Apunts Estratificació (2014) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Estratificació Social
Profesor A.S.
Año del apunte 2014
Páginas 16
Fecha de subida 20/02/2015 (Actualizado: 25/03/2015)
Descargas 33
Subido por

Descripción

Apunts curs 2013-2014.

Vista previa del texto

ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Examen final 60% (TEST) Treball seminari 40% TEMA 1.CLASSE SOCIAL (sempre s’han separar amb classes, castes, grups....) [Ideologia legal] 1. Classe Capitalista / Classe alta 2. No manual alta (coll blanc alt) /Classe corporativa 3. No manual baixa (coll blanc baix) / Classe mitjana 4. Manual qualificada (coll blanc alt) /Classe treballadora 5. Manual no qualificada (coll blanc baix) / Classe baixa La ideologia liberal comporta igualtat. Llibertat de rangs, igualtat d’oportunitats.
Assoliment i Adscripció (donat o adquirit).
TEMA 2.
Època feudal (estratificació social fix) -> Estaments (hereditaris). El liberalisme trenca amb els estaments de privilegiats i no privilegiats.
Després de l’època feudal es vol trencar amb les Monarquies Absolutes de l’Antic Règim. Així succeeix la Revolució Francesa i les Revoluciones Liberals (impulsades per la burgesia que volien representació política).
La societat feudal va passar un PROCÉS de MODERNITZACIÓ per arribar a la societat moderna.
El procés de modernització és relatiu a l’època moderna, on van haver una sèrie de canvis.
- Secularització: De teocràcia a democràcia i naixement del concepte de nació.
- Escolarització: Nacionalisme i Disciplina. Naixen els obrers al servei de la burgesia.
- Industrialització: Canvia la unitat de producció. De Família a Fàbriques. Per la nova producció, es paguen a treballadors assalariats. Es separa la família de la producció i es creen pagesos disciplinats a estar tancats en una fàbrica x hores al dia per un sou.
- Mobilitat estructura de classes: Es pot canviar de classe social. Existeix una nova classe social, la classe obrera.
- Canvi en l’estructura de poder.
PARADIGMES DE L’ESTRATIFIACIÓ SOCIAL 1 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL ORDRE CONFLICTE CRÍTICS Paradigma crític de l’ordre.
Karl Marx. Classe dominant.
NO CRÍTICS Émile Durkheim. Analític.
Marx Webber.
Karl Marx: Paradigma crític del conflicte. Teoria de la classe dominant. La lluita de classes mou la societat. Classifica la societat segons la propietat dels mitjans de producció: burgesia i proletariat. Vol acabar amb la classe dominant i parteix que, la societat té un conflcite etern de desigualtat.
Émile Durkheim: Paradigma no crític de l’ordre. Teoria funcional analítica. Les desigualtats no són res negatiu. No pressuposen un conflicte constant ni una lluita de classes. És ocasional. La societat està en equilibri entre diferents institucions socials. Estan els sindicats pels obrers i les patronals pels empresaris que suposen una ESTABILITZACIÓ. Cada estat social té la seva funció i, mentre funcioni, tot està equilibrat.
Marx Webber: Paradigma no crític del conflicte sobre el poder. Conflicte més complex del què suposa Marx, però no és constant. Vol comprendre la societat actual. No tot és una condició material. L’Estatus depèn del reconeixement social, la capacitat de decisió / autonnomia, organització del temps, el lloc que s’ocupa a la jerarquia, l’accés al poder polític, burocràcia (no produeixen però tenen més poder aquells que estan més alts a la jerarquia). L’accés al poder garanteix que les coses funcionin de manera ordenada. La desigualtat existeix, però no és una cosa negativa.
T.5. TEORIES FUNCIONALISTES (Teoria de Davis i Moore) Les posicions més importants estan ocupades per persones més qualificades i competents.
1. A totes les societats hi ha posicions més importants posicionades per persones qualificades.
2. Existeix una quantitat limitada de persones amb talent X per a la qualificació. S’ha de premiar aquestes persones.
3. Transformar talent en qualificació = formació + sacrifici. Cal tenir expectatives de ser útils per a la societat. Això crea competitivitat entre els ciutadans.
