Apunts de classe (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Filosofía - 1º curso
Asignatura Filosofia pràctica
Año del apunte 2017
Páginas 18
Fecha de subida 06/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Professor: Daniel Gamper

Vista previa del texto

Filosofia pràctica Professor: Daniel Gamper Sara Carrera Arroyo 9-14/02/2017 16/02/2017 La República (Plató) 3r capítol No es pot valorar a justícia (en termes teòrics) des de fora, com es donen les situacions de justícia ens mostra que és, les dues cares de la justícia.
Diàleg: anàlisi textual prou complex, la justícia és una polifonia, diverses veus il·lustren sobre aquest fenomen complex.
(242c) Sòcrates busca les objeccions a les tesis que es presenten, buscar debilitats comparant—jo amb altres arts (medicina), respon que el governant no fa el mateix pels governants sinó que els alimenta i se n’aprofita (Tresimer), la fent té por de patir la injustícia no de fer-la, en contra del sentit comú de Sòcrates.
- 2a tesis: és just el que manen els governants. Contradicció en els termes de justícia i injustícia.
3a tesis: la justícia va en benefici propi (343c).
El discurs de justícia només són paraules, podem dir el que vulguem que al final és un tema de força, de qui governa, superioritat de la força davant de la perversió.
Si vols transformar has de revertir la justícia i l’única manera de revertir-la és traient la força a qui governi, la força decideix que és just i que és injust.
(357b) Activitats autotèliques, el telos (fi o propòsit) el tenen en si mateixa.
La justícia és bona per si mateixa o per allò que produeix? Justícia universal, buscar el reconeixement de ser bona persona. Tots els actes altruistes no són res més que egoistes, la naturalesa de l’acte està en la intenció del que ho fa i no en els actes en sí.
Llibre 2n (367b i 367d) Glaucó li diu que és el repte al qual s’enfronta Sòcrates. Perquè ser justos, malgrat que vagi en deteriorament del nostre estat, encara que costi? Amb independència d’allò exterior.
Per Sòcrates la justícia seria sense recompensa ni reconeixement, en contra dels teus interessos en aquell moment. La justícia té a veure amb la mirada de l’altre, tu actues per ell com un teatre, interpreteu un paper per satisfer la imatge que colen els altres que tinguin.
Sortim al carrer reprimits (Freud) i l’energia de la repressió a vegades explota.
Glaucó pensa que tothom es vol beneficiar i si no ho fem és perquè hi ha unes lleis. Aquestes no són legítimes i justes sinó que la llei decidirà que ho és i que no. Tesi relativista, allò que prescriu la llei.
1 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo Els dèbils diuen és just no fer mal als dèbils. L’espai de la justícia és allò públic, l’espai de la visibilitat.
Ara també en allò privat com la violència domèstica.
La justícia només es fa per ser reconeguts pels altres. Anell de Giger.
La filosofia neix de dir el contrari (força contraintuïtiva) que tothom pensa, perquè el filòsof és prou lliure per no seguir al sentit comú. Què és allò important: ser o aparentar ser just? Ser-ho, tot i que en aparença sigui injust.
Manera de fer justícia: control social constant, allò just és allò que ha dit la llei, no una justícia superior.
Plató diu que ha d’imaginar per trobar la justícia.
John Rawls, A theory of justice Distòpica: advertència cap a on anem.
Trenquem amb un primer element: la ciutat des d’un principi de construcció on hi ha la necessitat dels ulls dels altres, necessitat els uns dels altres.
Quantes coses cal tenir en comú per tenir una societat ben ordenada? En comú cal tenir les dones i els nens, els fills criats en comú. La comunitat del dolor, el teu dolor és el meu dolor.
21/02/2017 FALTA ALGO Llibre 3r Comunitat de Plató: encaminar als guardians cap a la protecció de l’estat, allunyar-los dels seus béns particulars. Guardians: els més aptes per defensar l’Estat. Corrupció: guardians que miren quin benefici poden treure. Guardians fidels tota la vida a fer allò que consideren bo per l’Estat. Artesans de la llibertat de l’estat. Lliure i autogovernat, no sotmès a una voluntat aliena. Han de garantir que sempre siguin fidels a pensar en allò bo per l’estat.
Sòcrates creu que són inversemblants. Mesures per garantir que els guardians siguin fidels a la república. Exemple de família i germans. Els ciutadans són germans més vinculats que els veïns (comparteixen edifici però no els interessos, no són una comunitat). Sou germans, us debeu alguna cosa els uns als altres. Tots són germans però no iguals (or, plata i bronze), important que vencin les ànimes més fortes sinó l’estat sucumbirà. Educació, padeia, explicar els mites però no hi ha prou, cal revolució d’entitats.
Concepció pessimista de l’ésser humà, com més corrupta és una societat més se li paga al govern per tal que no tinguin debilitats i temptacions (sou vitalici evita la corrupció). Els rics com ja són rics ja no utilitzaran la legislativa per enriquir-se.
Llibre 4t: (423) Importància de la unitat (exemple castellers, tothom en una mateixa direcció). Democràcia: jo penso que aquests ho faran millor però no ho se. La democràcia és una massa, un monstre que té apetits, és creure que allò que diu la massa és la veritat. Bé col·lectiu per sobre de l’individual.
Habilitats per ser escollits, però no coneixements.
(429) El que més convé a l’estat no ho saps. Harry Frankfurt: bullshit (el que diuen els polítics no és ni veritat ni mentida), suggereixen quelcom però no diuen res, parles poc i dius molt, sobretot en les campanyes electorals.
2 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo (431) Filòsof: savi, valent, moderat (amo de si mateix, no comet excessos, es controla, no el domina l’apetit). Sòcrates fa una parada on ens permet veure quin estatut li atribueix.
(462) Com canvien de ser governants.
Llibre 5è: “Todas estas mujeres deben ser comunes a todos los hombres y los hijos también comunes y no conocerse con el padre”. Es dinamita la família com element revolucionari. Guardians: han de posseir poques coses, educats a valorar allò col·lectiu, no públic.
Perquè sustenta ell que els fills en comú és el bé? A l’estat li fa mal que se’l trenqui la unitat.
Comunitat de plaer i de dolor. La democràcia divideix el territori perquè uns guanyen i els altres perden. L’estat millor governat: diuen “lo mío y lo no mío como lo mismo”.
Allò meu és allò de tots, l’alegria d’un és de tots. Construir la justícia, anar en contra de la naturalesa.
Famílies: autointerès i egoisme.
Per Plató la família és una disfunció. Família: escola de l’amor, s’aprèn a estimar. Sòcrates s’adona que té un problema de factibilitat: el presenta just abans de la tesi del rei filòsof.
(473d) desprès del mite de la caverna: els filòsofs són aquells privilegiats que han pogut veure allò que els altres no. La veritat és una i totes les veritats són compatibles entre elles: possibilitat de coneixement absolut que ha de guiar la justícia, ha de fer abstracció de l’experiència, en contra d’allò que es diu i que es fa (contra aquest tarannà).
23/02/2017 Política (Aristòtil) Plató diu tanca’t, busca la veritat en el teu interior. Aristòtil senyala cap a la realitat afectiva de les coses, capacitat d’observació que desprès s’ordena , filosofia analítica i un enorme coneixement de la infinitud de possibilitats de capacitats humanes. Aristòtil és un observador, desenvolupa la teoria a partir d’experiències. On acaba l’ètica comença la política. Ètica -> teoria de l’acció humana, la imperfecció, la mortalitat -> Teoria de l’experiència: per elements característics trobar la manera de viure bé, el bé de l’home és el bé de la polis.
