LECCION 2 (poblacion, consumo y mercado) (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura ECONOMIA
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 09/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Lliçó 2. POBLACIÓ, CONSUM I MERCAT DE TREBALL 2.0. La importància del treball • El treball és la font d’obtenció d’ingressos de gran part de la població; les rendes del treball permeten a les persones i a les seves famílies satisfer les seves necessitats mitjançant el consum • Les rendes del treball -mitjançant el consum- permeten adquirir gran part de la producció de béns i serveis produïts per les empreses • El treball assalariat és la forma en què s’incorpora la major part de la població al procés de producció • La manca de treball i el treball de baixa qualitat i salari suposen un problema econòmic -a més de personal- de primera magnitud.
2.1. La base demogràfica Hi ha dos formes de mesurar el nombre de persones desocupades en un moment donat.
• Considerant les persones que es registren a les oficines i als serveis d’ocupació; a Espanya el registre es fa a través del Servicio Público de Empleo Estatal i/o Servei d’Ocupació de Catalunya). Aquest tipus d’atur s’anomena el atur registrat.
• A partir d’enquestes a les famílies; A Espanya s’anomena col·loquialment atur EPA (Enquesta de Població Activa) ― Població activa: és la part de població que ofereix els seus serveis al mercat de treball. Poden estar treballant (població ocupada) o no (població desocupada o en atur).
― Població inactiva: inclou els individus que tot i poder-se oferir al mercat de treball, decideixen no fer-ho: mestresses de casa, estudiants > 16 anys, «desanimats», etc.
― Població ocupada: part de la població activa que realment treballa.
― Població aturada: part de la població activa que no treballa, és a dir, població que vol treballar però no treballa La situació d’atur pot venir de: -pèrdua del lloc de feina (destrucció d’ocupació, de manera que dins de la població activa un ocupat es converteix en aturat).
-un inactiu s’incorpora al mercat de treball i no troba feina (augment de la població activa, de manera que treballen els mateixos).
• Taxa d'activitat = (població activa / població de 16 anys i més) * 100 • Taxa d'ocupació = (població ocupada / població de 16 anys i més) * 100 • Taxa d'atur = (població desocupada / població activa) * 100 • Taxa de parcialitat= (Població ocupada a temps parcial/Població ocupada)*100 • Taxa de Temporalitat = ( Contractes no fixes / Contractes totals ) * 100 Tipus d’atur: - Atur friccional: produït per les persones que busquen un tipus de feina determinada en un moment determinat; inclou els individus que estan canviant d'ocupació, i els que busquen la 1era feina - Atur estacional: és conseqüència de l'acabament de feines de temporada (recol·lecció agrícola, turisme, esquí, Nadal, rebaixes,..) - Atur cíclic: té lloc com a conseqüència d'una recessió econòmica (crisi) i desapareix quan hi ha un període de prosperitat i creixement econòmic - Atur estructural: atur que no s'explica per qüestions cícliques i que seria excessiu considerar-lo friccional.
2.2 Polítiques de mercat: Les politiques del mercat de treball es poden diferenciar segons: - Passives: la despesa es dedica al manteniment de rendes - - prestacions per desocupació (contributives i assistencials) destinades a compensar la pèrdua d'ingressos soferta pels treballadors resultat de la pèrdua d'ocupació - programes especials en què treballadors reben pensions perquè no tenen feina Actives: dirigides a certs grups de treballadors perquè es reincorporin al mercat de treball el més aviat possible o per remoure els obstacles que els impedeixen participar al mercat de treball - serveis prestats pels serveis d’ocupació (assessorament, orientació, col·locació..) per a les persones que tenen dificultats per trobar feina, i ajuts a la mobilitat i al finançament de les despeses originades per la recerca de feina - cursos de formació professional: s'inclou tant la formació d'adults aturats (formació ocupacional) com la formació d'adults ocupats (formació contínua).
- programes per a facilitar la transició de l'escola al mercat de treball dels joves.
- subvencions a les empreses per a la creació d'ocupació: es tracta de bonificar a les empreses que creïn ocupació permanent en el sector privat, ajudes als aturats que creen noves empreses i suport a la creació directa d’ocupació (normalment temporal) en el sector públic o en organismes sense fins de lucre (Ex: plans d’ocupació).
- mesures a favor dels discapacitats: foment d’ocupacions destinades a aquest col · lectiu, ja sigui treball protegit i/o subvencions a l'ocupació permanent com programes de rehabilitació, avaluació d'aptituds, mesures d’adaptació al treball i formació Hi ha una altra forma de classificar les polítiques de treball: a) Polítiques de demanda, que augmenten la demanda de treball o "esbiaixen" aquesta demanda (ex: cap a la contractació de col·lectius específics, com aturats de llarga durada, dones o joves).
