions i que recollien objectes de generacions passades.
En el món oriental, es sap que a la Xina i Japó hi havia una veneració pel passat. Es coneix que en els primers temps de l'Imperi Xines es guardaven com un referent de historia les cal·ligrafies i algunes pintures i bronzes. Per tant, s’entén que aquesta voluntat de fer perviure la memòria del passat ja estaria molt vinculada amb la idea del museu. Era habitual entre els grans emperadors xinesos tenir una gran galeria de retrats que s'avança en les galeries que trobem a Europa en ell segle XVI i XVII.
...