4. Es necessiten incentius per tenir un accés diferencial (privilegis), recompenses escasses i desitjades a la societat.
5. Quins béns o recompenses? Drets incorporats a les seves posicions que contribueixen a: sosteniment, benestar, humor i diversió, autoestima i ego (el treball ha d’agradar, no pas els diners).
2 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL 6. Quin resultat? Més prestigi + Remuneració econòmica (desigualtat social institucionalitzada = estratificació).
“El que té diners i poder és perquè s’ho ha treballat”.
En quin nivell de la societat estan aquestes persones? CLASSES SOCIALS.
Gent que no treballa i no és activa. Són dependents de persones treballadores.
Gent que no està dins del mercat laboral i depèn de subsidis públics.
Què passa amb la classe treballadora quan desapareix la industrialització? TEMA 3. MOBILITAT SOCIAL.
La gent associa el prestigi personal a la feina.
- Teoria Funcionalista: classe social continua i oberta.
- Teoria Marxista: classe social tancada. Hi ha barreres.
- Teoria neo-marxista: Escales relacionals; discontinues amb rígides fronteres visibles.
Erik O. Wright. No és el mateix ser un burgés o de la petita burgesia. Tots dos poden treballar, però no és el mateix tipus de treball. Pertanyen a grups socials diferents i es nota.
- Teoria neo-webberiana: L’accés al poder influeix. La posició al treball defineix la teva manera de viure. Les classes són grups de gent que actua de manera similar.
BURGESIA PETITS EMPRESARIS PETITAT BURGESIA DIRECTIUS I SUPERVISORS SEMI-AUTÒNOMS ASSALARIATS Classe mitjana PROLETARIAT Classe Propietaris Posicions contratidctòries en les relacions de classe *Teoria neo-webberiana 1. Classe de Serveis: professionals, directors, administratius, supervisors, propietaris de capital.
Són els que manen.
3 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL 2. Classe intermèdia: administratius, venedors, treballadors de serveis, petits propietaris, autònoms, tècnic de grau mitjà, supervisors. Amb un consum elevats dels serveis, aspiren a que els seus fills pugin a la classe de serveis.
3. Classe treballadora: ocupacions a treballs manuals no qualificats.
DIFERENCIES ENTRE WRIGHT I GOLDTHORPE  WRIGHT: La posició dins de l’estructura de classes depèn de la capacitat de fer el teu propi treball. De la propietat econòmica, control i autonomia en el procés de producció.
 GOLDTHORPE: Recursos que pots mobilitzar per trobar oportunitats i crear el teu estil de vida per accedir a l’educació i els béns de consum. El més important no és la propietat econòmic sinó les qualificacions i l’experiència en el mercat de treball.
CLASSE SOCIAL (Kerbo): Grup de persones que comparteixen interessos i objectius comuns en el sistema d’estratificació social. S’han de rebutjar les definicions basades en una única dimensió de desigualtat (estatus ocupacional, poder, relació de propietat...).
MOBILITAT SOCIAL: Medicina Advocat Venda al públic Directiu Adminsitratiu SERVEIS Classe social de destí Classe social 1 1 2 3 INDÚSTRIA AGRICULTURA d’origen 2 3 Transvàs. No és cap mobilitat social.
Els extrems donen poca mobilitat. Si s’és de classe alta hi haurà poques possibilitats de baixar.
En canvi, sent de classe intermèdia és més fàcil pujar i baixar (heterogenia).
Model de mobilitat de Goldthorpe: 1. Atracció relativa de les diferents classes com a destinació. 2. Les barreres d’entrada a les classes. 3. Recursos de les diferents classes d’origen.
Una societat igualitària és aquella que mostra altes taxes de mobilitat. El sistema premia els esforços. Això crear molta mobilitat (societat meditocràtica). Igualtat d’oportunitats per a tothom, amb mobilitat ascendent i descendent. Premiar pel talent tot i què es vingui d’una altra classe. (Capítols 6 i 7) 4 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL PROBLEMES CLASSIFICACIÓ DE LES CLASSES 1. Quan hi ha un canvi radical (avis-pares) és molt difícil entendre que és transvàs i no pas mobilitat social.
