Tema 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducción al sistema político
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. ELS ACTORS POLITICS 1. ELS PARTITS POLÍTICS I ELS SISTEMES DE PARTITS Definició: - associació d’individus units per a la defensa d’uns interessos.
- ... organitzada internament mitjançant una estructura jeràrquica.
- ... amb afany de permanència en el temps.
- ...i l’objectiu de la qual és assolir el poder polític, exercir-lo.
- ... i dur a terme un programa polític.
Funcions: - Socialització política i creació d’opinió - Armonització d’interessos - Formació i selecció d’elits polítiques - Canalització de peticions de la població cap als poders - Reforç i estabilització del sistema polític Tipologies de partits: - Duverger: partits de quadres / partits de masses.
- Kirchheimer: catch-all party.
- Rokkan: centre-perifèria, església-Estat, ciutat-camp, treball assalariatcapital.
- Panebianco: grau d’institucionalització.
o Estructura interna: Grups d’individus relacionats amb l’esfera del partit DIRIGENTS MEMBRES PERMANENTS MILITANTS PARTIT AFILIATS SIMPATITZANTS NO MEMBRES VOTANTS FIDELS MEMBRES - Afiliats* - són membres del partit que només paguen la quota (normalment mensual. Trien als dirigents cada 4/5 anys.
- Militants*: també son membres, paguen la quota, però a demés realitzen una feina dins del partit (assisteixen a reunions, col·laboren en les campanyes electorals,..).
- Permanents*: treballen d’una manera estable dins del partit i cobren un sou.
- Dirigents* (líders o elits): responsables del funcionament del partit.
NO MEMBRES - Votants fidels*: es limiten a votar al partit en les eleccions, no mantenen cap relació amb el partit. El nombre es major que el de simpatitzants.
- Simpatitzants*: a demés de votar el partit, el defensen i a vegades difonen els seus postulats, participen en alguns actes que realitza el partit.
Òrgans  Organitzacions de base (secció, comitè): • El comitè consta d’un nombre reduït i selectiu de membres (no els interessa augmentar la capacitat de membres, sinó que aquests siguin persones amb influència). Es caracteritzen per la seva independència, descentralització i la concentració del poder de decisió. Vida autònoma.
• La secció, típica dels partits socialistes, però adoptada pels partits de masses. Objectiu: reclutar el nombre màxim de militants. Depèn dels seus òrgans superior i es relaciona amb altres seccions.
 Instàncies intermèdies: tenen un àmbit d’actuació que es correspon a la circumscripció electoral. Funcions: coordinar les organitzacions de base i garantir que aquestes apliquin les decisions preses pels òrgans superiors.
 Òrgans decisoris (també anomenats ‘superiors’): poden ser l’assemblea general o el congrés, formats per un nombre de delegats escollits pels membres de les organitzacions de base.
Òrgan superior: congrés/assemblea general  Executiva  Línies polítiques o Sistemes de partits: Un sistema de partits polítics implica l'estabilitat en la competència entre partits, amb arrels més o menys estables en la societat, l'acceptació de partits i eleccions com a institucions legítimes per definir qui governa, i organitzacions partidàries amb regles i estructures raonablement estables.
- Partit únic: Només hi ha un partit. Exemple: El PCUS de l'URSS.
- Partit hegemònic: Sistema que permet l'existència d'una pluralitat de partits, però només un s'imposa llargament sobre la resta a causa de nivell organitzatiu, capacitat econòmica, inserció social, utilització de l'aparell estatal, o altres motius (és a dir, no poden arribar al Govern).
- Partit predominant: Sistema en el qual un partit té una influència superior a la d'altres partits (és a dir, obtenint el reforç de la majoria dels electors) i / o guanya per majoria absoluta a partir de 3 legislatures. pot deixar de ser-ho en qualsevol moment.
- Bipartidisme: Hi ha dos partits principals competint. Aconsegueixen la pràctica totalitat dels escons amb una diferència molt reduïda entre ells.