El ser humà és un animal polític, ésser social. L’home té logos i serveix per enraonar i raonar amb els altres, intercanviar mons. L’home està dotat de logos i això el fa ésser social.
Saber pràctic: ha de mirar les costums, lleis, experiència,... tot allò que regula o mostra el comportament.
Un poble ha de tenir lleis que li avinguin segons les costums. Una societat regida per bones lleis serà aquella que transformarà als ciutadans per fer-los millors. Un ésser que no renuncia a res per viure en comú. El jo és sempre un nosaltres. L’existència de la comunitat és prèvia a la del individu. L’home sol és o bé una bèstia o bé un déu. El bé no és igual per tothom, cadascú un diferent. Bé de l’home lliure: el bé excel·lent. Excel·lent: aristós, homes excel·lents, els millors han d’ocupar els càrrecs de la polis, hàbit de posar el bé de la polis per sobre del seu. Bé esclaus: obeir. Bé malalt: salut.
3 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo Una societat individualista només necessita els ciutadans que no es molestin. Les lleis han d’anar acompanyades dels hàbits per tal que es desenvolupi orgànicament i no cadascú només compromès amb el seu propi projecte de vida.
Elements en el qual la virtut cívica es desplega de manera més excel·lent: criteri que ha d’existir en una societat pel qual sigui justa.
Constitucions que estableixen estabilitat, que perduri en el temps i que un pugui preveure el que passarà per tal de construir una vida. Mirada crítica per crear una millor (no ideal) constitució. Si és inestable perd quelcom fonamental en la justícia, perquè no pots preveure què passarà.
Aristòtil diu hi ha una família i anem a veure que passaria si es trenqués (Plató la vol trencar). El monstre de Plató per Aristòtil és quelcom digne de ser estudiat. Aristòtil creu en un terme mig, moderació també en la política, entre progrés (el millor) i estabilitat (el que és). “Lo mejor es enemigo de lo bueno”.
Aristòtil té la necessitat que les classes mitjanes tinguin un tracte adequat per part del govern i un espai adequat en la gestió política. Ciutat com a espai on es pot donar la forma superior de vida política. Manar i ser manats. Primer estàs manats, manes i desprès seràs manat: això et farà manar de certa manera, actues d’una determinada manera.
Llibre 1r Teologia aristotèlica: hi ha 4 causes, material, formal, afectiva i final (allò perquè es dirigeixen les coses). Els humans van cap a la mort però no és aquesta la causa final. A l’hora de triar, triem allò que ens sembla (potser no per debilitat) millor. L’existència humana té una finalitat, des del punt de vista polític és viure en una societat excel·lent. La tendència natural dels éssers humans és anar cap a aquesta organització política justa. Ciutat i comunitat cívica, cap això tendeixen les associacions.
Primera distinció: no tenen raó els que afirmen que són tots iguals: no és igual dirigir una ciutat que una família, perquè tenen diferents béns.
Els homes s’ajunten per: - Autopreservació: amo (necessita a algú per mantenir-se) i esclau (necessita algú que l’ajudi i el guiï).
Entre home i dona per procrear.
El següent pas és la unió de diverses famílies perquè així poden satisfer més necessitats: divisió dels treballs i es poden protegir les unes a les altres. A partir d’aquí creació de la societat. S’ajunten perquè hi ha una urgència, no són autosuficients. La bona vida es dóna a la ciutat, aquí l’ésser humà pot esdevenir excel·lent. La ciutat té un origen en la naturalesa. La naturalesa d’una cosa és la seva finalitat.
La ciutat és anterior (no temporalment) sinó ontològicament, anterior a la causa, a l’individu (compleixen amb la finalitat de la naturalesa: fer una ciutat). Per tal d’excel·lir, quan viu en una societat, destinat per naturalesa, sinó existència mancada. Política: quan tot tipus d’ordre polític garanteix el màxim d’excel·lència. Ja existeixen les lleis en l’estat de naturalesa. Rousseau defensa també que els homes en l’estat de naturalesa són lliures. Aristòtil: les lleis són l’àmbit de la llibertat.
Capítols polèmics sobre si es pot justificar o no l’esclavitud, també pares sobre els fills. Els individus amb aquesta capacitat de discernir són els que millor guien als que no en tenen.
4 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo 07/03/2017 Estructures no homologables, diferents entre a casa que esclau-amo. EL que sabem, el tipus de justícia a la casa i a la ciutat és diferent. La primer és un ordre natural i la segona és un ordre per relacions convencionals basades en la llei.
Llibre 2n: Teoria constitucionals comparada, dret, legislació comparada. Hi ha una cosa que no existeix abans de la constitució (manera com està ordenada una comunitat), perquè es defineix i es constitueix com estat. Des d’on es miren les constitucions quan has de comparar-les? Aristòtil vol saber si s’hi pot viure bé amb aquella constitució i (primera frase del llibre 2n) quina és la més ferma, més estable. Ha de ser justa, estable per garantir la vida de les generacions futures.
Dintre de qualsevol règim hi ha moviments que colen acabar amb el règim, com fer que es contentin? La justícia per Aristòtil és no tractar a tothom per igual.
21/03/2017 (Classe del Ferran) Maquiavel La virtut és la idea de que tu pots mentir sempre que sigui per un bon fi. La fi justifica els mitjans.
Maquiavel fa trampes perquè elogia a alguns personatges i els presenta com a virtuosos i desprès diu que la fortuna va ser més gran que el poder. La relació entre la virtut i la fortuna. El polític virtuós és aquell que allarga el poder una mica més però al final tots acaben moguts per la fortuna. Si parles de polítics encara al càrrec, encara són virtuosos perquè encara no els ha temptat la fortuna.
Això ens fa preguntar sobre la autèntica relació entre fortuna i virtut. Es pot dominar realment la fortuna? Seguint aquests consells governarem amb èxit? O amb aquests consells només allarguem una mica la hora de la decadència i acabarem igualment sucumbits per la fortuna? Diu les coses tal i com són. La particularitat del llibre és que moltes de les coses no el podien sorprendre gaire perquè ell ja és príncep i en coneixia a altres. Mantenir l’equilibri entre el que és aconsellable perquè la gent et faci cas com a autor del llibre i dir la veritat, perquè és molt complicat d’aconseguir-la i perquè és molt poc convenient. Plató fa diàlegs per amagar les seves autèntiques opinions.
L’èxit o la riquesa és pot aconseguir però la sort és allò que no pots dominar. La fortuna et pot ajudar a arribar al poder però no te’l donarà. Amb la fortuna no hi ha prou per el governant, també necessita virtut. La gràcia està en saber si amb la virtut hi ha prou. En el sentit clàssic, virtuós vol dir honest, dient sempre la veritat i a la llarga a aquest et sortirà malament, per tant, necessites quelcom més. La virtut en el sentit maquiavèl·lic admet mentir. La fortuna és la sort, allò que no pots controlar.
Contraposició entre virtut i fortuna és crucial perquè si estàs en el poder i passa quelcom dolent i no saps com portar-ho no és culpa teva. Efectes no previsibles, pots pretendre fer bones decisions. No pots controlar el cabal del riu però pots posar dics per protegir la teva ciutat. El virtuós ha d’estar perpètuament imaginant-se escenaris negatius. La mentida és només un ús particular de la virtut.
La gràcia de la política és que ens posa davant de coses no previsibles ja que el futur és obert.
La virtut sempre es fa manifesta en els casos concrets. Quan interpretem que algú és virtuós vol dir que fins ara sempre que ha passat un imprevist, l’ha pogut superar. Contra més anys passa algú al poder més probabilitats hi ha de descobrir que no era tan virtuós. Si la fortuna et fa viure més anys, 5 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo tot i haver fet el mateix, mors i no deixes de ser virtuós. Apartar-se del que tradicionalment es recomana o del que es considera moral. El judici maquiavèl·lic miraria si vas saber amagar bé la veritat.