2. Estudis fets tenint en compte el cap de família. Agafar l’home com indicador no serveix.
3. Membres de la parella pertanyen a classes socials diferents. Quina és la unitat d’anàlisi? Hem baixar o pujat? Qui marca la classe social? 4. L’eix central és el treball? La posició de classe ve definida pel treball? 5. A través dels ingressos? Tampoc són un indicador.
SERVEIS INDÚSTRIA AGRICULTURA MARGINALITAT ¿Per què persisteix generacionalment?  EXPLICACIÓ INDIVIDUAL (anglosaxons): Les classes socials als anys 60. Les underclass.
Mares solteres, drogodependents, minories ètniques (gitanos o afroamericans).
Lumperproletariat: no estan dintre del camp de treball. Marx: sempre estan a la bossa de treball de reserva que la classe capitalista els agafa quan vol. Sempre existeix aquesta bossa de marginalitat. Segons aquesta explicació individual, són persones que no volen entrar al ritme normal de treball i segueixen igual sense voler fer res. S’exclouen ells mateixos. L’Estat del Benestar no ajuda als marginats perquè són com són i no canvien els seus problemes. Són paràsits de la societat.
 EXPLICACIÓ ESTRUCTURAL (francesos): Moviment 4t món. Dintre de l’opulència de la nostra societat, hi ha persones en pobresa absoluta. Introdueixen el terme “exclusió social” que són persones excloses per la societat per determinats factors. Exemple: un home de 80 anys que viu en un 5è pis sense ascensor. Patirà d’una exclusió de relació amb 5 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL veïns. Aquestes persones han acumulat alguns factores d’exclusió: mercat laboral, habitatge, desavantatges diversos funcionals (discapacitats). No poden fer coses ja què els impedeixen fer-ho. La societat no aconsegueix fer un entorn inclusiu per a tothom i així és com es crea l’underclass.
La visió invisible de la pobresa existeix ja què no veiem una mobilitat descendent. No creiem que podem acabar així. La majoria de la població creu que “si has acabat així, serà per algun motiu”. Existeixen prejudicis. La resposta de la gent és penalització i criminalització, i quan s’entra a la pobresa extrema i a la marginalitat, és gaire bé impossible sortir-ne.
TEMA 4. DESIGUALTATS DE GÈNERE.
L’origen de la dominació masculina era perpetuar les societats, i com la descendència la donen les dones, volien controlar-les. Això s’accentua a la societat moderna, on apareixen valors liberals, el capitalisme i la democràcia.
Amb l’aparició del capitalisme, les relacions home-dona canvien, sobretot amb la industrialització. A les societats pre-industrials la família era la unitat de treball, ja sigués al món rural treballant al camp o al món urbà treballant al taller. A les societats post-industrials la unitat de producció passa a ser el mercat laboral, l’empresa, la fàbrica, el taller... i esdevé una divisió entre l’esfera pública i l’esfera privada, on la darrera queda relegada a la llar i a les dones. L’espai laboral queda dominat per homes, mentre les dones es queden a casa.
Al feudalisme el rol comunitari de les dones era organitzar la comunitat per l’espai públic, l’estil de vida sense el capitalisme, i eren les unitats de revolta. D’aquí ve la caça de bruixes (Salem), un vertader genocidi femení amb 200.000 dones registrades com a bruixes. En veritat era la repressió als moviments comunitaris de les dones, que no volien la implantació del capitalisme. Els homes i l’església, les dominaven i feien el judici del foc, i Déu les salvaria en cas que no fossin bruixes. Els aquelarres eren en veritat moviments de mobilització contra els nobles que tenien les terres, i es feien fogueres per no passar fred. Per aquells que tenien poder, eren nomenats aquelarres de bruixes on cremaven nens i feien bruixeria, per tal de dominar-les.
L’origen de les desigualtats ve donat per: - La divisió entre tasques productives (homes) i tasques reproductives (dones).
- Sexualització de la dona. Eren objectes controlables per produir treballadors.
