Via oral (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Biofarmàcia i farmacocinètica II
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA II GEMMA CARTES VIA ORAL SELECCIÓ VIA D’ADMINISTRACIÓ: Abans de seleccionar la via hem de tenir en compte una sèrie de requisits: - Activitat terapèutica del fàrmac, és a dir, per quina via és actiu.
- Cronicitat del tractament, en funció de la freqüència de les tomes.
- Propietats fisicoquímiques del fàrmac.
- Propietats biofarmacèutiques del fàrmac, depèn de la semivida.
ZONES D’ABSORCIÓ: - Els fàrmacs d’administració oral es poden absorbir a l’estómac, jejú o còlon, depenent del seu pKa.
- El fàrmac es va disgregant, dissolvent i en la zona d’absorció (generalment duodè), aquest s’absorbeix normalment per difusió passiva.
- El duodè és l zona ideal d’absorció perquè te una gran superfície de contacte.
AVANTATGES: - Còmode d’administrar.
- Habitualment segura.
- Económica, a nivell industrial, són els fàrmacs més produïts.
- Molts tipus de formulacions.
- Necessària la col·laboració del pacient, ha d’estar conscient.
LIMITACIONS: - Irritació gastrointestinal, per evitar-ho s’administra juntament un protector (Exp. AINEs + omeprazol).
- Vòmits, que redueixen l’absorció.
- Interaccions amb aliments i altres fàrmacs.
- No aplicable a pacients inconscients.
- Dificultat d’administració en nens i ancians, per la dificultat al tragar.
- Es produeix l’efecte del primer pas.
VARIABILITAT QUE RESENTA EL TRACTE GASTROINTESTINAL: BUIDAT GÀSTRIC: - El comprimit administrat per via oral arriba a l’estómac gràcies als moviments longitudinals i circulars de l’esòfag.
- Estomac: es produeixen tres moviments  longitudinal, oblic i circular. Aquest moviments ajuden al moviment de contracció per a buidar l’estómac i que tot el contingut arribi a l’intestí prim.
o Els moviments circulars i de contracció ajuden a la dissolució del fàrmac amb els sucs gàstrics.
o El moviment longitudinal ajuda a la sortida del fàrmac pel pílor cap al duodè.
- Hi ha molta variabilitat en el buidat gàstric, en una administració en solució o amb aliments.
- Quan és una solució, el buidat gàstric triga aproximadament 1 h.
o Quan es pren un fàrmac després de menjar, el buidat gàstric triga més,2 h.
BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA II GEMMA CARTES - Comprimits, el temps de permanència a l’estómac: o Dejú  5min-1h o Dieta normal  2-3 h.
o Dieta d’alt contingut calòric  12h.
Micropartícules: - Com que la forma que presenta menys variabilitat és la dissolució, es va estudiar l’ús de micropartícules.
- Les de major densitat s’eliminen abans que les de poca densitat.
- Si aquestes s’administren amb dieta normal lleugera, la seva alliberació és més ràpida.
- Passa al contrari amb dietes hipercalòriques.
Cinètica de buidament: - Dejú: cinètica d’ordre 1, procés monoexponencial.
- Després de menjar: cinètica d’ordre zero.
Nivells plasmàtics: - Detectar els nivells plasmàtics ens ajuda a determinar el buidament gàstric.
- Dejú: presenta un Cmax major, per què la velocitat d’absorció és major.
- Menjar: Cmax menor, degut a que la velocitat d’absorció és menor.
- La magnitud no varia, en l’administració en dejú o amb aliments.
Dieta: - És molt important administrar el fàrmac en 250 mL d’aigua, ja que ajuda a dissoldre i alliberar-se el fàrmac, obtenint una elevada velocitat d’absorció i per tant una Cmax major.
- Les proteïnes són els nutrients que rebaixen més la velocitat d’absorció d’un fàrmac, i els carbohidrats els que menys.
- RECORDAR: la magnitud poques vegades es veu afectada.
- No sempre és així , depèn de les característiques del fàrmac. En fàrmacs molt lipòfils, la seva dissolució es veu afavorida amb menjar, ja que s’estimula la producció de bilis.
Conseqüències dieta en el buidat gàstric: - Absorció principalment a nivell gàstric  Ketoconazol, dipiramidol.
o Ja que es troba més temps en tracte gastrointestinal.
- Absorció a diferents nivells però elevada solubilitat a nivell gàstric  griseofulvina, digoxina.
o Al trobar-se més temps en el tracte intestinal, té més temps per solubilitzar-se bé.
- Fàrmacs inestables en medi gàstric  eritromicina base, hidrocortisona.
o Són medicaments poc recomanats per a l’administració via oral ja que es degraden.
o La Hidrocortisona per via oral, degut a la poca estabilitat gàstrica, s’utilitza per medicaments destinats al mal de coll.
- Fàrmacs administrats en formes entèriques  enzims pancreàtics.
o Les formes entèriques són aquelles reocbertes amb pel·lícules gastroresistents.
o Els enzims pancreàtics són inestables i s’absorbeixen a la meitat del duodè. Si el buidat gàstric és lent es retarda la seva alliberació, permetent la seva absorció on toca.
ABSORCIÓ INTESTINAL: Avantatges  És el lloc idoni per a l’absorció dels fàrmacs.