En el pròleg es cita a Carl Smith, un dels pensadors polítics més grans del segle 20. Si Maquiavel hagués sigut maquiavèl·lic hagués escrit un llibre antimaquiavèl·lic. La reflexió és si la virtut en Maquiavel es pot explicar en detall o no perquè és quelcom que els prínceps ja tenen. El llibre és inútil perquè els que ja han sigut governants ja no els necessiten i els que necessiten els seus consells no els poden fer seus perquè no són prou explícits. Quedaria exclòs que la política pugui ser un coneixement. El polític té un talent especial que les seves intuïcions són més bones que les de l’altre.
Una altra manera que ens preocupi és que no hi ha una quantitat d’informació amb la qual un polític pot prendre millors decisions. La política es pot aprendre, en un sentit teòric? Leo Strauss diu que podem aprendre de la filosofia política. Si apliquem la consciència de la pròpia ignorància (el que han de fer els filòsofs) a la política, vol dir que els consells que pots donar són molt escassos. Diu que la filosofia política és molt útil, no per governar, sinó per veure les males decisions. O els polítics dimiteixen tots o s’han de guiar per una cosa que no sigui el coneixement.
Maquiavel diu que ha de ser amb la virtut.
Aquests llibres poden portar a un carrer sense sortida a algú que creu que tots els carrers han de tenir sortida. Això portat a l’extrem diu que la democràcia i els seus sistemes de govern destrossarien la política. Smith diu que la democràcia és la deliberació pública, però no hi ha deliberació perquè al final segons els vots guanya una idea o una altra, no perquè hi hagi hagut un acord. Quan hi ha una negociació es fa de manera opaca. Smith diu que la democràcia ens enganya, no funciona com hauria de funcionar i si ho fes seria inútil, per això vol trencar la democràcia. Strauss: el problema ve de defensar la transparència, quan no pot ser bona. La fe en la democràcia no pot estar limitada per la transparència ni que tothom digui la veritat, té moltes imperfeccions. Maquiavel diu si la democràcia no funcionés malament no funcionaria.
Per què perdonem a un polític que menteix? Maquiavel: si la violència serveix per fundar està bé, si és per destruir no. Quan veiem els efectes del govern del polític mentider el podrem jutjar en el sentit de, va valdre la pena que mentís. En política el perdonem perquè creiem que val la pena. Si això és veritat, Maquiavel té raó, la mentida és necessària per la política. És impossible saber que has de fer un cop governis fins que no governis, sempre prenem decisions a cegues, mai tenim prou coneixement. El fi de la política no és perseguir la veritat, té a veure amb la convivència (ajustament de diferents persones i interessos amb la justícia), per Plató això és la noble mentida, reconèixer que no sabem què és la justícia. Obsessió de l’esquerra amb la moral que fa que alhora sigui molt difícil fer pactes, si ets cínic és molt més fàcil accedir. L’excés d’informació acaba amagant informació.
Trump és un exemple, no podem saber ni que pensa ni que pretén, perquè diu moltes coses sobre tot i contradictòries.
23/03/2017 La religió és útil, és important que hi hagi unes creences perquè així es manté al poble unit. Religió vista en termes instrumentals, és útil que la gent cregui perquè hi ha més cohesió entre el poble.
D’altra banda, la distinció que fa entre ètica i política, entre les virtuts cristianes i les paganes. Isaiah Berlin és un pensador britànic, historiador de les idees, Contra la corriente, recopilació d’articles on defensa que el que fa Maquiavel és separar aquestes dues esferes, dues virtuts.
Les utopies renaixentistes, Erasme de Rotterdam Instituto Principis Christiani 1516: l’educació del príncep cristià, escrit 3 anys desprès d’El Príncep, al mateix temps que Tomàs Moro escriu Utopia.
6 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo Són reaccions immediates a Maquiavel, tot allò que tots pensem però que ningú s’atreviria a posar com a programa. Si li expliques a tothom com funciona el poder, està desactivant el poder, és contradictori. És un discurs que no s’hauria de fer públic, la gràcia és que encara que es faci públic no el desactiva perquè la naturalesa de la política és aquesta. El text d’Erasme va adreçat al que en aquell moment era el príncep Don Carlos, es tracta d’establir com ha de ser el preceptor (com ha de ser ell mateix, ja que es presenta com a educador), ha de ser un filòsof cristià i al contrari d’un tirà, perquè han d’acceptar lliurement ser educats. Tractats sobre la política antimaquiavel·lans, sorgeixen bastants i aquest és un, ho veiem en les virtuts que presenta per a un príncep que no vulgui ser un tirà. El bon príncep ha d’esforçar-se per ser bo. El príncep quan és un nen s’ha d’adoctrinar perquè hi ha la temptació d’anar pel camí maquiavèl·lic, és reconèixer que la naturalesa humana es dèbil i que en qualsevol moment ens podem corrompre, per això hi ha que insistir. El vincle entre filosofia i cristianisme, amb la paraula de Crist. És com si hagués agafat a Maquiavel i hagués refutat una a una totes les hipòtesis. Maquiavel diu que una cosa és l’home i l’altre el príncep, aquí en canvi diu que el criteri per mesurar la bondat del príncep també ho és per mesurar la de l’home i viceversa. La importància del bé públic, del bé comú que ha de ser la guia del príncep. El príncep de Maquiavel no pot perdre de vista el bé comú perquè sinó les possibilitats d’èxit que té es veuen reduïdes, el seu bé comú pot deixar víctimes pel camí. Per Erasme no perquè els mitjans no estan justificats per la finalitat, no tots els mitjans són vàlids. Erasme es centra en la política interior, la exterior no sap bé com tractar-la perquè és allà on esdevé complicada la feina del príncep, en aquest àmbit el seu text trontolla.
Una altra via per criticar Maquiavel és la de la sortida utòpica. Moro és una illa, no té política exterior.
Això caracteritzarà les tres utopies de l’època. Camparella La città del sole, Bacon New Athlantis i la de Moro, tres utopies renaixentistes que posen les bases del que serà el pensament utòpic. Això ens porta la fugida utòpica de la política que té una finalitat molt clara.
Camparella visió de que s’ha deixat enlluernar totalment per la veritat, aïllat d’un món corrupte, tancat a la presó de Nàpoles, imagina un món perfecte en contraposició amb el món caòtic en el que viu. Campanella és un platònic que dedica pàgines a refutar a Aristòtil en el moment que critica a Plató. Hi ha uns de molt rics que estan al costat d’uns que estan desproveïts de tot, com es pot viure en una societat que permet la convivència entre aquestes dues parts, quelcom no natural sinó fruit de la naturalesa humana, dominació d’uns homes sobre els altres.
Una utopia és una indicació cap on volem anar, aquella societat on els problemes estan resolts.
Distopies: los juegos del hambre, divergente, el corredor del laberinto... La política efectiva és antiutòpica. Maquiavel diu que simplement hi ha un procés on has d’estar gestionant el dia a dia.