6 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL - Model patriarcal. Responsabilitat i autoritat dels homes. Relegació de la dona a la pressa de decisions familiars. Actualment, l’home té l’estigma de si no relega aquest paper és un calzonazos.
La societat capitalista és una societat patriarcal. “El feminisme és un moviment social contra el capitalisme i el patriarcat”.
Avenços a la igualtat de gènere en els últims II segles - Poder estudiar.
- Poder accedir al mercat laboral.
- Dret a vot.
- Flexibilitat en quant a les unitats familiars.
- Accés als càrrecs públics de poder.
- Adoptar estètiques diverses.
Característiques per a càrrecs de poder (homes): Competitivitat, Fortalesa mental (?). Això es valora a l’existència del sostre de vidre, on tot i que les dones siguin igual de capaces, no puguin accedir a certs càrrecs.
Desigualtats al mercat laboral - Desigualtats salarials.
- Accés al poder (Dóna presidenta dels EUA? Abans un home negre que una dona.) - Diners de renda. Si es té diners, es pot pagar per cuidar els nens i ascendir com l’Esperanza Aguirre.
Decisions (patriarcals) a la vida familiar: Les decisions les prenen els homes (si no són calzonazos). Aleshores, aquestes decisions poden afectar a les desigualtats del mercat laboral ja que prenem certes coses com a “normals” i habituals i s’estenen mites quan no hauria de ser així.
Del sexe és de determinació biològica (home o dona). En canvi, el gènere és un rol, una construcció social. Pot ser masculí (decisió i poder) o femení (cura i ajut o suport). En altres societats existeixen gèneres que depenen de la funció dins de la societat, com per exemple els chamans, que no importa el sexe que siguin, ja que ells són diferents. En quant a les dones de 7 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL sexe femení, actualment se’ls hi ha donat noves funcions a l’àmbit professional, on treballen una doble jornada tant a l’àmbit privat com al laboral. Això comporta una situació en la qual es redueix el treball domèstic a casa i es contracta una senyora de la neteja per poder desenvolupar tasques fora de casa.
07/02/2014 Pierre Bourdieu: Les dones es perpetuen elles mateixes a aquesta dominació (de la qual no sempre són conscients). Estem determinats per les estructures socials (costums). Existeix una nova definició de masculinitat (segueix igual) i de feminitat (nous valors del mercat laboral + tots els anteriors domèstics). El rol de l’home (dominador) dins de l’estructura, genera tensions internes i si no es segueix aquest rol se’ls estigmatitza (efectes: guerra, depressions al trencar amb el mercat laboral (fracassats), hi ha més sense llars homes que dones).
Feminisme: Moviment social per emancipar la dona de la dominació masculina.
Visió: Home i masculinitat “tradicional”. Es viuen unes tensions que tenen impacte en la violència física masclista (redefinició de les masculinitats; incomoditats). Es veu natural i es repeteix generacionalment.
- Mà dreta (masculí), mà esquerra (femení).
Finances, poder... dominen tot allò social (sanitat, educació, serveis socials...). Hi ha relacions de poder entre aquests dos conceptes (retallades).
Lo femení està condicionat a lo masculí. L’àmbit públic i el privat es correlacionen. A la vida quotidiana, les retallades afecten a l’àmbit social. Aquestes afectes més a les dones. Elements: cura tercera edat (llei de dependència), transport públic, educació (menys hores d’escola, més hores de casa).
Estat mínim neoliberal (només basat en les finances) afecta a les dones i a l’àmbit social.
Estructura: Socialització primària, Política, socioeconòmica = Determina l’àmbit privat (llar) i les desigualtats. Liberals: El problema és que els individus ho assumeixen com a correcte i no ho canvien. Cal buscar elements alliberadors del feminisme. Estructuralistes: Entorn social estigmatitza: Si els homes s’incorporen al joc femení són uns mediocres, fracassats i perdedors. Si les dones s’incorporen al joc masculí entren a la competitivitat, al triomf. Incorporen els nous valors.
