Aprenentatge (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos psicològics bàsics 1
Año del apunte 2014
Páginas 26
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Capitol  2:APRENENTATGE     L’aprenentatge  no  és  un  sinònim  de  coneixement.     En  la  psicologia  de  camp,  és  la  forma  per  la  qual  els  organismes  aprenen  a  manipular   l’entorn,  a  desenvolupar  unes  certes  conductes,  a  adaptar-­‐se  a  l’entorn.   En  l’aprenentatge  es  modifica  el  comportament  del  nen  o  individu.   Un   nou   comportament   pot   canviar   l’entorn   (entenem   entorn,   no   només   al   que   ens   envolta,  sinó  també  nosaltres  mateixos).   Ens  permet  preveure  el  futur,  o  a  través  de  les  experiències  passades,  controlar.       CONDICIONAMENT  CLÀSSIC:     Es  basa  d’estímuls  i  respostes.   E  à  R:    Però  es  pot  introduir  un  ESTÍMUL  NEUTRAL  abans  de  l’estímul  natural.   Aquest   en   un   primer   moment,   no   provocarà   una   resposta   no   condicionada,   però   després   del   condicionament,   l’estímul   neutral   es   convertirà  en  un  estímul  condicionat.       EX:  Experiment  Paulov  els  gossos.     1) ESTÍMUL  INCONDICIONAT  (EI):   Estímul   que   provoca   una   resposta   automàtica,   generalment   reflex,   sense   necessitat  de  condicionament  previ.     2) RESPOSTA  INCONDICIONADA  (RI):   Resposta  inicial  a  un  estímul  incondicionat,  i  que  constitueix  la  base  per  establir   una  resposta  condicionada  a  un  estímul  prèviament  neutre.     3) ESTÍMUL  CONDICIONAT  (EC):   Estímul  prèviament  neutre  que  acaba  provocant  una  resposta  condicionada  al   associar-­‐se  a  un  estímul  incondicionat.     4) RESPOSTA  CONDICIONADA  (RC):   Resposta   apresa   o   adquirida   a   un   estímul   que   inicialment   no   provocava   cap   resposta  (estímul  condicionat).       EXPERIMENT  DE  PAULOV:     1) un  estímul  no  condicionat  o  original  à  resposta  no  condicionada  (RNC)   menjar         à     salivació  dels  gossos   s’introdueix  un  estímul  neutre  com     à  no  hi  ha  salivació  per  part  del  gos     com  el  so  d’una  campana             ABANS  DEL  CONDICIONAMENT   2) Després   s’introdueix   l’estímul   neutre   i   l’estímul   original   à   resposta   era   no   condicionada    (gos  salivava)   S’observa   que   l’estímul   no   condicionat   segueix   produint   una   resposta   no   condicionada  (salivació).   DURANT  EL  CONDICIONAMENT   3) Finalment   només   es   presenta   l’estímul   neutre   (campana),   aquest   s’acaba   convertint   en   estímul   condicionat   à   s’acaba   convertint   en   una   resposta   condicionada   DESPRÉS  DEL  CONDICIONAMENT     PER  TANT:   El  condicionament  clàssic  és  un  tipus  d’aprenentatge  mitjançant  el  qual  un  organisme   arriba   a   associar   estímuls.   Un   estímul   neutre   que   senyala   un   altre   no   condicionat   comença   a   produir   una   resposta   que   s’anticipa,   es   prepara   per   l’estímul   no   condicionat.  (també  s’anomena  condicionament  Paulovià).     CONDICIONAMENT  OPERANT  O  INSTRUMENTAL:     Es   basa   per   assaig   i   error.   Aquest   aprenentatge,   està   condicionat   per   les   seves   conseqüències.   Les   bones   experiències,   conseqüències   (+)   es   repetiran   mentre   que   les   dolentes,  conseqüències  (-­‐),  no  es  repetiran.   De  manera  que  aquest  tipus  d’aprenentatge,  el  comportament,  es  repetirà  si  ve  seguit   d’un  reforç,  o  disminuirà  si  el  segueix  un  càstig.     à  Thondrike  treballa  amb  aquest  condicionament     Aprenentatge  à     Comportament  positiu  à  conseqüències         Comportament  negatiu  à  no  conseqüències   Watson  també  treballa  aquest  condicionament  però  també  el  clàssic.     à  experiment  Bebé  Albert     Skinner   es   basa   en   el   condicionament   Paulovià,   el   fet   d’observar   de   Watson   i   la   importància  del  medi  per  a  Thondrike.     Els  termes  més  importants  per  Skinner  són  coneguts  com  ABC:     ANTECEDENT  –  BEHAVIOUR  –  CONSEQÜÈNCIA                    (Comportament)     També   segueix   el   condicionament   operant   (canvi   que   té   lloc   quan   les   conseqüències   tenen  un  efecte  particular).               EXPERIMENT  D’SKINNER  AMB  ELS  COLOMS:     S’estableix   una   conducta   (meta)   on   es   vol   aconseguir   que   el   colom   faci   una   volta   completa  sobre  sí  mateix.   Es  va  premiant  al  colom  cada  cop  que  aquest  gira  el  cap,  cap  a  un  lloc  determinat,  sinó   gira  no  se’l  premia.   Mica   en   mica   se   li   exigeix   més,   quant   més   giri   més   gran   és   el   reforç.   De   manera   que   el   colom  aprèn  a  girar  el  cap  progressivament  fins  a  fer  una  volta  sencera.   PER  ACONSEGUIR  TOT  AIXÒ,  NOMÉS  CAL  MODIFICAR  L’ENTORN  AMB  L’INDIVIDU.     De   la   mateixa   manera   que   es   poden   aprendre   conductes,   també   es   pot   aprendre   a   inhibir-­‐les  i  després  també  haurà  d’aprendre  i  registrar  els  aspectes  positius  d’aquella   nova  conducta.   Amb  això  s’acabarà  modificant  la  conducta  inicial.     Les   conductes   condicionades   apreses,   queden   “gravades”.   Un   determinat   condicionament  genera  una  determinada  conseqüència.   La  pròpia  pràctica  provoca  el  perfeccionament  de  la  conducta.         (1) L’aprenentatge  ha  de  servir  als  organismes  per  adaptar-­‐se  a  l’entorn.   Definició   psicologia:   Estudi   del   comportament   humà   ajudada   és   l’estudi   del   comportament  animal.     (2) L’adaptació   d’un   organisme   al   seu   medi   suposa   bàsicament   dos   conjunts   de   capacitats:   A) Disposar  d’informació  sobre  els  canvis  del  medi   B) Disposar  de  les  conductes  que  permetin  ajustar-­‐se  a  aquests  canvis  de   la  forma  més  adequada  per  la  supervivència     (3) Definicions  d’aprenentatge:   - Representa   l’establiment   d’associacions   noves   entre   unitats   que   prèviament  no  estaven  associades   - L’aprenentatge   és   un   canvi   de   conducta   observable   cansat   principalment   per  aconteixements  ambientals     (4) gegeg   - Qualsevol   canvi   més   o   menys   permanent   de   la   conducta   produït   per   la   experiència   - Tendència  a  millorar  amb  l’execució   - Procés   que   es   manifesta   per   canvis   adaptatius   de   la   conducta   individual   com  a  resultat  de  l’experiència     (5) gegerg   - Canvi   relativament   permanent   a   la   potencialitat   del   comportament   que   succeeix  com  a  resultat  de  la  pràctica  reforçada  (reforç).           (6) sgwg   - Es   denomina   aprenentatge   a   l’adquisició   de   comportament   i   informació   a   partir  de  l’experiència,  és  a  dir,  de  la  interacció  amb  el  medi  (Penzo,  1995)   a) Interacció  activa:  l’organisme,  per  sí  mateix  inicia  la  conducta   b) Interacció   reactiva:   conducta   iniciada   per   un   estímul,   clarament  objectivable.   (7) gege   - L’aprenentatge   és   el   procés   mitjançant   el   qual   s’origina   o   canvia,   una   activitat,  davant  d’una  situació  donada,  sense  que  el  canvi  pugui  ser  explicat   per   tendències   reactives   innates,   maduració   o   estats   temporals   de   l’organisme   EX:  Drogues,  cansanci...         (Hilgard,  1956)   Poden   explicar   el   deteriorament   de   certes   conductes,   poden   deshinibir  etc,  allò  que  no  seria  aprenentatge.   (8) gerge   - L’aprenentatge   pot   definir-­‐se   con   un   canvi   relativament   permanent   de   la   conducta   degut   a   l’experiència,   que   no   pot   explicar-­‐se   per   un   estat   transitori,   per   la   maduració   o   per   tendències   de   resposta   innata.   (Klein,   1994)   (9) geg   - En  resum:   a) Canvi  (relació  entre  individu  i  una  sèrie  de  condicions)   b) Relativament   permanent   (acció   –   reacció   de   l’organisme   amb   el  medi)   c) Resultat  de  la  pràctica  (única  trobada  entre  estímul  i  resposta)   (10)   -     Procés  que  té  lloc  dins  de  l’individu  i  que  s’infereix  per  canvis  específics  del   comportament   (11)   ALGUNES  FORMES  D’APRENENTATGE   ASSOCIATIU:   a) Associacions   entre   estímuls   elicitadors   de   resposta   o   CONDICIONAMENT  RESPONENT   b) Associacions   entre   resposta   i   les   seves   conseqüències   o   CONDICIONAMENT  OPERANT   Per  “Insight”  o  descobriment   Observació  o  modelat   Verbal  o  simbòlic   FORMES  D’APRENENTATGE  ASSOCIATIU:   a) CONDICIONAMENT  CLÀSSIC  O  RESPONENT   També  anomenat  Paulovià                   És   aquell   procés   pel   qual   s’associa   de   manera   permanent   i   predible   estímuls   específics   a   respostes   particulars   sota   condicions  de  pràctica   (12) a) CONDICIONAMENT  OPERANT   També  anomenat  INSTRUMENTAL  O  SKINNERIÀ   § És   un   procés   pel   qual   s’associen   unes   conductes   a   unes   conseqüències  en  un  entorn  determinat   § El   principi   bàsic   és   que   tota   conducta   té   algun   tipus   de   repercussió  al  seu  entorn   § Són   les   conseqüències   les   que   determinen   que,   al   futur,   la   conducta  sigui  incrementada,  es  mantingui  o  desaparegui.     COMPARACIÓ:   El  condicionament  clàssic,  afecta  a  l’associació  dels  estímuls  i  les  respostes   El   condicionament   operant,   afecta   a   l’associació   entre   el   comportament   de   l’organisme  i  la  seva  conseqüència   (13) Per   simplificació,   considerem   ambdues   formes   d’aprenentatge   per   separat.  Però  molt  sovint  tenen  lloc  alhora  i  a  la  mateixa  situació.     Experiment   nen   Albert   de   Watson,   s’explica   des   dels   dos   tipus   de   condicionament,  Clàssic  i  Operant.   (14) - -   E   (15) - gran  INNAT  /  APRÈS   Patrons  innats   o reflexes  (simples  o  complexos)   o Instints   o Impronta   Pre-­‐aprenentatge   (Conductes  elementals  apreses)   o Habituació   o Sensibilització   o Inhibició   PATRONS  INNATS   “Els   reflexos”:   És   una   resposta   universal   dels   organismes,   automàtica,   involuntària,   determinada   per   estímuls   fixes   que   produeixen   reaccions   delimitades,  altament  predibles.   EX:   Pataleig   reflex   de   la   sacsejada   del   genoll,   parpadejar,   treure   la   ma   davant  d’un  estímul  dolorós,  la  dilatació  de  les  pupiles  davant  d’un  estímul   lluminós,  la  succió,  la  salivació,  tossir,  respiració,  orientació.     (16)   - “Els  instints”:   o Es   consideren   que   són   l’energia   que   indueix   respostes   innates,   naturals,  no  apreses,  dels  organismes  de  cada  espècie,  orientades  a   la  supervivència  o  conservació.   o Comprèn   comportaments   complexes   propis   d’una   espècia   particular,  que  tenen  lloc  d’una  manera  similar  en  una  determinada   seqüència.   o Per   algun   psicòlegs   és   un   concepte   poc   adequat   per   explicar   les   tendències   no   apreses   de   l’ésser   humà.   (Es   fa   servir   per   això   al   psicoànalisi)   - “La  impronta”   o Es   tracta   d’una   habilitat   d’aprenentatge   per   la   qual   els   organismes   de   certes   espècies   extrauen   informació   específica   de   l’entorn   que   provoca  alteracions  a  la  seva  conducta.  Es  produeix  ràpidament,  en   un   període   crític,   es   resistent   a   l’extinció   i   té   un   efecte   durader.   (Foto  d’un  home  i  tres  ànecs)   (17)     (18)                      FORMES  DE  PRE-­‐APRENENTATGE   -   (19)   “Habituació”   o Consisteix  en  la  disminució  i  eventual  desaparició  de  la  repetició  de   l’estímul  que  l’havia  originada   EX:  el  so  d’un  xiulet  pot  espantar-­‐nos  la  primera  vegada,  però  si  es   repeteix  en  una  període  de  temps  curt  el  susto  disminueix.   -­‐  “Sensibilització”   -­‐   És   el   procés   invers   a   l’habituació.   Es   refereix   a   l’increment   a   la   tendència   a   respondre   a   un   estímul   com   a   resultat   de   respostes   prèvies   a   aquest   estímul   (experiència).   