28/03/2017 La utopia neix quan el món es fa molt més gran del que era, deixa de tenir fronteres i la humanitat pot ser de diverses maneres. L’auge de la distòpia ens avisa dels perills de la tècnica, no de la ciència. La substitució de la utopia per la distòpia és que s’ha substituït l’esperança per la por. Moro: al final l’autor es distancia de la utopia, amb aquest distanciament veiem que la utopia en tant que obra un món contraposat, antagònic a un món existent, s’ofereix com un regne celestial que per definició no es pot realitzar en la Terra. Utilitat utopia: mostrar-nos les injustícies del present, la contingència de les decisions que prenem. Moro és un sant de la església i va morir decapitat, amb el seu llibre s’inaugura un gènere literari d’un espai no existent en el qual podem aprendre a ser millors, natural inspirat en els nous descobriments geogràfics que han obert el món. Progressiva descentralització, Europa deixa d’estar en el centre, intenta ser un lloc de recepció del pensament postcolonial, aquí Moro escriu la seva utopia, s’inspira en les obres de viatges gregues, les obres satíriques d’Eristòfanes, platònics i els relats del nou món. Educació del príncep cristià d’Erasme i 7 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo Moro intenten retratar la societat perfecta, com funciona una societat ben ordenada d’acord amb els imperatius de l’ètica i de la veritable religió cristiana, autenticitat del missatge cristià que ha estat pervertit per l’Església. Aquest lloc és contemporani amb nosaltres però no està enlloc, és present perquè succeeix ara però no existeix perquè està tancat. La frontera com allò que impedeix la corrupció de la societat ben ordenada. Tret bàsic de les utopies: estan impregnades de l’època a la qual volen criticar. Qualsevol utopia manlleva les necessitats concretes de l’època. Moro 1516 abans de les grans guerres de religió, abans de l’entrada del protestantisme, alimentada d’una gran confiança en l’humanisme en el futur, no es coneixen les perversions de les separacions religioses, però Moro sembla intuir-les perquè en la seva utopia hi ha la convivència de diverses religions. Un dels trets més filosòficament fèrtils per discutir és el mur, la importància de controlar les fronteres, la importància d’aïllar-se respecte la influència externa. La protoutopia és una illa, el cas de Moro és una illa que no era una illa sinó que tanquen el contacte amb la illa, s’aïllen perquè volen mantenir la puresa. El problema és la detenció, que s’atura tot, la immobilitat. Com s’aconsegueix la felicitat? Un model que es reprodueix a si mateix sense canvis, no pot succeir res més, importància de la contenció, que no entrin les influències externes que podrien modificar aquest progrés. Hi ha un error racional en creure que el progrés té un lloc d’arribada i que és igual en totes les seves facetes. Quan progressa una cosa també avança l’altra o el fet que no avanci el progrés tècnic fa que no avanci el progrés social? La modernitat és prendre consciència de que el progrés no és igual en totes les seves facetes. El progrés tècnic pot tenir deteriorament en el social.
Paradoxa de la utopia: conté elements de profund progressisme (millorar) i conservadorisme (manteniment d’allò que ja existeix). Conservadorisme: tancament, la cultura només s’ha de reproduir a ella mateixa, però alhora aquesta cultura és un progrés de les virtuts. Tensió molt més forta en Bacon. Allà on l’Església ha de plantejar problemes que no existien. Vol posar-ho tot amb la mateixa velocitat, avançar tot sense conflicte: ciència, tecnologia, etc. Dues maneres per evitar això: equilibrar les dues forces o evitar el conflicte, la utopia destrueix el conflicte mitjançant l’educació en les virtuts, no hi ha administració de justícia, no hi ha delictes. Les voluntats dels individus es complementen les unes amb les altres. En les utopies no cal la cessió del poder a les autoritats perquè es crea un sol cos. La illa artificialment tancada propicia la immobilitat, tot està regulat per anar al camí cap a la felicitat. Domesticació de l’ésser humà a partir de l’hàbit fins a ferlo obedient. Com es distancia Moro de la narració quan anomena l’expert en absurditats, visionari, algú que diu coses absurdes sobre coses inexistents, es distancia d’aquest somiador per tal de sofisticar més la lectura del text. No és només un ingenu relat sobre com hauria de ser el món sinó d’una assumpció que aquell que somia l’ordre probablement sigui un boig, un visionari. És interessant la mirada cap en fora, al nou món, pot ser una mirada de l’antropòleg (aquell que vol aprendre, conèixer allò que és ell mateix) o una mirada d’expoli, no van a aprendre res, com els conqueridors, no respecten ni intenten veure’s a si mateix a partir de com són de diferents els altres.
El salvatge també existeix però d’aquell no n’hem d’aprendre res. És Europa, no hi ha l’indígena, d’aquests sí que podem aprendre perquè són com nosaltres, són europeus millorats que han evitat molts dels nostres errors. Qui va fundar utopia? No són els salvatges. Està buscant la millor versió de si mateix, recuperant el millor del passat europeu, no d’allò que li poden ensenyar els altres. Li proposa que participi com a filòsof en fer del rei en filòsof, en el vincle que hi ha entre ètica i política hi ha diversos estadis: la proposta platònica que el rei sigui filòsof, Maquiavel diu al contrari, Kant en el text sobre la pau perpetua parla de la importància que el filòsof doni els seus consells lliurement al rei, ell no s’ha de comprometre amb la política i, a més a més, la llibertat de la filosofia consisteix en que nosaltres no ens hem de responsabilitzar de les conseqüències de les nostres paraules de la mateixa manera que ha de fer el polític. Molt diferent la llibertat del filòsof de la responsabilitat del polític, enorme tensió entre si ha de ser conseller o si no s’han de barrejar. Moro diu que els prínceps estan més pendents de la guerra, de conquerir, de la pau. El problema de fer guerrers és que crees gent que estarà recercant constantment la guerra, perquè com estan educats per la guerra han de demostrar-ho buscant-la. Això va en contra del que haurien de fer els reis. Gran perversió que 8 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo Moro descobreix en el seu món: el fet que hi ha molts que volen dedicar la terra a pastura i per dedicar-les a pastura expulsen als camperols de la terra, construeixen tanques, els camperols es troben vaguejant i robant pel món. S’apropien de la terra, redueixen les possibilitats que els altres també es beneficiïn de la terra. Amb això puja el preu del menjar i de la llana, hi ha uns que comencen a especular i sorgeix la cobdícia, un vici, societat corrompuda per la cobdícia. Alguns tenen la propietat de la terra, se l’han apropiat d’una manera menys eficaç, argument econòmic.
La nostra mirada humanitarista ens fa veure tot allò que no funciona, el desordre de les desigualtats sense límit. El mal radical és la propietat. Moro creu que la filosofia no té res a dir entre els reis. Tothom va vestit igual, tothom es comporta igual, inspirat per un cristianisme en el qual no cal passar pel patiment per arribar a la felicitat. Hedonisme vigilat per un cristianisme, no tots els plaers estan permesos. La societat té un ordre patriarcal, s’estimula que les persones estiguin ocupades i actives, repartit el descans, el treball i l’oci, un oci que millori la salut del cos lectiu i l’individual. És interessant destacar el distanciament de Moro amb aquesta presentació, el fet que el navegant sigui algú que digui ximpleries, que la capital vulgui dir la ciutat fantasma, desconeguda, que el governant sigui el príncep sense poble i que els habitants siguin els ciutadans sense ciutat. Amb la presentació que es fa es presenta que tot allò és una gran absurditat, que tot allò no existeix i, per tant, no pot existir.
Prudència a l’hora de signar la pròpia tesi. Moro fa parlar a un altre, jo no se fins a quin punt hi crec, crec que hi ha algunes maneres que ens podria servir. La utopia ens informa d’un món perfecte i ens ajuda a pensar sobre les institucions de justícia que es podrien canviar en la nostra societat per a portar-les cap a la millor versió de nosaltres mateixos.
28/03/2017 Jean Delumeau: El misterio Campanella Teologia cristiana bastant particular, es presenta com essencialment antiaristotèlic i un Jesucrist que ve per salvar als no batejats. Rebutja el que diu Aristòtil en contra de la política de Plató.
