TEMA 1 LA INTERVENCIÓ EN EL LLENGUATGE ORAL: INTERVENCIÓ (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 3º curso
Asignatura Intervenció en alteracions del llenguatge oral i escrit
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 05/08/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT TEMA 1 LA INTERVENCIÓ EN EL LLENGUATGE ORAL: INTERVENCIÓ 1. LES APORTACIONS PER A LA SELECCIÓ DELS OBJECTIUS El disseny d’intervenció consta de les següents fases: - - Descriure els OBJECTIUS adequats.
Prioritzar també quins són els més importants i els menys importants.
Seleccionar i/o dissenyar ACTIVITATS a partir dels objectius, i que s’adaptin aquestes.
Seleccionar el MATERIAL, en cas de nens petits hauran de ser materials lúdics (tenir en compte que nosaltres no jugarem amb el nen).
Utilitzar ESTRATÈGIES per obtenir més informació del llenguatge i si veiem que el nen fa modificacions de la producció utilitzarem les estratègies.
EX: en el cas de que un nen vegi una imatge i digui papa cotxe, haurem de utilitzar estratègies que permetin al nen expandir-se i dir el cotxe és del papa o alguna emissió similar La nostra feina com a logopeda és determinar la situació del llenguatge, com per exemple si es retard o un trastorn.
En canvi si és específic o no, dependrà de proves complementaries que ens les han d’aportar altres professionals.
Per fer aquesta feina de dissenyar la intervenció, hem de obtenir una sèrie d’objectius. Per saber que hem de treballar amb el nen i per on tinc que començar, cal fer una selecció i priorització dels objectius. Per fer això, haurem de fer el següent: - - - - Haurem de refrescar informació que ja tenim, com ara la informació d’adquisició i de dificultats evolutives del llenguatge) i activar els coneixements sobre l’adquisició del llenguatge.
o Bases socials, cognitives. Aquest apartat es molt important per prioritzar els objectius Avaluació acurada, es la descripció de les dificultats que haurem de millorar per saber el perfil que presenta el nen/a, es a dir, de les mostres lingüístiques, saber que no està fen bé el nen/a en llenguatge.
Activar informació de processament del llenguatge. El llenguatge és una disciplina de la psicolingüística, el llenguatge no és només producció. Quan el nen vol dir alguna cosa, aquesta passa per el seu cap, així doncs el que esta passant per el seu cap és el processament.
Model d’intervenció. No només haurem de tenir un coneixement teòric, sinó haurem de saber determinar que treballarem i com.
 Seleccionarem uns objectius o uns altres en funció del model d’intervenció que nosaltres utilitzem. Si utilitzem un model funcional prioritzarem uns objectius; si utilitzem un model més sociocognitiu, prioritzarem uns altres objectius INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT Per fer una feina ben feta, s’ha de tenir uns coneixements. Els logopedes tenim coneixements d’adquisisicó del llenguatge i de models de producció, obtenim en les sessions una avaluació per fer els perfils (sempre ho haurem de fer per cada nen/a) i adoptarem els models d’intervenció.
- TENIM Adquisició del llenguatge Models de producció - OBTENIM Avaluació per perfils - ADOPTEM Models d’intervenció 1.1. ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE El llenguatge sorgeix, evidentment, perquè hi ha unes bases socials i unes bases cognitives. Això és molt important.
- Les bases socials, són necessàries per a que hi hagi llenguatge. El trastorn de llenguatge, però, no depèn de l’estimulació que se li ha donat al nen. El retard si que pot dependre. Hi ha molts estudis que demostren que el trastorn no depèn de l’estimulació sinó que els pares s’adapten al llenguatge del nen, llavors la manera d’interaccionar amb el seu fill està mantenint el trastorn, però no provocant-lo.
Per tenir una adquisició i evolució el nen haurà de tenir una bona base social i una bona base cognitiva. Si una de les dos falla no arribaran a tenir una bona adquisició i evolució. Però nosaltres el que treballarem és que tenint una B.S i una B.C. també poden està afectada PREGUNTES - Pel que fa a les bases cognitives, què ha de desenvolupar cognitivament el nen per a que pugui créixer el llenguatge? El simbolisme és molt important per entendre que les coses tenen un significa, entendre’l i associar-lo. La funció simbòlica és expressar un significat que es té al cap mitjançant un significant. Abans de la funció simbòlica, però, hi ha altres coses.
