Tema 6: Fongs Basidiomicots (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: FÍLUM DELS BASIDIOMICOTS Generalitats •El Fílum dels BASIDIOMICOTS inclou unes 31.500 espècies conegudes (37%), i forma el subregne DIKARIA, al costat dels ascomicots. Inclou 3 subfílums, tots formadors de basidis, però només un fílum (Agaricomicotina) forma cossos fructífers (basidiocarps). Formen els fílums de fongs superiors juntament amb els ascomicots.
•Els basidiomicots tenen un paper molt important en els ecosistemes terrestres, essent importants descomponedors de cel·lulosa, lignina i molts d’altres composts, simples o complexes. Hi trobem també espècies mutualistes (micorizes) o paràsites d’animals i humans, plantes, etc.
•Els cossos fructífers dels basidiomicots (bolets) són font de nutrients per diversos animals, inclosos humans. En els cossos fructífers, formen esporangis que en comptes de anomenar-se ASCS es diuen BASILIS. A nivell ecològic i de salut del bosc són molt importants.
• Tenen gran importància en diversos sectors, des de l’alimentari al farmacèutic o al forestal.
Comparativa Ascòspores (8) dins dels esporangis, ascs, dels ascomicots que tenen forma de porra.
Els basidiomicots no tenen ascs, sinó basilis que són esporangis diferents dels ascs, en els quals les endòspores formades migren cap a fora i es passen a anomenar exòspores (4).
Dins del fílum dels basidiomicots hi ha 3 grans grups, que formen un grup monofilètic amb una única característica comuna per tot el grup: la presència de basidi (meiosporangi amb exòspores):  Puccinials (els rovells)  D’aquest grup existeixen unes 7400 espècies, i són paràsits biòtrofs de plantes, que necessiten que l’hoste estigui viu per alimentar-se sense matar-lo (les gramínies són els principals hostes d’aquests rovells, als cereals). Són coneguts com a “rovells” pel color vermell d’algunes de les seves espores, i tenen una gran importància econòmica en agricultura (cereals, lleguminoses, arbres fructífers, cafè, i coníferes). És un grup que té cicles molt complexes amb fins a 5 estadis (on es formen fins a 4 espores diferents), i moltes vegades han d’intervenir fins a 2 hostes, dues espècies diferents de plantes per completar el cicle:  Autoiques: 1 sol hoste  Heteroiques: 2 hostes I com que són parasites tenen haustoris òrgans que absorbeixen nutrients de la planta que estan parasitant.
 Ustilaginals (carbons) a part dels rovells, hi ha els carbons, basidiomicots que no fan bolets, però són molt importants, perquè les lesions que causen són de color negre. D’aquest grup hi ha unes 1.400 espècies i també són paràsits biòtrofs de plantes, però solen afectar al fruit, a diferència dels rovells que ataquen més aviat a les fulles, i sobretot a cereals (gramínies) de manera que els grans es deformen i creixen molt, fan una hipertrofia i queda ple d’espores negres que faran la dispersió. Això es dolent, excepte pels mexicans que ho aprofiten. Per tant, com veiem, aquests “carbons” tenen una importància econòmica en agricultura (cereals i ornamentals), i només els hi cal 1 hoste per completar el seu cicle vital, i a diferència dels rovells, es caracteritzen per la presència d’unes vesícules en comptes d’haustoris.
I aquets dos grups, tant els Puccinials com els Ustilaginals no fan cossos fructífers, basidiocarps.
 Els agaricomicotins sí que fan un basidiocarp o basidioma format per teixit pseudoparenquimàtic (no és un teixit veritable, sinó una estructura amb consistència de teixit però que en realitat és un agregat de filaments, hifes).
Formen els bolets, aquí els basidis no estan lliures, sinó que estan ordenats en la part fèrtil que s’anomena himeni, i els esporangis estan protegits per hifes estèrils, cistidis que donen protecció en els basidis.
Aquests tenen una reproducció sexual per plasmogàmia, per fusió de dos micelis, un + i un -, compatibles, que quan es troben formen el miceli fèrtil que és el que formarà tot el bolet tota la estructura de basidioma, i en les làmines del bolet trobem els basidis, els esporangis que contenen els nuclis que es dividiran després de la meiosi, i es tornarà a iniciar el procés (cicle agaromicets) Els agaricomicotins són espècies sapròfites, paràsites i micoríziques, i hi existeixen com unes 20.000 espècies diferents.
Te un peu format per el pseudoparènquima de hifes, de filaments, l’anell, i l’himenòfor en lamines, la part fèrtil, i en els talls veiem que és recoberta pels esporangis que són els basidis que contenen 4 basidiòspores, i altres cèl·lules que no fan basidiòspores que són cèl·lules estèrils. Tot i que hi ha bolets amb característiques diferents que es relacionen amb la manera com s’han desenvolupat.