- Superfície major.
- Més volum de líquid.
- Major permeabilitat.
Limitacions: BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA II GEMMA CARTES Fàrmacs que travessen lentament la mucosa intestinal  Aciclovir, és un fàrmac amb baixa solubilitat i per tant la seva absorció és baixa. També presenta molta variabilitat interindividual. Té una biodisponibilitat del 20-30%. Generalment s’administra per via tòpica en herpes bucals.
- Fàrmacs de lenta velocitat de dissolució en la mucosa intestinal  clorotiazida, al mercat està com a hidroclorotiazida, que té la solubilitat adequada per a dissoldre’s correctament a la mucosa intestinal.
- Formes farmacèutiques d’alliberació sostinguda  oxprenolol, és un fàrmac que s’absorbeix al còlon. Aquestes formes han de presentar pel·lícules gastroresistents per a que no es dissolguin fins arribar al còlon.
- Fàrmacs amb finestra d’absorció, és a dir, s’absorbeixen a un lloc/pH determinat del tracte intestinal  Carbonat de liti.
Finestra d’absorció: - Els comprimits s’elaboren amb un recobriment muco adhesiu.
- Això fa que s’adhereixin a l’intestí en funció del pH. Un cop adherit el fàrmac es va dissolent i absorbint.
- És molt important, per tant, conèixer el pH de la zona on s’absorbeix el fàrmac.
Peristaltisme gastrointestinal produït per fàrmacs.
- Hi ha fàrmacs que poden reduir o incrementar els moviments intestinals, afectant per tant a l’alliberació i absorció d’un altre tractament concominant.
- Ralentització: més permanència del fàrmac a l’intestí, la magnitud augmenta i l’absorció és major.
- Augment peristaltisme: el fàrmac circula més ràpidament per l’intestí, disminuint l’absorció d’aquest.
- MR DELIVERY SYSTEMS: - Per augmentar el rendiment terapèutic, evitant el buidat gàstric: o Formes entèriques o Formes flotants.
o Mucoadhesió.
FORMES ENTÈRIQUES: - No es dissolen a nivell gàstric, són gastroresistents.
- Són formes estables a nivell gàstric.
- No es dissolen a nivell gàstric, sinó a nivell intestinal.
Procediment formació formes entèriques: - Top-spray: l’esprai que fa el recobriment està a la part superior. Inconvenient  les partícules que pugen baixen ràpidament, pel que algunes no es recobreixen bé.
- Bottom-spray: l’esprai que fa l recobriment està a la part inferior. Les partícules pugen a través de l’aire (recobrint-se) i després baixen per la densitat. Mètode Wurster és el més emprat.
- Tangential-spray: l’esprai es troba a sota i va girant tangencialment.
FORMES FLOTANTS: BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA II GEMMA CARTES - Formes que es mantenen sobre el líquid gàstric, de manera que no es dissolen.
- El menjar no influeix tant.
Monolithic matrix tablet system: - Comprimits amb una gran quantitat de col·loides (20-75%) els quals fan que un cop dins de l’estómac s’inflin. És un sistema monolític.
- Al disminuir la densitat de les partícules, queden flotant dins l’estómac (densitat F < densitat flux gàstric).
- El fàrmac es va dissolent poc a poc, passant cap a l’intestí.
- El fàrmac arriba a l’intestí ja dissolt i s’anul·la la variabilitat d’absorció.
- El comprimit segueix estant a l’estómac, mentre que el fàrmac ja s’ha absorbit a l’intestí.
- La forma farmacèutica no es dissol.
Monolithic osmòtic tablet SystemTabletes osmòtiques: - A nivell intestinal.
- A l’interior de la forma farmacèutica hi ha una suspensió d’agents osmòtics amb el medicament.
- Quan la pressió osmòtica augmenta degut a l’entrada d’aigua pel comprimit, el fàrmac es dissol i surt del comprimit.
- Poden tenir entre 1 i 2 porus.
Sandwitched osmotic tablet System (SOTS): - La part que s’infla est`en la zona intermitja.
- S’administra una càpsula al dia, al contrari que les càpsules normals, que s’administren cada 8h.
- La variabilitat disminueix i la corba és sostingud.
ABSORCIÓ COLÓNICA: - Diferents temps de trànsit i per tant implica variabilitat en el temps d’absorció (5-6h o 17-18h).
Limitacions: - Menor superfície d’absorció, - Volum menor de líquid.
- Permeabilitat reduïda, els compostos polars no s’absorbeixen.
- Variabilitat interindividual pel temps de trànsit.
Avantatges: - Major permanència, de manera que ens assegurem que el fàrmac es dissolgui i s’alliberi.
- Per a fàrmacs d’elevat pes molecular (pèptids, proteïnes), ja que s’absorbeixen més fàcilment.
- Han de ser d’alliberació modificada, per evitar que aquests es dissolguin a nivell gàstric o intestinal.
PRIMER PAS HEPÀTIC: - Si l’efecte és molt significatiu, es busquen vies alternatives, administracions a través de les mucoses, ja que el fàrmac arriba directament a circulació sanguínia.
o Via ocular, nasal, pulmonar, sublingual/gingival, rectal o vaginal.
...

Comprar Previsualizar