- Creieu necessari o penseu que pot ser necessari en algun cas derivar el nen per fer un estudi neurològic o cromosòmic per fer un bon diagnòstic? Si hi ha sospita de trastorn, si. Però si no es sospita s’estaria demanant sense cap sentit. Si s’ha de demanar aquesta prova, és essencial explicar als pares amb detall de que es tracta i perquè s’ha de fer.
1.1.1. BASES SOCIALS El nen de la fotografia té 9 dies. Aquest nen si que es comunica, però no té intenció comunicativa. Són actes reflexos que en l’adult provoquen una reacció. Aquest nen no té intenció comunicativa perquè evolutivament no li toca tenir-ne. Però si que fa accions, i aquestes accions produeixen un efecte en les persones que estan al seu voltant. Els pares el que fan és interpretar això que fa el nen.
Aquesta interpretació és bàsica en l’adquisició del llenguatge, ja que el nen percep que això que ell fa, els seus pares donen sentit i atribueixen un significat. Així doncs la interpretació pels pares causen: - Expressió de necessitat i efectes Li donen un sentit d’intencionalitat Li atribueixen un significat INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT Això pel nado és molt important ja que percep l’impacte de les seves manifestacions i s’adona que existeix una intenció amb allò que esta fen. Gracies aquest impacte i intencions fa que desenvolupi la intenció comunicativa.
 Si un nadó el deixem fora d’aquest joc social, aquest no desenvoluparia la intenció comunicativa i tampoc el llenguatge, perquè no hi haurà ningú que li interpreti i doni a l’acció que fa el nen/a.
A partir del desenvolupament d’aquesta intenció comunicativa , també desenvolupen recursos: - Recurs comunicatiu o Mirada, somriure, gest, vocalitzacions, llenguatge  per poder expressar la intenció comunicativa Recurs cognitiu ¿ELS NENS AUTISTES I TRASTORN DEL LLENGUATGE TENEN INTENCIÓ COMUNICATIVA? Un nen autista no té intenció comunicativa per definició, aquest nen es desenvoluparà de manera errònia en el aspecte de llenguatge, per tant se li haurà d’ensenyar més que un nen normal.
En canvi, un nen amb trastorn del llenguatge, si que hi ha intenció comunicativa, per tant, no és un problema de comunicació.
RECURSOS COMUNICATIU Com hem vist abans, el nen tenia 9 mesos, no té una intenció comunicativa, però per poder comunicar-se haurà de fer servir i desenvolupar els recursos comunicatius 1) Fixació de la mirada (2 mesos) o Utilitzar la mirada per aconseguir alguna cosa 2) Somriure (cap als 2 mesos aproximadament) o mira la cara de l’adult (fixació de la mirada) i somriu. Aquest somriure, inicialment ho farà amb tothom. Mes endavant, caps als 8 mesos, apareixerà la reacció davant d’estranys i llavors ja no somriu a tothom, només a les persones del seu entorn.
3) Gest n’hi ha dos tipus: o Gest protoimperatiu (8 – 9 mesos): quan vol aconseguir alguna cosa, assenyala. Aquest gest apareix en nens amb trastorn del llenguatge, sense trastorn del llenguatge, amb autisme o Gest protodeclaratiu (9 – 10 mesos): transmetre als pares alguna cosa que li ha produït emoció (sorpresa, por, alegria) aquest gest és el que no apareix amb els autistes 4) Vocalitzacions (cap els 10 mesos ja comprenen els nens i alguns casos ja comencen a haver vocalitzacions.
També manifesten intenció comunicativa i poden ajudar al gest, a la mirada o al somriure. No totes les vocalitzacions tenen el mateix significat 5) Llenguatge com a un instrument privilegiat de comunicació, però no el únic.
INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT 1.1.2. BASES COGNITIVES - - - - El nen, mentre va interaccionant amb el món, va incorporant el món al seu cap, a la seva memòria. El que està fent és analitzant la realitat, es a dir, sap que hi ha coses però no sap el nom.
 També es pot dir que esta Descomposar la realitat Al analitzar la realitat el nen selecciona aquella realitat que creu que és més important per allò que està analitzant i es queda amb això. Aquesta realitat més important que agafa del objecte la simplifica en un tot.
El nen comença a aprendre que existeixen coneixement i que aquest se’ls representa amb la memòria. A partir de l’any i mig, el nen pot associar mitjançant la funció simbòlica, el significat (el lleó).