8 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL TEMA 5. ORIGEN MIGRATORI I DESIGUALTATS La desigualtat per origen migratori neix al segle XVIII amb les nacions. Les raons migratòries són de qüestió econòmica (recursos, treball, serveis...), a causa del procés de tancament de terres [enclosure acts]. Es demana mà d’obra per la indústria a les ciutats (fruit de les migracions camp-ciutat. Migren allà on hi ha activitat econòmica i el lloc estigui ben connectat). S’inicia a Anglaterra i segueix fins l’actualitat. (A Espanya als anys 20 i anys 30). Els fluxos migratoris els genera les oportunitats laboral, no pas les fronteres.
Problemes sorgits a causa de les migracions: - Massa gent: Material Afecta al mercat laboral: pocs llocs per molta gent, comporten llocs precaris.
Estabilitat de l’Estat del Benestar: Competència per recursos socials.
Urbanisme.
Jurídic Barreres legals. (Permís de residència i permís de treball) Imposades per l’estructura de l’Estat nacional. Transgressió d’una norma per aquells immigrants sense papers. La clandestinitat genera vulnerabilitat social (no poden denunciar i se’ls explota).
Delinqüència.
Simbòlic - Impacte cultural: Atribuïm la immigració als problemes socials del país (processos històrics descolonitzadors). Volen canviar els nostres valors (?) (mesquites) - Classisme (grups millors vist que altres) DESIGUALTATS EFECTE EDAT / GENERACIÓ 21/02/14 ¿Què ens justifica que “la nostra generació ho té tot més fàcil”? - Expectatives – Capacitat de decisió – Positivisme futur.
- Formació – Educació.
- Accés a la informació, - Entorn polític.
- Benestar material – abundància (no significa ser feliç).
Contres: 9 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL - Competitivitat porta a ambició, aspiració professional (frustració-> Paper central del treball en satisfacció de necessitats no materials) / Competència laboral [globalització (mercat laboral saturat per l’oferta i la demanda)].
- No prioritzem perquè tenim benestar material.
- No concebem el concepte de treballador pobre (societat meritocràtica).
- Noves unitats familiars -> Nens mal atesos = fracàs familiar = ni-ni. No s’aprofiten les oportunitats (diuen els avis).
- No hi ha positivisme del progrés (serà sostenible el present en un futur?) - L’Estat del Benestar no tenia retrocés, i no funciona.
- Individualisme – Pessimisme.
- Els nacionalismes generaven optimisme. Problema: Les èlits amb poder de metròpoli segueixen liderant. La inèrcia no es pot dur a terme.
- Despesa energètica (paradoxa Esterlin). Millores materials i no l’augment de felicitat igual. Adéu expectatives. Pessimisme es converteix en individualisme. Cicles econòmics.
L’efecte edat: Accés al poder. Qui pren les decisions no viu la mateixa realitat i no té els mateixos interessos que els joves. Crisi de legitimitat del sistema. Creació d’opinió pública.
Llegir Garland. Percepció de la delinqüència (evolució).
1950 1975 Fi franquisme. Crisi del petroli LABORAL Protecció social centra en “Breadwinner” (el que cotitza en té dret).
1982 1986 1990 Crisi Reconversió industrial 1993 Crisi Destrucció ocupació.
Pre-jubilacions.
Contenció joves i dones (menys protecció, menys drets.
Atur juvenile: No hi ha entrada de joves perquè els anitcs no surten.
2007 Crack financer 2014 Crisi Destrucció ocupacional transversal. Progressivament ens caba afectant a tots. Les feines precàries són les úniques que es donen. Salaris molt més baixos del que eren.
Desaparició de la protección social.
EXPECTATIVES PROFESSIONALS DECISIONS FAMILIARS Prioritat en el Benestar Material (Estabilitat laboral.
Cotitzar -> Pensió).
Idea de carrer a protección augmenta, vinculada als estudis.
Yuppi-> Aquell que treballa la borsa i és el triomfador professional Es van posposant. Sense estudis, no hi ha feina, no es crea una estructura familiar.
Incertesa total en el futur.
Accés massiu universitats. Finançat per l’Estat. Tothom que s’ho proposi pot entrar i dóna accés per a ser “yuppi”.