Aquest augment o biaix es produeix de forma directa (mitjançant la creació directa d'ocupació, normalment per tant del sector públic) o de forma indirecta (mitjançant subsidis i incentius a les empreses).
b) Polítiques d'oferta, que augmenten la capacitat d’inserció dels aturats mitjançant programes de formació i millores de la intermediació en el mercat de treball, oferint als aturats més suport, orientació i ajuda per a la recerca de ocupació per tal d'influir en la seva motivació i en els seus "actituds cap al treball" i de fer més eficient el procés de aparellament entre els que busquen feina i els llocs vacants.
2.3. Teories del mercat de treball.
Teoria neoclàssica: suposa que la demanda contracta tenint en compte que a més quantitat de treball demanada menor serà el salari que s’ofereixi, ja que el salari que estarà disposat a oferir l’empresari a mesura que contracti treball serà més petit (pels rendiments marginals decreixents del treball que suposa aquesta teoria).
L’oferta de treball és una funció positiva del salari; com més alt sigui el salari més voldran treballar els individus i més renunciaran a altres activitats com l’oci.
El equilibri resulta de la interacció entre oferta (individus) i demanda (empreses) s’arriba a l’equilibri i el grau d’ocupació d’equilibri és aquell on es creuen les funcions o corbes respectives de demanda i oferta de treball.
La teoria neoclàssica suposa que els salaris (nominals o reals) són flexibles (poden pujar i baixar sense problema) i, per tant, sempre es pot assolir un equilibri de mercat: - un excés ocasional d’oferta que provoca desocupació exigeix una reducció en els salaris per restablir l’equilibri de plena ocupació.
- l’atur és doncs resultat d’un salari excessiu, per sobre del d’equilibri, i es tractarà d’un atur voluntari, ja que es podria eliminar si els treballadors acceptessin treballar a salaris (nominals o reals) més baixos.
Els salaris poden estar per sobre dels d’equilibri perquè el mercat laboral no és de competència perfecta per l’existència de monopolis d’oferta (sindicats), salari mínim o prestacions d’atur.
Les polítiques del mercat de treball segons els neoclàssics: Per als neoclàssics, s’han de flexibilitzar al màxim els salaris i aconseguir que el mercat de treball sigui perfectament competitiu. Per estimular l’ocupació s’ha d’afavorir l’obtenció de beneficis per part de les empreses reduint els costos, entre els quals es troben els salaris.
Fins i tot els neoclàssics indiquen que, inclús al mercat més flexible, sempre hi ha una certa taxa d’atur, anomenada taxa natural d’atur, a la què tendeix l’economia, a causa de la mobilitat natural dels mercats, pel temps que es triga a trobar noves feines i perquè hi ha grups marginals o desanimats que es troben en atur permanent.
Teoria neoclàssica (desenvolupaments posteriors explicatius de l’atur): — Teoria dels salaris d’eficiència: les empreses paguen uns salaris més alts que els existents en un mercat de competència perfecta (on hi ha plena ocupació) per aconseguir una productivitat més gran (i reduir els costos de rotació de la mà d’obra). Si totes les empreses fan el mateix la taxa d’atur serà més alta que la que correspondria a uns salaris més baixos (d’equilibri). A més, els subsidis d’atur o el salari mínim incrementen el salari d’eficiència, ja que són competidors del salari.
— Teoria dels contractes implícits: els assalariats s’estimen més un salari rígid que una remuneració fluctuant ja que desconeixen la situació real de l’empresa i el context general de l’economia. Si varia la conjuntura econòmica, l’empresa altera el grau d’ocupació però no els salaris, de manera que aquests no són determinants de les variacions d’ocupació. Així, en les recessions les empreses ajusten el grau d’ocupació (no els salaris) i generen atur.
— Teoria de la recerca d’ocupació:la informació imperfecta i les prestacions d’atur generen ineficiències en la recerca d’ocupació; es triga més a trobar feina.
Cal reduir els ajuts als aturats (quantitat, cobertura i durada dels subsidis d’atur) i millorar la recerca (reformar els serveis públics com ara l’INEM i similars, privatitzar serveis de recerca, augmentar l’activitat de les Empreses de Treball Temporal) per reduir el temps de recerca i, en conseqüència, l’atur.
Altres teories neoclàssiques i possibles solucions a l’atur: —Teories del Mismatch o desajust: el mercat laboral va canviant, i crea ocupació i atur alhora.
• Qualificacions: es crea atur en certes ocupacions (qualificacions) i treball en altres. L’atur té lloc perquè algunes feines (especialment les menys qualificades) no tenen demanda –perquè una gran part s’ha deslocalitzat- encara que baixin els salaris: SOLUCIÓ: millorar la formació de la població.
• Geogràfic: es genera atur en determinats territoris mentre que queden vacants en algunes àrees que no es cobreixen per la manca de mobilitat de la mà d’obra; SOLUCIÓ: fomentar la mobilitat geogràfica dels treballadors.