Antimaquiavèlic, defensen la importància d’unir el cristianisme (no cristiandat entesa com el moment en el que l’església ocupa el poder polític sinó seguint el missatge de crist) i política. Una fortalesa inexpugnable i no se’n parla si té porta de sortida o no, autoritarisme amb el que està construïda la utopia. La ciutat del sol: té la imatge de secta, aconsegueix dominar la mentalitat i unes pràctiques invasives respecte a tot. Diferència entre religió o secta és si la sortida és lliure. Secta: coacciona als seus membres. La ciutat del sol no parla de la sortida, tothom està tan a gust que no tenen motius per sortir, no és que no en tinguin. Com s’aconsegueix que ningú vulgui sortir? La sortida té un cost molt gran, marxar suposa un abandonament d’allò que un considera que forma part de la seva identitat. L’alternativa de si no t’agrada marxa pot destruir el seu nucli de la identitat.
CLS: cap suprem, metafísic, Ho Chi Hinh, “tiet Ho”, està en el centre dels cercles concèntrics, un dictador, en el centre espiritual i polític, inapel·labilitat de les decisions, poble educat en els coneixements d’aquest metafísic, governa seguint un únic llibre: Sabiduria (tot el saber és únic, és compatible). No hi ha pluralisme de la veritat, hi ha una ciència que les recull totes i és la font d’educació, no hi ha ombra, el saber té només una cara, han sortit de la caverna, perfectament il·luminada per la saviesa. Utopia perfectament virtuosa (totes les utopies del Renaixament), revelació davant la subversió maquiavèl·lica, cal un estat totalitari, no hi ha concepte de llibertat individual. L’amor decideix com ha de ser la procreació. La família no és una font de virtut sinó que suscita vicis. Comunisme perfecta només hi ha amor col·lectiu i no propi. Les utopies ens informes dels extrems. No hi ha ni rics ni pobres.
Bacon, la utopia menys totalitària de les 3. Interessant com descriu l’arribada dels que després escriuran el llibre. És un breu esborrany, mariners que queden a la deriva i arriben a l’illa. No es sap gairebé res de l’illa perquè casi tothom que arriba s’hi queda. Desenvolupament tècnic enorme per 9 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo posar la natura al servei de l’home. Bacon: defensor de la naturalesa com allò a la disposició de l’ésser humà per facilitar la nostra existència. Tempestes, neu, manantials artificials. L’amor propi, castedat, fre de tots els vicis, en contra de la poligàmia i de la prostitució, matrimoni es mantinguin monògams per alleugerar de vicis a la societat. Educació per acceptar la monogàmia com a font de felicitat i plenitud. Les institucions incentiven la monogàmia.
Karl Manheim: Ideologia i utopia 18-20/04/2017 Conctractualistes Hobbes: monarquia absoluta Locke: govern liberal Rosseau: democràcia radical El Leviatán, Thomas Hobbes Legitima la monarquia absoluta. El contracte social serveix per deixar enrere l’estat natural. És legítim i voluntari: consentiment informat (es coneixen les conseqüències). Serveix per formar l’estat. Es busca la racionalització de les relacions socials.
- Garantir l’ordre públic.
Agent de la guerra: garantir la seguretat interna i externa.
És un pacte horitzontal, no hi ha intervenció divina. En Hobbes, l’estat ha d’evitar “el gran mal”, la guerra civil. No hi ha una separació clara entre el poder civil i l’eclesiàstic. Hi ha un element de càlcul racional, no està guiat per una moral, sinó per assegurar la pau (reduir la violència). S’evita la dimensió transcendent (voluntat divina).
Hobbes planteja u nou model d’estat racional. Es trenca amb la història i la natura. Es trenca amb els arquetips anteriors, és una nova creació humana.
Es reconeixen uns drets pels homes: la vida, la llibertat i la propietat. Hobbes es queda amb el dret a la vida. L’ésser humà està obligat a tot menys a llevar-se la vida.
Teoria de l’estat; la política es consentia en l’estat (neix el moviment de resistència a l’estat).
Fins on pot arribar l’estat? Hobbes arriba al límit, l’estat només ha de garantir la seguretat.
Introducció La natura és l’art de déu, l’estat és l’art de l’home. La creació de l’home és una imitació artificial de l’art de déu. Leviatà: art artificial.
El Leviatà mor amb la guerra civil. Tota la filosofia de Hobbes gira en torn aquest conflicte mortal.
L’home veu en els altres un competidor. Els homes estan moguts pels apetits bàsics. La raó és càlcul, calcular què és allò que m’allunya de la mort violenta. El bé i el mal són convencions (cap 6), depenen de la persona o de l’estat, segons allò que mou l’ésser humà (apetits).
Llibertat en sentit negatiu: l’home està condicionat pels seus apetits i al llibertat és poder satisfer-los.
La voluntat lliure no existeix.
Capítol XIII: Planteja l’estat de naturalesa 10 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo Els homes són iguals: aquesta igualtat crea el conflicte (igualtat en voler satisfer els seus apetits). Està mogut per la competència, la desconfiança.
Els homes han de buscar la seva auto-conservació: desconfiança. No existeix l’aliança.
Cal un poder superior que faci que tothom li tingui por i els homes deixin d’exercir la violència.
Llibertat: poder mantenir la vida (dret natural). La raó és l’instrument que s’ha d’utilitzar.
(llei natural) Precepte natural que obliga als homes (prohibint) l’autodestrucció.
S’ha de buscar la pau, si es prohibeix és legítim fer la guerra.
Pacte social: renunciar voluntàriament a la llibertat en pro de la pau i la seguretat. S’ha de reconèixer aquest dret també en els altres (reciprocitat). Renuncia al dret a tot, t’has de reprimir en societat. L’estat ens salva de la destrucció. La renuncia, els drets renunciats, recauen en algú.
El contracte social són paraules performatives (actes al mateix temps que paraules). Ha de tenir una validesa legal, hi ha de ser l’estat darrera, un poder comú que garanteixi el compliment del pacte. Qui garanteix el primer contracte (contrari del Locke)? Segons Hobbes, l’estat acabat de formar. Pacte horitzontal que li dona el poder a un tercer. Aquest tercer no pot desfer el pacte perquè no és un agent. No hi ha més apel·lació possible. Se li dóna tot el poder a un grup de persones que decidiran el destí de l’estat. Unitat: la màxima unitat és donar tota la forà a una persona amb un poder absolut (monarca) que queda fora del contacte (sinó estaria condicionat).
Capítol XXI: Quin paper jugar la llibertat? Més seguretat -> menys llibertat.
Què és la natura humana? Vida, ADN, instints.
Com que l’ésser humà és instintiu actua sota tres preceptes: la competència, la desconfiança i la glòria (reconeixements). Aquests preceptes creen el conflicte.
La llei de la naturalesa busca la pau, per això les societat creen el pacte social. El conflicte es deu al fet que els homes per naturalesa són iguals. La cultura neix amb el pacte social. El conflicte queda enterrat sota el pacte social. L’estat de natura és un estat pre-civil de guerra. Què hi ha darrere de la guerra? La naturalesa humana. El pacte no és lliure, és obligat per la necessitat de pau.
