Tema 9.2. Inestabilitat econòmica en el període d’entreguerres (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

mtocavents HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA TEMA 9. DE LA PRIMERA A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 2. Inestabilitat econòmica en el període d’entreguerres 1. Límits i contradiccions del creixement econòmic dels anys vint (1919-1929) a) Creixement molt condicionat per la Primera Guerra Mundial b) Caràcter desigual c) Fort creixement de la productivitat industrial d) La sobreproducció mundial de productes primaris e) El paper dels Estats Units com a prestador internacional 2. La Depressió dels anys trenta (1929-1939) a) La depressió als Estats Units b) La transmissió de la Depressió a la resta del món c) Les respostes a la Depressió 2. INESTABILITAT ECONÒMICA EN EL PERÍODE D’ENTREGUERRES Indica el període de temps en el qual esdevé un dels processos històrics més disruptius, la crisi del 1929, i les seves conseqüències.
1. LÍMITS I CONTRADICCIONS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC DELS ANYS VINT (1919-1929) A. CREIXEMENT MOLT CONDICIONAT PER LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Calia fer front al pagament dels deutes de guerra i finançar la reconstrucció postbèl·lica. Aquest fet és especialment perceptible en el cas dels països perdedors i encara més concretament en el cas d’Alemanya, pel que li pertoca en el Tractat de Versalles.
Hi ha un procés inflacionari experimentat fins al 1923.
B. CARÀCTER DESIGUAL Hi ha un creixement econòmic molt desigual que entre països entre els anys 20 i 23, té una caiguda a Gran Bretanya i a Alemanya.
Hi ha un problema de percepció, Churchill proposa el retorn del patró-or a Gran Bretanya i França (mesura a partir de la qual es calculen totes les monedes), això va ser un error, Gran Bretanya torna a fixar el valor de la lliura esterlina a nivells d’abans de la guerra, però la moneda de referència ja era el dòlar americà. França accepta el fet que el franc és de valor inferior i devalua la moneda, de manera que se’n surt millor que Gran Bretanya, la qual perd moltes exportacions i no recupera el PIB per càpita, en canvi França sí. Això repercuteix a l’atur, el qual puja a Gran Bretanya i és més baix a França.
C. FORT CREIXEMENT DE LA PRODUCTIVITAT INDUSTRIAL Hi ha un fort creixement de la productivitat industrial i una gran difusió de les innovacions tecnològiques (acabaran revertint a l’economia diària i civil) que s’havien mtocavents produït abans i durant la Primera Guerra Mundial, s’entra a la Segona Revolució Tecnològica, caracteritzada per: - L’electrificació massiva. Amb l’energia elèctrica es pot fer qualsevol cosa, el carbó es va substituint per l’electricitat cada cop més.
- L’expansió de la indústria de l’automòbil. Havia començat amb Ford als Estats Units.
- Les innovacions en el camp de la química s’apliquen a la indústria.
- La mecanització de l’activitat agrària.
- El taylorisme. Una nova organització en el treball a la fàbrica, relacionat amb el treball en cadena.
Degut a aquest gran pas endavant sorgeix el problema de com s’havien de repartir els guanys d’aquests increments de productivitat, llavors s’han de crear noves polítiques redistributives.
D. LA SOBREPRODUCCIÓ MUNDIAL DE PRODUCTES PRIMARIS Comença a haver-hi una crisi de sobreproducció de matèries primeres. Es desenvolupen les tecnologies estalviadores de productes primaris, es substitueix de manera creixent els productes orgànics pels sintètics, hi ha intents d’alguns països de limitar l’oferta de productes primaris i hi ha l’objectiu de la renda dels productors primaris.
Aquesta sobreproducció és especialment negativa per segons quines zones que entren a la industrialització al llarg del segle XIX, com ara els països de l’Amèrica Llatina, ja que aquella incidència que tenen a la industrialització és cada cop menys important.
E. EL PAPER DELS ESTATS UNITS COM A PRESTADOR INTERNACIONAL Gran Bretanya perd el paper de prestador internacional en front dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial, es crea un tipus diferent de crèdit: Gran Bretanya abans de 1913 només inverteix directament a llarg termini, els Estats Units a partir de 1919 només inverteixen en crèdit a curt termini, aquests crèdits van sobretot a Europa i a l’Amèrica Llatina. Com que els crèdits s’han de tornar relativament ràpid hi ha existència d’excedents del capital americà que no poden ser col·locats a l’interior del país i que per tant han d’exportar-se.
Això és important per l’experiència americana a l’hora d’idear el Pla Marshall després de la Segona Guerra Mundial.
2. LA DEPRESSIÓ DELS ANYS 30 (1929-1939) A. LA DEPRESSIÓ ALS ESTATS UNITS Al sector agrari hi ha un excés d’oferta, un deteriorament dels termes d’intercanvi dels productes agraris i recurs al crèdit per part dels grangers americans i al sector industrial hi ha un creixement de la productivitat.
Es Estats Units surten massa reforçats de la Primera Guerra Mundial, no són conscients que els fets de la Primera Guerra Mundial els han dut a ser la principal gran potència mtocavents mundial. Pateixen una acumulació de capital important que en certa manera té problemes interns, perquè malgrat l’economia creix, els sectors econòmics s’endeuten a partir de demanar crèdits, a causa de la sobreproducció i degut a la confiança en la bonança econòmica. Les possibilitats de consum eren cada cop més limitades tant pels pagesos com pels treballadors industrials.
L’acumulació de beneficis fa que hi hagi un capital que es va canalitzar cap a la inversió exterior i a l’especulació borsària. I aquí és quan es comença a generar la bombolla que explotarà.