Escenari post-crisi: 10 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL - Exportació Turisme Societat del coneixement / investigació Polarització social 28/02/2014 POBRESA, EXCLUSIÓ SOCIAL I MARGINALITAT Pobresa: Depèn de la societat i del nostre context. No poden cobrir necessitats bàsiques: connectivitat i relacions, carències afectives, habitatge, higiene, alimentació (malnutrició inclosa l’obesitat). Es mesura mitjançant el llindar de pobresa i la distribució de rendes. La mediana ha baixat des de 2008, i els que abans eren pobres, ara ho continuen sent però menys (segons diuen les dades i el govern).
- Relativa: Depèn del context i l’economia.
- Absoluta global: Menys de 1.87€ al dia d’ingressos. Estabilitat, expectatives, ritme de vida.
Qui és el pobre a la nostra societat? Pobresa mediàtica, catàstrofe humanitària dels nous pobres (Programa TVE 1. Mostren als nous pobres i la pobresa en públic per a què la gent ajudi, però el propi programa no fa res i rep diners mostrant la pobresa dels altres.
Mentrestant als pobres de tota la vida no se’ls ofereix cap ajuda. Haurien d’haver organitzacions o la pròpia ajuda de l’Estat i no per compassió dels ciutadans).
UNDERCLASS/EXCLUSIÓ SOCIAL: Estructural. La societat no respon a les necessitats de les persones i no són causes individuals. Existeixen zones marginals compostes per persones fora del sistema de classes socials. No entren dins de la societat que gaudeix d’Estat del Benestar i els serveis socials els tracten.
Exclusió multi factorial: No tenen accés per viure una vida autònoma i normalitzada. Requereix ajuda per part de l’Estat i per ser combatuda. La realitat: Ho tracten organitzacions privades com Carites i no pas l’Estat. Exemple: Exclosos de l’habitatge (volem i no podem) o habitatges sense condicions per tenir una vida normalitzada i autònoma.
ESTAT DEL BENESTAR: Millora política contra la pobresa. Serveis públics per tothom (sanitat, educació, habitatge, plans d’ocupació, serveis socials d’integració social i inserció laboral).
11 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Exclusió social: Per sobre de la pobresa. Són persones no integrades. Hauria d’estar cobert per l’Estat però la realitat supera la ficció. Aquestes persones no integrades es tracten amb la sociologia de la desviació, és a dir, conductes que no són nostres (criminologia).
Neoliberalisme: Fenomen occidental. Canvi de les tradicions de lluita contra la pobresa als anys 80. Desactiva la capacitat organitzativa.
Novetats a la gestió de la pobresa (crítiques): ESTAT DEL BENESTAR NEOLIBERALISME wellfare workfare Exclusió social i pobresa vinculada a la Ús del sistema penal per contenir problemes derivats criminalitat.
de la marginalitat (Comença als EUU). La gent vol un futur igual que els altres i es mobilitzen per aconseguir els drets. Com a resposta, s’endureix el Codi Penal (tolerància zero, finestres tancades, excuses sociològiques). Estigmatitzar la pobresa degut a que les acciones eren massa tolerades.
Realitat: Augmenta la criminalitat a causa de falta de futur, reconversió industrial, entrada de drogues (Wacquant – Castigar a los pobres).
Discurs dels drets socials (per no L’ús del Sistema Penal com a repressió i contenció de estigmatitzar).
les problemàtiques socials comporta una inflació cancel·laria (pressió social).
Rendes garantides mínimes.
Workfare. Polítiques que condicionen integrar-se al mercat laboral no garanteixen sortir de la pobresa.
Rebaixen els estàndards i això comporta una marginalitat avançada.
Model molt intervencionista.
Workfare. Volen reinserir els pobres al mercat laboral, Fiscalització (no soluciona tots els però generen estigmatitzacions. Si se’ls integrés en problemes per tothom).
programes de participació en entitats amb altres persones semblants a ells funcionaria millor.
Sistema permanent de frau fiscal (el pobre és aquell que s’aprofita del sistema).
Transferència filantropia (voluntària) privada. Carites o recaptació d’aliments. Funcions de l’Estat.