25/04/2017 Segon tractat sobre el govern civil, John Locke Defensa un model de parlamentari, liberalisme constitucional, antiabsolutisme, representatiu. Té un tractat sobre la naturalesa humana que parla del llenguatge, més important per la seva carta sobre la tolerància, mecanisme per acabar amb les guerres de religió. (p49) “Tot el món era com és ara Amèrica”, en l’estat de natura el món es concep com Amèrica abans de la colonització, un espai que sembla il·limitat amb una naturalesa rica i que aparentment té prou recursos com per què tothom s’hi pugui instal·lar i prosperar i crear una civilització, territori on qualsevol individu pot agafar qualsevol tros de terra i sempre en deixarà tanta terra i tan bona com qualsevol que vulgui anar, recursos il·limitats. L’home arriba a la terra i hi arriba, utilitza el seu cos per modificar la naturalesa i treure’n profit, el peix que ha pescat amb el seu cos (que n’és propietari) i amb el seu esforç ja és seu, igual amb el sòl, tota la terra que pugui conrear és seva. L’individu passa a tenir propietat sobre aquest territori. Si un home posa una balla, tota aquella part que queda dins i no pot conrear, no és seva. Els individus no tenen dret a tot però tenen drets, dret a la seva propietat. Com tots som iguals 11 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo ningú ha d’atemptar contra la vida, salut, llibertat o propietat dels altres, 4 elements que queden protegits per la llei natural. Tothom la coneix aquesta llei, no està oculta ni ha d’estar escrita enlloc, tothom la coneix mitjançant la raó, la introspecció (una mena d’idees innates però que no tothom respecta). Anar armat vol dir que un pot executar una llei (en el Far West), es defensaven dels 4 elements. Tots els homes executen la llei natural, però aquesta no és la situació en una societat civilitzada com la nostra, l’estat té el monopoli de la violència, només l’estat pot exercir la violència legítimament. Tothom té el deure de fer complir l’estat natural. Nozick i Rawls discussió. Apropiació justa: ha de deixar tanta i tan bona pels altres. La riquesa acumulada (herència) d’apropiacions injustes no és legítima. Locke pressuposa la cosmovisió de que és un adult, mascle, sense discapacitats. Optimisme antropològic i recursos il·limitats, però el primer no és tan il·limitat, Locke no descarta una primera violència. L’antropologia és relativament optimista, hi ha un equilibri precari però hi ha equilibri perquè la major part dels homes reconeixen aquesta llei, però alguns la infringeixen. Nosaltres som propietat de Déu i el proïsme també, per això nosaltres no en podem disposar, perquè és propietat d’algú altre. Els homes no poden esclavitzar-se els uns als altres.
Criatura nociva, algú que impedeix que la comunitat es mantingui en pau, algú que ha degenerat i menysprea els principis de la raó i de la natura, a més, algú resultat perjudicat per aquesta persona.
El problema és que si el primer ha mentit, com saps que el segon no menteix també? El problema de la identificació correcta de la persona que ha comès la infracció.
05/05/2017 Maquiavel Els dos temes més importants són la virtut i la fortuna i l’autonomia de la política respecte l’ètica. La virtut és masculina respecta la fortuna femenina. La virtut és la presència d’ànim, capacitat d’aconseguir les fites que un es proposa, la determinació. La deessa fortuna, l’atzar. La virtut no es tracta de preveure-ho tot perquè no es pot, sinó de saber què preveure, és quelcom que es pot aprendre però no del tot. Amb el manual del príncep no és prou, també cal la virtut, això distingeix als polítics que aconsegueixen la gloria. La virtut només es pot aprendre parcialment, no està clar que sigui un saber, Maquiavel creu que és un saber però incomplet. Tot el que se de la política ho se de la meva amplia experiència i de la lectura dels clàssics de Grècia i de Roma. Hi ha un moment en el que la fortuna no ho pot tot, la virtut sí. Malgrat que la fortuna és més potent, no ens podem fiar d’ella. Podem governar gairebé la meitat de les nostres accions, l’altra part està en mans de la fortuna. Si la fortuna canvia i tu segueixes fent les mateixes coses però estan en acord, podràs seguir, però sinó t’has d’adaptar a les circumstàncies, si no reacciones aniran en contra teva. La naturalesa del dominador ha de ser específicament masculina.
Contractualistes Que hi hagi quelcom que reguli les accions dels homes o que aquests pel simple fet d’haver nascut tinguin un cert dret que no sigui positiu és difícil d’entendre. El dret natural no està escrit, el positiu sí.
Hobbs: l’home té la llibertat de trobar la seva essència. El dret natural és la llibertat que té cada home. Hi ha un element del dret. El poder judicial passa a formar part essencial de la política.
L’home per néixer té un dret natural al qual li correspon una llei natural. Al dret que és una llibertat li correspon una llei que és una prohibició. Tens el dret de viure i una llei que prohibeix atacar en contra de la vida. És una obligació, caràcter jurídic. Descobert mitjançant la raó (ho comparteix amb Locke). Pots obligar a un home a qualsevol cosa menys a suïcidar-se, qualsevol cosa menys que sigui perjudicial per la seva naturalesa.
Rosseau: és constitutiu de la persona respectar-se a un mateix, respectar que cadascú segueixi les lleis que ell cregui natural. Sense igualtat la llibertat no té cap mena de valor. L’estat no pot limitar- 12 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo se a complir els contractes. Vull unir la utilitat i la legitimitat, vull unir la força i el dret, una força petita perquè altres podrien sobrepassar i un dret que té al poble al darrere. Una força que el dret converteix en invencible i, per tant, és un exèrcit que obeeix a la llei de la república, la transformació de la força en llei fa que no hi hagi una paradoxa. La força per si sola no fa dret, el dret requereix la unió de les voluntats de tots, això és el que li concedeix legitimitat. El pacte augmenta la seva llibertat, no la restringeix.
Tan un com l’altre es veuen condicionades per la seguretat. El problema està on el Leviatan no pot garantir la seguretat.
Locke: les atribucions de l’estat son garantir els contractes (estat mínim) del govern. Defensa la república popular. Possessió menor perquè els homes segueixen sent lliures de controlar el govern, que hi hagi una certa transparència, el Leviatan no en necessita, oferirà la transparència que ell cregui oportuna.
El ciutadà entès com el nen mimat és aquell en el que els drets s’han naturalitzat. Els drets no són atorgats sinó reconeguts, el dret és previ a la constitució. Quan es naturalitza es perden la història dels drets. El drets obliguen (tesi aristocràtica) i el veritable és aquell que s’adona de que els drets suposen una obligació. La socialdemocràcia pot caure en el perill de crear ciutadans que només volen drets i no deures.
En tots tres l’estat de naturalesa no és caòtic (tot i que en Hobbs ho sembli però hi una llei i un dret), els homes podran respectar millor la llei si s’entenen entre ells. Els tres tenen en comú que neguen la naturalitat de la societat. Els drets naturals són aquells drets que tots els homes quan fan ús de la raó veuen, entenen i els conceben amb claredat. El logos és per discutir sobre la justícia, sobre els temes de la nostra coexistència igual que la raó. Per Aristòtil el pas de la família a la ciutat no requereix cap canvi, en els contractualistes si hi ha un pas de ritu per a ser un home civil.
La llibertat negativa és entesa com l’absència d’interferències, absència d’impediments externs (Locke) i la llibertat positiva és entesa com a resposta a la pregunta qui mana? Llibertat positiva quan sóc jo qui mana, autodeterminació (Hobbs). Segons Berlin (espia d’Anglaterra) es podrà arribar a la dominació en el que se l’obligarà a ser lliure, és millor pensar només en termes de llibertat negativa.
Un govern democràtic pot intentar leviatanitzar-se i al control popular li convé evitar-ho. Per això Locke permet el dret a revelar-se. Rosseau ho vol tot, vol tota la llibertat, no vull cap cessió, si hi ha una cessió l’home abandona la seva natura (autodeterminació). En tots els contractants hi ha una preferència. Rosseau passa de ser independent a ser lliure, quan estem sotmesos a les lleis que nosaltres mateixos decidim (Locke). Seràs més lliure quan obeeixis les lleis, és el que realment vol, no el que et doni la gana. El teu millor jo sap els deures i sap el que realment vols, tu no vols que en realitat et faci pal aquella cosa.