El nen no pot expressar el significat si no té el lleó al cap. El nen incorpora aquest nom analitzant la realitzar i sintetitzant-la. Per fer això necessita que els objectes es conservin i la invariància o La conservació és quan el nen, encara que l’objecte desaparegui, sap que existeix.
 Si no tingues aquesta capacitat cognitiva no podria posar noms als objectes.
o La invariància es necessitarà que ell entengui que, malgrat que els objectes canviïn la seva forma o perspectiva el objecte continua sent el mateix Quan el nen ja sap que hi ha lleons, balenes, formigues, desenvoluparà la capacitat de classificar i categoritzar. Si això no es desenvolupa, el non no podrà dir que un lleó, una balena o una formiga són animals.
Un nen amb Síndrome de Down o Williams, aquestes bases cognitives estaran afectades, i per tant, el llenguatge estarà afectat. En canvi en el TEL es necessitaria proves complementaries per saber si tot això esta correcte.
Els recursos cognitius més essencials són: - - Permanència de l’objecte o Construcció dels significats. Si no hi ha permanència d’objecte, quan aquest desapareix, no es queda a la memòria i, per tant, no aprèn la paraula Casualitat: mitjans - fins o Quan el nen sap que pot utilitzar un mitjà per obtenir alguna INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT finalitat, es a dir, plora, mira la pilota, mira als pares i va canviat la mirada entre aquests tres punt.
També pot ser que cridi i miri als pares - Representació mental: o Funció simbòlica associar allò que tinc representant amb el que veu en realitat, es adir, amb el que tinc al cap amb la paraula que vull dir.
Els recursos cognitius, són molt importants, ja que un nen amb TEL no té problemes amb això, però si que tindrà problemes lingüístics, no cognitius ni comunicatius.
ADQUISICIÓ I EVOLUCIÓ El llenguatge evoluciona de dues maneres, tant una evolució temporal com estructural. La diferencia es que la evolució temporal es fa cada 6 mesos, en canvi l’evolució estructural només evolucionarà si ha adquirit l’objectiu d’aquella etapa.
Evolució temporal evolució estructural PRIORITZACIÓ I SEQUENCIACIÓ DELS OBJECTIUS SEGONS L’ADQUISCIÓ DEL LLENGUATGE 1) Objectius comunicatius 2) Objectius de comprensió 3) Objectius de producció: lèxica, sintàctica i morfològica  Primer es treballarà el lèxic, seguidament sintaxis i finalment morfologia  Si el nen té bé el lèxic, passarem directament a la sintaxi.
4) Objectius d’ús del llenguatge (pragmàtics)  Sap produir, sap fer una frase, però es deixa informació rellevant.
RESUM ERRORS DE PARLA 1.
2.
3.
4.
OBJECTIUS COMUNICATIUS Habilitats comunicatives (resposta a demandes, inici de temes, donar info personal...), interès per la interacció (interès per l’adult, atenció conjunta, iniciativa i seguiment d’activitats), intenció comunicativa (somriure, gest protodeclaratiu, contacte ocular...), ús del gest (anticipat, acompanyant, substitutiu...).
OBJECTIUS DE COMPRENSIÓ Mirar/escoltar quan se li parla, reconèixer paraules i respondre a ordres.
OBJECTIUS DE PRODUCCIÓ A) Producció lèxica: lèxic quantitatiu i qualitatiu, semàntica, error d’evocació, accés al lèxic.
B) Producció sintàctica: processos categorials (errors en els nuclis) i processos funcionals (omissions i error en els nuclis).
C) Producció morfològica: errors de flexió nominal (noms i adjectius) i verbal (temps, mode, nombre i persona), concordança (entre sintagmes i entre oracions) i processos de simplificació de la parla (assimilació, substitució i relatius a l’estructura sil·làbica.
OBJECTIUS D’ÚS DEL LLENGUATGE Component social (saber situar-se en els torns de parla), component cognitiu (processos inferencials), anàlisi de situacions (interpretació adequada de les imatges; descripcions errònies, imprecises, INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT incorrectes o que no expressen el conjunt).
1.1.3. MODEL DE PRODUCCIÓ - MODEL LE-WELT El model de producció més utilitzat per a nens és el model de Levelt (1989) Com es pot veure en la fotografia, la Maria, de 2 anys, se li cau el xumet al terra per segona vegada i s’apropa a la seva mare amb intenció de dir-li que “otra vez se ha caido el chupete al suelo”. Aquesta intenció comunicativa fa que en la Maria s’activin els mecanismes per produir el mecanismes per produir el missatge, el que ens vol dir.
