Pràctica 4 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Laboratori Integrat I
Año del apunte 2012
Páginas 11
Fecha de subida 22/02/2015
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Pràctica 4 HISTOLOGIA PRÀCTICA 4: Muscular i nerviós 1.Intestí prim de Macacus. Tricròmic de Masson.
Dibuixa a 10x les dues capes de musculatura llis que formen la túnica muscular.
10X Lumen Capa circular interna (tall transversal) Capa longitudinal externa (tall longitudinal) Assenyala on es trobaria la llum de l’intestí.
Indica si es tracta d’un tall longitudinal o transversal.
40 X Capa circular interna (tall transversal) Capa longitudinal externa (tall longitudinal) Pràctica 4 2.Múscul esquelètic humà. Tall longitudinal. H-E.
Busca la preparació corresponent i dibuixa a 40X una fibra muscular.
-Els nuclis de les fibres són excèntrics i allargats (molts per fibra). S’observa l’epimici (teixit conjuntiu) envoltant els feixos.
10X Fibres Nuclis Epimici -S’observen les repeticions de bandes que corresponen a les miofibril·les. S’observa endomici rodejant cada fibra.
40X Nuclis excèntrics Banda A Banda I Miofibril·les Fibra Endomici Assenyala les bandes A i I, i els nuclis de la fibra.
Pràctica 4 3.Cor de Macacus. H-E.
Busca la preparació corresponent i dibuixa a 40X una fibra muscular estriada cardíaca seccionada longitudinalment.
10X Tall transversal de les fibres Tall longitudinal de les fibres 40X Discs intercalars Nuclis centrals Tall longitudinal Pràctica 4 40X Nuclis centrals (un per fibra) Endomici Tall transversal -En el tall transversal no s’observen discs intercalars.
Assenyala els discs intercalars i els nuclis cel·lulars.
Pràctica 4 4.Medul·la espinal de rata. H-E.
Busca la preparació corresponent i dibuixa a 4X la medul·la espinal.
-A 4x podem observar la substància blanca i la substància grisa, que té forma de papallona.. La substància blanca conté axons mielínics envoltats d’oligodentròcits. La substància grisa conté somes neuronals, dendrites i porcions axòniques. També cèl·lules glials i capil·lars. La substància grisa té dues branques: la ventral i la dorsal. La branca dorsal (menys prominent) es situa a la part superior de la fotografia i està situada en el lloc de la medul·la on hi ha menys substància blanca. La branca ventral és més prominent i és on hi trobem les motoneurones α. El tub neural (o canal ependimiari) és per on hi circula el líquid encefaloraquídic, el canal està rodejat per cèl·lules cúbiques (cèl·lules glials) anomenades ependimòcits que tenen cilis.
Assenyala les substàncies blanca i gris, i el canal ependimiari.
4X Branca dorsal Tub neural (canal ependimiari) Ependimòcits Branca ventral Capil·lar Substància blanca Substància grisa Pràctica 4 5.Medul·la espinal de rata. H-E Localitza la banya corresponent i dibuixa a 40X una motoneurona α.
40X Motoneurona α (branca ventral de substància grisa) Substància de Nissl Assenyala la substància de Nissl.
-En la motoneurona α podem observar diferents grànuls de Nissl. El soma té una forma quadrada.
5.Cerebel de rata. Inmunocitoquímica per a Calbindina.
Dibuixa a 40X una neurona de Purkinje.
En el cerebel el poden diferenciar 3 capes a nivell del còrtex cel·lular: -Capa molecular (part més superficial): hi ha poques cèl·lules i és de color blanquinós.
-Capa de les neurones de Purkinje: s’observen somes neuronals molt grans. A més a més s’observen arbres dendrítics (1-3) dirigits cap a la superfície del còrtex. L’axó sempre es troba en direcció oposada a les dendrites. La neurona de Purkinje té un soma gran i piriforme.
-Capa granular interna: s’observen un somes molt petits de forma arrodonida.
En un tall de cerebel sembla ser que es poden observar els plexes coroides dins els ventricles encefàlics, cavitats de l’encèfal que contenen el líquid encefaloraquídic. Els plexes coroides són les cèl·lules encarregades de sintetitzar el líquid encefaloraquídic.
Pràctica 4 4X Substància grisa Plexes coroides Substància blanca Tall transversal 10X Cèl·lules de Purkinje Pràctica 4 Assenyala el soma, l’axó i l’arbre dendrític.
40X Cèl·lules de Purkinje Arbre dentrític Soma Axó 40X Plexes coroides Pràctica 4 7.Arrels de nervi raquidi. Rata. Klüver i Barrera.
Localitza les arrels i dibuixa a 4X diverses fibres nervioses.
40X Mèdula Arrels de nervi raquidi 40X Axó Cèl·lules de Schwann (beina de mielina) Pràctica 4 40X Tub neural Ependimòcits Capil·lars 40X Motoneurones α Substància de Nissl Assenyala les beines de mielina i els axons.
Pràctica 4 8.Nervi dissociat de conill. OsO4.
Dibuixa a 40X un segment de fibra nerviosa mielínica que contingui un nòdul de Ranvier.
-Els nòduls de Ranvier corresponen a límits entre diferents cèl·lules de Schwann d’un mateix axó.
-4X: S’observen els nervis del SNP. Amb aquest tint es tenyeix la mielina, per tant, veiem porcions de fibres.
4X FIbres nervioses (fragments axònics) 40X Nòdul de Ranvier Assenyala la localització de les cèl·lules de Schwann.
...