Primeres lleis de la natura: Tot el que no sigui això se li podrà imposar, l’home cedeix molt perquè té molt a perdre.
Hobbs: (cap 14) llei que prohibeix fer allò que sigui destructiu per a la seva vida, a tu mateix.
Locke: sent tots iguals ningú ha d’atemptar contra la vida dels altres.
Rosseau: tu has de ser l’amo de tu mateix, cuidar-se de si mateix, evitar que algú s’apropiï de la teva voluntat. Parla dels impediments interns.
Examen 13 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo Maquiavel (sencer): la virtut i relació amb la fortuna, relació entre ètica (filosofia política) i la política.
Hobbs (del 13 al 21): per què el Leviatà no firma el contracte? Perquè si el firmés estaria condicionat per ell i ell ha de poder exercir la violència per tal que els homes deixin d’exercir-la entre ell, com no el firma no hi ha possibilitat de rebel·lió, el que pot passar a l’estat és que no sigui capaç de controlar la violència externa o interna.
Locke (del 1 al 7 i el 19): importància propietat, primera llei de la natura (cap 2), el que és important és que la legislació dels estats que sorgeixin de les societats seran bones en la mesura que s’ajustin a aquesta llei, d’on sorgeix el dret a la rebel·lió, es donaria quan hi ha una vulneració de la 1a llei de la natura.
Rosseau (1r i 2n llibre): concepte d’igualtat, (cap 4 llibre 2) “es completamente falso que en el contrato haya una renuncia”, l’absència de renúncia el distingeix radicalment dels altres dos, es queden igual, millor.
Els punts del temari que entren en aquest examen, tal i com estava anunciat, són Maquiavel i els contractualistes.
Tot seguit trobareu algunes de les qüestions que cal conèixer bé per tal de poder fer l'examen de manera solvent.
Maquiavel: distinció entre virtut i fortuna; distinció entre ètica i política Hobbes: per què el Leviatà no firma el contracte? Què ens diu sobre la naturalesa del seu govern el fet que no estigui vinculat ni condicionat pel contracte? Locke: quina és la primera llei en l'Estat de naturalesa? Podem vincular aquesta llei al dret de rebel·li-o dels ciutadans respecte del govern? Rousseau: com justifica Rousseau el fet que no hi hagi cap renúncia en el contracte que suposa l'entrada en societat? Torna 16/05/2017 La llibertat Llibertat com a absència d’interferència. Un individu serà lliure com menys obstacles trobi de l’estat, del seu representat i dels ciutadans mateixos. Això és el nucli del pensament liberal i correspon amb el concepte de llibertat negativa d’Isae Berlin. Que ningú no pugui interposar-se en una decisió ni anterior ni posterior. L’objecció inclou en certa manera el remei. Per la socialització hem interioritzat certes interferències com el masclisme que tenen raó de ser, s’interioritza amb els patrons socials. Nosaltres volem acabar amb les presons del pensament i que li treuen l’excepcionalitat al pensament d’un. Liberal: qualsevol corrent que posi per davant la llibertat individual. El límit de la llibertat és el dany. Introduir un nou subjecte és un nou repte per la filosofia política, com l’animalisme que introdueix la llibertat dels animals. L’alternativa és pendre consciència de qui ets, deixar de tractar-te com si fossis un altre, revisió dels prejudicis que cadascú té. Respecte de què sóc lliure? I la llibertat positiva és la resposta a la pregunta qui mana? Ho identifica amb els règims autoritaris perquè són aquells que t’ajuden a ser lliure. Mill està a favor de que hi hagi una interferència per educar als fills. Estat té funció de garant, garantia que determinats drets quedin emparats. El seu pare era un dels pares de l’utilitarisme clàssic i va fer una mena d’experiment utilitarista amb l’educació del seu fill. Amb 20 i pocs anys té una crisi espiritual i mental que li porta a revisar el seu pensament: un cop la humanitat sigui feliç, seré feliç jo? Capítol de l’Autobiografia una crisis en mi experiència mental. Les satisfaccions de la vida són insuficients perquè perseguint altres coses és com aconseguim la felicitat. No buscant la felicitat en si, no és un argument solipsista sinó relacional, no la busquem en el plaer, la busquem amb 14 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo altres objectius en relació amb les altres persones. La felicitat entesa com a fer quelcom diferent a buscar la felicitat. El sotmetiment de les dones a favor de la igualtat, Harriet Taylor relació intel·lectual i afectiva. Actuar de manera que incrementis al felicitat al teu entorn. Matrimoni: dos éssers tenen més recursos per irradiar la felicitat a les persones que els envolten.
18-23/05/2017 John Stuart Mill La llibertat civil o en societat Podríem donar una definició: - Com absència d’interferències (pensament liberal). Llibertat negativa de Isaia Berlin: respecte de què sóc lliure? L’estat: garantia de la llibertat individual no canviarà els afers col·lectius.
Interferències de la socialització: allò que aprenem.
Dos éssers compromesos tenen més capacitat de fer més feliç a la societat.
Sobre la llibertat Dedicatòria a Harriet Taylor: sobre que entén Mill sobre la cooperació humana (feminisme també).
Sobre la llibertat social. La relació entre societat, poder i límits i l’individu: societat/individu.
Poder democràtic: control a la democràcia (tirania de la majoria): Mítica llibertat i obediència (sobirà i súbdit).
La democràcia es perverteix i esdevé invasiva: - Govern de cadascú sobre la resta (no de si mateix).
- Els que governen són diferents sobre els que governen.
- Excessiva presència del dret constitucionari (costum de la majoria).
o La pressió uniformitzadora dels costums; - Tirania de la majoria.
- La influència que la societat estableix sobre els seus associats: ideologia, opinió pública, costums.
- Projecció del paper dels membres de la societat.
- Poder per decidir que és la normalitat.
- Eliminar la dissidència activa (dret) i passiva (ideologia.
o o Democràcia com a terme de vida i com a terme de govern.
Planteja un principi que serveixi per regular qualsevol situació de violència física, reformes legals, coaccions socials.
o Formes d’uniformització/dominació (context: Anglaterra victoriana): - Formals: estat.
- Informals: societat.
Majoria que decideix què està bé o malament.
L’únic propòsit d’exercir el poder legítimament en contra de la voluntat del membre és la defensa de la resta. El bé d’aquest individu (físic o moral) no és raó suficient.
15 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo Aquestes raons veuen bases per persuadir-lo, discutir-li, etc però no obligar-lo.
Llibertat individual: de dret absoluta, legítima, etc Pregunta: Què és un dany? Quan serà legítim per restringir-lo? - Qui s’ha de justificar? Qui ha de prohibir.
- Si no hi ha un dany als altres per què prohibir? o Utilitarisme: útil -> felicitat = bo.
o No hi ha un dret abstracte sinó la utilitat en totes les qüestions ètiques, ampli en tant que humans que progressen. Que cadascú sigui jutge de si mateix.
Accions que afecten als altres: només voluntàries per la tercera persona. La llibertat s’exerceix de manera racional.
- Pensament i opinió: interlocutor.
Gustos, inclinacions, desitjos i pla de vida: assumpció de conseqüència.
Associació madura i responsable.
Aquestes llibertats no tenen sentit si no es poden exercir.
Resum: perseguir el nostre bé a la nostra manera. Jutge de si mateix. “La humanitat traurà més profit si la gent és lliure, que si la majoria l’imposa”. Paper del profit en la llibertat (naturaleses brillants).