Aquesta nena té intenció comunicativa, és a dir, té necessitat de dir alguna cosa. En aquest moment, es posa en marxa el primer nivell de producció del llenguatge.
- - - Aquest nivell és on es genera el missatge  nivell conceptualitzador, la cognició del llenguatge. En aquest nivell es forma la proposició. Al cap es formen proposicions (frases de pensament) i quan parlem ja són frases. Seleccionem els nuclis que després s’ompliran amb paraules.
 Aquesta nena volia dir “ otra vez se ha caido el chupete al suelo” Otra vez és temps, se ha caido és una acció, el chupete és objecte i el suelo és localització  Si els nuclis no estan ben muntats passarà que tingui omissions de nuclis “verbals, preposicions i noms” també oracions incomprensibles i canvis en els nuclis En aquest nivell muten les caselles i les ordenem (processos de macroplanificació i microplanificació).
Aquest missatge de la nena es podria dir de moltes maneres, dependrà de la perspectiva que es vulgui donar del missatge. Un nen amb TEL també selecciona els nuclis i els ordena El monitor és el sistema d’error de la parla i es pot activar en qualsevol moment de la producció.
Aquest missatge que s’ha format a conceptualització, passa a formar el segon nivell, el nivell de la FORMULACIÓ, no de la cognició.
- Tenim les caselles que baixen del nivell cognitiu i aquestes activen paraules que tenim emmagatzemades al nivell lèxic.
Aquestes paraules que s’activen, ompliran les caselles i un cop plenes faran: INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT CODIFICACIÓ GRAMATICAL, es a dir, lèxic funcional i morfologia, tot junt. Seguidament passa a la CODIFICACIÓ FONOLÒGICA, els sons propis de la nostra llengua que tenen significat - En aquest moment, el missatge ja està preparat per ser produït i per formular.
- Si en el lexicó no torba o no té aquest paraula, farà errors d’evocació i no sortirà la paraula adequada.
El TERCER NIVELL, que és el nivell de l’ARTICULACIÓ el nen articula els sons de la manera pròpia de la seva llengua.
És en aquest moment quan la nena ja pot dir “otra vez se ha caido el chupete al suelo” Ha transformat la seva intenció comunicativa en paraules Per tant, el processament del llenguatge és la suma de producció i comprensió.
REPÀS DELS TIPUS DE TEL - TEL lèxic – sintàctic: dificultat en el magatzem lèxic i en la codificació gramatical - Tel fonològic – sintàctic: dificultat en codificació fonològica i gramatical - Dispràxia verbal: dificultat en articulació i part motora (més neurològic) - Agnòsia auditiva verbal: no comprenen res. Molt associat a trastorns de funcionament neurològic - TEL semàntic – pragmàtic: dificultat en el significat de les paraules i en l’ús d’aquestes en els contextos adequats - Trastorns de producció fonològica: dificultat en codificació fonològica i articulació.
DIFICULTATS EN CADA NIVELL DE PRODUCCIÓ – CONCEPTUALIZADOR, FORMULADOR I ARTICULACIÓ Hem dit que el primer nivell és el conceptualitzador, formació de la producció (pre – verbal, cognitiu). Selecciona els nuclis i els ordena (processos de macro i microplanificació) Les dificultats en aquests nivell són categorials i poden ser de dos tipus: 1) DIFICULTATS EN MUNTAR TOTA LA FRASE, per tant dificultats en els processos categorials de proposició.
- Frases incomprensibles: INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT o Dificultats en seleccionar els nuclis i organitzar-los. Quan nosaltres no podem entendre el que està produint el nen. És un error que depèn del conceptualitzador. No falla perquè no té lèxic o morfologia, falla perquè els nuclis no són els correctes.
 No tenim que confondre “frase incomprensible “ amb “frase inintel·ligible”. La incomprensible és el llenguatge i la inintel·ligible és la parla - Frases interpretables: o Fer una producció errònia, tota la frase és errònia però si que s’entén el que es vol dir. La diferencia amb la primera és que en la primera no saps el que vol dir el nen, en la segona interpretes el missatge.
