Activitat elèctrica cerebral (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Funció del cos humà
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 19/09/2014
Descargas 32

Vista previa del texto

Activitat electrica cerebral.
1. Sistema de la consciencia.
La consciencia es basa en el sumatori de l’activitat cerebral de tot el còrtex. Aquesta suposa tenir present l’existència d’un mateix i la seva presència en un entorn exterior. A la practica, aquesta significarà la capacitat de respondre apropiadament a estímuls ambientals (pot haver pèrdua fraccionada de la consciència: lesió cortical parcial) Per altra banda, el sistema de la consciència tindrà com a principal funció al regulació de l’estat d’arosual, atenció, cicle de son – vigília i modulació de la reactivitat cortical als estímuls. Es modula l’activitat al còrtex a traves de projeccions al tàlem i al còrtex. Es troba format per els nuclis de la formació reticular del tronc de l’encèfal (sistema reticular-activador-ascendent) i els nuclis de l’hipotàlem. De manera que lesions al tronc de l’encèfal poden provocar el coma.
En el talem trobem nuclis específics per activar zones concretes del còrtex, com en el cas dels sentits, alhora que existeixen nuclis que activen el còrtex de forma general. La informació sensorial fa relleu en els nuclis específics del talem en el seu camí fins al neocòrtex. Són nuclis diferenciats per a cada via sensorial i amb projeccions a les àrees corticals primeries específiques. [Nuclis inespecífics o difusos: connecten la formació reticular amb les recions corticals extenses.] Les neurones colnergiques, aminergiques i noradrenalinergiques són les que regulen aquesta activació. Existeixen substancies que ens poden alterar aquesta funció.(noradrenalina, aceticlonia, serotonina) En l’hipotàlem dins del nucli supraquiasmàtic situem el centre inhibidor el centre excitador, de manera que activarà o desactivarà el sistema reticular-activador-ascendent.
Aquest també té unes projeccions histaminèrgiques (histamina).
La cafeïna actuaria en el nucli inhibidor, desactivant-lo i conseqüentment augmentant el estat de consciencia.
1.1. Electroencefalograma.
Es situen elèctrodes en la part superficial del crani, i es registra l’activitat elèctrica de manera que es poden registrar: - - Ones petites i freqüents: es veuen en el moment que la persona es troba de forma conscient. molta activitat i desorganitzada. (al tancar els ulls disminueix aquesta desorganització una mica) Ones grans i amb poca freqüència: es veuen en el moment de dormir. De manera que totes les neurones s’activen porquet peroa l’hora i temnim una gran intensitat restant.
Això es causat per que el talem no deixa que pasi res cap al cortex, no deixa que hi hagi sensibilitats perifèriques. Aquest no es troba actiu de forma continua, però si que es mante actiu de forma que rep inpulsos sincronitzats del talem, de forma lenta i sincronitzada.
1.2. Fases del son.
En el son tenim 4 fases i la fase REM. En anar avançar en les fases, augmentem la profunditat del son i es pot veure un augment de la sincronització de les ones en l’electroencefalograma. A diferencia d’aquestes, en la fase REM aquest es troba actiu, però de manera independent a la percepció del cos (electroencefalograma similar a una activitat de vigília). A mesura que ens fem grans cada cop tenim menor percentatge d’aquesta fase REM i és la fase on normalment somiem, tot i que també podem somiar en les altres.
Si a una persona li suprimeixes el son en aquesta es crea una ansietat, falta de concentració, sistema immunològic es suprimeix, irritabilitat, etc. Fins provocar la mort.
- Repòs: l’EEG es sincronitza i predominen ones alfa en zones posteriors.
Son superficial (fase 1): ones alfa disminueixen, apareixen ones de major amplitud.
(5%) Son lleuger (fase 2) (50%) Son profund (feses 3-4): ones delta, de major amplitud. Son lent sincronitzat. (15% i 10%) Son REM (Rapid Eye Movements): presència de moviments dels globus oculars i activació amb ritmes ràpids beta. Son paradoxal. Aproximadament cada 1’5h i duren 15-20 min. Major proporció amb més hores de son. (20 %) ...