Tipus de desenvolupament dels basidiomes - Bolets amb desenvolupament gimnocàrpic la part fèrtil, l’himeni, sempre està exposada a l’exterior. Per exemple presenten aquest tipus de desenvolupament el Cantharellus cibarius, Ramaria formosa, o Laetiporus sulphureus.
- Bolets amb desenvolupament hemiangiocàrpic Tot al contrari, quan la part fèrtil, l’himeni, és immadura està protegida, de manera que tenen una coberta que pot només tapar les lamines (vel parcial), o bé poden tenir una lamina que envolta tot el bolet (vel universal o general).
Quan s’obra s’estripa el vel i es forma l’anell, que no és més que restes del vel parcial i a la base tenen una volva que també són restes del vel general.
Són bolets que presenten aquest desenvolupament els Agaricus campestris (xampinyons) o les Amanita phalloides.
- Bolets amb desenvolupament angiocàrpic són aquells que sempre tenen la part fèrtil, l’himeni, protegit, com els pets de llop (Lycoperdon pyriforme), que tenen un vel general que sempre protegeix el bolet, i les espores es troben en una massa formant la gleba envoltada per una paret el l’endoperidi, el peridi i l’exoperidi. Espores madures, que es dispersen a l’obrir-se el basidiocarp o en ser consumit.
Dins del subfílum dels agaricomicotins trobem el clades dels agaricomicets. Els agaricomicets presenten espècies miceliars (amb miceli), poden ser saprobis, paràsits o bé comensals, i poden tenir basidiomes gelatinosos (Auricularials) o més fibrosos de textura. Dins d’aquest clade s’inclouen unes 21.000 espècies, i trobem 3 grups diferents d’agaricomicets:  Afil·loforals: en aquest grup artificial agrupem els agaricomicets que tenen una carn amb consistència corretjosa, cuirosa o de llenya, com les pipes, els rossinyols o els camagrocs, que són fongs que no es podreixen, són fongs amb basidiomes imputrescibles perquè estan formats per hifes que tenen molta quitina oi aleshores normalment no se’ls solen menjar els animals. Tenen desenvolupament gimnocàrpic i poden ser saprobis, paràsits o comensals (ectomicorízics).
 Els que tenen l’himeni llis (O. Corticials), que són com lamines, formen estructures que creixen damunt dels fongs.
 Altres formen més un bolet típic com el rossinyol, que presenten un himeni format més aviat per plecs (O. Cantarel·lals).
 Altres tenen un himeni en agulles (hidnàcies), com la llengua de bou.
 I altres que tenen l’himeni amb porus (poliporals), com per exemple la pipa, que són bolets molt durs, o els peus de rata...
 I altres que tenen un himeni llis però en aquest cas són ramariàcies, com els diferents tipus Ramaria.
 Agàrics: agaricomicets que tenen una carn tova, un himeni o himeniòfor amb làmines o porus, i inclous la majoria de “bolets típics”.
Els podem trobar florits, i poden tenir desenvolupament gimnocàrpic o hemiangiocàrpic, i tenen morfologies molt diferents, en general amb píleu i estípit central, fibrós, més o menys compacte.
Aquests tenen un creixement ràpid, i poden ser saprobis, paràsits o comensals (ectomicorízics), com els anteriors. Tenen l’himeni totalment recobert dels basidis.
 Els bolets Amanita tenen toxines que afecten sobretot el fetge i ronyons, encara que tarden en mostrar-se els símptomes: falotoxines com la faloidina que no és absorbida per l’intestí, o amatoxines com la amanitina que són hepatotòxiques.
Tot i que hi ha altres espècies d’Amanita que són bons, com el reig, que a vegades es confon amb l’Amanita muscarea, que es diferencien perquè si el peu és groc/taronja és un reig i si és blanc la muscarea. O la pentinella, que són casos no habituals, on hi ha bola però no hi ha anell.
 També hi ha les tricolomatàcies com els fredolics o els moixernons que no tenen anell, i els Agaricus com els xampinyons, i els Lactarius com el rovelló, i els Boletals o la Russula  Gasteromicets: formen un grup artificial de agaricomicets. Tenen la gleba, massa fèrtil característica del desenvolupament angiocàrpic, on hi ha les espores a dins cobertes pels peridis, basidiòspores que no seran dispersades amb força, i que s’alliberen quan s’obren els basidiocarps per l’ostíol quan són madures o bé quan són menjades pels animals, o bé per la descomposició del peridi.
Són espècies sapròfites (terrícoles, humícoles i rarament lignícoles), i ectomicorríziques, que tenen creixement ràpid.
Trobem l’O. Geastrals i l’O. de les Falals, bolets que fan molta pudor.
...