12 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL CONTROL DEL DELICTE: Responsabilitat estructural sobre la transgressió de les normes i van a la presó. Voluntat de reinserció, es tolera que hi hagi condicions bones dins de la presó.
Realitat: Dissuadir criminals i apartar-los de la societat (visió punitiva). Aquest darrer és l’actual discurs. La reeducació perd preponderància.
07/03/2014 TEMA 8. GLOBALITZACIÓ DE LA DESIGUALTAT: LA POBRESA AL MÓN.
Països OCDE, aquells que s’anomenaven “països del primer món”. Països que decideixen sobre l’economia mundial.
Mecanització constant i expulsió del camp a la ciutat. Més persones a nivell mundial que requereixen uns ingressos per subsistir (procés de modernització. La nostra relació amb la producció és monetària. Propi dels estats europeus i l’occident. S’exté cap a l’any 1492 amb l’imperialisme europeu però més bé cap a la Primera Guerra Mundial, detonant d’una guerra colonial). A partir de la IIGM comença l’onada de descolonització i comencen els Estats moderns. Això explica les desigualtats nord-sud.
Àfrica subsahariana presenta els nivells de pobresa més alts del món. Per què? Monocultius imposats per la metròpoli, que després són exportats per preus molt baixos què són mínims per mantenir la població. Als anys 80 esclaten les crisis del deute i la seva moneda es devalua, conseqüentment, el seu deute és impagable. El FMI proposa el Pla d’Ajust Estructural, orientar l’economia a l’exportació (mà d’obra barata amb salaris baixos) i junt amb el Banc Mundial volen modernitzar l’agricultura i la ramaderia (nacionalització dels camps agraris -> expulsió dels natius de camp a ciutat -> modernitzar indústries de països desenvolupats amb la mà d’obra expulsada). Reconversió industrial i reestructuració de l’economia a causa de la nacionalització dels camps i expulsió dels natius.
Desigualtats comencen per una imposició militar. Descolonitzacions per mobilitzacions d’alliberament nacional de caire marxista (URSS) que topen amb els moviments tradicionalistes independents (EEUU). [Període de la Guerra Freda]. Van generant un tercer món o zona descolonitzada on hi ha països alineats a les dues bandes, i els països no alineats (Tercer món originari. Volen capacitat de decisió en l’esfera internacional distint al primer i el segon món). Aquest tercer món té un model de desenvolupament basat en la substitució de les importacions produint el producte dins del propi país. Polítiques redistributives (semblant a l’Estat del Benestar). Empobriment massiu de la població. Se’ls devalua la moneda i amb la crisi 13 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL del deute no poden pagar. Compren dòlars i els posen en paradisos fiscals. Però si tothom compra dòlars, la moneda del país s’acaba devaluant ja què, ningú la vol.
Desenvolupament: Creixement econòmic (mesurat amb PIB), Índex de desenvolupament humà (riquesa del país, nivell d’instrucció, salut, esperança de vida...). Si tenim una visió lineal del desenvolupament, realment no és una fita al qual han d’arribar tots els països / societats humanes. Si estem en un sistema multipolar, no es pot mantenir l’Estat del Benestar.
Globalització (neoliberalisme), on els grans perjudicats són les empreses transnacionals.
Relacions entre poders econòmics i polítics bastant rellevants. Qualsevol model de desenvolupament que no encaixi amb el model globalitzat cau o és enderrocat.
EL PROTAGONISMO DE LAS DEUDAS EN EL EMPOBRECIMIENTO DE LOS PUEBLOS Causas del sobreendeudamiento: malas cosechas, bodas, funerales, enfermedades... Causan la pobreza ya que se pierden “medios de vida” (tierra y trabajo). Los acreedores (personas a las que se debe) deciden y someten al endeudado.
- La deuda genera un sometimiento de la voluntad de los deudores ante los acreedores.
- La velocidad a la que aumenta la deuda es mayor a la velocidad a la que puede devolverse.
Jubileos recurrentes: - Se cancelaban las deudas y se devolvían las tierras a los que “tradicionalmente las habían cultivado”.