A partir de 1926 es crea una bombolla especulativa a la borsa de Nova York, hi ha una existència de capital que no troba una col·locació productiva, hi ha confiança en la bonança econòmica i hi ha una facilitat per aconseguir crèdit per finançar operacions especulatives a la borsa.
El 1928 la Reserva Federal decideix intervenir apujant el tipus d’interès, fa que el diner sigui una mica més car.
Es limiten els capitals nord-americans de ser col·locats a l’exterior (es queden dins el propi estat americà i se’n posen encara més a la borsa). Fins que el 24 d’octubre del 1929 esclata la bombolla de la borsa.
És un fenomen que es repeteix al llarg de la Història, abans i després del 1929. Però aquell crack va ser el més greu perquè va generar una gran recessió econòmica a tot arreu.
B. LA TRANSICIÓ DE LA DEPRESSIÓ A LA RESTA DEL MÓN El pànic del crac borsari s’acaba traslladant als bancs, el 1930 1.300 bancs fan fallida i el 1931, 2.300.
La crisi bancària implica una retracció de la inversió interior i una reducció del crèdit interior, cau el consum, la inversió i l’activitat econòmica, això provoca una retracció de la inversió exterior, i també una pujada de l’atur de manera espectacular, arriba a ser del 24,9% el 1933.
Aquesta depressió es trasllada a la resta del món per dues vies: 1. La reducció del crèdit exterior americà a Alemanya, França i Gran Bretanya i a països productors primaris.
2. La reducció de les importacions americanes.
Els grans perjudicats són els països productors primaris (Estats Units és un gran productor primari).
C. LES RESPOSTES A LA DEPRESSIÓ Les autoritats no saben massa bé com actuar davant d’aquesta situació, així que en un primer moment es fan servir solucions clàssiques, fàcils i ràpides com l‘augment de la producció i polítiques deflacionistes amb la intenció de fer baixar els preus, guanyar competitivitat i atraure capital. Però aquestes solucions no funcionen. La persistència de la crisi i la seva intensitat va obligar a cercar altres tipus de solucions.
J.M. Keynes, un economista britànic crea The Economic Consequences of the Peace (1919) i The General Theory of Emplement Interest and Money (1936), aquest planteja un canvi de paradigma brutal en les disciplines polítiques i econòmiques, que per mtocavents sostenir l’economia capitalista qui ha de jugar un paper clau és l’Estat, és el mercat el mitjà a través del qual els recursos es distribueixen de manera eficient, l’Estat ha de donar suport a la demanda per tal que la demanda es pugui trobar amb l’oferta, això és una idea d’economia clàssica, de manera que la corba d’oferta i la de demanda es trobin i la situació s’equilibri.
ELS ESTATS UNITS: ROOSEVELT I EL NEW DEAL El president Hoover fa poca cosa per combatre el malestar econòmic. El president Roosevelt, que guanya les eleccions el 1933, adopta les idees de Keynes i elabora el New Deal (nou acord) que planteja un nou acord entre l’Estat i els ciutadans, és a dir, la intervenció de la política en l’economia i la promesa d’un nou contracte social.
Les prioritats del govern de Roosevelt eren: 1- Sanejar el sistema financer i el sistema bancari, restablint la confiança del públic en les institucions bancàries. El que fa és una distinció entre els bancs d’inversió i els bancs de crèdit comercial, i tots aquells bancs no solvents es deixen morir, no es rescaten per tal de fer net, perquè arrel de la bombolla especulativa els bancs s’havien multiplicat.
2. Redueix l’atur a partir de la intervenció de l’Estat en l’economia.
3. Fa una política re-distributiva.
4. Vol reduir la precarietat econòmica a partir d’un repartiment menys desigual de la renda, de canviar els drets laborals i d’establir les prestacions laborals i socials necessàries.
L’aplicació del New Deal també provoca reformes en l’organització de la vida econòmica nord americana en l’aplicació de noves polítiques: monetària i financera, pressupostària, agrària, industrial i millores socials. Aquestes reformes fan que els ciutadans recuperin la confiança al sistema bancari i poc a poc l’economia es reactiva.
Roosevelt decreta l’abandó del patró-or i la devaluació del dòlar, de manera que permet depreciar el valor de les altres monedes per poder tornar a invertir.
Per la política pressupostària es creen programes d’ocupació pública, de manera que l’Estat pugui proporcionar feines, es creen noves infraestructures públiques. En política industrial, es crea una sèrie de mecanismes per mantenir salaris i preus. Totes les inversions que fa l’Estat són inversions de futur, com ara comprar els excedents agraris.
També hi ha un intent de millorar les prestacions econòmiques. És cert que genera uns anticossos durs en la cultura conservadora americana i l’arribada d’aquesta política serà difícil, perquè la idea que l’Estat formi part de l’economia per sobre de tot no forma part de la seva cultura.
El New Deal funciona per repuntar els elements més durs de l’època.
CONCLUSIÓ DE LA CRISI Aquestes són les dues dècades de més convulsió econòmica i política.
Els límits del sistema capitalista ja s’havien començat a veure als anys 90 del segle XIX, els quals havien portat a la transformació del capitalisme mundial i s’havien pal·liat a la cursa armamentista que porta a la Primera Guerra Mundial, aquestes són també les mtocavents dècades en què el sistema liberal entra en decadència i és quan s’impugna més el sistema liberal.
L’aspecte econòmic i polític van de la mà, aquella superestructura derivada el sistema capitalista comença a entrar en crisi. No només pels condicionaments dels sistema econòmic, sinó perquè amb la crisi de finals de segle XIX, la reestructuració del capitalisme industrial i amb la guerra, s’entra plenament a la societat de masses.
...

Tags:
Comprar Previsualizar