Examen setembre 2007 (2007)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2007
Páginas 4
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 3

Vista previa del texto

BIOLOGIA II Convocatòria Setembre 2007 NOM .........................................................COGNOMS......................................................................................................
DNI............................…………..……….. PASSAPORT...................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les respostes correctes, omple el full per a la correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell): − Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu marcant el número corresponent en una casella de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número del passaport, la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior (la que diu ANUL·LADA) la casella que vols anul·lar. D’aquesta manera, a la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la incorrecta i la correcta) i a la segona la incorrecta.
Puntuació de l’examen: una resposta correcta és un punt; una resposta incorrecta descompta una resposta correcta, una pregunta sense resposta ni suma ni resta.
1.- Els organismes del regne Protistes són eucariotes 2.- El regne Mòneres està format per organismes unicel·lulars o micelars, autotròfics i immòbils 3.- El regne Protistes inclou les algues i els Fongs veritables 4.- Els organismes del regne Plantes són eucariotes, pluricel·lulars i autotròfics 5.- El Codi de Nomenclatura Botànica estableix les normes a seguir per donar noms a les diferents categories sistemàtiques 6.- Anomenem tal·lus el nivell d'organització somàtica dels organismes pluricel·lulars que presenten teixits 7.- Els conidis són un tipus d’espores fúngiques que es formen per mitosi a l’extrem d’hifes 8.- Hi ha espores formades per més d’una cèl·lula 9.- Una espora dicariòtica conté dos nuclis que procedeixen de progenitors diferents 10.- Per tal de donar lloc a un nou organisme els gàmetes germinen i les espores es fusionen amb una de signe contrari 11.- L’oogàmia és un tipus de multiplicació vegetativa en el que es fusionen un gàmeta mòbil (masculí) amb un d'immòbil i més gran (femení) 12.- S'anomena isogàmia la fusió de dos gàmetes iguals morfològicament 13.- La bipartició dóna lloc a dos organismes idèntics genèticament 14.- La gemmació dóna lloc a individus idèntics genèticament 15.- La fusió de dues espores es coneix amb el nom de fecundació 16.- La germinació d’una espora haploide dóna lloc a cèl·lules, hifes o individus haploides 17.- La fusió de dos gàmetes haploides dóna lloc a un organisme diploide o a un dicariòtic 18.- En un cicle monogenètic alternen un gametòfit i un esporòfit amb dotacions cromosòmiques diferents 19.- Algunes plantes presenten cicles de vida amb alternança de generacions isomorfa 20.- El plasmodi dels Mixomicots es transforma en esporangis quan ha de reproduir-se 21.- Els Ascomicots que formen més d'un tipus de gàmetes al llarg de la seva vida pertanyen al regne protistes 22.- Un clistoteci conté ascs 23.- Les ascòspores i les basidiòspores són dicariòtiques 24.- Els ascocarps i els basidiocarps estan formats per micelis dicariòtics i monocariòtics entrellaçats 25.- Un asc és un tipus d’esporangi que forma conidiòspores en el seu interior 26.- Un basidi és un tipus d’esporangi que forma basidiòspores V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F 27.- El conjunt de les hifes d’un mixomicot s’anomena miceli 28.- Els mòneres heterotròfics obtenen els nutrients penetrant les cèl·lules dels seus hostes 29.- Els organismes biodegradadors solen ser paràsits 30.- Un organisme simbiont és aquell que obté el seu aliment sense perjudicar l’organisme de qui l’obté 31.- La part dels Ascomicots on té lloc la reproducció sexual s'anomena himeni 32.- Hi ha alguns grups de basidiomicots que formen basidis tabicats i no fan basidiocarp 33.- Les micorrizes són relacions simbiòtiques entre fongs i plantes 34.- Només alguns fongs classificats tradicionalment dins els Ascomicots presenten reproducció sexual 35.- El micobiont és el component fotosintètic dels líquens i sol ser un Cloròfit o un Cianòfit 36.- El component fúngic d’un liquen sol ser un Ascomicot 37.- Els líquens de tal·lus crustaci són de tipus homòmer 38.- En els líquens només es reprodueix sexualment l’alga o el cianòfit 39.- Els líquens poden suportar condicions ambientals extremes 40.- Algunes espècies de líquens epífits no suporten els sòls contaminats sobre els que creixen 41.- Els Cianòfits són mòneres, procariotes i autotròfics 42.- Els Cloròfits són mòneres, procariotes i fotosintètics 43.- Les algues són protistes, eucariotes i autotròfiques 44.- Els Cloròfits i les Diatomees són algues planctòniques i constitueixen els principals productors primaris en ambient aquàtic 45.- Les Diatomees són algues unicel·lulars caracteritzades per una coberta cel·lular rígida de sílice, formada per dues valves encaixades, i per la forma com es multipliquen vegetativament 46.