5. Gimnospermes (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 12/04/2016 (Actualizado: 04/09/2016)
Descargas 65
Subido por

Vista previa del texto

BOTÀNICA: GIMNOSPERMES ☞ Breca 1.CLASSIFICACIÓ Distingim 4 ordres: • Cycadales • Ginkgoales: tots són fòssils menys un (Gingkoaceae) • Fulles dicotòmiques i espermatozoides nedadors. Necessiten aigua líquida per a la fecundació • És el grup més primitiu • Pinales: són majoritàriament vivents • Fulles no dicotòmiques i tenen tub pol·línic • Característiques: resinoses, flors unisexuals, sacs pol·línics aïllats, sense periant i anemòfiles • Distingim: Pinaceae, Taxaceae i Cupressaceae • Gnetales: • Característiques: poc resinoses, flors hermafrodites, sacs pol·línics soldats, periant senzill i entomòfiles (la majoria) • És el grup més modern 2.ORDRE GINKGOALES 2.1.GINKGO BILOBA • Distribució: originari de Xina, amb una longevitat de 1.100 anys i de fulla caducifòlia (és característic perquè és de fulla verda) • Característiques morfològiques: • Arbre de fulles verdes flabel·liformes. Hi ha braquiblasts i macroblasts • Dioic (plantes masculines i femenines), flors sense periant • Els sacs pol·línics (mascles) estan separats entre sí i cauen en forma de raïm. Els òvuls els trobem de dos en dos i no trobem carpel • No hi ha pètals, sèpals, etc. Mínima expressió de la flor • No es forma fruit, sinó una fructificació que es va podrint fins a formar les llavors • Ús en farmàcia: • Medicina tradicional xinesa (fulles) • Els ginkgòlids col·laboren en la microcirculació i en l’agregació plaquetària. Es creu que poden ajudar a curar l’Alzheimer • Ús alimentari: • Fructificacions intactes comestibles • Es prenen com a afrodisíacs (regal de casament) • Llavors rentades grans superfícies (Japó) • Begudes energètiques (placebo) • Ús ornamental: bonsai, jardineria urbana (parcs) i resistent a la contaminació • Totes les altres espècies de Ginkgo estan extingides 3.ORDRE PINALES 3.1.CLASSIFICACIÓ Distingim 3 famílies: • Pinaceae: Cedrus, Abies i Pinus • Característiques: fulles aciculars, fructificacions llenyoses i monoiques resinoses • Taxaceae: Taxus • Característiques: fulles aciculars, fructificacions carnoses i dioiques no resinoses • Cupressaceae: fulles esquamiformes/aciculars 3.2.FAMÍLIA PINACEAE 3.2.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Característiques morfològiques: Con femení Pinus sylvestris Con masculí • Estròbil llenyós i resinós (pinya) amb fulles aciculars, d’on surten les esquames: l’esquama seminífera, on trobarem el producte seminal o òvul (pinyó) i esquama tectriu • També hi trobem importants conductes secretors, d’on surt la resina • Distingim macroblast i braquiblast, d’on surten vàries fulles aciculars • Distingim con femení i con masculí • Les voltes que dóna l’estròbil està codificat genèticament (~74/76) • La pinya més gran és la del gènere Pinus lambertiana 3.2.2.GÈNERE ABIES o Avet • Característiques morfològiques: • Pinyes erectes i allargades • Espècies importants: Abies alba, Abies pinsapo i Abies balsamea • Interès: fusta, xarop de pinyes d’abet, oli d’immersió microscopi (Abies balsamea) 3.2.3.GÈNERE CEDRUS o Cedre • Característiques morfològiques: • Pinyes erectes i arrodonides • Fulla adherida al macroblast directament • Espècies importants: Cedrus atlantica (Marroc), Cedrus libani (Turquia) 3.2.4.GÈNERE PINUS o Pi • Pins autòctons: 2500? P. uncinata (pi negre) 1500 P. sylvestris (pi roig) 800 P. halepensis (pi blanc) P. pinaster (pi marítim) P. pinea (pi pinyer) • Interès: obtenció de fusta; resina per xarops i combustibles (focs); cel·lulosa per fer paper i usos en farmàcia; trementina per a dissolvents de pintures, ciments lents, desinfectants, dermofarmàcia (xampús, cremes…), terpens • La resina s’extreu dels canals secretors del pi • Els pins són piròfits, es veuen afavorits pel foc. Hi ha pinyes que només s’obren en temperatures de 300ºC, així que passat un incendi són les úniques llavors supervivents per replantar el territori.