- Canvis d’ordre: o Quan no hi ha perspectiva de que hi ha una cosa més important. Tota la informació hi és, però el ordenament dels nuclis no és el correcte 2) DIFICULTATS EN ELS NUCLIS, per tant dificultats en els processos categorials dels nuclis.
- Omissions de nuclis o Quan el nen parla, deixa de dir el nom o el verb Quan els nens facin aquest errors esmentat anteriorment, són errors perquè el conceptualitzador no ha funcionat bé. Alguna cosa s’ha perdut per el camí.
Hi ha dificultats que són del FORMULADOR. El segon pas és seleccionar el lèxic, les paraules, el vocabulari. Les dificultats del nivell lèxic són les següents: 1) Que no conegui la paraula - Si no sap com expressar el nom d’aquest objecte, no pot produir-ho. El problema que tenen alguns nens amb retard del llenguatge, és que el magatzem lèxic no és l’adequat, no coneix totes les paraules que hauria de conèixer (dificultat quantitativa – poc lèxic). També pot ser dificultat qualitativa – poca variació, molt lèxic d’alta freqüència i poc de baixa freqüència).
- En alguns nens amb TEL els costa incorporar paraules lèxiques de baixa freqüència cosa que farà que les paraules que més costin a aprendre sigui el lèxic de l’escola, malgrat les hores d’estudi.
2) Dificultats semàntica - Surt una paraula per una altre, però el problema no és que formi part de la mateixa família, sinó que el significat no es el correcte. El nen diu plantar un clavo quan hauria de dir clavar un clavo.
- La diferencia entre dificultat semàntica i evocació és si és de la mateixa família o no. Serà dificultat semàntica si el error no és de la mateixa família i serà evocació quan si que sigui de la mateixa família 3) Errors d’evocació: tingui un accés al lèxic adequat, però en comptes de la paraula adequada en surt una altra.
- Error d’evocació semàntica o El nen volia dir pera i diu poma o al revés. Si que té clar que és l’objecte, però en aquell moment la mateixa família li ha produït una confusió.
- Error d’evocació fonològica o La forma li fa dir aquella paraula. El nen que diu palos en comptes de banyes. La forma de palos li fa evocar aquesta paraula. La forma fonològica de la paraula fa activar aquella paraula. NO és un error d’evocació de la parla, són paraules que fonològicament s’assemblen.
- Error d’evocació morfològic o En comptes de dir panadera diu Panero. Mateixa família semàntica. Els significats són correctes.
 PER SABER SI ÉS UN ERROR D’EVOCACIÓ O D’ACCÉS AL LÈXIC LI DONES UNA PISTA.
INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT 4) Dificultat d’accés al lèxic: - Quan hagin de sortir les paraules, hi hagi dificultats en QUI POT TENIR DIFICULTATS LÈXIQUES D’AQUEST evocar la paraula. Pot ser de dues maneres, perquè no TIPUS? Els nens amb retard, els nens amb TEL troba la paraula o simplement perquè no coneix la fonològic – sintàctic i el semàntic – pragmàtic, entre d’altres.
paraula. Per saber si realment la coneix o no, li diem el començament de la paraula chu el nen si la coneix acabarà la paraula pete en canvi si no la coneix, no dirà res, repetir el que ha dit el logopeda o alguna paraula que no té res a veure.
Quan ja s’han seleccionat els nuclis, gracies al formulador, fem la codificació gramàtica. En els nuclis, s’haura de posar la flexió que toqui (morfologia) i posar el lèxic funcional adequat. Hi poden haver de dos tipus d’errors: 1) Processos categorials nuclis (noms i verbs): - Un error en el nucli és que aquest hi és, però no està com hauria d’estar. En comptes de dir xumet diu xumets. En errors de flexió, la paraula està mal flexionada 2) Processos funcionals (lèxic funcional) - El lèxic funcional no és l’adequat. El determinant pot no ser-hi (omissions) o esta mal posat (errors).
1.1.4. AVALUACIÓ PER PERFILS Aquesta descripció es pot fer de dues maneres: FORMA, CONTINGUT I ÚS: COMUNICACIÓ, COMPRENSIÓ I PRODUCCIÓ - Pràcticament no s’utilitza, més antic i ningú que estigui actualitzat l’utilitza - Es fa servir més aquesta classificació. Si s’utilitza aquesta classificació, serà molt més fàcil arribar a saber que li passa al nen Comunicació : - Intenció comunicativa i habilitats comunicatives. Per tant, si fem el perfil seguint aquesta comunicació, s’haurà de parlar d’intenció i habilitats Comprensió: - No comprèn gens o hi ha alguna ruptura.