- Tenían como objetivo restablecer los “medios de vida” y así mantener la “paz social”.
- Se aseguran el pago de intereses para el siguiente ciclo de sobreendeudamiento.
Contexto países del sur El origen (años 80). Los países del sur arrastran deudas de períodos históricos anteriores, de colonialismo (guerras) y dictaduras.
Trayectoria de sobreendeudamiento. Los precios del petróleo suben y estos países exportadores ganan muchísimo dinero (petrodólares). Éste dinero se convierte en política de facilidad de crédito con interés bajos para los países pobres a los cuales les dan dinero ya que lo necesitan, para construir infraestructuras, ayudar a los gobiernos, etc. Consecuencia: Aumento del interés y la diferencia entre el valor de la moneda (devaluada). Esto implica una bajada de precios de las materias primas.
14 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Al no poderse pagar tales deudas, todos estos países se unen. Consecuentemente, caen los acreedores (bancos). En las negociaciones acaban ganando los acreedores ya que tienen más fuerza que estos países.
Planes de ajuste estructural [PAE] (sometimiento a causa que deben mucho dinero).
Reestructuración económica en beneficio de los acreedores. Se prioriza entonces la obtención de divisas (país dedicado a la exportación). La segunda condición es adelgazar el sector público (recortes) [se dice que había un excesivo gasto público]. En países latinos se tienen que cerrar empresas nacionales, y entonces las multinacionales se aprovechan y se instalan. La trampa de la deuda (circulo vicioso negativo) es pagar cada vez más intereses, obteniendo menos (exportación) y destinando más parte de los ingresos a la deuda.
Las refinanciaciones. Añadir intereses a la deuda inicial (pagar deuda con más deuda). Los países se endeudan para pagar deudas anteriores.
Consecuencias de la crisis de los 80 (la década perdida). Aumento del desempleo, Pobreza en el país aunque se trabaje, Violaciones de derechos medioambientales, etc. La deuda es uno de los principales obstáculo para conseguir progresos en un desarrollo humano y la erradicación de la pobreza. Esta deuda impide que estos países se desarrollen socialmente y económicamente. Los países acreedores pueden ejercer cierto poder sobre estos países.
Ayuda oficial al desarrollo VS Deuda externa. La deuda es superior a la cooperación o ayuda que se les da a estos países.
¿Siempre se tiene que pagar una deuda? La diferencia no es deber o que te deban, sino cuánto poder tienes sobre el otro. La deuda privada sobre la familia tú la disfrutas y tú la pagas. La deuda pública la gasta el gobierno (y se pierde parte de ella) y la pagan los ciudadanos.
La ilegitimidad es el escalón previo a la ilegalidad, una fase en la que las normas sociales evolucionan. Hay una presión y a través de esta se comprender que ciertas cosas han de ser modificadas porque son injustas y se procede al cambio de leyes.
Deuda odiosa (pequeña parte de la deuda ilegitima) - El gobierno del país recibe un préstamo sin el conocimiento ni la aprobación de los ciudadanos.
- El préstamo se destina a actividades que no benefician a la población.
- Aunque el acreedor está informado de la situación descrita en los puntos anteriores, concede el préstamo ya que recibirá un alto interés.
15 ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Deuda ilegitima: Se expresa en aquellos créditos concedidos por el Estado.
- Bajo condiciones inaceptables, usureras (Hipotecas).
- Han vulnerado los Derechos Económicos y Sociales, Culturales y Ambientales.
- Han dado viabilidad al despojo o a la apropiación/explotación indebida (vía privatización) de los recursos naturales.
Deuda histórica: Anular la deuda y acabar con la explotación del país.
Deuda ecológica: Responsabilidad que tienen los países industrializados del Norte, sus instituciones, la élite económica y sus corporaciones por la apropiación gradual y control de los recursos naturales, así como por la destrucción del planeta causada por sus patrones de consumo y producción, afectando a la sustentabilidad local y el futuro de la humanidad. Deuda de los países industrializados con el planeta.
Deuda patriarcal: Derechos políticos y jubilación. Trabajos domésticos no se tienen en cuenta.
16 ...