- Alguns Rodòfits bentònics presenten un tal·lus pluricel·lular, calcificat i articulat 47.- Les algues obtenen l’aliment a través de la seva superfície 48.- La coincidència de pigments fotosintètics, substàncies de reserva i material de la paret cel·lular dels Cloròfits fa pensar que són els precursors del regne plantes 49.- Les algues planctòniques del grup del Rodòfits, gràcies als seus pigments fotosintètics, viuen fixades al substrat a grans profunditats 50.- Cystoseira i Padina són dos gèneres de Feòfits bentònics 51.- Zygnema és un gènere de Cloròfits de tal·lus filamentós que es reprodueix sexualment per conjugació 52.- Nemalion és un rodòfit bentònic que forma carposporòfits 53.- Un Briòfit del grup de les molses està format (en la fase de gametòfit) per rizoides, caulidis i fil·lidis 54.- En els Briòfits l’única generació que es reprodueix sexualment és el gametòfit 55.- Els Briòfits han desenvolupat un corm que els ha permès adaptar-se al medi terrestre 56.- Els Briòfits s’alimenten a través dels caulidis que els fixen al sòl 57.- Els amfigastris són un tipus de fil·lidis que presenten algunes Hepàtiques tal·loses 58.- Les Criptògames vasculars inclouen els Equisetòfits i els Pteridòfits 59.- Pteridòfits i Equisetòfits presenten tiges subterrànies del tipus rizoma 60.- L’esporòfit dels Equisetòfits està format per branques anomenades estèrils 61.- Les Criptògames vasculars són cormòfits 62.- Les Criptògames vasculars són protistes, autotròfiques i immòbils 63.- A la major part d’espècies d’Equisetum, les branques estèrils de l’esporòfit presenten branques i fulles verticil·lades V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F 64.- Les fulles de les falgueres (Divisió Pteridòfits) surten directament des de l’arrel V/F 65.- L'anell és una part de l'esporangi de les falgueres que facilita la dispersió d’espores V/F 66.- Les Plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors i pluricel·lulars V/F 67.- Fanerògames i Gimnospermes són dos termes equivalents V/F 68.- Les Gimnospermes formen flors i llavors V/F 69.- Les Angiospermes formen flors i llavors (mai fruits) V/F 70.- En les Fanerògames, el gra de pol·len està relacionat amb la generació gametòfit V/F 71.- Una llavor conté embrió, teixit nutrici i coberta protectora V/F 72.- Una llavor conté un o més fruits V/F 73.- Anomenem folíol cada una de les porcions d'una fulla composta V/F 74.- La flor de les Gimnospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels V/F 75.- El calze està format per sèpals i la corol·la per pètals V/F 76.- Una planta amb flors unisexuals pot ser monoica si te les flors de cada un dels sexes damunt el mateix individu 77.- L'androceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per estams 78.- El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per una o més peces que s'anomenen carpels 79.- Les flors de les Angiospermes amb carpels i estams s’anomenen hermafrodites 80.- Un pseudofruit durà tantes llavors com estams s’hagin fecundat 81.- Anomenem dioiques les espècies que presenten els dos sexes sobre la mateixa planta i en flors separades 82.- Monocotiledònies i Dicotiledònies són Angiospermes 83.- Les Gimnospermes solen tenir flors unisexuals i ser monoiques, encara que també hi ha espècies dioiques 84.- Pinus presenta flors unisexuals reunides en cons o estròbils unisexuals i és diòic 85.- Quercus és una Angiosperma i els seus fruits són pinyes 86.- Cupressus i Juniperus són Gimnospermes formadores de gàlbuls 87.- Els diferents noms d'espècie que ha rebut un organisme s'anomenen sinònims i el nom que es considera més vàlid és el més antic 88.- Les àrees de distribució disjuntes fan impossible la diversificació de les espècies 89.- Una condició perquè una espècie sigui endèmica és que sigui autòctona 90.- Una condició perquè una espècie sigui autòctona és que sigui aul·lòctona 91.- Una espècie al·lòctona pot convertir-se en endèmica 92.- La muntanya mitjana catalana, situada entre els 0 i els 800-1000 m d'altitud, es caracteritza pel paisatge esclerofil·le i perennifoli 93.- L'estatge subalpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini dels boscos de Pinus mugo subsp. uncinata 94.- El fageda és més resistent a la sequera i al fred que l’alzinar litoral i pot viure en zones de clima continental 95.- L’espècie característica de les fagedes ("hayedos") es Fagus sylvatica 96.- La terra baixa catalana litoral amb precipitació inferior a 400 mm i/o sòl calcari conté màquies de Chamaerops humilis i Quercus coccifera 97.- A Catalunya, les fagedes i les pinedes de pi roig creixen al límit entre la muntanya mitjana i l’alta muntanya 98.- A Catalunya, l’alta muntanya inclou els estatges subalpí, alpí i nival 99.- A Catalunya, les pinedes de Pinus nigra subsp. salzmannii es fan a la terra baixa 100.- Una de les estratègies dels arbres per viure en llocs amb neu durant una bona part de l’any és tenir forma cònica V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F ...