Alguna pregunta o aportació de la logopeda que no es entesa per el nen/a Producció: - Producció lexical: o Poc lèxic o no, es de totes les freqüències o no es de totes les freqüències, hi ha dificultats d’accés, d’evocació o dificultats semàntiques - Producció morfosintàctica - Pragmàtica o Ús del llenguatge.
INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT 1.2. ELS MODELS D’INTERVENCIÓ EN EL LLENGUATGE ORAL MODELS D’INTERVENCIÓ FORMAS FUNCIONALS HÍBRIDS SOCIO – COGNITIU A continuació es presentaran 4 models o perspectives d’intervenció generals, sobre la intervenció logopèdica en els trastorns específics del llenguatge per un estudi a més profunditat amb altres enfocs 1.2.1. FORMALS Objectius: - El terapeuta estableix els objectius segons el desenvolupament normal del llenguatge i el nivell afectat Procediments - Comprensió Imitació Producció repetida i controlada Generalització  Critica: allò que es treballa en la sessió i ho faci bé, no vol dir que desprès a casa o escola també ho farà.
Estratègies - Imitació Modelatge Atenció focalitzada Estratègies conversacionals Bootstraping CRITICA  no generalització de les habilitats adquirides en el context de la intervenció, es a dir, que quan surt de la sessió potser no utilitza el que ha aprés 1.2.2. FUNCIONALS Necessitat de comunicar - A partir de la comunicació s’aprèn el llenguatge: l’èxit en la comunicació aporta guanys en àrees del llenguatge  Prioritzem la comunicació Entorn social - Ha de donar oportunitats per iniciar la comunicació: planificar l’entorn d’acord amb els interessos infantils CRITICA  poc benefici en aspectes formals del llenguatge ( la morfologia, lèxic i sintaxi tenen oc benefici Patrons naturals - Espai natural i compartit Participació activa del nen Participació adaptada del adult  Ens hem d’adaptar als interessos de l’infant Estratègies - Gestió i comunicació - Adaptació i ajust - Educatives INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT 1.2.3.
HÍBRIDS Activitats - Importants per ser els instruments que utilitzem per a millorar les dificultats de producció Han de ser escollides i dissenyades per a objectius concrets La intervenció basada en activitats, on les activitats són les principals variables en la intervenció. Seran dissenyades d’acord amb els objectius seleccionats per l’adult encara que escollides per els nens.
1.2.4. SOCIO – COGNITIVOS Des de la perspectiva socio – cognitiva, la intervenció ha de emfatitzar les dimensions socials i cognitives del llenguatge, es a dir, ha de ajustar-se al procés natural d’adquisició del llenguatge però també ha de tenir un compte les bases psicolingüístiques del seu aprenentatge Confirmen les seves propostes el fet que el llenguatge sorgeix de: - - A partir del desig de comunicar o La intenció comunicativa genera el desenvolupament de diversos recursos comunicatius, entre altres el llenguatge: aprenem el llenguatge, en la interacció social, en els contextos compartits, per transmetre les nostres intencions comunicatives. Son les bases socials per el desenvolupament del llenguatge A partir de una bona fonamentació conceptual o Igual que els adults, els nens aplicant les seves habilitats cognitives, organitzant el coneixement que van construint en formats, anomenats scripts. Aquest formats són representacions estables en memòria de la realitat, escenaris en els que ocorren accions prototípiques entre elements relacionats.
o Els scripts són considerats aspectes bàsics del desenvolupament cognitiu i es va desenvolupant a partir de la experiència, i gracies al desenvolupament cognitiu que es el factor essencial en el seu desenvolupament.
INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT 1.3. LA PRIORITZACIÓ I LA SEQÜÈNCIACIÓ DELS OBJECTIUS EXEMPLES DE PRIORITZACIÓ D’OBJECTIUS - El Pere mostra poc interès per la interacció i un baix nivell de producció La Tània presenta freqüents dificultats de comprensió i freqüents errors d’evocació L’Ismael presenta poc repertori de lèxic relacional i omissions de lèxic relacional L’Emili produeix omissions categorials i no fa oracions complexes La Lluïsa presenta dificultats de comprensió ocasionals i dificultats d’accés al lèxic ...

Tags:
Comprar Previsualizar