TEMA 10 – ANALGÈSIA vs ANESTÈSIA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Clínica Materno - Infantil
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO TEMA 10 – ANALGÈSIA vs ANESTÈSIA L’objectiu és el confort per a la dona sense repercussions pel nen/a, però cada forma té una funció diferent: - Analgèsia: alleujament del dolor Anestèsia: pèrdua de sensibilitat. Això significa que no podrà ajudar a apretar i es pot acabar en un part instrumentat. És desitjable una mica de molèstia.
La inervació de l’aparell genital femení es diferencia en: - Dilatació: els impulsos viatges des del plexe uterí fins la cadena simpàtica lumbar Expulsiu: els impulsos van des del nervi pudendo fins la zona sacre.
En un treball de part es produeixen endorfines perquè la dona pugui aguantar el propi dolor. Quan aquestes endorfines no són les suficients, podem recórrer a una analgèsia epidural.
L’analgèsia obstètrica la podem classificar en: - MÈTODES NO FARMACOLÒGICS Utilitzats mentre no s pot posar l’epidural. Alguns recursos que es poden utilitzar són:  Canvis posturals  Deambulació lliure  Bany o dutxa d’aigua calenta  Massatge i/o pressió en la zona lumbar i sacre  Pilota de fisioteràpia - MÈTODES FARMACOLÒGICS  PETIDINA (Dolantina): es pot utilitzar quan encara no es pot posar l’epidural, però la dona està descontrolada i té mala vivència del dolor. És un opioide sintètic que disminueix les catecolamines, produint una certa sedació de la dona. Evita la rigidesa de la cèrvix però no modifica la DU. Afavoreix el vòmit (es pot donar Haloperidol per evitar-ho) i efecte depressors sobre el SNC fetal, per tant estarà dormint.
Se sol donar Haloperidol i Dolantina junts.
 ÒXID NITRÓS (Entonox): és un gas inhalable: 50% oxigen i 50% òxid nitrós. Redueix el dolor en el pic de la contracció. No modifica el DU, ni perjudica el bebè. Afavoreix les nàusees i provoca sequedat de boca. Aquí no es troba encara. Es pot utilitzar en qualsevol fase del treball de part i se l’autoadministra la mare, fent una inhalació en el punt més àlgid del dolor, quan ho necessiti.
   ANESTÈSIA GENERAL SEDACIÓ ANESTÈSIA LOCAL EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI  UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO ANESTÈSIA REGIONAL o Epidural o peridural Es tracta d’una punció en l’espai intervertebral L3-L4 o L4-L5. S’introdueix anestèsia local en l’espai extradural. Es deixa col·locat un catèter de polietilè que permet infondre anestèsia quan es desitja. S’intenta una anestèsia sensitiva i poc motora. No pot haver-hi un bloqueig motor complet ja que la dona no té referència cap on ha d’apretar, i això ens dificulta l’expulsió i pot arribar a una part instrumental.
Hi ha d’haver més analgèsia que no pas anestèsia. Una mínima quantitat d’anestèsia s’administrarà per augmentar l’efecte els analgèsics. Es combina:  Anestèsic: bupivacaïna, ropivacaïna  Analgèsic: fentanil Walkingperi: és aquella que només conté analgèsia pura i permet deambular.
Els avantatges són:     Elimina dolor en els períodes de dilatació i expulsiu Participació relativament activa de la dona No afecta a la adaptació del RN Es manté la anestèsia el temps necessari: infusió intermitent o contínua. Es poden posar les dosis que facin falta, fins i tot, per fer una intervenció quirúrgica.
Els inconvenients són:  Si és motora pot disminuir el reflex d’espoderament i la mare no podrà apretar.
 Disminució de la DU (intensitat i freqüència) i cal administrar oxitocina sintètica. És a dir, disminueixen les contraccions  Tremolors: manifestació de la vasodilatació perifèrica dels propis fàrmacs.
 Produeix una hipotensió materna (per aquest motiu cal administrar 1l de Ringer Lactat, i així doncs, incrementar la volèmia). Aquest fet repercuteix al nen.
Cada punció és “diferent” i els efectes no sempre són iguals per a tothom, algunes dones els pot anar molt bé i d’altres no.
Les complicacions de la epidural són:  Hipotensió: disminució de la volèmia per vasodilatació farmacològica.
 Efedrina: s’administra per revertir l’efecte hipotensor, a part del Ringer.
 Llacuna o anestèsia unilateral: hi ha parts que queden més analgesiades que d’altres.
 Tremolors: x la vasodilatació  disminució del retorn venós EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO  Punció de la duramare: cefalea  requereix repòs, hidratació, analgèsia (cafeïna). Consisteix en que l’agulla no s’ha quedat a l’espai dural, sinó que s’ha introduït a dins.
 Injecció en vas sanguini: gust metàl·lic, acúfens  Lumbàlgia: només si puncions repetides  Hematoma epidural. Molt greu i poc freqüent. Lligat a trastorns de la coagulació. Cal descompressió abans de 6h, per evitar lesió medul·lar.
L’atenció d’infermeria en l’anestèsia epidural consta de pre-anastèsia: 1) Comprovar resultats analítica (taxa protrombina 80-100%, plaquetes 150-400ml i leucòcits <12000.
2) Comprovar TA i Temperatura 3) Administrar mínim 1l d’expansors plasma 4) Comprovar buidat bufeta urinària: caldrà anar fent sondatges de descàrrega, c/2h.
5) Proporcionar consentiment informat 6) Preparar material 7) Col·locar a la dona en la posició adient També hi ha atenció durant la punció: 8) 9) 10) 11) Control TA, c/3min Pulsioximetria Mantenir la posició de la dona Informar i tranquil·litzar I també de post-anestèsia: 12) Control TA c/3min durant els primers 30min després de l’administració.
Desrpés s’anirà espaiant el control 13) Mantenir els 5 primers minuts en decúbit supí després DLE/DLD 14) Mantenir perfusió expansors del plasma (Ringer Lactat), cal una dosi de manteniment.
15) Sondatge vesical de descàrrega 16) RCTG continu o Bloqueig raquidi Administració d’anestèsia local a l’espai intradural, és a dir, creuament la duramare. S’utilitza una agulla més fina, per evitar fugues de LCR. La dosis d’anestèsic és menor que en peridural. És d’acció ràpida (dura entre 45min i 3h) i provoca un bloqueig motor profund: és el d’elecció per a la cesària.
No s’introdueix catèter. Major incidència d’hipotensió i cefalea.
o Pudendos Infiltració directe, amb una agulla IM, punxant la cara interna a nivell del perineu, als dos costats del nervis i es localitza entre llavis majors i plec de la cuixa. Aquesta tècnica permet que s’infiltri directament al nervi i EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO anestesiar-lo, podent fer de seguida un part instrumentat. Actualment està en desús.
Amb una mà es fa un tacte vaginal i amb l’altre es fa la infiltració, i seguidament s’inicia el part instrumentat.
...

Tags:
Comprar Previsualizar