EX:   un   xiulet   que   té   lloc   en   un   carreró   fosc   i   tenebres   pot   incrementar   la   conducta  d’espant.     (20)  -­‐  “Inhibició”   Consisteix   en   la   disminució   i   possible   desaparició   de   la   resposta   degut   a   l’aparició  d’un  estímul  intens,  nou  i  de  naturalesa  aversiva.     (21) La  psicologia  del  comportament:   - Estímuls   de   naturalesa   apetitiva:   són   considerats   positius   per   l’organisme   davant  dels  quals  no  hi  ha  resposta  de  rebuig  per  part  de  la  persona     (22) Estímuls   de   naturalesa   aversiva:   Aquells   que   són   rebutjats   per   part   de   l’organisme   CONDICIONAMENT:   Es   defineix   com   a   l’establiment   d’una   nova   relació   funcional   entre   un   estímul   (VD),   element   del   medi,   i   una   resposta   (VI),   element   del   comportament   de   l’organisme     (23)     CONDICIONAMENT  CLÀSSIC:   El  condicionament  responent  es  defineix  com  el  procés  pel  qual  un  estímul  que   procedeix   o   acompanya   sistemàticament   a   l’estímul   incondicionat   arriba   a   adquirir,  el  valor  de  senyal  i  de  provocar  la  resposta  reflexa           (24) -­‐  Elements  bàsics:   1) Un   reflex,   constituït   per   un   estímul   incondicionat   específic   (EI)   que   provoca   una  resposta  incondicionada  (RI)  específica.   2) Un   estímul   neutre   per   la   resposta   específica   anterior,   que   precedeix   sistemàticament  l’estímul  incondicionat.     (25) -­‐  Funcionament:   a) Abans  del  condicionament   EI       à     RI   (menjar)     à     (salivació)     EN     à     EI   (so)     à     (no  salivació)     (26)   b) primeres  associacions  o  condicionament:   EN  +  EI     à     RI   (so  +  menjar)  à     (salivació)     (27)   c) Després  del  condicionament:   EC  (estímul  condicionat)     à     RC  (resposta  condicionada)     (so)       à     (salivació)           (28) Apareixen  unes  imatges  de  l’experiment  de  Paulov.   Les  condicions  neutres  són  condicions  no  condicionades   à  Durant  el  condicionament:     (29)   (30) Dos   estímuls   es   poden   presentar   conjuntament.   Un   estímul   es   informatiu   ja   que   permet   avisar   a   l’individu   en   l’altre   estímul   (l’aliment   està   a   punt   d’arribar,   per  tant  saliva)   Funcionament:   EI   à   RI  (resposta  reflexa  o  incondicionada)   EN   à   (    )   EN  +  EI  à   RI   (1er  necessariament  EN  i  després  EI)   EC   à   RC   La   resposta   incondicionada   i   la   condicionada,   són   molt   similars,   però   la   condicionada  és  de  menor  intensitat.   -   (31)   (32)     (33)       (34)     Elements  bàsics  del  condicionament:   Estímul   incondicionat   (EI):   és   un   estímul   que   provoca   una   resposta   automàtica,  generalment  reflexa   Resposta  incondicionada  (RI):  és  la  resposta  inicial  a  un  EI  i  que  constitueix   la   base   per   establir   una   resposta   condicionada   a   un   estímul   prèviament   neutra.   -­‐  Estímul  Neutre  (EN):  és  qualsevol  estímul  del  medi,  que  de  manera  natural  no   elicita  una  resposta.   - Estímul   Condicionat   (EC):   és   un   estímul   prèviament   neutre   que   acaba   provocant   una   resposta   condicionada   a   l’associar-­‐se   amb   un   estímul   incondicionat  (EI).   - Resposta  Condicionada  (RC):  és  la  resposta  apresa  o  adquirida  a  un  estímul   que  inicialment  no  la  provocava.   Principis  bàsics:   - Adquisició   - Extinció   - Recuperació   - Generalització   - Discriminació   ADQUISICIÓ:   - És  el  procés  mitjançant  el  qual  l’organisme  aprèn  una  associació   - A   mida   que   el   EC   i   EI   s’emparellen,   augmenta   la   regularitat,   la   força   i   la   rapidesa  de  la  RC   EXTINCIÓ:   - És   el   procés   que   condueix   a   la   progressiva   disminució   de   la   resposta   condicionada   per   la   presentació   repetida   de   l’estímul   condicionat,   no   associat  a  l’estímul  incondicionat     (35)       (36)       (37)       (38)           (39)                   (40)       (41)     Extinció  à  és  diferent  a  à  Adquisició   (processos  contraris)   RECUPERACIÓ  ESPONTÀNIA:   - És   la   recuperació   d’una   resposta   condicionada   extingida   degut   a   un   període   de  descans   - Això   demostra   que   l’extinció   no   és   ni   oblit,   ni   desaprenentatge,   ni   inhibició,   sinó  un  nou  aprenentatge  que  substitueix  a  l’anterior,  en  el  que  es  detecta   que   la   relació   estímul   condicionat,   estímul   incondicionat   (EC-­‐EI)   ja   no   funciona.   GENERALITZACIÓ:   - És   la   tendència   de   l’organisme   a   emetre   les   mateixes   respostes   condicionades   davant   d’estímuls   similars   qualitativa   i   quantitativament   a   l’estímul  condicionat.   DISCRIMINACIÓ:   - És  el  procés  a  través  del  qual  el  subjecte  aprèn  a  respondre  només  davant   d’un   determinat   estímul   condicionat   però   només   davant   d’altres   que   s’hi   assemblin   CONDICIONAMENT  EXITATORI:   (l’organisme  o  animal  acaba  fent  alguna  cosa)     EN  +  EI  à  RI                    EC  à  RC   CONDICIONAMENT  DE  PRIMER  ORDRE:     EN  +  EI  à  RI                        EC  à  RC     EN2    (Per  exemple  llum  potent)   CONDICIONAMENT  DE  SEGON  ORDRE:     EN2  +  EC  à  RC                          EC  à  RC   CONDICIONAMENT  D’ORDRE  SUPERIOR:   L’estímul   neutre   que   sistemàticament   precedeix   un   estímul   condicionat,   pot   arribar  a  adquirir  el  poder  de  provocar  la  resposta.   El  principal  àmbit  d’aplicació  d’aquest  procés  és  el  llenguatge  i  això  posseeix  un   elevat  valor  adaptatiu.   FORMES  DE  CONDICIONAMENT:     (42)                 (43)       (44)     condicionament  excitatori   condicionament  inhibitori   (....)   CONDICIONAMENT  INHIBITORI:     EI  à  RI     EC+  à  augment  RC     EC  +  I  EC-­‐  à  disminució  RC     (propietat  excitatòria  i  propietat  inhibitòria)   EX:  Por  als  companys  (EC+),  si  està  el  profe  (EC-­‐)  no  passa  res.   EXEMPLES  I  EXERCICIS   Condicionament  del  nen  Albert:   - Un  ratolí  à  no  presenta  atenció   - Un  soroll  fort  à  Temor   EN  (ratolí)  à  No  presenta  atenció   EI  (soroll  fort)  à  RI  (temor)   EN  +  EI  à  RI   EC  à  RC           (45)     Adquisició  d’un  temor  “irracional”     Primera  vegada  en  que  s’associen  els  estímuls:   EN   Resposta  a  EN   EI   Gos  inofensiu   Cap   Soroll  fort       Després  de  diverses  associacions:   EC   Resposta  al  EC   EI   Gos  inofensiu   Temor   Soroll  fort       (46)       Adquisició  a  una  desviació  sexual:     Primera  vegada  en  que  s’associen  estímuls:   EN   Resposta  al  EN   EI     Prenda  de  vestir   Cap   Cos  nu  de  l’amant       Després  de  diverses  associacions:   EC   Resposta  al  EC   EI   Prenda  de  vestir   Excitació  sexual   Cos  nu  de  l’amant   Resposta  al  EI   Temor   Resposta  al  EI   Temor   Resposta  al  EI   Excitació  sexual   Resposta  al  EI   Excitació  sexual       (47)     Adquisició  a  una  desviació  sexual:     Primera  vegada  en  que  s’associen  estímuls:   EN   Resposta  al  EN   EI   Resposta  al  EI   Alè  a  ceba   cap   Petó  apassionat   Excitació           Després  de  diverses  associacions:   EN   Resposta  al  EN   EI   Resposta  al  EI   Alè  a  ceba   Excitació  sexual   Petó  apassionat   Excitació  sexual       (48)     EXERCICI:   Al   Jaume   se   li   fa   la   boca   aigua   sempre   que   menja   alguna   cosa   que   tingui   llimona.  Un  dia  mentre  mirava  un  anunci  en  el  que  apareixia  una  foto  d’un  got   gran  de  llimonada,  se’n  adona  que  la  boca  se  li  fa  aigua.     (49)     En  aquest  cas,  quin  és  el  EC,  RC,  EI,  RI?   a) EI  à  sabor  de  la  llimona   b) RI  à  se  li  fa  la  boca  aigua  per  la  llimona   c) EC  à  mirar  una  foto  amb  un  got  de  llimonada   d) RC  à  se  li  fa  la  boca  aigua  per  la  foto           (50)     Primera  vegada  en  que  s’associen  els  estímuls:   EN   Resposta  al  EN   EI   Resposta  al  EI   Foto  got  llimonada   Cap   Sabor  llimonada   Salivació   per   la   llimonada       Després  de  diverses  associacions:   EC   Resposta  al  EC   EI   Resposta  al  EI   Foto  got  llimonada   Salivació  per  la  foto   Sabor  llimonada   Salivació   per   la   llimonada     (51)   Cada   vegada   que   l’Eduardito   es   comporta   malament,   la   seva   mare   el   pega   amb   la  corretja  d’un  cinturó.  El  pobre,  ha  arribat  a  sentir  temor  només  en  veure  un   cinturó.     (52)     En  aquest  cas,  quin  és  el  EC,  RC,  EI,  RI?   a) EI  àla  mare   b) RI  àpegar-­‐lo  amb  el  cinturó   c) EC  àel  cinturó   d) RC  à  el  temor   (53)     Primera  vegada  en  que  s’associen  els  estímuls:   EN   Resposta  al  EN   EI   Resposta  al  EI   Cinturó   Cap   La  mare   Acció  de  pegar         Després  de  diverses  assimilacions:   EN   Resposta  al  EN   EI   Resposta  al  EI   Cinturó   Temor   La  mare   Acció  de  pegar         (54)   Aprenentatge   CONDICIONAMENT  OPERNANT           (55)     -­‐  Al  condicionament  clàssic  de  l’organisme  aprenent  entre  E-­‐E  o  E-­‐R     -­‐  Generalment  implica  respostes  reflexes  o  reaccions  automàtiques   La   major   o   menor   probabilitat   de   que   tingui   lloc   una   conducta,   depèn   de   les   conseqüències  d’aquella  conducta.             (56)   Al   condicionament   operant,   la   resposta   de   l’organisme   operant,   té   efectes   sobre  l’entorn,  que  alhora  determina  que  la  resposta  torni  o  no  a  produir-­‐se.   UNA   OPERANT,   pot   implicar   des   de   respostes   moleculars   com   tirar   d’una   palanca  fins  a  respostes  molars  (complexes),  com  anar  en  bicicleta,  escriure  una   carta,  estudiar  una  carrera  o  enrrabiar-­‐se.     (57)     Orígens:   - Experiments  de  Thondrike:   o Llei  de  l’efecte   o Aprenentatge  per  “assaig  i  error”       (58)       (59)       (60)     (61)       (62)     (63)       (64)           Experiments  de  Thondrike:   - Caixa   trucada   per   a   l’estudi   de   l’aprenentatge   per   “assaig   i   error”.   Experimenta  amb  els  gats   Llei  de  l’efecte:   - “De   las   muchas   respuestas   dadas   a   la   misma   situación,   las   que   vayan   acompañadas  seran  presentadas  con  toda  probabilidad”  (Thondrike,  1911).   - (Validesa  per  la  psicologia)   “...   Las   respuestas   que   vayan   acompañadas   de   insatisfacción   para   el   animal   (...)   sufriràn   un   debilitamiento   de   modo   que   cuando   vuelva   a   darse   la   situación,   dichas  respuestas  seran  muy  poco  probables”.  (Thondrike,  1911).   (hi  ha  excepcions,  més  compromeses)   RESUM:   1) las  respuestas  que  producen  consecuencias  satisfactorias  se  consolidan   2) Los   organismes   aprenden   respuestas   que   les   permiten   evitar   estímulos   desagradables,   no   emitiendo   una   conducta   determinada   o   realizando   otra   que  anule  los  efectos  esagradables.   Reformulació  de  Skinner:   - En   lloc   de   dir   que   l’ésser   humà   actua   a   causa   de   les   conseqüències   que   seguiran   la   seva   conducta,   diem   simplement   que   actua   a   causa   de   les   conseqüències  que  han  seguit  a  una  conducta  similar  al  passat.   - Eliminant   la   possibilitat   d’anticipació   dels   antecedents   a   diferència   de   Thondrike.   ELEMENTS  BÀSICS  DE  CONDICIONAMENT  SKINERRIÀ:   a) Condicions  antecedents   b) El  comportament   c) Les  conseqüències   Les  conseqüències:   a) Apetitives  (satisfactòries  per  Thondrike)   b) Aversives  (conseqüències  reusades  per  l’organisme)   Els  efectes:   a) Increment  R  à  Reforç.  Conseqüències  reforçants  per  aquella  operant   b) Decrement  R  à  Càstig.  Conseqüències  amb  valor  de  càstig  sobre  la  operant   (65)     (66)     (67)       (68)       (69)     EL   REFORÇADOR   és   qualsevol   estímul,   aconteixement,   condició   o   efecte   que   segueix   de   forma   contingent   a   un   comportament   i   que   augmenta   la   freqüència   d’aquesta  resposta.   Contingència:   és   la   relació   que   s’estableix   entre   resposta   i   els   canvis   que   aquesta  produeix  en  el  medi  ambient.   Existeixen  3  possibilitats:   a) La  resposta  va  seguida  de  l’aconteixement  (contingència  positiva)   b) La   resposta   va   seguida   de   la   supervisió   de   l’aconteixement   (contingència   negativa).   c) La  resposta  i  el  aconteixement  no  estan  relacionats.   Els  reforçadors  (peça  clau  del  condicionament)   a) Primaris  à  aliment,  aigua  (té  propietats  reforçants  innates)   b) Secundaris   à   diners   (adquireix   les   propietats   reforçants   a   través   de   la   seva   associació  amb  els  reforçadors  primaris)   1) Positius   2) Negatius   Reforçador  positiu:   - Es   dóna   quan   un   estímul   (objecte   o   succés)   es   presenta   i   té   lloc   com   a   conseqüència   de   o   depenent   d’una   resposta,   i   quan   la   taxa   de   resposta   s’incrementa.   Exemples:   - Un  pare  dóna  al  seu  fill  una  galeta  qual  recull  les  seves  joguines.   - Un  professor  felicita  a  un  estudiant  per  entregar  un  bon  treball   - Una  dona  dóna  un  peto  al  marit  per  portar-­‐li  un  ram  de  flors       (70)       Reforçador  negatiu:   - Es   dóna   quan   la   emissió   d’un   comportament   té   com   a   conseqüència   la   suspensió,  la  parada  d’un  aconteixement  (o  reforçador).       (71)     Exemples:   - Tancar  una  finestra  per  evitar  una  corrent  d’aire   - Fer  els  deures  per  no  ser  criticat  davant  dels  companys  (per  part  del  profe)   - Respondre  a  un  nen  que  està  plorant   - Que  un  nen  salti  de  trampolí  per  a  que  ni  li  diguin  “gallina”.     (72)       (73)     (74)     (75)         (76)     (77)           CONDICIONAMENT  OPERANT:   -­‐  Càstig:   Són   estímuls   aversius,   la   propietat   dels   quals   està   en   que   pot   ser   utilitzat   per   disminuir   la   probabilitat   d’ocurrència   d’un   comportament.     -­‐  Càstig  positiu:  contingència  entre  el  comportament  i  l’estímul  conseqüent.  La   seva  finalitat  és  la  disminució  de  la  resposta   -­‐   Càstig   negatiu:   el   seu   objectiu   és   la   disminució   d’un   comportament.   La   contingència   negativa   està   en   el   fet   de   que   a   l’emissió   d’una   resposta,  li  segueix  la  retirada,  d’un  aconteixement  o  estímul.   Reforçament   negatiu   à   Resposta   negativa:   La   resposta   o   elimina   o   atura   l’aparició  de  l’estímul  aversiu.   Resultat  à  reforçament  o  increment  en  la  taxa  de  respostes.   - Càstig   negatiu   à   Resposta   negativa:   la   resposta   elimina   l’aparició   de   l’estímul  apetitiu  à  Resultat:  supressió  o  disminució  en  la  taxa  de  respostes   Reforçament   positiu   à   Resposta   positiva:   la   resposta   produeix   un   estímul   apetitiu.  Resultat  à  reforçament  o  increment  en  la  taxa  de  resposta.   - Càstig  positiu  à  resposta  positiva:  la  resposta  produeix  un  estímul  aversiu.   Resultat  à  supressió  o  disminució  en  la  taxa  de  resposta.   CONDICIONAMENT  OPERANT   à  Condicionament  de  resposta  fòbica:   Manteniment   de   la   conducta   per   condicionament   operant,   però   l’establiment   és  per  condicionament  clàssic.   Condicionament  d’Albert:   - un  ratolí  à  no  presenta  atenció   - un  soroll  fort  à  temor   - EN  (ratolí)  à  no  presenta  atenció   - EI  (soroll  fort)  à  RI  (temor)   - EN  +  EI  à  RI   - EC  à  RC   Condicionament  operant:   Es   duu   a   terme   mitjançant   conductes   aversives   o   apetitives.   És   una   conducta   d’increment  perquè  perdura  la  conducta  de  por,  temor.   Es  manté  essencialment  per  reforç  negatiu.   (78)       El  petit  Albert:   - Temor  à  RC   - S’acompanya  de...   - Un  comportament  de  ALLUNYAMENT  (del  EC)   - Aquest  comportament  es  manté  per  reforç  negatiu,  ja  que  la  seva  emissió,   comporta  la  NO  aparició  del  temor  (estímul  aversiu,  RC)     (79)     El  reforçament  negatiu  dóna  lloc  a  dues  formes  d’aprenentatge  diferents:   a) FUGIDA:  aprèn  a  marxar  de  situacions  desagradables.  Per  a  que  es  doni  ha   d’estar  present  l’estímul  aversiu.   b) EVITACIÓ:  evita  l’estímul  aversiu     En   ambdós   casos,   l’organisme   aprèn   respostes   que   el   permeten   posar   fi   a   estímuls   desagradables   o   a   evitar-­‐los.   Fins   ara   és   aquesta   la   manera   en   que   funcionen  els  reforçadors  i  les  conseqüències  d’aquests  sobre  les  conductes.     (80)     Programes  de  reforçament:     Destinats  a  buscar  formes  de  fer,  cada  vegada  més  operatiu  el  reforçador.     (81)   -­‐   Un   programa   de   reforçament,   és   simplement   un   patró   de   recompenses   que   mantenen  les  respostes  condicionades.   -­‐   Es   tracta   d’una   regla     condició   que   determina   com   i   quan   l’ocurrència   d’un   comportament  anirà  seguida  de  la  conseqüència.     (82)     Quatre  tipus  bàsics  de  programes  de  reforçament:   a) Dos   controlats   per   la   conducta   que   l’organisme   realitza   i   que   s’anomenen   PROGRAMES  DE  RAÓ   b) Dos  controlats  pel  temps  i  que  s’anomenen  PROGRAMES  D’INTERVAL     (83)     (bases   per       Bases  per  a  la  recompensa   recompensa)   Temps   Número  de  respostes       transcorregut   RAÓ   INTÈRVAL   Criteridel       programa                                 FIXE   Per  obtenir  el                                    RF                            IF   reforçador     VARIABLE                                    RV                            IV     la     (84)     (85)     (86)     (87)     (88)     (89)         La  quantitat  de  temps  i  de  conductes  per  obtenir  el  reforçador  poder  ser:  fixes   o  variables.     PR  de  RAÓ:   - Raó   Fixa:   té   lloc   quan   el   reforçador   es   dóna   després   d’un   número   fix   de   conductes  (RF  =  10)  (  Hi  ha  regla  fixa).   - Raó  Variable:  té  lloc  quan  el  reforçador  apareix,  després  d’un  cert  número   de   respostes.   (Oscil·∙la   entorn   a   un   valor   promig(   (RV   =   5).   (No   hi   ha   regla   fixa).     Exemples  de  PR  de  raó  fixa:   - una  mecanògrafa  rep  la  seva  paga  cada  50  pàgines   - un  treballador  cobra  en  funció  de  les  caixes  que  carrega  a  una  furgoneta   - trucar  per  telèfon  pot  implicar  marcar  nou  dígits   - (es  reforça  amb  l’establiment  de  la  trucada  amb  l’altre)     Exemples  de  PR  de  raó  variable:   - jugar  a  una  màquina  “escurabutxaques”   - practicar  el  golf     PR  el  INTERVAL:   - Interval  fix:  La  resposta  es  reforça  només  si  es  dóna  després  de  que  hi  hagi   passat  un  temps  des  de  l’última  entrega  d’un  reforçador  (IF  =  24h)   - Interval  Variable:  El  temps  que  ha  de  passar  per  a  que  el  reforçador  torni  a   estar  disponible  oscil·∙la  al  voltant  d’un  valor  promig  (IV  =  10min)   (No   vol   dir   que   necessàriament   cada   10min   el   reforçador   estigui   disponible.   No   ho  estarà  si  l’organisme  no  fa  la  conducta.)     Exemples  de  PR  d’interval  FIX:   - anar  diàriament  a  esmorzar  amb  la  mare   - rentar  la  roba  a  la  rentadora   - els  exàmens  de  final  de  curs     Exemples  de  PR  d’interval  VARIABLE:   - Realitzar  exàmens  sorpresa   - Trucar  per  telèfon  algú  que  no  té  sistema  de  trucada  en  espera   - Esperar  els  gols  en  un  partit  de  futbol     (90)             (91)                         (92)     (93)     Programes  de  reforçament:   Poden  combinar-­‐se.  De  manera  que  per  exemple,  un  programa  d’entrenament   comporti  una  seqüència  combinada  de  reforçament  de  RF  i  un  altre  de  IF.       Programes  de  reforçament:   INTERAL  FIX         INTERVAL  VARIABLE     La  conducta  s’incrementa     ràpidament     RAÓ  FIXA   No  hi  ha  temps  d’espera  degut  als     canvis  persistents  en  el  temps   RAÓ  VARIABLE     Individu  no  té  cap  conducta   durant  cert  temps   Principi  de  PREMACK:   - Les   activitats   de   baixa   probabilitat   augmentaran   si   són   contingents   a   les   activitats  d’altra  probabilitat.   (el   que   reforça   no   és   el   “sugus”     sinó   el   fet   de   menjar-­‐se’l).   L’excés   de   reforçador  satura.   Per  Premack,  el  reforçador  no  és  el  que  ens  donen  físicament,  sinó  el  que   podem  sentir.   - No   introdueix   reforçadors   nous,   simplement   utilitza   les   seves   conductes   espontànies.   Exemple:   Marta   pateix   migranya,   cada   cop   que   la   seva   “desagradable”   sogra   la   convida   a   dinar.   Normalment  fa  servir  aquest  argument  per  declinar  la  invitació.     Segons   les   lleis   d’aprenentatge.   ¿Quina   de   les   següents   afirmacions   NO   seria   vertadera  en  la  relació  amb  aquesta  situació?   a) Marta  a  après  a  posar-­‐se  malalta  per  evitar  la  desagradable  situació   b) La  resposta  va  seguida  de  reforçament   (94)       c) La  resposta  de  Marta  es  manté  per  reforçament  negatiu   d) L’actitud  reflexiva  de  Marta  reflexa  l’ús  de  la  introspecció.   -­‐  ¿Quina  és  la  conducta?   -­‐  ¿Quina  és  la  conseqüència?   - ¿Què  passa  amb  la  conducta?   a)  S’incrementa?     b)  Es  debilita?              REFORÇ                                                                CÀSTIG   - ¿Quan  la  conducta  va  seguida  de  la  conseqüència?   a)  S’incrementa?     b)  Es  debilita?            REFORÇ  +                                      CÀSTIG  +   - ¿Quan  la  conducta  suprimeix  temporalment  la  conseqüència?   a)  S’incrementa?     b)  Es  debilita?                  REFORÇ   -­‐                  CÀSTIG    -­‐   APRENENTATGE.  D’altres  formes:   Al  procés  d’aprenentatge,  podrien  aparèixer  altres  variables,  anomenades  intervinents   o  mediadores,  que  poen  matitzar  la  resposta  de  l’individu.  Aquestes  variables  estan  a   l’organisme.     D’altres  formes:   - L’obra  de  Tolman   - Els  experiments  de  Seligman,  sobre  la  “indefensió  apresa”   (a  principis  dels  anys  60’)   Indefensió   apresa:   com   els   organismes   podrien   aprendre   conductes   de   indefensió.   - Els  experiments  de  Kohler  i  la  teoria  Gestàltica  (continuadora  de  la  teoria  de   la  consciència  de  Wundt)   - Aprenentatge  observacional  de  Bandura.  (Basat  en  la  obra  de  Tolman).     Posen  de  manifest  la  rellevància  dels  aspectes  cognitius  durant  el  condicionament.   Algunes  investigacions  van  introduir  els  conceptes  “d’expectativa”  i  “mapa  cognitiu”.   (cap  dels  autors  nega  la  validesa  dels  altres  aprenentatges)     Els  aspectes  cognitius  al  succeir  al  pensament,  no  són  directament  observables:   EXPECTATIVES:  sobre  les  conseqüències  d’una  conducta  o  d’un  estímul.   MAPES  COGNITIUS:  desenvolupament  d’un  coneixement  general  de  l’entorn  (plànol  de   laberint)   à   capacitat   d’obtenir   informació   i   elaborar   un   mapa   mental   de   com   és   l’entorn.     APRENENTATGE  DE  TOLMAN:   L’organisme   organitza   la   seva   conducta   en   direcció   a   una   meta   i   per   tant   “pren   decisions”.   El  comportament  dels  animals  manifesta  una  certa  “propositivitat”  que  s’observa  per   exemple  a  la  persistència  i  versatilitat  dels  mitjans  emprats.     Formació  d’expectatives  en  l’animal  (important)   El  ratolí  no  està  entrenat,  no  coneix  el  laberint.   1ª  fase:    Tenen  aliment  en  els  dos  extrems.     Cada  extrem  està  pintat  d’un  color,     el  de  la  esquerra  blanc  i  el  de  la  dreta     de  negre.     Al  lloc  blanc  hi  ha  aliment,  a  la  banda   negra  hi  ha  una  descàrrega  elèctrica,   a  més  un  cop  entra  el  ratolí,  queda  atrapat     Tot  i  tenir  l’aliment  a  les  dues  parts   es  dirigeix  (el  ratolí)  sempre  al  costat  blanc.   2ª  fase:           3ª  fase:         Les  expectatives:   - L’experiment   va   demostrar   que   els   animals   podien   aprendre   a   integrar   el   record  de  dues  experiències  i  que  a  partir  d’això  havien  creat  “expectatives”   sobre  el  significat  positiu  i  negatiu  de  cada  un  dels  colors.         APRENENTATGE  LATENT:   Els  organismes  són  capaços  de  fer  un  aprenentatge  i  no  demostrar-­‐ho  al  moment.   Només  quan  es  mostra  un  moment  perfer  l’aprenentatge.   L’aprenentatge   latent   no   es   manifesta   immediatament,   sinó   quan   les   condicions   ambientals  ho  fan  necessari.   Una  cosa  és  l’aprenentatge  i  l’altre  l’execució  del  comportament.     Bloqueig  de  la  via  comú:   - Els  animals  havien  après  a  “adquirir”  informació  del  medi   - Però,   serien   capaços   de   fer   interferències   de   les   relacions   entre   els   elements  espessos?         Primer  va  per  la  ruta  A,  després  es  tanca  amb  la  cortina  X  i  s’ensenya  la  ruta  B,  més   tard  es  tanca  amb  la  cortina  Y  i  s’ensenya  la  ruta  C.     Els  mapes  cognitius:   - Orientació  espacial           El   ratolí,   en   el   laberint   2,   tendeix   a   sortir   per   la   part   marcada   en   negre,   ja   que   si   sobreposem  ambdós  laberints,  és  el  que  més  va  en  direcció  a  on  està  el  menjar.         APRENENTATGE  DE  TOLMAN:     Aprenentatge  de  lloc  i  de  resposta     - - Aprenentatge  de  lloc:   o recompensa   sempre   a   F1.   Això   obliga   a   modificar   les   respostes   de   l’animal   Aprenentatge  de  resposta:   o Recompensa  sempre  que  el  ratolí  giri  a  la  dreta           Si  surt  de  S1  és  gira  cap  a  la  dreta   Si  surt  de  S2  és  gir  cap  a  l’esquerra  à  Nou  aprenentatge  (el  menjar  està  sempre  a  F1)     - Què  és  més  fàcil  d’aprendre?   a) el  lloc  (després  de  8  assajos)   b) La  resposta  (després  de  72  assajos  encara  no  havien  après)     Durant   el   condicionament,   l’organisme   adquireix   informació   (coneixement)   sobre   l’entorn  i  intenta  fer-­‐la  servir  de  forma  positiva  per  adaptar-­‐se  aquest.     Indefensió  apresa:   (excepció  de  la  segona  part  de  la  llei  de  l’Efecte  de  Thondrike,  excepció  en  el  procés   d’aprenentatge).     La   exposició   a   condicionaments   incontrolables,   produeixen   indefensió   degut   al   desenvolupament   d’una   expectativa,   segons   la   qual   aquests   aconteixements   són   independents  de  a  conducta.  (Cap  relació  de  tipus  causa-­‐efecte).     EXPERIMENT:     Grup   Grup   experimental experimental   Grup control   1 2     No escapable   Condicionament     (grup subordinat)   escapable     GRUP  1:   Els   gossos   estan   immobilitzats,   tenen   tres   electròdes   amb   descàrrega   elèctrica   intensa   durant  15  segons,  entre  64  cops.   Tenen  aprop  del  nas  un  botó  per  a  parar  les  descàrreges.     GRUP  2:   No  tenen  el  botó,  però  a  més  d’estar  en  les  mateixes  condicions,  estan  subordinats  a   gossos  del  Grup  1.  Si  el  del  grup  1  para  la  descàrrega  també  li  para  al  gos  del  Grup  2.   Grup  Experimental  1  à  aprèn  a  estalviar-­‐se  les  descàrregues   Grup   Experimental   2   à   No   lliguen   condicions   causa-­‐efecte,   sempre   rebien   la   descàrrega     Els  animals  que  havien  après  la  indefensió  van  formar  la  expectativa  de  que  el  mateix   no  succeiria  al  futur,  de  forma  que  no  intentaven  escapar  quan  se’ls  col·∙locava  en  una   situació  en  que  sí  podríem  fer-­‐ho.   Inclòs   aquells   que   ocasionalment   van   saltar   la   valla   i   van   poder   escapar   de   la   descàrrega,  van  estar  indefensos.     Per   tant,   els   síntomes   conductuals   característics   de   la   indefensió   es   deuen,   segons   SELIGMAN,  a  la  expectativa  d’una  falta  de  control.   Dit   d’una   altra   manera,   l’organisme   aprèn   que   els   aconteixements   són   independents   de  les  conductes.     La  indefensió  té  3  components  conductuals  principals:   - Motivacional:  incapacitat  d’iniciar  la  conducta  voluntària   - Cognitiu:  incapacitat  de  beneficiar-­‐se  de  les  experiències  futures.   - Emocional:   es   tradueix,   per   exemple,   en   sentiments   de   indefensió,   incompetència,  frustració  i  depressió.     TEORIA  GESTÀLTICA:   Continuadora  de  la  teoria  de  la  consciència  de  Wundt.   Model  psicològic  amb  l’objectiu  bàsic  de  l’estudi  de  la  consciència,  teoria  gestàltica  al   model  conductual.   Els   psicòlegs   de   la   Gestalt   van   destacar   la   importància   dels   processos   d’organització   per   a   la   percepció   de   l’aprenentatge   i   la   solució   de   problemes   i   van   posar   que   els   individus  estiguessin  predisposats  a  organitzar  la  informació  de  manera  determinada.     Principis  bàsics:   1) El  tot  és  més  que  la  suma  de  les  parts   2) L’organisme,  estructura  i  organitza  l’experiència.  En  conseqüència,  l’organisme   és  un  agent  actiu  en  la  construcció  del  coneixement.   2.1)  Principis  d’organització  de  l’experiència  o  “Lleis  de  la  Percepció”.     - Llei  de  proximitat,  estímuls  semblants,  els  més  pròxims  s’agrupen.           - Llei  de    semblança,  les  coses  semblants  es  perceben  juntes.                   Llei  de  tancament,  un  estímul  obert  o  incomplert  es  tanca  automàticament   al  percebre’l.   Llei  de  pregnància                   La  percepció  acostuma  a  ser  diferent  de  la  realitat.   El  fenomen  “PHI”   S’ajusta  a  la  llei  de  la  pregnància,  suposa  la  formació  de  “petjades  de  memòria”.   Està   vinculat   al   principi   de   que   (el   tot...)   per   exemple,   quan   es   té   en   compte   les   interrelacions  entre  els  elements  d’una  situació  donada.   - Experiments  de  transposició   - Experiments  de  Kohler  (gallines)   1ª  fase             Vidre  sobre  aliment         Cap  obstacle                  2ª  fase                                      Aliment  disponible  a  tots  dos   Tots  mengen  del  fosc   Interrelació   entre   els   dos   elements.   Aprenen   que   l’aliment   està   en   el   recipient   fosc,   encara  que  hi  siguin  els  dos  i  disponible.     La  resolució  del  problema  suposa  la  reestructuració  i  el  descobriment  súbit  (INSIGHT)   à  també  intuïció  o  discerniment   És  contrari  el  d’assaig  i  error  dels  conductistes     EXPERIMENTS  DE  KOHLER:   Com  aconseguir  una  fruita  que  està  fora  de  l’alcanç  natural?   L’animal  està  sempre  en  actitud  d’observació  de  l’entorn,  fins  que  en  cert  moment  fa   la  conducta  apropiada  (primer  es  planteja  la  situació,  i  després  actua).     L’aprenentatge   per   INSIGHT   suposa   un   súbit   descobriment   de   la   solució   a   un   problema.   Molt   probablement   després   de   combinar   i   recombinar   mentalment   els   elements  d’un  problema  fins  l’aparició  d’una  estructura  que  el  solucioni.     L’aprenentatge  per  INSIGHT  es  diferencia  de  l’assaig  i  error  en  que  la  solució:   1) Es  repetiria   2) És  transferible   3) Està  disponible  un  cop  descoberta     Per  resoldre  els  problemes,  les  situacions  haurien  de  percebre’s  configuracionalment,   en  la  seva  totalitat.   En  aquests  experiments,  Kohler  insisteix  que  la  solució  antecedeix  a  la  resposta.   (aquesta  és  la  qualitat  d’aquest  tipus  d’aprenentatge).     APRENENTATGE  OBSERVACIONAL:   Parlem  d’aprenentatge  observacional  quan  noves  conductes  són  adquirides,  o  quan  ja   existents   són   modificades,   com   a   resultat   d’observar   el   comportament   d’altres   persones  (o  models)  i  les  conseqüències  que  segueixen  aquest  comportament.     Elements  bàsics:   - observador:  el  que  aprèn  la  conducta   - model:  objecte  (o  persona)  observat   és   una   versió   modernitzada   de   l’aprenentatge   de   Tollman   (però   en   aquest   cas   els   experiments  es  fan  amb  nens).   El   punt   clau   està   en   el   model,   ha   de   tenir   la   capacitat   suficient,   per   captar   l’atenció   de   l’observador.     Segons  BANDURA  (màxim  representant),  el  model  té  3  tipus  d’efectes:   1) Adquirir  noves  conductes   2) Accentuar  o  debilitar  inhibicions  (deixar  de  fer  o  facilitar  una  acció)   3) Efecte  facilitador  (conductes  que  els  individus  “tenen”  i  que  per  la  raó  que  sigui   no  fan).  Raó  à  és  diferent  a  à  càstig     Aquest   aprenentatge,   no   és   només   imitació   (reproducció   exacta   de   la   conducta   moderada),  implica  la  reproducció  de  la  conducta  modelada  però  no  exactament  igual.   (En  els  infants  és  bàsicament  imitació).   Per  a  que  aquest  procés  sigui  possible  s’ha  de:   - Prestar  atenció  al  que  té  el  model,  no  només  veure’l   - Recordar  (el  que  s’ha  observat  del  model)   - Transformar   lo   après,   en   acció   (adaptant-­‐ho   a   les   seves   circumstàncies   i   a   les  seves  capacitats  personals)   Queda  separat  el  procés  d’aprenentatge  i  l’execució  de  l’acció.     EXPERIMENTS  DE  BANDURA  (7-­‐9  anys)     Grup  1:     Condició:  model  agressiu  recompensat     Grup  2:     Condició:  model  agressiu  castigat     Grup  3:   Condició:  sense  conseqüències   Grups  iguals  en  el  sexe  i  el  nombre  de  nens.   Els  tres  grans  grups  veuen  una  pel·∙lícula,  on  un  home  maltracta  a  un  ninot.     Grup  1  à  després  de  l’agressió,  l’adult  és  recompensat     Grup  2  à  després  de  l’agressió,  l’adult  és  castigat     Grup  3  à  continua  la  pel·∙lícula  sense  conseqüències     Després   de   veure   les   imatges,   portaven   als   nens   de   forma   individual   a   una   sala   n   estava  el  ninot  de  la  pel·∙lícula  també  d’altres  joguines.   Al  cap  de  10  minuts  de  fer  el  que  volien,  entrava  un  adult  i  els  recompensava  per  les   males  accions.   à   Encara   que   haguessin   après   una   conducta   diferent   cada   grup,   TOTS   els   nens   produeixen  males  accions,  només  pel  fet  de  que  eren  recompensades.   Els  nens  són  altament  manipulables.   RESULTATS:   1) Era   més   provable   que   els   nens   que   observaven   el   model   recompensat  executessin  la  conducta  del  model,  espontàniament.   2) Els  nens  del  tercer  grup  van  aprendre  el  mateix,  sobre  con  atacar  al   ninot   és   a   dir,   quan   va   tenir   un   motiu   (se’ls   va   oferir   una   recompensa),   els   nens   del   tercer   grup   van   imitar   la   conducta   del   model,  igual  de  bé.         ATENCIÓ: RETENCIÓ: PROCÉS DE MOTIVACIÓ:   Concentrar-se en Més habilitats per PRODUCCIÓ: Pròpies,   la conducta del retenir una Habilitats per fer modelades,   model representació en la efectives les recompensades.
  memòria accions   observables               ATENCIÓ  I       APRENENTATGE       OBSERVACIONAL:       PROCÉS  DE     RETENCIÓ:          Adquisició   i posterior       PRODUCCIÓ     execució de conductes (Adquisició  de                 I  MOTIVACIó   moldejades per d’altres.
l’aprenentatge)                 (execució  de                         la  conducta         PROCÉS  D’ADQUISICIÓ:   S’ha   de   diferenciar   entre   les   característiques   del   model,   la   naturalesa   de   l’activitat   observadora  i  les  variables  del  subjecte  que  observa.   à   inclou   l’atenció,   la   disminució,   la   codificació,   la   organització   i   la   retenció   de   la   informació.     PROCÉS  D’EXECUCIÓ:   Inclou  reproducció  motora,  les  capacitats  físiques,  la  iniciació  guiada,  l’autoobservació   i  les  adaptacions  correctes.   Processos   motivacionals,   com   l’esforç   extern,   el   reforç   vicon   (motiu   del   model   i   l’autoreforç)   É  ||  processos  d’adquisició  +  processos  d’execució  ||  R  –  C   ...



Comentario de dibanez83 en 2017-07-29 17:25:30
Apunts correctes