- Pluralisme moderat o limitat: Són sistemes de partits en els quals el nombre de partits oscil·la, aproximadament de 3 a 5. A diferència del bipartidisme, els Governs acostumen a ser de coalició.
- Pluralisme extrem o polaritzat: Es produeixen quan existeixen cinc, sis o més partits polítics importants i distanciats ideològicament.
2. LES ASSOCIACIONS D’INTERESSOS Definició: - Organitzacions que, tenint la seva activitat totalment o parcialment enfocada a la intervenció en el sistema polític.
- ... no pretenen aconseguir el poder polític.
- sinó que pugnen per l’obtenció o creació de béns públics per als seus membres, no produïts per ells, sinó per les institucions públiques.
Per a que un “bé” sigui públic pur ha de ser indivisible… si el poguéssim dividir podríem excloure algú o algun sector de persones del seu gaudiment.
Pluralisme:  múltiples membres (individuals o conjunts, agrupacions de col·lectius) que es coordinen per actuar per un interès comú.
 participació voluntària, motivada per l’interès en el bé públic a aconseguir.
 pretenen influir (influència vinculada amb la implicació dels seus membres).
 competeixen entre sí.
 sorgeixen de cleavages.
 algunes són grups d’interès potencials.
Corporativisme:  desenvolupen formes no competitives de representació.
 cert grau d’obligatorietat en la participació (suport del Govern).
 no només volen influir: participen en la implementació de pols pubs.
 les més grans actuen monopolísticament i estableixen junt amb l’Estat formes estables de cooperació: macroeconomia, pols redistributives.
Enfocament econòmic: - Olson  persegueixen béns públics purs.
 problema: si la participació d’un ind no contribueix de forma important a aconseguir un bé públic, és més racional no participar. Free-rider.
 solució: incentius econòmics.
- Elecció pública  persegueixen béns públics no purs: pressionen l’Adm perquè produeixi béns individualitzables.
 busquen béns pels seus membres, sense considerar els costos en d’altres sectors.
 objectiu: maximitzar les rendes que s’extreuen del Govern (competitivitat).
 Govern: no té capacitat de decisió autònoma (colonitzat per ass d’interessos).
Perspectiva marxista:  sorgeixen com a reflex de les relacions de classe subjacents: ass de classe treballadora i empresarials.
 l’Estat està estructuralment esbiaixat.
 desigualtat: clara avantatge de les segones pel control de la força de treball.
 Problema: no tots els interessos són de classe: gènere, medi ambient, DDHH.
3. ELS MOVIMENTS SOCIALS Definició: - Xarxa d’interaccions informals entre individus, grups i organitzacions que, - ... en pugna sostinguda i habitualment conflictiva amb autoritats, elits i oponents, - ... i compartint una identitat col·lectiva, - ... demanden públicament canvis en l’exercici o la redistribució del poder en favor d’interessos col·lectius .
Evolució (famílies de movs socials): Diferències amb altres actors polítics: Com apareixen? - Carències: o Estructurals: fractures (classe-classe, democràcia -autoritarisme, poder-ciutadania, minories ètniques-Estats unitaris).
o Organitzatives: altres formes preexistents no saben, no poden o no volen abordar el conflicte.
o Culturals (ideològiques, valoratives): crisi cultural.
- Les carències generen...
o Interessos: vulneració de drets (vida material, forma d’entendre la vida).
o Identitats: col.lectives i militants, sobre la base de xarxes socials preexistents.
- Del descontentament es passa a l’acció quan...
o Sentiment d’injustícia (algú n’és responsable).
o La injustícia oprimeix el col·lectiu.
o És possible superar la injustícia.
- Contextos que n’afavoreixen l’emergència i desenvolupament o Estructura de mobilització:  Xarxes preexistents.
 Persones formades en la pràctica militant de la solidaritat.
 Recolzament mediàtic.
o Estructura d’oportunitat política  Grau obertura institucions a demandes socials.
 Fortalesa institucions.
 Posicionament elits o aliats potencials del mov.
o Marcs culturals  El discurs connecta amb algunes creences dominants ...