— Treballadors interns/externs (insiders/outsiders):les empreses contracten treballadors fixos i temporals. Els fixos (interns) estan protegits pel cost d’acomiadament i poden tenir salaris més alts. Els temporals (externs) seran els acomiadats en temps de crisi econòmica, ja que els primers regulen l’ocupació, i els salaris i el «sobrecost» que suposen les seves demandes el paguen els segons, que poden quedar a l’atur.
SOLUCIÓ: flexibilitzar el mercat laboral, eliminant els drets dels interns; així es contractaran més treballadors; Per tant, s’ha de reduir la protecció laboral (acomiadament), restringir el dret de vaga, reduir els acords amb els sindicats, etc...
Teoria keynesiana: La quantitat de treball demanada per les empreses està determinada pel volum de producció de béns i serveis que esperen fer en el mercat.
L’atur està causat per una insuficiència de la demanda efectiva, és a dir, la demanda real (o efectiva) és menor que l’esperada pels empresaris i, en conseqüència, les empreses redueixen el seu nivell de producció i d’ocupació generant atur.
Si Defectiva< Desperada -> Disminució de l’ocupació -> Increment de l’atur L’atur és involuntari (no el desitgen ni les empreses ni els treballadors); sorgeix pel funcionament de l’economia de mercat (la demanda no sempre iguala l’oferta).
Teoria keynesiana i possibles solucions a l’atur SOLUCIÓ: la solució està amb el factors que generen creixement econòmic, no amb el mercat laboral.
Per combatre l’atur cal estimular la demanda agregada (privada i pública). Com?: — Afavorint la inversió (pública o privada).
— Afavorint el consum (públic o privat).
Keynes prefereix un increment de la inversió (al consum) per l’efecte multiplicador (és a dir, si s’inverteix 100 es genera activitat econòmica o renda per un valor superior; ex: la construcció d’una carretera genera un creixement de la renda superior al valor de la construcció, ja que apropa pobles, fa que millori l’activitat econòmica,...
Keynes prefereix que la intervenció sigui pública perquè no es refia dels agents privats sobretot en èpoques de crisi. El mateix val per als consumidors que segons ell, són pessimistes i per tant per molt que baixin impostos no consumiran més.
Crítica neoclàssica; alguns neoclàssics neguen el paper beneficiós del multiplicador ja que la intervenció (o inversió) pública no sempre incideix positivament sobre el creixement econòmic (errors d’inversió) i genera endeutament que cal pagar amb posterioritat.
Teoria institucionalista: Segons aquesta teoria, és el mercat qui genera els problemes, com l’atur, la desigualtat (entre grups socials), la discriminació, etc., i que calen polítiques públiques per solucionar-los. Per a aquesta teoria hi ha 2 mercats de treball: — Mercat primari, amb bones condicions laborals i salarials, estabilitat laboral i promoció per als treballadors d’empreses que es troben en mercats creixents i/o amb una posició dominant en el mercat.
— Mercat secundari, on els treballadors tenen salaris baixos, pateixen inestabilitat laboral, et; aquest mercat abunda en empreses en mercats competitius basats en la reducció de costos (competència per preu).
En el mercat primari, els salaris i el volum de treball es fixen segons les polítiques de l’empresa i els acords a què arribi amb els sindicats (mercats interns), i no segons el mercat laboral extern En el mercat secundari, les condicions externes determinen l’evolució de les condicions laborals (mercat extern). Són els treballadors del mercat secundari els que pateixen l’atur i els que veuen molt difícil entrar al mercat primari.
Teoria institucionalista i possibles solucions a l’atur Les causes del sorgiment dels mercats primaris són diverses: - l'especificitat de la tecnologia i les qualificacions (que provoquen l'existència de formació específica en el lloc de treball, de manera que els empresaris no voldran perdre als seus treballadors formats per a no perdre la inversió realitzada) i disminueixen la rotació d'aquests, creant una estructura laboral més rígida (un mercat intern) - el costum (l'estabilitat en el temps en el lloc de treball genera comunitats socials dins de l'empresa que, al seu torn, generen normes que regeixen les accions dels seus membres que, amb el temps, aquestes normes es tornen menys sensibles a les forces del mercat) - l’existència d’oligopolis (que controlen els mercats i poden reduir la inestabilitat de la demanda i planificar inversions i plantilles) - pressions polítiques (mitjançant les revoltes socials els treballadors exigeixen certes condicions més favorables que en un mercat competitiu).
Polítiques públiques per reduir l’atur: — Canvis institucionals perquè els grups discriminats accedeixin al mercat primari (mesures contra la discriminació, protecció sindical, ocupació pública, etc.).
— Polítiques que augmentin la demanda agregada per expandir el mercat primari (com les keynesianes descrites anteriorment).
...

Comprar Previsualizar