• Espècies importants: • Pinus halepensis (Pi blanc): és un pi de costa (Mar Mediterrani), de pinya curta i cònica, escorça de color gris clar • Pinus sylvestris (Pi roig): és llarg, de tronc vermellós, amb unes fulles curtes i unes pinyes molt petites. Molt abundant al nord de Rússia.
Fusta llarga i recta ideal per fer pals telefònics; extracte per fer VapoRub • Pinus pinaster (Pi marítim): produeix resina en més quantitat que els altres. Té les pinyes i fulles molt allargades. És un pi mediterrani i de Portugal (plantacions). Les seves restes s’usen per evitar el creixement de les plantes, disposant-les com una catifa al terra • Pinus uncinata (Pi negre): té el fullatge d’un color més fosc, creix més amunt i les seves pinyes són més obertes (ungles). El trobem al Pirineu, als Alps i altres zones altes • Pinus pinea (Pi de pinyons): escorça fragmentada en peces llargues, fulles llargues, copa arrodonida i conté pinyons 3.3.FAMÍLIA TAXACEAE o Teixos • Diploides de vida llarga 3.3.1.TAXUS BACCATA • Característiques morfològiques: • No és resinós ni té braquioblasts • Flors femenines amb petites bràctees esquamoses • Flors masculines similars a la pinya de pi o xiprer: són cons axil·lars globosos (3-6mm) amb 6-14 esquames peltades, cadascuna amb 4-8 sacs pol·línics • Floreixen aviat (hivern-primavera) i són sensibles a les glaçades • Fructificació femenina: carnosa (gàlbuls) amb només 3 esquames que en el punt on es troben formen un distintiu àpex • Aplicacions: producció de ginebra, píndoles per a trastorns digestius (dispèpsia), diürètic, tractaments urinaris, obtenció de terpens Llavor 4.ORDRE GNETALES Primordi seminal Llavor Aril • Com que és una planta molt característica, serveix per localitzar llocs: Pla del Teix, Cova del Teix, Bosc del Teix, Obac del Teix… • Interès: fusta molt flexible, l’aril conté uns alcaloides molt tòxics amb usos medicinals (xarops, taxol…) 3.3.2.TAXUS BREVIFOLIA NUTT Conté paclitaxel, una substància antitumoral patentada com a Taxol.
• El paclitaxel interfereix la multiplicació cel·lular a través de la unió a la tubulina, que bloqueja el desacoblament dels microtúbuls acoblats a la mitosi • Com que les quantitats necessàries de paclitaxel exigien l’extinció de l’espècie, es van buscar altres maneres d’obtenir el principi actiu: • Síntesi química (rendiment molt baix) • Hemisíntesi a partir de precursors naturals • Extracció directa de Taxus i d’uns fongs que van adquirir aquests gens per transferència dels Taxus • Biotecnologia: cultius cels (bioreactors) i microorganismes transferits • Vàries espècies deTaxus estan recollides a la CITES 3.4.FAMÍLIA CUPRESSACEAE • Fulles esquamiformes o aciculars • Fructificacions globoses • Resinosos • Estròbils carnosos o llenyosos 3.4.1.CUPRESSUS SEMPERVIRENS (XIPRER) • Monoic • Allargat, símbol hospitalari • Flor masculina: estròbils curts • Fructificació femenina: globosos (gàlbul) i llenyosos. Les llavors estan contingudes en les esquames (forma similar al cuir de les pilotes de futbol). Contenen tanins 3.4.2.JUNIPERUS COMMUNIS (GINEBRÓ) • Distribució: europea • Característiques morfològiques: • Dioic • Fulles aciculades que punxen bastant • Flor masculina 4.1.GÈNERE EPHEDRA (EPHEDRACEAE) • Característiques morfològiques: • Tija formada per peces (en separar-se recorden a una trompeta) amb nusos i entrenusos molt marcats (tija articulada) • L’espècie Ephedra nebrodensis també es coneix com Trompera • Flors hermafrodites amb periant senzill, però amb sacs pol·línics soldats en alguns casos. Imitació de periant • Bràquies que envolten la vesícula seminal • Fructificació que recorda la del teix, són uns arils vermellosos • Corrent en llocs secs • Conté l’alcaloide efedrina, un important antihistamínic i antiasmàtic • Ephedra herba s’usava per millorar el rendiment d’esportistes en gimnasos (begudes), però s’ha il·legalitzat en molts llocs ...

Tags: