TEMA 6 - Rússia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Política Comparada II
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 6: Rússia HISTÒRIA - Macromagnituds: o Rússia és el país més gran del món.
o En qüestions de població, té 140 milions aproximadament, tot i que són números que van a la baixa.
En èpoques de la URSS aquesta població era molt major.
o Les seves fronteres han canviat, després de la dissolució de la URSS el 1991. Són noves, no havien existit mai. Si més no, es mantenen encara els lligams històrics amb les altres repúbliques socialistes anteriors.
- Kiev: és la ciutat “mare” pels russos. Va ser la ciutat que primer es va convertir al cristianisme al segle X, i va suposar la introducció d’aquesta religió.
- La invasió tàtar: lingüísticament turcs i religiosament islàmics. Van ocupar la zona de Rússia durant uns 200 anys, i avui en dia és la minoria més nombrosa de la Federació Russa. Rússia, per tant, quedava allunyada del període del renaixement.
- “La tercera Roma”: Moscou és la ciutat que encarna la idea de la “Tercera Roma”, la idea de liderar el món de la cristiandat ortodoxa.
o El cesaropapisme: Ajunta la idea del “Cèsar”, “Tsar” i el “Papa”. Així doncs, posa de manifest el lideratge entre el Papa i l’Emperador. Aquesta rivalitat marca el tarannà a Europa Occidental, mentre que a Rússia el Tsar tenia molt de poder, molt més que l’Església. De fet, comprenia les dues funcions, d’Emperador i de Papa. No hi havia separació de poders. Dura fins la Revolució Russa.
o - Els grans canvis venien des de dalt, la idea de “el bon dèspota il·lustrat” La idea d’Estat – Nació arriba molt més tard, cap a la segona meitat del segle XIX. Alguns encara creuen que no s’ha discutit fins el final. Són russos, són europeus?. Hi ha problemes d’identitat, per respondre a la pregunta. Així doncs, hi ha disputes entre “eslavòfils” (som una nació diferent amb les seves pròpies costums, espiritualitat) i “occidentalistes” (som europeus, que en algun moment hem estat aillats).
- Sense experiència liberal demòcrata: fins ben entrat el segle XX, Rússia no hi tenia experiència, doncs hi havia instaurat el “cesaropapisme”. El primer cop que el Tsar va concedir una assemblea a la Duma va ser al 1905. És el principi del “parlamentarisme”. Les primeres eleccions democràtiques i competitives, amb el sufragi universal masculí, és el 1917, entremig de les dues revolucions. Aquestes van ser les primeres i les últimes, doncs després es va instaurar en el poder el bolxevisme i, de la ma d’Stalin, la dictadura. Fins després dels anys 90 no es va tornar a aquesta situació. Quan va caure la URSS va ser molt difícil tornar a recuperar l’experiència democràtica que havien mig tastat 80 anys enrere.
- El canvi estalinista de la societat: després de la victòria leninista, es volia fer la revolució industrial. Si més no, hi havia un problema i és que la quota d’obrers no arribava al 2%. Llavors era, en certa manera, difícil.
Així doncs, va començar la discussió entre Stalin i Trotsky, un defensor de fer la revolució a Rússia i l’altra Júlia Mumany Pesarrodona 2 d’expandir-lo internacional. El concepte estalinià acaba vencent i s’imposa a tota la URSS. Comença una ràpida reestructuració de la societat soviètica.
o 1928: els obrers eren el 17%, mentre que 11 després eren ja el 50%. Els pagesos eren el 75% i 11 després era el 3%. Els pagesos es van col·lectivitzar i van arribar fins el 45%. Es va reduir, doncs, la classe burgesa.
- Comunisme i nacionalisme: la idea del socialisme en un sol país porta a desenvolupar el nacionalisme. També veiem aquest nacionalisme en els noms de les guerres: “La Gran Guerra Pàtria”.
SOBRE LA URSS - Constitució: un sistema com el de la URSS, la Constitució havia de facilitar les coses al govern. Era un concepte diferent de la democràcia liberal-demòcrata. Es volia portar al govern cap al comunisme, tot passant prèviament pel socialisme. Es volia fer una transició del socialisme al comunisme, i la constitució era un suport més per ajudar en aquest procés. Hi ha una gran quantitat de drets i deures. Si més no, tot es regia sota el control del Partit Comunista.
o Hi havia un sistema parlamentari establert en “soviets”, el més important del qual era el Soviet Suprem.
Si més no, el seu poder era molt reduït, doncs es trobaven 2 cops a l’any. El seu poder es trobava contrarestat pel Presidi del Soviet Suprem.
o També era molt important el Presidi del Secretariat, i del Politburó.
o Trobem doncs, molts òrgans però la mateixa gent ocupant els càrrecs de major decisió. L’organigrama era molt detallat però no variava de gent.
- Federalisme: hi ha 6 nivells, tot i que hi havia desitjos d’aspirar a pujar de nivell. Si més no, també estaven sotmesos als desitjos del Partit.
o 1r: URSS o 2n: 15 repúbliques de la Unió. Aquestes tenien llengües oficials i un document, la Constitució, i Dret de Secessió. Si més no, es trobaven sotmesos a la voluntat del Partit.
o 3r: 20 repúbliques autònomes (no n’hi havia a tot arreu. Per exemple: Txetènia) que no es consideraven sobiranes però que també tenien llengües autòctones.
o 4t: 8 regions autònomes i 10 àrees nacionals. No tenien document com la Constitució, sinó un Estatut d’Autonomia.
o 5è: 3.225 districtes o 6è: ciutats, assentaments i pobles Si més no, tot i que l’Administració era federal, en el fons el Partit únic ho centralitzava tot, fins i tot els Plans i les qüestions econòmiques.
Plurinacionalitat à Tanmateix, la URSS reconeixia les diferents nacionalitats, fins a 130. Es podia observar en el passaport, per exemple. Era un tret important quan la URSS va fracassar, doncs els polítics van intentar mobilitzar aquestes diferents nacionalitats.
Júlia Mumany Pesarrodona - 3 Participació ciutadana: la dictadura del partit era de caràcter totalitària. I això influïa perquè s’intentava influir en la seva vida privada i mobilitzar la societat continuadament. Qui s’oposava, era un enemic i no acabava bé. La URSS, doncs, era una societat hiperparticipativa, però per obligació. S’havia d’anar si o si a les eleccions.
- El fracàs de la URSS: es subrtallen diverses hipòtesis (una economia poc desenvolupada, la impossibilitat d’imposar el comunisme, la pèrdua de la Guerra d’Afganistan, la impossibilitat de seguir amb la cursa d’armaments, Gorbachov i les seves polítiques, etc). El Partit Comunista anava perdent força i el 1991 la URSS es dissol. Des de llavors només parlen de Rússia com a la Federació Russa.
o Es produeix un procés de transició a Rússia.
HISTÒRIA RECENT - La triple transició: o Transició de règim: § 1993: Pols amb el Parlament i Constitució actual. Tot va començar el 21 de setembre de 1993 quan el President Boris Ieltsin va decretar la dissolució del Congrés dels Diputats del Poble de Rússia i el Soviet Suprem, organismes que eren un obstacle per la consolidació del poder i la realització de la reforma neoliberal. El decret del president era il·legal perquè anava en contra de la Constitució vigent de 1978. Després de la crisi, el 18 d’octubre va manar refrendar una nova constitució. El 12 de desembre es celebraria el referèndum per aquesta, la qual la va fer bastant al seu gust, tot canviant la possibilitat de governar mitjançant un decret i un nou parlament amb 450 diputats que rebia el nom de Duma. La Cambra Alta tindria la representació de les 89 subdivisions del país. La Constitució no va tenir un ampli recolzament.
§ Es destaca el conflicte amb Txetxènia.
§ Hi ha inestabilitat política, doncs el país just entrava en un nou règim, i hi havia una lluita del Parlament soviètic i un nou elegit presidt, Boris Yeltsin l’any 1991. Hi havia un conflicte de competències, sobretot tenint en compte que la figura del President era nova. Hi havia rivalitat.
o Transició econòmica: va canviar cap a l’economia capitalista, tot i que es volia fer de manera molt ràpida. Això va portar, als anys 90, cap a una situació econòmica molt i molt dolenta. En 8 anys, Rússia va perdre el 58% de la seva producció industrial, i hi havia uns índex molt alts de hiperinflació.
L’arribada de la democràcia van ser anys molt dolents econòmicament. En retrospectiva, aquests anys 90 són vistos com dolents, marcada per la presidència de Boris Yeltsin.
o - Canvi de fronteres Els anys de Boris Ieltsin: són els anys de continuada crisi econòmica, també influenciat per crisi política internacional. El país es va endeutar fortament, i va perdre un espai d’actuació sobirà. Això canvia a partir dels anys 2000 quan arriba Putin al poder.
Júlia Mumany Pesarrodona - 4 Els anys de Putin / Medvédev / Putin: Putin es veu afavorit per la bonança econòmica dels anys 2000 i el creixent grau d’exportació de matèries primes. Hi ha una recuperació econòmica i una estabilitat política major.
Rússia torna a recuperar un bon paper al món.
LA SOCIETAT: té unes grans clivelles i divisions internes.
- Absència d’intermediaris entre Estat i Societat. Les quotes de mobilització en associacions i organitzacions és molt escassa, tenint en compte que prèviament havia estat obligatòria.
- Valors: són valors més de súbdit. Són molt importants els valors de disciplina, treball, igualtat, eficiència en l’Administració, etc. Clarament derivats de la influència del socialisme. També la recuperació del nacionalisme i dels valors nacionals, sobretot durant l’època dels 2000. Ja als anys 90 hi havia hagut intents de recuperar part de la història, de la ma del President Ieltsin. Buscava tradicions que li poguessin servir, tot i que hi havia greus problemes amb això perquè no existien tradicions polítiques prèvies. Se’n va anar a buscar, doncs, elements religiosos de l’Església Ortodoxa. Va significar la recuperació d’una història d’abans del comunisme. Ara bé, també hi ha hagut recuperació de certs aspectes del comunisme.
Hi ha un element que uneix a tota la societat russa, i que és la victòria contra l’alemanya nazi. És el gran acte de celebració que glorifiquen els diferents presidents, tant Ieltsin com Putin. També ho celebren la resta d’antigues repúbliques socialistes.
- Economia i societat: clarament ha canviat molt, sobretot perquè van passar d’economies planificades a economies capitalistes. La igualtat d’ingressos es va trencar, i actualment hi ha grans desigualtats d’ingressos.
És una de les societats més desiguals que podem trobar a Europa.
Això ocasiona clivelles de caràcter econòmic, entre regions riques i regions pobres, essent aquestes últimes iguals a països en vies de desenvolupament. Bona part de les regions més riques són per les matèries primes com el gas, el petroli o els diamants, tot i que no són zones especialment poblades. També Sant Petersburg i Moscú.
Les zones més pobres van lligades a les zones més camperoles, que es van quedar enrere en aquesta massiva industrialització. El camp ha quedat envellit. Altres zones més pobres són el sud de Sibèria i per la zona del Caucas.
- Pluralitat lingüística: hi ha una diversitat de llengües, més de 100. Aquest 15-20% de població que parla una llengua que és diferent, està molt dividida en llengües molt diferents. I aquestes llengües estan molt disperses pel territori, i pertanyen a grups lingüístics que no s’entenen entre ells, fet que dificulta clarament la comunicació.
- Júlia Mumany Pesarrodona - 5 Pluralitat religiosa: la religió dominant és l’ortodoxa, entre un 40-50% de la població. És molt rica, sobretot perquè se li han tornat terrenys que en èpoques comunistes li havien estat preses. La resta és de religions minoritàries, la més important de les quals és l’Islam, d’orientació sunnita. En la zona del Caucas, si més no, és més radical, sobretot per les invasions que pateixen estrangeres. El buddhisme també és important. Hi ha un 10-12% de persones atees.
INSTITUCIONS - Una constitució amb poca legitimitat: el referèndum que es va fer va tenir el 56% de participació, tenint poca legitimitat. És una constitució pròpia d’una democràcia liberal, molt diferent de la precedent, la comunista.
- Sistema semi-presidencial o El poder legislatiu bicameral: a vegades és simètric i a vegades asimètric, sobretot en la legislació normal, en favor de la Duma. En la legislació normal han de confirmar les dues cambres, i si el Consell Federal veta, llavors eventualment pot no tenir sentit si la primera cambra pot mobilitzar una majoria de 2/3, llavors preval el que digui la Duma. Així doncs, a la pràctica preval el poder de la Duma. Si més no, en les esmenes constitucionals el procediment és diferent, doncs sí que té més poder el Consell Federal.
§ La primera cambra és la Duma, on el poble es veu representat. Té un mandat de 5 anys i hi ha 450 membres. (2/3) § La segona cambra és el Consell Federal: hi ha representants de 85 entitats membres, tot i que internacionalment no està reconeguda Crimea com a diferent de Rússia, que aporta 2 entitats.
Cada estat membre té 2 representants al Consell Federal, fent un total de 170 membres.
Aquests 2 representants, un d’ells representa el poder legislatiu de l’estat membre i l’altre el poder executiu de l’estat mebre. (3/4) o El poder executiu: és semblant al sistema francès (pot dissoldre l’assemblea) i el sistema nord americà (pot vetar lleis), però sense cohabitació probable. El President té un gran poder a l’hora de legislar Decrets Llei (Ukaz).
§ President: té un mandat de 6 anys i poden ser reelegits una vegada. Putin va viure aquesta situació, quan el 2004 no va poder tornar a presentar-se i va ocupar el càrrec un amic seu, Medvédev. Per treure’l se li ha de fer un impeachment, amb un procés més difícil que als EEUU. Si més no, mai ha ocorregut.
Putin ha sembrat una cultural política entorn ell per la qual té tanta fama i suport popular. Es vol creure que ell no és corrupte, sinó que ho són els altres.
§ El Primer Ministre: en última instància el decideix el president. Primer el proposa a la Duma i, si la Duma no l’accepta, el President pot tornar a presentar un altre. Si tampoc vol, el Júlia Mumany Pesarrodona 6 President torna a presentar un altre i, si aquesta no la vol, la Duma es dissol. Podria mantenir, doncs, el Primer Ministre encara que fos contra la voluntat del Parlament.
És un servidor lleial del President, i és difícil de treure’l. Si el President es morís, ell ocuparia el càrrec temporalment.
- Un tribunal constitucional com als EEUU: formalment és com els EEUU, perquè els jutges els nomena el President, amb el beneplàcit de la segona cambra. Les diferències són els casos que es decideixen tractar, doncs no són els jutges qui ho decideixen, sinó que també poden influir els poders legislatius i executius, que tenen el privilegi de portar-hi casos. La justícia és la branca, dels 3 poders, que gaudeix d’un poder i recolzament més reduït. Hi ha poca trajectòria de poder judicial independent. Té molt poca bona fama, no gaudeix de gaire confiança.
- Assimetria entre poders: el poder executiu té molt de poder, per contra al poder judicial.
SUBJECTES FEDERALS És la federació més gran.
Abans hi havia 89, després es van fusionar es va passar a 83 i finalment actualment n’hi ha 85, comptant l’annexió de Crimea.
Els Estats Membres russos tenen noms, categories diferents. à Federalisme asimètric.
- La categoria més important és el de República, són nacions pròpies. N’hi ha 21. Si més no, no vol dir que la nació titular sigui alhora la majoritària, doncs això només passa en 10 d’elles.
- La 2a són les Regions Autònomes. Cada vegada té menys membres, essent actualment 4.
- Ncjebiuvbipwvqoubqri - Hi ha 3 ciutats-Estat: Moscú, Sevastopol, Sant Petesburg v No hi ha diferències entre competències, independentment de la categoria. La Constitució preveu les competències que bé té l’Estat o bé té els Estats Membres.
El federalisme sota Ieltsin (1991-1999) - “Agafeu tants poders com podeu empassar-vos”.
- Va donar grans poders a les federacions, elles se les van agafar. Van adoptar una grau autonomia.
Júlia Mumany Pesarrodona - 7 Si més no, Ieltsin era un president feble, no tenia majoria absoluta a la Duma. Va adoptar aquesta estratègia, malgrat el que digués la Constitució, per tenir el poder d’aquests membres.
- Aquesta autonomia es reflectia en les constitucions i lleis dels diversos Estats Membres. Això podia causar problemes amb la Federació, com és el cas del dret de secessió que van fer els tàrtars en convertir-se en Estat associat amb la Federació Russa i no un estat de la federació.
Hi havia asimetria legislativament recolzada pels Pactes bilaterals entre Federació i Estats Membres.
Les reformes de Putin: re-simetritzar i re-centralitzar el país Aquesta asimetria es va acabar amb l’arribada al poder de Putin. Arriba al poder a l’any 2000 i re-simetritza i recentralitza el país. Si més no, hi segueix havent-hi asimetria però només formalment, amb la divisió que ja hem explicat. Va aplicar reformes: - Crea 7 super regions (2000): cada president de les repúbliques i governadors dels estats membres havien d’exercir de controladors.
- Redueix el nombre d’estats membres, de 89 a 83/85.
- Hi havia 20.000 lleis regionals inconstitucionals. Amb el temps aquestes es van anar reduint. Putin feia molta campanya d’això, de la irresponsabilitat dels Estats Membres.
- Fi dels tractats bilaterals (2002): progressivament va anar eliminant-los i va jurar que no en signaria cap.
Actualment només en queda 1.
- Reforma la Segona Cambra (2002): al principi hi anava el president del govern i el president del Parlament.
Era un Consell Federal molt fort. Amb el temps Putin va fer una llei que no calia que fossin els president de l’executiu i legislatiu. Avui en dia ja no són els cap grossos d ela política regional, sinó que són persones menys vinculades amb l’electorat regional, que ja acostumen a viure a Moscú.
- Va nomenar governadors i presidents (2004-2012): a partir del 2004 els governadors i presidents ja no són elegits a la seva regió, sinó que són nomenats pel President de Rússia. Es va treure molt autonomisme. Si més no, el 2012, sota el President Medvédev es va tornar al sistema electoral. Actualment hi ha eleccions per escollir als governadors i presidents, però els que no formen part del partit majoritari i del govern de la federació, poques possibilitats tenen.
- Reforma de la llei de partits (2005) PARTICIPACIÓ CIUTADANA • Eleccions a la DUMA (450 escons) o 1993: eren les primeres, de la ma de Ieltsin. Hi havia 8 partits majors i 151 escons més. El partit major era, amb 23% dels vots, el Partit Liberal – Demòcrata, d’extrema dreta. No era el partit del President de Ieltsin, i doncs aquest havia de negociar amb molts actors i sobretot locals. El sistema electoral era de 2 vots: 1 vot a un candidat d’un districte uninominal, 1 vot a una llista de nivell nacional. Per tant un vot pel sistema majoritari i un vot pel sistema proporcional.
Aquesta fragmentació que es vivia no venia donada pel sistema proporcional sinó pel sistema majoritari. Doncs Júlia Mumany Pesarrodona 8 cada poble tenia una funció i això ocasionava que guanyessin opcions diferents en cada districte. Hi havia interessos locals i regionals a preservar, que Ieltsin havia de tenir en compte a l’hora de pactar.
o 1995: 9 partits i 96 independents. El Partit de Ieltsin tampoc va guanyar, sinó els comunistes, amb un 22%.
o 1999: 6 partits i 99 independents. El primer partit va tornar a ser el comunista, amb un 25%. Així doncs, trobem 3 eleccions en les quals Ieltsin va governar però mai amb majoria. Va haver de pactar 3 legislatures.
o 2003: 8 partits i 78 independents. El Partit de Putin, “Rússia Unida” guanya, i és el primer cop. Ho va fer amb un 38%, fet que suposa una clar canvi i prop de la majoria absoluta. El Partit Comunista, el segon, va obtenir-ne 12%. Aquests 78 independents eren trànsfugues, doncs es van unir al partit guanyador de la “Rússia Comunista”. Era l’única manera que es poguessin mantenir en el poder.
Aquesta majoria a la cambra li va proporcionar el poder per a fer grans reformes a la Duma.
• Les reformes de Putin o 2007: 4 partits i sense independents. Es produeix la reforma de partits per tal d’estabilitzar el poder i evitar la gran fragmentació que hi havia. Va canviar el sistema electoral, havent-hi només llistes nacionals i prohibint els partits territorials. Inicialment van posar una barrera mínima del 7%, però es va canviar al 5%. Això ocasiona que només hi hagi representats 4 partits al parlament, sense independents. La majoria absoluta s’assoleix amb 2/3, fet que ja tenia el partit al govern de Putin.
Les següents eleccions que es van produir amb el sistema proporcional, l’any 2011, el partit majoritari va tornar a ser Rússia Unida, amb 238 escons i un 49,32% dels vots. Això li va proporcionar una majoria absoluta però ja no de 2/3. Havia perdut 77 escons, que sobretot havien guanyat el Partit Comunista (+35) , el “Rússia Justa” (+26) – social-demòcrata, xenòfob, antiislàmic, populista i anti-Caucàsic - i els Liberals Demòcrates (+16).
Eleccions Presidencials: 4/3/2012 - Vladimir Putin, Rússia Unida = 63,64% - Gennady Zyuganov, Partit Comunista = 17,18% - Mikhail Prokhorov, Independent = 7,94% Es reflexa, doncs, la gran diferència entre el primer partit i el segon. Putin no va als debats presidencials.
En les eleccions de 2016, es torna al sistema de 2 vots però sorprenentment això no genera fragmentació del Parlament, sinó que hi segueixen havent 4 partits majoritaris qui obtenen representació, i sobretot “Rússia Unida” segueix sent Júlia Mumany Pesarrodona 9 el partit majoritari, amb 343 escons totals. Es preserven els districtes uninominals, en els quals guanya algun partit independent, tot i que, si filem més prim, aquests tenen vinculació o certa simpatia amb el partit hegemònic del president. Per tant s’exerceix una oposició però tolerada.
• Altres partits o S’han de distingir entre els qui estan registrats, els quals estan a la DUMA i fan d’oposició moderada, i els que no, tot i aquests no vol dir que siguin il·legals. N’estan sorgint de nous.
o • N’hi ha altres que estan il·legalitzats.
De les organitzacions de masses leninistes a la societat civil feble i controlada o o Durant la URSS les organitzacions de masses eren primordials.
o Als anys 90 aquest associacionisme va caure ràpidament.
En la situació actual hi ha una doble societat civil. Putin va proposar una Cambra Pública, on associacions nacionals i regionals poguessin ésser representades i jutjar el que es feia des del govern. Formalment té un caràcter consultiu. Part dels representats són escollits pels president (42), els quals nomenen a la resta, d’organitzacions nacionals i també regionals i locals. Així doncs, hi ha la societat civil que no es resigna sinó que s’imposa – part dels partits que o bé no estan registrats o bé tenen molts problemes, i una altra més feble i controlada.
RESUM - Democràcia “defectuosa”, “híbrida”, de tipus semi-presidencial: de fet és molt presidencial perquè el president Putin acumula molt de poder.
- Tendència cap a la verticalitat del poder, obviant així el federalisme.
- Control creixent de l’ús dels drets individuals, de la separació de poders i de la societat civil.
- Federalisme resimetritzat i recentralitzat.
...