Les veritats es podreixen: paper de la interacció en la llibertat d’opinió.
25/05/2017 Post-truth en un context polític. Mentida, veritat alterada (alternative facts), demagògia.
Postmodernitat: associada a autors després de Nietzsche, sosté que tots els discursos sobre l’objectivitat que caracteritzaven la modernitat s’han acabat, hi ha un descentrament de la veritat. Actualment la manera de rebre informació està sectoritzada, cadascú rep la que vol.
Votem en virtut de la veritat. Qui té el poder decideix què és veritat i què mentida i si el poble no pot tenir la veritat mai podrà decidir sobre el poder.
Capítol II L’obre amb la llibertat de premsa: poder dir el que vols sense censura prèvia i difondre-ho sense cap interferència. La llibertat d’expressió no és absolutament lliure, només en certs casos no ho és.
La llibertat de premsa és una protecció davant les represàlies que podria tenir. Mill sosté que el govern no intenta controlar la llibertat d’opinió i sosté que si el govern i el poble estiguessin molt units (el poble es sentis molt ben representat en el govern), el govern promogués certes maneres de fer que estarien d’acord amb la majoria de la societat. Mill sosté que és il·legítim que el govern utilitzi el seu poder per difondre que una determinada manera és la vida bona. Un individu no és legítim silenciar-lo. Si la opinió fos autointeressada seria un perjudici que li farien a ell, però tot i així perjudiquen a tots els altres. Les opinions no tenen valor per allò que donen al seu emissor sinó per a la humanitat en general, silenciar-les és un mal, tan si són veritat com si són mentida. Renovar constantment la veritat. Perquè sinó se li roba una oportunitat de millorar-se, hi ha un utilitarisme.
Silenciar una discussió és assumir la pròpia infabilitat, però l’experiència demostra que nosaltres som fal·libles. Popper, societat tancada: protecció de la societat davant la dissidència interna i les limitacions externes. El veritable enemic del totalitarisme no és el marxisme sinó Mill, el liberalisme.
16 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo La certesa racional de tenir la raó només la podem tenir si ens sotmetem a la opinió, per tant, hem de justificar les nostres opinions. Adopta un model de la revisió constant de tot allò que es produeix, per això en última instància parla d’opinions. Necessitem passar pel filtre i el conflicte amb el contrari, aleshores aquella opinió serà millor que el que ho ha evitat. Aquesta discussió s’ha pres com una de les precursores de la tolerància entesa com un doble moviment. Tolerem les coses que no ens agraden. En societat la tolerància està en permetre, no interferir en la propagació d’allò que és mentida o qui inclús és nociu, ho fem perquè no estem segurs de que la seva propagació sigui dolenta o perquè no estem tan segurs de que tenim la raó com per fer-li un favor al que pensi una altra cosa fent-lo pensar com nosaltres. Si ho impedíssim estaríem prenent la decisió en nom dels altres. Una societat liberal és aquella que trenca entre l’autoritat civil i eclesiàstica, evitant que hi hagi una relació entre el pecat i el delicte, es busquen unes lleis que siguin per a tothom. S’ha de protegir als individus de l’acció de la comunitat que pot ser repressiva. L’objectiu és mantenir amb vida la recerca de la veritat, com es fa? Garantint que no hi hagi repressions sobre aquells que van pensar més enllà d’allò impensable. Canvi de paradigma en la ciència gràcies que alguns individus aconsegueixen pensar més enllà del que es pot pensar en el marc del moment, trencar amb els esquemes, marges intel·lectuals de la seva època. Aquesta tesi en realitat és falsa perquè en contextos opressius també s’ha dona, tot i que han trobat més obstacles naturalment, crítica habitual a Mill. No és necessari el liberalisme, Mill creu que la tirania evita les naturaleses excepcionals. Això no vol dir que totes les naturaleses excepcionals són útils. Exemples de naturaleses excepcionals segons Mill: Sòcrates i Jesús, dos que van morir per dir quelcom excepcional, que ho feia trontollar tot. El liberalisme vol que el poder s’aturi. La única manera de garantir l’exercici de la llibertat és que en siguin conscients.
El Post-truth demostra que el ciutadà no està emancipat, no sap valorar per si mateix. El ciutadà no té els instruments per exercir la llibertat perquè se’l pot manipular.
30/05/2017 Principi del dany: si no hi ha un dany a un altre persona no es pot interferir a la llibertat de les persones.
Dificultat de les aplicacions, veure si és un dany sobre un mateix o sobre la societat.
És important incentivar tot tipus de motivacions tot i que siguin contràries als costums perquè és l’única manera de mantenir el vigor, l’activitat intel·lectual que ens recordi la veritat d’allò que creiem. No es fa cap mal permetent la difusió de mentides, sinó que al contrari, si es prohibís es faria un mal a tota la humanitat perquè se li roba la possibilitat de refermar-se allò que es pensa o de canviar-ho per una idea que és més bona. Al final del capítol 2 recomanacions sobre com hauria de ser la deliberació pública i a qui no s’hauria d’adreçar, com demostrar-li respecte a l’adversari en una deliberació: reforçant-li l’argument i tot i així refutar-li, buscar-li objeccions.
Única manera d’apropar-se a quelcom més veritable. Les conviccions són estats de pas. Segon capítol: aplicació d’aquest principi a la llibertat d’expressió.
3r capítol tracta de la individualitat, es segueix de la llibertat de manifestar el propi pensament.
Estudia on està el límit de la coacció que la societat pot exercir sobre les accions de les persones.
4t capítol no tracta de la llibertat que a de disposar cada individu sinó de quin tipus d’interaccions són possibles i desitjables dins del marc que ell ha creat. S’avança a una objecció. Sinó es podria pensar que es tracta d’una societat on s’evitarien els contactes socials. Sosté que cal que uns als 17 Filosofia pràctica Sara Carrera Arroyo altres ens reprovem, censurem aquests comportaments que no són bons, que mirem de convèncer-nos. Promou els contactes i la confrontació entre diferents estils de vida. La diversitat no és pacífica, no és la resolució dels conflictes que són bons que existeixin perquè promou la vitalitat i la transformació de la societat. Abandona la perspectiva de tot allò que s’ha de protegir de l’individu, interferències totalment legítimes. Les majories eliminen el sorgiment de les minories, en una societat liberal el poder de les majories està debilitat.
3r capítol Vincula 2 conceptes bàsics: la individualitat i el benestar. Comença dient que les accions no poden ser tan lliures com les opinions. Les opinions no són “respectables”, només les persones que les sostenen. No pots treure-li a un altre el seu dret de veure els seus interessos satisfets. Nosaltres som fal·libles però no vol dir que haguem de relativitzar tot allò que veiem. Reconèixer la diversitat d’opinions degut a la falibilitat humana. La diversitat de formes de vida és útil perquè obre el ventall de possibilitats humanes. Si una cosa no concerneix als altres s’ha d’admetre la individualitat. Ingredient més important pel progrés individual i social, de la felicitat humana és el lliure desenvolupament de la individualitat. Humbolt sosté que el més important en el seu llibre (límits en l’acció del govern) és el desenvolupament de la diversitat, la espontaneïtat. El terme de comparació és la natura. No hi ha una essència, un patró de l’ésser humà (crítica a l’educació utilitarista). Permetre que cadascú es desenvolupi segons la tendència de les forces internes. El problema que veu són totes les tendències uniformitzadores. La llibertat i la diversitat de situacions porten al cultiu de la individualitat per tal de que sorgeixen que no només imitin sinó que triïn.
18 ...

Tags:
Comprar Previsualizar